Estel del Nord

(S'ha redirigit des de: Polaris)

L'estel del Nord, estel Polar o Polaris és l'estel alfa de l'Óssa Menor, el més brillant del pol nord celeste.

Infotaula d'estrellaEstel del Nord
Polaris alpha ursae minoris.jpg
L'Estel del Nord vist pel Telescopi Espacial Hubble. modifica
Nomenclatura
Bayerα UMi modifica
Flamsteed1 UMi modifica
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 modifica
Constel·lacióÓssa Menor modifica
Ascensió recta (α)37,95456067 ° modifica
Declinació (δ)89,26410897 ° modifica
Magnitud aparent (V)2,02 (banda V)
3 (banda U)
2,62 (banda B)
1,53 (banda R)
1,22 (banda I)
10,4489 (banda G)
0,795 (banda J)
0,46 (banda H)
0,52 (banda K) modifica
VariabilitatType II Cepheid (en) Tradueix modifica
Moviment propi14 km/s
17 km/s
13 km/s modifica
Característiques astromètriques
Velocitat radial-20,81 km/s modifica
Distància a la Terra432 anys llum modifica
Magnitud absoluta-3,64 modifica
Paral·laxi7,54 mil·lisegons d'arc [1] modifica
Característiques físiques
Tipus espectralF7 :IB-II SB,V modifica
Lluminositat2.200 lluminositats solars modifica
Radi30 radis solars modifica
Massa6 masses solars modifica
Temperatura efectiva6.206 K modifica
Velocitat de rotació14 km/s
17 km/s
13 km/s modifica
Metal·licitat0,19 modifica
Gravetat44 cm/s² modifica
Més informació
id. SIMBAD* alf UMi modifica
Codis de catàleg
α UMi (nomenclatura de Bayer)
ADS 1477 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
2MASS J02314822+8915503 (2MASS)
AAVSO 0122+88 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables)
ADS 1477 AP (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
AG+89 4 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
BD+88 8 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J02319+8915A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CSI+88 8 1 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars)
FK5 907 (FK5)
GC 2243 (Catàleg General de Boss)
GCRV 1037 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
GSC 04628-00237 (GSC)
HD 8890 (Henry Draper Catalogue)
HIC 11767 (Hipparcos Input Catalogue)
HIP 11767 (Catàleg Hipparcos)
HR 424 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IDS 01226+8846 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRAS 01490+8901 (IRAS)
JP11 498 (JP11)
N30 381 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PLX 299 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 299.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 640 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 431 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 3491 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SAO 308 (Catàleg SAO)
TD1 835 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 4628-237-1 (Catàleg Tycho)
UBV 21589 (UBV)
UBV M 8201 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems)
alf UMi (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J02318+8916A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
WDS J02318+8916Aa,Ab (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
SBC9 76 (Eighth catalogue of the orbital elements of spectroscopic binary systems)
SBC7 51 (Seventh catalogue of the orbital elements of spectroscopic binary systems)
WEB 2438 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
1 UMi (nomenclatura de Flamsteed) modifica

Pel fet que és en la prolongació de l'eix de rotació de la terra, "sobre" el pol nord terrestre, Polaris sembla quieta de la Terra estant, i tots els estels del cel septentrional semblen girar al seu voltant. Així, és un punt fix ideal per a l'orientació (visual, marítima). L'antiguitat de l'ús d'aquest estel resta demostrada pel fet que es troba representat a les taules assíries més antigues. Actualment, Polaris és a una distància aproximada d'1 grau del pol de rotació terrestre i, per tant, gira en un petit cercle d'aproximadament 2° de diàmetre. Tan sols dues vegades cada 24 hores, Polaris defineix exactament el Nord, azimut; la resta del temps, senyala solament aproximadament el nord, i cal corregir la variació amb taules de correcció.

NomModifica

El nom de Polaris prové del llatí Stella Polaris, literalment 'estel polar'. Atesa la seva proximitat al pol nord, l'estel ha rebut gran atenció ja d'antic, els navegadors grecs la van anomenar Kynosoura o Cynosura (que significa 'la cua del gos'). En altres llocs rep noms diversos:

  • Mismar ('agulla' o 'clau') a Damasc.
  • Graja Dhara ('suport dels planetes') a l'Índia, on representa Dhruvà ('fix'), un nen rei devot del déu Vishnú, que el va convertir en estel.[2]

Estel polarModifica

Encara que Shakespeare va escriure "Sóc constant com l'estel del Nord", a causa de la precessió dels equinoccis (pel moviment de nutació de la Terra), el estels no romanen realment fixes en la volta celeste. Per això, Polaris no serà sempre l'estel més proper al pol nord, com tampoc ho va ser en el passat. Polaris continua acostant-se al nostre pol nord celeste, per després allunyar-se'n gradualment, i al qual tornarà dins d'un cicle complet de precessió, al cap de 25.780 anys. Altres estels, entre les quals s'inclouen Thuban (α Draconis) i Vega (α Lyrae), van ser l'estel polar en el passat i ho tornaran a ser en el futur.

És senzill trobar Polaris seguint la traça de Merak a Dubhe (β i α de l'Óssa Major, els dos estels que formen el final de la "cassola", en direcció cap a dalt i a fora. També es pot trobar a partir del punt central de la W de Cassiopea.

No hi ha un "estel del sud". L'estel, més proper al pol sud celeste és la tenue Sigma Octantis, anomenada per aquest motiu Polaris Australis. No obstant això, en ser un estel de cinquena magnitud, amb prou feines visible a ull nu, en la pràctica s'utilitza la constel·lació de la Creu del Sud per localitzar el pol sud celeste.

Característiques físiquesModifica

Polaris és una supergegant groga de tipus espectral F7Ib-II,[3] situada a 431 anys llum (132 pàrsecs) de la Terra, segons les mesures fetes pel satèl·lit Hiparc. Amb una lluminositat 2.440 vegades major que la solar, el seu radi és 45 vegades major que el radi solar.

És una variable polsant cefeida, precisament la més propera a nosaltres, amb pulsacions que fan que la seva lluentor fluctuï entre una magnitud +1,86 i +2,13 en un període de 3,9696 dies;[4] en l'actualitat (2010), les seves pulsacions s'han detingut o són tan reduïdes que no es poden detectar.

Polaris forma un sistema estel·lar triple amb dos estels acompanyants. El més lluent essent, Polaris B, és de vuitena magnitud i situat a 18 segons d'arc, és un estel de la seqüència principal de tipus F3V, que és a 2.400 UA de l'estel principal Polaris A. Més prop d'aquest darrer, hi ha l'altre acompanyant, Polaris C, a l'origen descobert per espectroscòpia i posteriorment resolt mitjançant el telescopi espacial Hubble. És una nana groga de tipus F7V, que es mou en una òrbita excèntrica a una distància mitjana de 17 UA respecte a Polaris A i el període orbital n'és de 29, 6 anys.[5]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estel del Nord