Usuari:Ibj ibj/Alfons XIII d'Espanya

Infotaula de personaSa Majestat el rei
Alfons XIII d'Espanya

S.M. el rei Alfons XIII d'Espanya
Nom originalAlfons Lleó Ferran Maria Santiago Isidre Pasqual Anton de Borbó i d'Habsburg-Lorena
Biografia
Naixement17 de maig de 1886
Palau Reial, Madrid, Espanya Guerra 1785-1931 Regne d'Espanya
Mort28 de febrer de 1941(1941-02-28) (als 54 anys)
Roma, Itàlia 1861-1946 Regne d'Itàlia
SepulturaPanteó Reial del Monestir d'El Escorial 
  Rei d'Espanya
17 de maig de 1886 – 14 d'abril de 1941
Alfons XII
com a rei (fins el 1885)
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
com a regent (1885-86)
Niceto Alcalá Zamora
com a president del Govern provisional
de la II República Espanyola
RegentMaria Cristina d'Habsburg-Lorena (1886-1902)
Família
FamíliaCasa de Borbó
CònjugeVictòria Eugènia de Battenberg (1906-1941)
FillsAlfons de Borbó

Jaume de Borbó
Beatriu de Borbó
Maria Cristina de Borbó
Joan de Borbó

Gonçal de Borbó
ParesAlfons XII d'Espanya
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
Signatura

Alfons XIII d'Espanya, de nom original Alfons de Borbó i d'Habsburg-Lorena (en castellà: Alfonso de Borbón y Habsburgo-Lorena) (Palau Reial, Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, Regne d'Itàlia, 28 de febrer de 1941), fill pòstum del rei Alfons XII d'Espanya i fill de la reina Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, va ser el rei d'Espanya des del seu naixement fins a la proclamació de la Segona República Espanyola, el 1931. Els últims anys de la seva vida els va passar exiliat a Roma on ostentava la titularitat dels drets dinàstics i històrics de la Monarquia espanyola i que poc abans de morir va renunciar a favor del seu fill Joan de Borbó, el comte de Barcelona.

Biografia

modifica

Fill pòstum del rei Alfons XII d'Espanya -mort el 25 de novembre de 1885- i de la reina Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, va néixer al Palau Reial de Madrid el 17 de maig de 1886. Quan el seu pare va morir es va decidir no proclamar reina d'Espanya a la seva germana gran, la princesa d'Astúries, Maria de la Mercè de Borbó, atès que la reina Maria Cristina estava embarassada i podia tenir un fill mascle que tindria preferència en la successió a la Corona espanyola. Per aquest motiu, des del seu naixement es va convertir en el rei d'Espanya i va ser proclamat com Alfons XIII sota la regència de la seva mare.

Durant la seva minoria d'edat, la seva mare va exercir la Regència -institució interina destinada a suplir les funcions pròpies del rei d'Espanya durant el seu impediment o minoria d'edat- en un període polític que per tal de garantir la continuïtat del sistema i evitar inestabilitats polítiques es va encarregar d'aplicar i seguir el pacte entre els líders dels partits conservador i liberal, Antonio Cánovas del Castillo i Práxedes Mateo Sagasta, pel qual es garantia el torn en el govern entre les dues formacions i el compromís dels liberals d'acatar la Constitució de 1876. Durant el període, va esclatar el conflicte hispano-estatunidenc, conegut com la Guerra de Cuba, que va significar la pèrdua de les últimes colònies espanyoles a ultramar: Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam.

La seva educació es va desenvolupar en els ambients de palau a través d'instructors, envoltat de comoditats i amb ocasional relació amb nens de la seva edat pertanyents a l'alta noblesa. La reina regent va ser decisiva en la seva formació i el va aïllar del que succeïa al país, el va privar de les informacions sobre les qüestions socials i els moviments revolucionaris de l'època i inclús li va amagar que podia assolir la majoria d'edat als quinze anys.

El 1902, a l'edat de setze anys, assolí la majoria d'edat i assumí les funcions pròpies que li corresponien com a rei. Des del començament va mostrar la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals i encarregava la formació del Govern a polítics que li eren addictes. A més va exhibir una perillosa inclinació cap a l'exèrcit. Durant els primers anys de la majoria d'edat es va dedicar a visitar totes les províncies espanyoles i va realitzar nombroses visites a l'estranger. Durant la seva visita a França, ell i el president de la República Francesa, Émile Loubet, van ser objecte d'un atemptat als carrers de París del qual en van sortir il·lesos.

Va fixar-se amb diferents candidates per contraure matrimoni. Entre aquestes destaquen la princesa Victòria Lluïsa de Prússia o les princeses Margarida i Patrícia del Regne Unit, filles del duc de Connaught. Començà un idil·li amb la princesa britànica Victòria Eugènia de Battenberg, filla dels prínceps Enric de Battengerg i Beatriu del Regne Unit, un perfil de candidata que no acaba de ser ben vist per la reina Maria Cristina atès que la noia no era filla de monarques, professava la religió anglicana i podia ser transmissora de l'hemofília, malaltia que podia dificultar una descendència sana. Per tal de superar aquests impediments, Victòria Eugènia es va convertir al catolicisme i la Casa Reial britànica li va atorgar el tractament d'altesa reial i va aportar la dot matrimonial.

El 31 de maig de 1906 el rei Alfons XIII es casà amb Victòria Eugènia, que es convertí en reina. El dia que es va celebrar l'enllaç, la parella reial va ser víctima d'un atemptat frustat: al pas de la comitiva pel carrer Major de Madrid va esclatar una bomba que va llençar l'anarquista català Mateu Morral, que no va causar dany als reis, però va provocar la mort de vint-i-cinc persones. El matrimoni va tenir sis fills: Alfons (1907), Jaume (1908), Beatriu (1909), Maria Cristina (1911), Joan (1913) i Gonçal (1914). El primogènit, Alfons de Borbó, princep d'Astúries, i el més petit, l'infant Gonçal, patien l'hemofília i des de petits van tenir un delicat estat de salut. El segon dels fills, l'infant Jaume, a l'edat de quatre anys es va quedar sord-mut arran d'una operació quirúrgica. Les infantes Beatriu i Maria Cristina eren portadores del gen de l'hemofília. Només l'infant Joan gaudia d'un perfecte estat de salut.

En contrast amb la seva imatge pública, en privat era un home liberal, mancat de qualsevol tipus de puritanisme i amb un sentit de la moral bastant obert comparat al del seu temps. Va tenir cinc fills fruit de les seves relacions extramatrimonials, a banda dels nascuts dins la Família Reial. Amb l'aristòcrata Mélanie de Gaufridy de Dortan va tenir un fill: Roger (1905). Força anys més tard van néixer María Teresa (1925) i Leandro Alfonso (1929), fills que va tenir amb l'actriu espanyola Carmen Ruiz Moragas. També va tenir dues filles amb dues de les institutrius dels seus fills: es desconeix el nom de la primera que va ser abandonada en un convent madrileny i la segona, Juana Alfonsa (1916), la va tenir amb la nanny irlandesa Beatrice Noon i va ser abandonada i criada a un convent d'Anglaterra.

Aficionat a l'erotisme i al cine pornogràfic va produir durant els anys 20, a través d'un intermediari, una sèrie de pel·lícules pornogràfiques que van ser les primeres d'aquest gènere a Espanya. Alguns dels curtmetratges van ser: El confesor, El ministro i Consultorio de señoras, que van ser encarregats als germans Ricardo i Ramón Baños, propietaris de la productora barcelonina Royal Films i que van ser realitzades al Barri Xino de Barcelona.

Durant el seu regnat, Espanya va emprendre les aventures colonials a la zona nord del Marroc que li havia estat adjudicada en els repartiments internacionals del territori i que va conduir més endavant a la Guerra del Rif (1911-1927). Per altra banda, durant les dues primeres dècades del segle XX van tenir lloc nombroses revoltes socials a les principals ciutats, entre les quals destaquen els fets coneguts com la Setmana Tràgica que van tenir lloc a Barcelona el 1909 amb una forta repressió per part del govern d'Antoni Maura a qui el monarca deixà caure per la manca de docilitat davant les protestes ciutadanes. Després de Maura, confià el govern a José Canalejas que va presidir una etapa d'estabilitat governamental fins que fou assassinat el 1912. Consolidà el protectorat a la zona nord del Marroc arrel del tractat franco-espanyol de 1912. També va donar peu el fraccionament dels partits polítics de l'època que es culminà quan el 1913 cridà Eduardo Dato a formar govern prescindint del cap del Partit Conservador que era Antoni Maura, la qual cosa provocà l'escissió de la formació política.

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va sol·licitar als diferents governs que evitessin mostrar suport a cap dels dos bàndols. Familiarment va viure una situació complicada: mentre que la seva mare, la reina Maria Cristina, d'origen austríac, era partidària de les potències centrals, la seva muller, la reina Victòria Eugènia, d'origen britànic, va ser partidària del bàndol aliat. Va organitzar, però, una oficina d'acció humanitària amb la finalitat d'aconseguir respostes per als familiars que no sabien res dels seus familiars civils o militars en zona de guerra. També va intentar alliberar i portar a Espanya la Família Imperial russa, però la Revolució bolxevica va frustrar els seus plans. Acabat el conflicte bèl·lic, es va iniciar a Espanya una etapa d'inquietud política i social on es trobà desemparat dels mecanismes de defensa tradicionals que no van poder substituir els fugaços governs de concentració de l'època. La situació s'agreujà quan va decidir la intervenció directa a la Guerra del Marroc prescindint de l'alt comandament militar espanyol i induint al general Manuel Fernández Silvestre a unes operacions tàcticament desastroses que dugueren lloc al sagnant Desastre d'Annual (1921). Aquests fets, així com l'aparició de moviments i protestes revolucionares fruit del creixement del proletariat industrial i de la concentració urbana, van posar en dubte el sistema polític de la Restauració i van fer esclatar, l'any 1923, el cop d'estat militar encapçalat pel general Miguel Primo de Rivera i afavorit per Alfons XIII i que van donar lloc a sis anys de Dictadura militar que va suprimir els partits polítics i els sindicats, va reprimir fortament el moviment obrer, va prohibir els Drets públics i va actuar contra els moviment catalanista existent a Catalunya. La decadència de la Dictadura en la seva última etapa i l'activació de l'oposició cap al règim -estesa entre estudiants, intel·lectuals i moviments polítics- van advertir al rei d'Espanya que la Monarquia es podia enfonsar. El 1930 es desfeu de Primo de Rivera i es va iniciar un breu període presidit pel general Dámaso Berenguer, conegut com a Dictablanda, on intentà un impossible retorn al Constitucionalisme. La pressió antimonàrquica, que acusava al rei d'haver afavorit la dictadura i de les responsabilitats del Desastre d'Annual- van fer que el 1931 Alfons XIII encarregués un govern de concentració monàrquica a l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas que va convocar les eleccions municipals del 12 d'abril on les candidatures republicanes van guanyar a les principals ciutats. Dos dies desprès, el 14 d'abril de 1931 es va proclamar de la Segona República Espanyola i Alfons XIII va abandonar el país.

La seva sortida d'Espanya es va produir durant la nit del 14 al 15 d'abril de 1931. Va marxar de Madrid amb automòbil cap a Cartagena on va salpar en un buc de l'Armada espanyola que el va dur a Marsella. Es va traslladar després a París on es va reunir amb la resta de la Família Reial espanyola. A finals d'any, les Corts Constituents de la Segona República Espanyola van acusar-lo d'alta traició i el van degradar de totes les dignitats, drets i títols que no podria ostentar ni dins ni fora d'Espanya. Tot i això, el rei destronat va continuar ostentant la titularitat dels drets dinàstics i històrics sobre la Monarquia espanyola.

Va passar el seu exili allotjat en hotels luxosos de diferents ciutats europees. Al poc temps la seva muller, la reina Victòria Eugènia, es va separar d'ell. Alfons XIII es va acabar establint definitivament a Roma on hi va viure els últims anys de la seva vida.

El 1933, el seu primogènit, Alfons de Borbó, va renunciar els seus drets successoris sobre la Corona espanyola a l'exili per poder contraure matrimoni morganàtic; és a dir, amb una persona no vinculada amb la reialesa. Alfons XIII va obligar el seu segon fill mascle, l'infant Jaume, a efectuar, també, la renúncia dels seus drets successoris per la sordesa que patia. El tercer fill mascle, Joan de Borbó, es va convertir en el príncep d'Astúries i en hereu a la Corona a l'exili.

L'any 1934 va demanar recolzament al dictador italià Benito Mussolini per un eventual cop d'Estat que es pogués produir a Espanya amb la intenció de restaurar la Monarquia i, tot i que no es va produir, va rebre el compromís del govern feixista italià d'aportar diners i armament.

Quan es va morir el duc de Sant Jaume, Alfons Carles de Borbó, pretendent carlista al tron espanyol, el 1936 va rebre els possibles drets dinàstics del Carlisme i dels legitimistes francesos.

El 18 de juliol de 1936 va esclatar la Guerra Civil espanyola i aprovà l'aixecament militar feixista pensant que es podria restaurar la Monarquia. Va donar el permís al seu fill Joan de Borbó perquè es traslladés a Espanya a lluitar amb el bàndol revoltat contra la República. Malgrat la bona relació que existia entre el general Francisco Franco i Alfons XIII, el dictador li va deixar clar que difícilment la Monarquia podria desenvolupar un paper en el futur i per això no es va restaurar amb l'acabament de la guerra.

Poc abans de la seva mort va renunciar la prefectura de la Casa Reial a l'exili i a la titularitat dels drets històrics i dinàstics a la Corona d'Espanya a favor del seu fill Joan de Borbó, comte de Barcelona. Va morir el 28 de febrer de 1941 a causa d'una angina de pit. Va ser enterrat a Roma a l'Església de la Mare de Déu de Montserrat dels Espanyols. El 19 de gener de 1980 les seves despulles van ser traslladades a Espanya per ordre del seu nét, el rei Joan Carles I, i van ser sepultades al Panteó Reial del Monestir d'El Escorial.

Ascendents

modifica
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Carles IV d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
8. Francesc de Paula de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Maria Lluïsa de Borbó-Parma
 
 
 
 
 
 
 
4. Francesc d'Assís de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Francesc I de les Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
9. Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Maria Isabel de Borbón
 
 
 
 
 
 
 
2. Alfons XII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Carles IV d'Espanya (= 16)
 
 
 
 
 
 
 
10. Ferran VII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Maria Lluïsa de Borbó-Parma (= 17)
 
 
 
 
 
 
 
5. Isabel II d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Francesc I de les Dues Sicílies (= 18)
 
 
 
 
 
 
 
11. Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Maria Isabel de Borbón (= 19)
 
 
 
 
 
 
 
1. Alfons XIII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Leopold II d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
12. Carles Lluís d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Maria Lluïsa de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
6. Carles Ferran d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Frederic Guillem de Nassau-Weilburg
 
 
 
 
 
 
 
13. Enriqueta de Nassau-Weilburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Lluïsa Isabel de Kirchberg
 
 
 
 
 
 
 
3. Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Leopold II d'Àustria (= 24)
 
 
 
 
 
 
 
14. Josep Antoni d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Maria Lluïsa de Borbó (= 25)
 
 
 
 
 
 
 
7. Elisabet Francesca d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Lluís Frederic de Württemberg
 
 
 
 
 
 
 
15. Maria Dorotea de Württemberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Enriqueta de Nassau-Weilburg
 
 
 
 
 
 

Descendència

modifica

Fruit de la seva relació extramatrimonial amb l'aristòcrata francesa Mélanie de Gaufridy de Dortan va néixer:

  • Roger Leveque de Vilmorin (12 de setembre de 1905 - 20 de juliol de 1980) .

Fruit del matrimoni amb la reina Victòria Eugènia van néixer els següents fills:

  • S.A.R. Alfons de Borbó, comte de Covadonga (10 de maig de 1907 - 6 de setembre de 1938).
  • S.A.R. l'infant Jaume, duc de Segovia (23 de juny de 1908 - 20 de març de 1975).
  • S.A.R. la infanta Beatriu, princessa vídua de Civitelli-Cessi (22 de juny de 1909 - 22 de novembre de 2002).
  • S.A.R. la infanta Maria Cristina, comtessa vídua Marone-Cinzano (12 de desembre de 1911 - 23 de desembre de 1996).
  • S.A.R. Joan de Borbó, comte de Barcelona (20 de juny de 1913 - 1 d'abril de 1993).
  • S.A.R. l'infant Gonçal d'Espanya (24 d'octubre de 1914 - 13 d'agost de 1934).

Fruit de la seva relació extramatrimonial amb la nanny irlandesa Beatric Noon va néixer:

  • Juana Alfonso Milán y Quiñones (1916-2005)

Fruit de la seva relació extramatrimonial amb l'actriu espanyola Carmen Ruiz Moragas van néixer:

  • María Teresa Ruiz Moragas (1925-1965).
  • Leandro Alfonso de Borbón Ruiz (26 d'abril de 1929 - 18 de juny de 2016).

També es té constància que va tenir una filla amb una institutriu dels seus fills, el nom de la qual es desconeix, i que ser abandonada a un convent madrileny.

Tractament i títols

modifica

Al llarg de la seva vida aquests van ser els tractaments i títols que va ostentar:

  • Sa Majestat el rei Alfons XIII, rei d'Espanya (17 de maig de 1906 - 14 d'abril de 1931).
  • Sa Majestat el rei Alfons XIII d'Espanya (14 d'abril de 1931 - 28 de febrer de 1941).