Usuari:Ibj ibj/Joan Enric Vives i Sicília
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Ibj ibj. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Joan-Enric Vives i Sicília (Barcelona, 24 de juliol de 1949), bisbe català, és l'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.[1]
Biografia
modificaNascut el 24 de juliol de 1949 a Barcelona és el tercer fill de Francesc Vives i Pons i de Cornèlia Sicília Ibáñez, petits comerciants.
Cursà el batxillerat a l'Escola Pere Vila i a l'Institut Jaume Balmes de Barcelona i estudià Humanitats al Seminari de Barcelona i Filosofia i Teologia al Seminari Conciliar i a la Facultat de Teologia de Barcelona. És llicenciat en Teologia per la Facultat de Teologia (1976) i en Filosofia i Ciències de l'Educació -secció Filosofia- per la Universitat de Barcelona (1982). També té el títol de professor de Llengua Catalana per la Junta Assessora per a l'Ensenyament en Català i revalidat per l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona (1979). Va realitzar els cursos de Doctorat en Filosofia a la Universitat de Barcelona entre els anys 1990 i 1993.
Fou ordenat prevere a la seva parròquia natal de Santa Maria del Taulat a Barcelona, el 24 de setembre de 1974, i incardinat a l'Arxidiòcesi de Barcelona. Va fundar el moviment de Joves Cristians de Barris Obrers i Ambients Populars del qual en va ser consiliari (1975-1987). Va ser formador (1987-1991) i més endavant rector (1991-1997) del Seminari Conciliar de Barcelona. Va ser secretari del Consell Presbiteral (1978-1989), del Col·legi de Consultors (1985-1995) i del Consell Episcopal (1988-1990) de l 'Arxidiòcesi de Barcelona i va integrar el Consell Assessor del cardenal Narcís Jubany (1987-1990). Fou delegat episcopal a Justícia i Pau de Barcelona (1978-1993).
Com ha docent va ser professor d'Història de la Filosofia a la Facultat de Teologia de Catalunya (1983-1993) i a la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (1988-1993), on va ser vicedegà de la Facultat de Filosofia (1989-1993) i membre del Patronat de la Fundació Privada (1991-1994).
Va ser nomenat bisbe titular de Nona i auxiliar de Barcelona pel papa Joan Pau II el 9 de juny de 1993 amb la finalitat d'ajudar a les tasques de l'arquesbisbe Ricard Maria Carles al capdavant de l'Arxidiòcesi de Barcelona. Va rebre la consagració episcopal a la catedral de Barcelona el dia 5 de setembre.
El 25 de juny de 2001 va ser nomenat bisbe coadjutor d'Urgell amb dret a succeir el bisbe titular de la diòcesi. El dia 29 de juliol va prendre possessió de la nova responsabilitat en una celebració presidida per Manuel Monteiro de Castro, nunci apostòlic a Espanya i Andorra. Quan l'arquebisbe Joan Martí Alanis va presentar la renúncia al capdavant de la diòcesi d'Urgell per raons d'edat, el 12 de maig de 2003 es va convertir en el bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra. El 10 de juliol del mateix any va fer el jurament constitucional com a nou copríncep andorrà a la Casa de la Vall d'Andorra la Vella.
Des de 1997 és el bisbe secretari i portaveu de la Conferència Episcopal Tarraconense, on ha estat encarregat dels temes d'Ensenyament (1993-2002), Seminaris i Pastoral Vocacional (1993-2008) i Litúrgia (des de 2004). És el bisbe responsable del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya des de 2001. A la Conferència Episcopal Espanyola, ha estat president de la Comissió Episcopal d'Ensenyament i Catequesi (1993-2002), de la qual n'era membre des de 1993. També va ser membre de la Comissió Episcopal d'Ensenyament i Catequesi (1993-2002) , de la Comissió Episcopal de Pastoral Social i encarregat de Justícia i Pau (2002-2005) i del Consell d'Economia i de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social (2008-2014). Actualment, presideix la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats des de 2011.
El papa Benet XVI li va atorgar el 19 de març de 2010 la dignitat d'arquebisbe ad personam.[2][3]
Té publicades vàries pastorals, conferències i articles; és membre dels patronats de diverses fundacions al servei de l'atenció als ancians, als discapacitats psíquics i a l'educació cristiana i ha estat guardonat amb la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona (1999) i amb la Gran Creu de l'Orde de Crist per part del president de la República de Portugal (2010).
Distincions honorífiques
modificaMedalla d'Honor de Barcelona el 1999.[4]
En tant que Copríncep d'Andorra, i Cap de l'Estat, Joan Enric Vives i Sicília ha rebut diversos honors i distincions.
Gran Creu de l'Orde de Crist, concedida pel President de la República Portuguesa l'any 2010.
Referències
modifica- ↑ «L'Arquebisbe d'Urgell». Bisbat d'Urgell. [Consulta: 20 octubre 2017].
- ↑ Concessió a Mons. J. E. Vives del títol d'Arquebisbe. Bisbat d'Urgell.
- ↑ «El Papa Benedicto XVI concede a Mons. D. Joan Enric Vives Sicilia el título de Arzobispo "ad personam"» (en castellà). Conferencia Episcopal Española, 19-03-2010. [Consulta: 3 maig 2015].
- ↑ «Llista Medalles d'Honor de la ciutat de Barcelona». Ajuntament de Barcelona, 2014. [Consulta: 21 febrer 2015].
Enllaços externs
modifica- L'Arquebisbe d'Urgella la pàgina web del Bisbat d'Urgell
- Joan-Enric Vives i Sicíliaa la pàgina web d'Enciclopèdia Catalana
- Joan Enric Vives i Sicília a la pàgina web de la Conferència Episcopal Espanyola
| Precedit per: Agustín García-Gasco Vicente (Fins el 24 de juliol de 1992) |
 Bisbe titular de Nona 1993 - 2001 |
Succeït per: Socrates Buenaventura Villegas (A partir del 25 de juliol de 2001) |
| Precedit per: Joan Martí i Alanis |
 Bisbe d'Urgell Des de 2003 |
Succeït per: En el càrrec |
| Precedit per: Joan Martí i Alanis |
 Copríncep d'Andorra copríncep episcopal Des de 2003 |
Succeït per: En el càrrec |