Vega

Estel de la constel·lació de Lira.
(S'ha redirigit des de: Vega (estrella))
No s'ha de confondre amb Bega.
Per a altres significats, vegeu «Vega (desambiguació)».

Vega (α Lyrae / α Lyr) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira i el cinquè més brillant del cel nocturn, i culmina al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord durant l'estiu. És un estel proper, a només 25 anys llum de distància del Sol i, juntament amb Arcturus i Sírius, un dels estels més brillants en la proximitat del Sol. Vega és un vèrtex del Triangle Estival. El seu nom prové del terme àrab waqi, que significa «allò que cau», a través de la frase النسر الواقع an-nasr al-wāqi‘, traduïda com a «l'àliga que cau en picat». En les representacions gràfiques de la constel·lació, Vega apareix com una joia incrustada al cos de la Lira.

Infotaula d'estrellaVega
Vega Spitzer.jpg
Nomenclatura
Bayerα Lyr Modifica el valor a Wikidata
Flamsteed3 Lyr Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLira Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 36m 56.3363s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)38° 47' 1.2802''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)0,03[2] Modifica el valor a Wikidata
Variabilitatvariable Delta Scuti[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi285,46 mas/a[4] (declinació)
201,85 mas/a[4] (ascensió recta) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial-20,6 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra7,67 parsecs Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,582[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi128,2 mil·lisegons d'arc[4] Modifica el valor a Wikidata
Part deTriangle d'estiu i Grup en moviment de Castor Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralA0Va[8] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat40,12 lluminositats solars[9] Modifica el valor a Wikidata
Radi2,818 radis solars[9] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre1.800.000 km[10] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,135 masses solars[9] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva9.550 K[11] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada455 milions d'anys[9] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació24 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat-0,41[11] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat11.200 cm/s²[11] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* alf Lyr Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg
SAO 67174 (Catàleg SAO)
2MASS J18365633+3847012 (2MASS)
HD 172167 (Henry Draper Catalogue)
HIP 91262 (Catàleg Hipparcos)
HR 7001 (Catàleg Harvard Revisat, Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 18352+3844 (IRAS)
GJ 721 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
GJ 721.0 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
α Lyr (nomenclatura de Bayer)
ADS 11510 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
AG+38 1711 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
ASCC 507896 (All-sky Compiled Catalogue)
BD+38 3238 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J18369+3847A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CEL 4636 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes)
CSI+38 3238 1 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars)
CSV 101745 (Catalogue of suspected variable stars)
EUVE J1836+38.7 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
FK5 699 (FK5)
GC 25466 (Catàleg General de Boss)
GCRV 11085 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 91262 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 18336+3841 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRAS F18352+3844 (IRAS)
IRC +40322 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 2999 (JP11)
LSPM J1836+3847 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 15486 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 4138 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 46746 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
NSV 11128 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 4293 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 4293.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 496 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 81558 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 2208 (RAFGL)
ROT 2633 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 22883 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 3105-2070-1 (Catàleg Tycho)
UBV 15842 (UBV)
UBV M 23118 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems)
uvby98 100172167 V (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
alf Lyr (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J18369+3846A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
Zkh 277 (Zhakozhaj)
uvby98 100172167 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
HGAM 706 (A catalogue of Hgamma measures)
WEB 15681 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
3 Lyr (nomenclatura de Flamsteed) Modifica el valor a Wikidata
Imatge de Vega presa pel telescopi espacial Spitzer

La seva classificació espectral és A0V (Sírius, una A1V, és lleugerament menys potent) i està dins de la seqüència principal, mentre té lloc la fusió d'hidrogen en heli al seu nucli. Donat que estels més potents usen el seu combustible de fusió més ràpidament que els petits, la vida de Vega és només de 1.000 milions d'anys, una desena part que la del Sol. Vega també és tres vegades més massiva que el Sol i crema amb una potència cinquanta vegades superior.

Vega té un disc de pols i gas al voltant, descobert pel satèl·lit IRAS a mitjans dels anys 1980. Això significa que hi ha planetes o planetes en formació. El disc protoplanetari és, com es pot endevinar pel seu nom, un precursor de la formació de planetes, però pot persistir molt de temps després de la formació dels planetes si no hi ha planetes gasosos gegants com Júpiter.

Cap a l'any 14000, Vega serà l'estrella que indicarà el nord, en lloc de l'estrella polar (Polaris), a causa de la precessió dels equinoccis.

Els astrònoms professionals han usat Vega per al calibratge d'escales fotomètriques de brillantor absoluta. Quan la magnitud de l'escala es va fixar, va resultar que Vega estava a prop de la magnitud zero. Així, es va decidir que la magnitud aparent de Vega seria, per definició, zero en totes les longituds d'ona. Actualment, ja no se segueix aquest patró i Vega ja no està calibrada com a punt de magnitud zero. Vega té un espectre electromagnètic relativament pla a la regió visible (longituds d'ona de 350-850 nanòmetres, que l'ull humà pot observar). El flux de Vega decau ràpidament a l'infraroig. És una estrella que pertany al tipus d'estrelles Lambda Boötis.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. «On the variability of VEGA» (en anglès). The Publications of the Astronomical Society of the Pacific, juny 1981, pàg. 333. DOI: 10.1086/130834.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «ASTROMETRIC STUDIES OF ALDEBARAN, ARCTURUS, VEGA, THE HYADES, AND OTHER REGIONS» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 13-06-2008, pàg. 452–460. DOI: 10.1088/0004-6256/136/1/452.
  5. 5,0 5,1 «Rotational velocities of A-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, febrer 2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
  6. 6,0 6,1 «Rotational velocities of A-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, octubre 2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, octubre 2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Jinmi Yoon «A New View of Vega's Composition, Mass, and Age» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 08-12-2009, pàg. 71–79. DOI: 10.1088/0004-637X/708/1/71.
  10. Michael McElwain «Characterization of Dusty Debris Disks: TheIRASandHipparcosCatalogs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-05-2007, pàg. 1556-1571. DOI: 10.1086/509912.
  11. 11,0 11,1 11,2 «Normal A0−A1 stars with low rotational velocities. I. Abundance determination and classification» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2014, pàg. 84–84. DOI: 10.1051/0004-6361/201322762.
  12. «Compositional differences among the A-type stars. I. Six narrow-lined stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1993.