Viquipèdia:La taverna/Polítiques/Arxius/2009/01

Tertúlia de gener

A la secció de les polítiques de la Taverna hi tenen lloc converses sobre polítiques de la Viquipèdia, normes que ja existeixen, o d'aplicació de llurs criteris. Actualment es mostren les converses del mes d'abril, però si voleu recuperar converses d'un mes anterior, inactives o antigues, busqueu-lo a l'arxiu de les polítiques per a copiar-lo sencer i portar-lo ací, inserint-lo al final amb la vostra nova intervenció. Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema

Taverna de la Viquipèdia Arxius de gener del 2009

Novetats Polítiques Tecnicismes Propostes Ajuda General Multimèdia

S'ha creat la categoria afroamericans

Avui s'ha creat la categoria:afroamericans. Hi ha en la pàgina de discussió d'aquesta un debat de si convé o no categoritzar els humans de la Viquipèdia segons la seva raça. 83.49.228.88 (discussió) 23:16, 1 gen 2009 (CET)

Tal i com indico a la pàgina de discussió de la categoria, crec que no és una categoria que en cap cas es refereixi a raça, sinò a una comunitat humana que es reconeix a sí mateixa. Fins i tot es podria considerar nació sense estat i sense país determinat, ja que no està limitada per les fronteres. El que cal (hi ho faré quan pugui) és explicar bé què és afroamèrica i els afroamericans. --Pitxiquin (discussió) 12:48, 2 gen 2009 (CET)

Si us plau, us agraïria molt i molt que consultessiu la discussió de la pàgina de la Categoria:Afroamericans i el que he posat a la pàgina de discusió sobre el tema a la pagines de discussió dels usuaris: 83.49.228.88 i Leptictidium. Allà dóno les meves raons. Per mi és molt important que hi poseu el què en penseu. --Pitxiquin (discussió) 00:57, 5 gen 2009 (CET)

Color Plantilla de municipis per comarca

El color actual d'aquestes plantilles (p.e. Plantilla:Municipis del Bages) em sembla una mica estrident, proposo un de més neutre com aquest: Plantilla:Municipis del Conflent. Què us sembla?--Lohen11 (discussió) 10:54, 8 gen 2009 (CET)

el nou m'està be Jordi Roqué (Discussió) 12:11, 8 gen 2009 (CET)

a mi també em sembla correcte el nou --MuRe (eing?) 16:01, 8 gen 2009 (CET)

Sí, millor el de Plantilla:Municipis del Conflent. --Jordicollcosta (discussió) 17:06, 8 gen 2009 (CET)

D'acord, canvio el color de la plantilla.--Lohen11 (discussió) 21:55, 11 gen 2009 (CET)

Proposta de fusió de dos articles

No sé si aquest és el lloc per proposar una fusió d'articles, però ho deixo aquí.

Hi ha un article anomenat Patinatge artístic que parla bàsicament del patinatge artístic sobre rodes i els enllaços es refereixen a això. I també existeix un article Patinatge artístic sobre rodes que té molta menys informació que l'altre.

Patinatge artístic n'hi ha sobre rodes i sobre gel (i a les altres wikipèdies així ho diferencien). En català també hi ha l'article patinatge sobre gel que inclou un enllaç sense article existent anomenat patinatge artístic sobre gel.

Proposo portar bona part del que hi ha a l'article Patinatge artístic referit a la modalitat sobre rodes a l'article Patinatge artístic sobre rodes, i fer de l'article patinatge artístic una explicació més genèrica que enllaçi a les modalitats sobre rodes i sobre gel. --Puigalder (discussió) 16:10, 11 gen 2009 (CET)

D'acord amb en Puigalder. Si copies text entre els dos articles, recorda fer servir la plantilla {{copiat de}}.--Pere prlpz (discussió) 20:32, 24 gen 2009 (CET)

Zimbabwe / Zimbabue / Zimbàbue (i Rwanda / Ruanda)

Em disposava a rectificar l'article sobre el dòlar de Zimbabwe i veig que s'ha reanomenat dòlar de Zimbabue (igual que l'estat, de Zimbabwe a Zimbabue). L'argument és que aquesta és la forma que surt, certament, a la nova edició del diccionari de l'IEC, dins l'article zimbabuès: «Natural de Zimbabue. Relatiu o pertanyent a Zimbabue o als seus habitants». Em sembla bé que traguem aquesta w que es pot substituir perfectament per una u (com a suahili, un cas semblant), però diria que al diccionari l'han vessada. L'accent de Zimbabwe recau sobre la a (com bé ens recorden a l'esadir, si bé també semblen desconèixer les regles d'accentuació catalanes); per tant, segons aquestes regles, la forma anostrada hauria de ser Zimbàbue (com, d'altra banda, escriuen a l'Avui ja fa temps, per exemple), ja que sense accent la tònica passa a ser la u (com a la primera persona del singular del present d'indicatiu del verb actuar a la valenciana: actue). Fem el reanomenament com cal? (amb l'ajut d'algun bot, perquè segurament deu sortir en molts articles). Això s'hauria d'aplicar també a Rwanda, que en aquest cas no hi ha problemes a reanomenar Ruanda (tal com apareix també al diccionari de l'IEC dins l'article ruandès). Espero les vostres opinions i estirades de cabells. –Enric (discussió) 14:51, 13 gen 2009 (CET)

Enric, amb tots els respectes per tu, que fas una tasca fantàstica a la Viquipèdia, però jo sóc de l'opinió que els filòlegs a vegades caldria enviar-los a la foguera. Sento no ser constructiu, però Zimbàbue em supera. --Meldor (discussió) 15:04, 13 gen 2009 (CET)

Sí que puc ser una mica constructiu. Crec que hauríem de debatre seriosament un tema, que no m'agrada gens de la Viquipèdia, i que sempre aplaçem. No entenc perquè sempre hem d'anar per darrera de les decisions de l'IEC o del Termcat, tant en neologismes informàtics no acceptats (bloc, per exemple), com en altres situacions on no manen els filòlegs: per posar un exemple, vam tenir una discussió fa un temps sobre si era teoria de jocs o teoria dels jocs, vaig posar-me en contacte amb la Societat Catalana de Matemàtiques, i em van respondre clarament que feien servir la forma teoria de jocs, però es veu que aquí hem de seguir tenint teoria dels jocs perquè així ho ha decidit l'IEC. De fet, aquest debat va més lluny, perquè a Catalunya l'IEC sembla una institució sacrosanta, que el que diu va a missa, i sembla que això s'hagi reflectit a la Viqui, però si us sembla el restringim a l'àmbit enciclopèdic. --Meldor (discussió) 15:16, 13 gen 2009 (CET)

Jo de matemàtiques hi entenc ben poc: sumar, restar i poca cosa més, i encara amb l'ajut de la calculadora . Però com a construcció, trobo més normal teoria dels jocs que teoria de jocs; certament, en espanyol se'n diu teoría de juegos, però en les altres llengües romàniques equiparables sempre s'usa l'article, com es pot comprovar als enllaços interwiki: el francès théorie des jeux, l'italià teoria dei giocchi, el portuguès teoria dos jogos... Si tinguéssim una teoria sobre cavalls, eugues i altres quadrúpedes, jo en diria la teoria dels cavalls... –Enric (discussió) 16:03, 13 gen 2009 (CET)

Sovint ens perdem en qüestions estètics dels títols. Per mi, si existeixen tres formes referenciades en català doncs s'han d'explicar i referenciar totes tres, i admetre-les indistintament. No cal passar un bot per deixar una única forma. Si s'ha de pronunciar a l'anglesa, a la francesa o en suahili no ho decidirem nosaltres. (Per cert, l'Enciclopèdia també ho posa sense accent). --V.Riullop (parlem-ne) 16:25, 13 gen 2009 (CET)

M'ha cridat l'atenció lo de la teoria de/dels jocs. Mai m'ho havia plantejat, soc d'aquells pels que el nom no fa la cosa i tal com n'hi diuen n'hi dic. Sempre n'hi havia dit "de". Quant vaig estudiar investigació operativa (fa més de 20 anys) hi havia teoria de grafs, teoria de cues, teoria de jocs ... a àlgebra també hi ha teoria de grups, d'anells, de cossos. És curiós que a Google buscant "teoria de cossos" surten temes de matemàtiques, buscant "teoria dels cossos" moltes de les pàgines fan referència a un llibre de poesia de Gabriel Ferraté en el que fa servir l'àlgebra com a metàfora. Només per curiositat, perquè en matemàtiques hi ha aquesta tendència cap al "teoria de" en comtes de cap al "teoria dels"? --Gomà (discussió) 23:45, 13 gen 2009 (CET)

Personalment crec que els científics tenim tendència a posar-hi articles quan parlem d'una teoria, és a dir una sèrie de raonaments que intenten explicar certs fenòmens (la teoria de la relativitat, la de l'evolució, la teoria de la deriva continental, ...). En canvi, normalment no n'hi posem si ens referim a teoria com el contrari de pràctica, és a dir, quan ens quan parlem d'aquell coneixement que es desenvolupa independentment de les seves aplicacions, o d'una disciplina que s'hi basa. Així parlem de teoria de conjunts, de teoria de grups o fins i tot de teoria de Galois. --SMP​ (+ disc. xat) 20:57, 14 gen 2009 (CET)

Tornant al tema original preferiria deixar-ho en Zimbabue i no em fa res pronunciar-la amb accent a la u. Sobre Ruanda totalment d'acord en moure-la. --SMP​ (+ disc. xat) 21:01, 14 gen 2009 (CET)

Sí, tornem al tema, que és del que anava la intervenció aquesta. No és que haguem d'acceptar de pronunciar-ho amb accent sobre la u perquè el diccionari de l'IEC ho escrigui així, ja que, com he comentat abans, la web de l'esadir ho escriu sense accent però en canvi indica que s'ha de pronunciar amb l'accent sobre la a! És clarament un error ortogràfic, doncs. A més a més, tenim aquests dos casos de noms africans en què la w passa a u, però en canvi n'hi ha dos més que, com que no surten al diccionari, no sabem què n'hem de fer. Es tracta de Botswana i Swazilàndia (no sé per què uns tenen dret a sortir-hi i els altres no...). Davant aquest petit desgavell, jo optaria per deixar els articles amb w, i llavors a dins de l'article sobre l'estat parlar de les diverses formes gràfiques que adopta segons les fonts consultades. –Enric (discussió) 09:59, 16 gen 2009 (CET)

És a dir, fer una cosa semblant al que hi ha a l'article portuguès sobre Zimbabwe, on, per cert, ells sí que saben les pròpies normes d'accentuació, molt semblants a les catalanes. Per cert, allà també han tingut una discussió sonada sobre el nom d'aquest estat i al final han decidit deixar el nom segons la forma original amb w (cal recordar que l'ortografia portuguesa és molt assimilacionista, i que fins i tot escriuen Quénia, Paquistão, Quirguistão, Turquemenistão, Uzbequistão, en els casos que nosaltres conservem la k). –Enric (discussió) 16:22, 16 gen 2009 (CET) 

Estic d'acord amb Enric. Podríem deixar-ho, ara per ara, amb la w, i posar les formes alternatives en el paràgraf introductori; i en aquest cas, només la forma alternativa aprovada pel DIEC i/o usada per l'Enciclopèdia. Tot i que estic d'acord que la pronúncia (i l'ortografia) haurien de ser Zimbàbue, mentre no hagi estat acceptada/normalitzada, no pot utilitzar-se com a nom de l'article. --the Dúnadan 00:13, 17 gen 2009 (CET)

Bones, veig que articles sobre Àfrica estan altre vegada en temes de debat. No ho havia vist abans. Segons el meu humil parer, jo mantindria la "w", ja que és la forma endèmica pròpia africana. Al català (tot i que no sóc filòleg) no hem sembla del tot incorrecte i a més, no canvia la pronunciació. En el cas de que Zimbabwe es volgués dir Zimbàbue, la forma correcte seria amb accent obert a la à, ja que no he sentit mai a parlar sobre aquest país com si fos un aparaula plana, ni tans sols en català. Si voleu demanaré el parer al Centre d'Estudis Africans de Barcelona o de l'Alfred Bosch, que a banda d'important novel·lista és un eminent africanista professor de la UPF. --Pitxiquin (discussió) 23:14, 18 gen 2009 (CET)

p.d. tambe hi ha un altre estat africà que si es canvien les grafies s'hauria de canviar: Malawi, Si es decideix que s'utilitza la u, crec que s'hauria de fer en tots els casos. --Pitxiquin (discussió) 23:18, 18 gen 2009 (CET)

Anava a afegir a tots aquests casos el de Malawi també, però en Pitxiquín se m'ha avançat... És a dir, resumint, que els casos afectats són Zimbabwe, Rwanda, Botswana, Swazilàndia i Malawi, si no ens n'hem deixat cap més al tinter... –Enric (discussió) 11:00, 19 gen 2009 (CET)

Els enllaços vermells en els articles de qualitat

Molt sovint, quan es presenta un article a avaluació o a votació per qualitat, s'assenyalen enllaços en vermell que "haurien d'estar fets". Jo mateix ho he demanat moltes vegades, però és un costum estès, tot i no ser una norma escrita. La qüestió és que a vegades això pot ser un impediment per dos motius:

1. Es dedica més temps a crear articles nous, encara que siguin esborranys, que a treballar en nous articles de qualitat. Un viquipedista pot veure's obligat a anar creant esborranys als quals enllaça un article A, quan d'una altra manera ja podria haver començat a treballar en un article B;
2. La regla no escrita de què els enllaços en vermell més importants haurien d'existir pot tirar enrere algun viquipedista que desitgi treballar en un article, però no matar-se a crear-ne 50. Dos exemples de la meva experiència personal:
   1. simplement per la gran quantitat d'enllaços en vermell que hi ha, estic dubtant en si val la pena dedicar-me a acabar les traduccions de tuberculosi, bacteri i La fi del món, ja que no vull haver d'assumir la creació de 10-20 articles complementaris per cadascun d'ells;
   2. i m'han passat casos com els de metabolisme, en què l'article porta gairebé dos mesos acabat, però encara no es pot presentar a avaluació perquè hi ha "articles principals" en vermell.

1. Acaba les traduccions que són articles importants (una de les malalties que més ha castigat la humanitat, i un organisme moooolt fonamental). No pateixis pels enllaços vermells. Si fas els més destacats, "estupendu", però sinó, no et preocupis.
2. Presenta metabolisme; alguns ens farà contents.--Peer (discussió) 17:49, 15 gen 2009 (CET)

El problema és aquest: en alguns temes, els enllaços més "destacats" són desenes. A l'exemple de metabolisme, el 80% dels "articles principals" estaven en vermell, n'he fet uns quants, però com pots veure són moltíssims.– Leptictidium (discussió) 18:06, 15 gen 2009 (CET)

Així doncs, crec que s'hauria de resoldre una mica aquest "misteri", posant les coses clares. O bé es deixa clar que cal arreglar tots els enllaços en vermell principals per aconseguir la distinció, o bé es deixa clar que els enllaços en vermell són irrellevants perquè un article rebi la distinció. El que no pot ser és que això canviï d'un dia a l'altre, o depenent de la direcció del vent. Què en penseu? – Leptictidium (discussió) 14:43, 15 gen 2009 (CET)

Jo crec que la qualitat de l'article no bé condicionada pel nombre d'enllaços vermells; no he compartit aquest criteri que alguns han considerat com una "deficiència" de l'article. Fins i tot, crec que pot ser un valor afegit perquè ens indica la importància de tenir aquell article ben fet que tracta d'una temàtica per desenvolupar. El que cal valorar és el fet de si els enllaços estan ben posats, si s'ha revisat (que a vegades passa) que no existeixen amb una denominació similar, etc. A banda, seria recomanable (però no és motiu de desvaloració de l'article) que es fessin els articles més importants.--Peer (discussió) 15:36, 15 gen 2009 (CET)

Estic d'acord amb en Peer, Val molt més un bon article amb enllaços vermells que no pas que no es faci l'article... algú altri podria decidir de crear-los...--Marc (Mani'm?) 17:56, 15 gen 2009 (CET)

Jo també estic d'acord amb en Peer, quan participo a les votacions AdQ, no li dono cap importància, encara que és admirable la feina d'usuaris com la Marisa que creen tots els articles que els enllaços interns demanats en l'article que crea. Que un article tingui enllaços a articles inexistents, no treu qualitat a l'article, si de cas la treu a la viquipèdia en català, que tots sabem que és incompleta. Les meves edicions en els articles de qualitat es limiten a arreglar enllaços interns incorrectes, que considero més greu que no que estigui en vermell, i he provocat forces enllaços vermells sense cap ànim de treure qualitat a la redacció de l'article, ans al contrari. --Jordicollcosta (discussió) 18:16, 15 gen 2009 (CET)

D'acord amb en Mafoso que val molt més un bon article que no pas que no es faci l'article, però un article de qualitat l'ha de poder entendre algú sense saber prèviament el vocabulari especialitzat, i ha de cobrir el tema, ja sigui sol o amb els seus satèl·lits. Aleshores, alguns (o molts) enllaços blaus poden ser imprescindibles per considerar de qualitat un article. En el cas de tuberculosi crec que sobren molts enllaços a l'article, i que un cop esporgat quedarà una mica menys vermells; a més, d'altres enllaços vermells haurien de redirigir-se a articles que ja existeixen, i d'altres estan repetits, de manera que els articles imprescindibles no són tants.--Pere prlpz (discussió) 18:17, 15 gen 2009 (CET)

He suposat que l'article era prou entenedor per si sol ( en definitiva: que els daltònics el poguéssim entendre sense anar provant sort en els enllaços...). Si el problema es de vocabulari potser una combinació de nota explicativa (via ref. per fer una pinzellada) + enllaç vermell (per a crear l'article amb "profunditat" posteriorment) podria acabar de donar el toc de qualitat...--Marc (Mani'm?) 18:54, 15 gen 2009 (CET)

A vegades, en traduir de l'anglès, hi ha un nombre exagerat d'enllaços, tenint en compte que l'article passa a ser d'aquí. Per posar un exemple, a La fi del món, no crec que sigui necessari tenir un enllaç a tots els actors que hi participen, tenint en compte que probablement mai s'acabaran creant. Així, jo deixaria només com a enllaços vermells aquells que siguin útils per a l'article, o com a mínim que algun dia puguin arribar a crear-se.--Meldor (discussió) 00:01, 16 gen 2009 (CET)

Aquest és un altra qüestió que cal considerar amb bon criteri. Decidir quins enllaços són poc representatius a la viquipèdia i que probablement o no es faran o trigaran anys a fer-se.--Peer (discussió) 00:16, 16 gen 2009 (CET)

Com deixis d'acabar l'article del Doctor Who m'enfadaré i si cal omplir els vermells ja ens hi posarem. M'encatana haver trobat algú que li encanta aquesta sèrie. Jo crec com tu has dit algun cop que els enllaços vermells de la introducció que són vitals per l'entendiment de l'article són importants per ser AdQ. (Estic en contra de utilitzar refs per anar definint termes).--KRLS , ✉ 00:06, 16 gen 2009 (CET)

A veure, d'acord que per avaluar un article de qualitat no fa falta que tingui tots els enllaços en blau, però sí, com diu en Pere, els més imprescindibles, jo de vegades he demanat que es fes algun perquè era a la introducció o perquè creia que era important dintre del que es tractava a l'article i a mi també m'han demanat alguna vegada que fes l'enllaç. Dit això, també crec que cal fer enllaços perquè poden passar mesos abans que es faci algun dels vermells que queden, això és fàcilment comprovable que succeeix. Per exemple a Miquel Àngel, les obres seves les més conegudes potser s'haguessin fet, però totes les què estic blavejant (que no tenen a cap viquipèdia) crec que també són interessants poder tenir l'article encara que sigui mínim, no oblidem que això és una enciclopèdia i ha d'existir articles de tota classe i mida.--MarisaLR (discussió) 11:17, 16 gen 2009 (CET)

alguns articles sí són bàsics per entendre el concepte de l'article presentat a avaluació i per tant s'han de fer, al meu parer, no cal que sigui l'autor principal qui s'encarregui però no hi ha cap pressa per aconseguir el segell adQ, que es vagin fent i ja es presentaran a votació quan estiguin plens. No és qüestió de desanimar o animar, sinó que la feina vagi sortint, i no cal que un article, per boníssim que sigui, es voti en dues setmanes, la viquipèdia va creixent de mica en mica --barcelona (discussió) 11:25, 17 gen 2009 (CET)

Checkusers

D'aquí poc farà un any que en Pasqual i jo vàrem resultar elegits com a checkusers inicials. En aquell moment ens basàvem en el que s'explica a Viquipèdia:elecció de checkusers tot i que no va ser mai discutida ni aprovada com a política. Se suposava que una vegada ja els tinguéssim en funcionament ja es redactaria una política però això no s'ha acabat fent (espero que sigui perquè ningú no s'ha sentit insatisfet amb la nostra tasca). Ara que ha passat aquest temps i seguint aquella guia hauríem de decidir si es renoven els checkusers segurament a través d'una elecció.

Fem una una votació amb candidats com l'altra vegada? Hauríem de votar només si hi ha renovació (bé això si en Pasqual ho vol, clar) i en cas que surti no ja farem l'elecció completa? O creieu que és possible discutir i votar una política que solucioni la situació per abans del dia 20 de febrer que és el dia exacte? --SMP​ (+ disc. xat) 20:50, 15 gen 2009 (CET)

En el seu moment es va discutir i estava consensuat, i sempre es pot tornar a discutir i millorar, com tot. No cal ser reglamentistes amb votacions formals quan no hi ha objeccions serioses. Deixem fins al dia 20 per repensar el procediment i fer-ne canvis si cal. L'esperit de la norma és fer una altra votació oberta de candidats on també es poden presentar els checkusers actuals. --V.Riullop (parlem-ne) 22:04, 15 gen 2009 (CET)

Això vol dir que a partir del 20 de gener hem de tornar a presentar les nostres candidatures? (entenent-se nostres, per les de qualsevol viquipedista).

Jo si s'hi presenta gent, no tornaré a passar per eixa impasse. Però m'agradaria que el meu permís de controlador seguira vigent, almenys un semestre, per poder ajudar els que entren, i com no vigilar-los. És a dir, m'agradaria que hi haguera un període de transició. Allò de vigilar-los, no sona molt bé :S

I una cosa més propose que traduïm eixe càrrec, com he dit abans controlador em sembla prou entenedor, no m'agrada que se'ns vagen colant anglicismes.

Bé, també vull comunicar que als de eswiki els han donat un nou càrrec, el de reversor (rollbacker, en anglés). –Pasqual · discussió · xat 14:41, 16 gen 2009 (CET)

La traducció actual que tenim és "verificador de comptes d'usuari", em sembla millor que controlador. --V.Riullop (parlem-ne) 14:51, 16 gen 2009 (CET)

Ja, coneixia eixa expressió, però era per simplificar-la, també pot ser, perquè no, verificador. Però és que des d'un punt de vista tècnic, no verifiquem res, només podem observar certes característiques tècniques, com l'origen (la IP), aspecte que s'assembla al d'un controlador d'una companyia de transport. –Pasqual · discussió · xat 16:13, 16 gen 2009 (CET)

Ara, si això dóna a entendre que controlem els usuaris, més val quedar-nos amb verificador. –Pasqual · discussió · xat 16:18, 16 gen 2009 (CET)

Si comencem l'elecció el 20 de gener entre la presentació de candidatures i la votació pròpiament estaríem parlant si hi ha sort de l'1 de març com a data més propera per al final del procés, però la veritat és que crec que no ens haurem desviat gaire. Si bé no estic gaire d'acord amb els sis mesos de transició que proposa en Pasqual sí que interpreto que els verificadors (checkusers) que no surtin reelegits no perdran el flag i el podran seguir usant fins que els nous no s'hagin identificat a Wikimedia i hagin complert els altres tràmits derivats. --SMP​ (+ disc. xat) 21:39, 17 gen 2009 (CET)

Sempre n'hi ha d'haver com a mínim dos en actiu. Potser hagués sigut millor fer la renovació escalonada d'un en un en lloc de tots de cop. Penso que és bo tenir una certa continuïtat. --V.Riullop (parlem-ne) 22:21, 17 gen 2009 (CET)

D'acord amb això de la renovació esglaonada. Podrem fer una norma sobre això o bé podem limitar-nos a votar per reelegir un dels dos checkusers actuals.--Pere prlpz (discussió) 23:04, 17 gen 2009 (CET)

Amb els terminis que tenim hem d'anar a una votació de dos (sigui renovació o nous). La meva proposta per a que la pròxima vegada resulti esglaonat: escollir-ne un per 18 mesos i un altre per 9; per exemple el que resulti primer i segon, o bé si algun dels dos guanyadors ha optat només per 9 mesos. D'aquesta forma les properes vegades només en votarem un cada 9 mesos per un període de 18. --V.Riullop (parlem-ne) 11:40, 18 gen 2009 (CET)

He obert Viquipèdia:Presa de decisions/2009/Renovació de checkusers amb un període per acabar de discutir el procediment. --V.Riullop (parlem-ne) 14:52, 20 gen 2009 (CET)

Acabo d'obrir Viquipèdia:Elecció de checkusers/2009. Aquest vespre hi presentaré candidatura. Per a decidir la durada dels mandats prefereixo esperar a veure les candidatures perquè si hi ha gent nova disposada em sembla que preferiria no servir un mandat llarg. --SMP​ (+ disc. xat) 15:03, 20 gen 2009 (CET)

De conya. No em puc estar deu minuts sense mirar els Canvis recents. --SMP​ (+ disc. xat) 15:04, 20 gen 2009 (CET)

He fusionat les dues pàgines. --V.Riullop (parlem-ne) 16:06, 20 gen 2009 (CET)

Moltes gràcies. Em sembla bé el mètode escollit per a la durada dels mandats. Creieu convenient deixar un missatge al sitenotice avisant de la possibilitat de presentar-hi candidatura? --SMP​ (+ disc. xat) 19:44, 20 gen 2009 (CET)

Veig convenient que aparega el missatge almenys dins del termini: del 28-1-2009 fins el 6-2-2009. –Pasqual · discussió · xat 12:11, 21 gen 2009 (CET)

Seguint el meu tema sobre la traducció d'este anglicisme. He preferit que en les pàgines de caràcter formal, com són VP:CU, canviar este terme pel seu equivalent en català. He emprat en tot l'expressió més llarga, ja que sembla que a ningú li interessava desviar-se pel tema. –Pasqual · discussió · xat 12:41, 21 gen 2009 (CET)

Està obert el període de presentació de candidatures. Vinga! --V.Riullop (parlem-ne) 15:29, 29 gen 2009 (CET)

Recordo que està oberta la votació per a la renovació de checkuers: Viquipèdia:Elecció de verificadors de comptes d'usuari/2009. Encara que només hi ha un candidat, és fonamental la participació per determinar si arriba al suport mínim: 25 vots favorables i 75% de consens. --V.Riullop (parlem-ne) 16:43, 11 feb 2009 (CET)

Categoria:Actors estatunidencs

El fet de subdividir la Categoria:Actors estatunidencs segons altres procedències més específiques que ens són molt poc properes i que em semblen innecessàries, provoca que per buscar si un article està fet no hi hagi cap més manera que saber l'Estat on ha nascut o cercar-ho directament al cercador. Això indica que aquí la categoria més aviat entorpeix la recerca que no pas la facilita. Una solució seria la que fan almenys els anglesos en aquests casos i deixar la categoria superior encara que sigui redundant. Vegeu en:Category:American actors. Però això va contra la política actual i pot ser perillós perquè podem començar a tenir un munt de categories redundants. També hi pot haver la discussió de fins on aixecar el llistó de la categoria superior que es manté. Saber que Clark Gable el trobaré a Categoria:Actors d'Ohio no m'aporta res. Què us sembla?--Lohen11 (discussió) 12:54, 18 gen 2009 (CET)

Això és un problema general de la categorització, crec (ja teníem, per exemple, Categoria:Metges barcelonins, una categoria que dificulta la cerca de metges catalans si no sabem el seu lloc de naixement). A mesura que hi hagin més articles, les categories s'aniran fent més específiques i acabarem tenint problemes per cercar la gent per categories. Jo crec que això es resol no usant les categories per cercar, sinó el cercador i deixar les categories com a eina per classificar. Entrar en el joc de les categories redundants em sembla molt perillós ... Una alternativa potser seria fer una llista selectiva d'actors estatunidencs i posar-la a la Categoria:Actors estatunidencs amb la plantilla {{Infocat}}. Pau Cabot · Discussió 13:10, 18 gen 2009 (CET)

D'acord amb en Pau Cabot. L'alternativa és permetre totes les categories redundants i això va en contra del que sempre hem fet.

Una altra possibilitat per trobar quins articles tenim és fer servir el CatScan. Les limitacions són que només dóna llistes de 1000 articles i que no sempre funciona.--Pere prlpz (discussió) 13:26, 18 gen 2009 (CET)

He afegit, de moment, una llista d'actrius, però cada vegada que vaig a la categoria em poso negre de veure-ho categoritzat per Estat, no entenc quina utilitat té per a la nostra viqui.--Lohen11 (discussió) 12:18, 29 gen 2009 (CET)

Jo vaig categoritzar els actors per estat ja que es considerava que la categoria estava massa plena i és la manera en la que, en la discussió de la categoria, va semblar més adient. A més, Crec que és interessant omplir les categories d'estats dels estats units, ja que a més de poder fer una recerca concreta d'actors segons procedència, també és possible fer una recerca sobre un estat dels estats units o fins i tot d'altres subdivisions administratives d'altres estats. Crec que a l'anar augmentant la viquipèdia, aquest aspecte ens el podem trobar més vegades. Jo vaig aplicar el que se m'havia dit d'aplicar la categora més concreta possible i vaig resoldre el fet de buidar una categoria que tenia la plantilla de "massa plena". Com que es categoritza les biografies per procedències i per activitat, crec que era pertinent. En Lohen11 té raó que no es pot trobar si no es té coneixement de l'estat concret en què va néixer un actor, però és el criteri que ha utilitzat (segons el què he vist) s'ha utilitzat fins ara a la viqui, a banda que també és el mateix criteri que s'ha utilitzat a les altres viquipèdies. Però el fet de fer categories redundants podria ser també perillós, ja que centraria un precedent i es podria demanar en altres cassos, i més com més vagi creixent la viquipèdia. A mi hem va resultar molt i molt costós el fet de categoritzar-los per estat, i més pel fet de que vaig intentar seguir el criteri de la viqui catalana (que he vist que no existeix a altres viquis) sobre el fet de que hi havia d'haver un mínim de cinc artícles per categoria. I crec que pot ser una feina vàlida, sobretot per la gent que fa recerques per llocs geogràfics. Crec que la millor cerca, de totes maneres és la directe, per paraules.--Pitxiquin (discussió) 00:34, 30 gen 2009 (CET)

Entenc el que dieu, i de fet ja va contestar en pau Cabot a la [de discussió del viquiprojecte cinema].Però ara m'he trobat dos problemes gairebé simultanis: voldria obrir una categoria:actrius estatunidenques, però com ho faig? He de veure on van nèixer i crear Actrius d'Ohio, de Nebraska, etc. Francament...L'altre problema ha vingut en el meu segon intent (reeixit, per cert) de comptar quants articles tenim sobre cinema.I intentar-ho en altres wikis (fallit parcialment). Ja sé que les categories no estan per això, però amb les eines que tenim i els arbres de categories existents, es fa francament díficil. I arribo on vull arribar: Accepto, perquè ja s'ha debatut anteriorment, però no entenc perquè no poden haver categories amb 700 elements, per exemple, com a la francesa o anglesa.I és que amb els despentinats que tenim a la nostra, relament es fa complicat de vegades categoritzar correctament un article.--Pallares (discussió) 18:42, 13 feb 2009 (CET)

Sempre que s'ha discutit, s'ha vist que hi havia un ampli consens en contra de categoritzar les persones per sexe. Crec que una de les darreres vegades va sortir el tema precisament perquè algú va voler crear una categoria d'actrius, i va acabar esborrada.--Pere prlpz (discussió) 19:45, 13 feb 2009 (CET)

Estructura d'un article

Com que últimament hi ha hagut discussions sobre Referències, Bibliografia i l'ordre d'aquest tipus de seccions, he creat Viquipèdia:Estructura d'un article a partir d'una traducció lliure de l'anglès adaptada al nostre llibre d'estil. Crec que no hi he introduït cap cosa que no estigués prèviament consensuada, i clarifica alguns punts no explicats enlloc fins ara. En alguns casos on hi ha discussions obertes queda prou flexible, com de fet ha de ser una norma d'estil. Demano una lectura d'aprovació per si es pot penjar l'etiqueta de norma d'estil. --V.Riullop (parlem-ne) 19:14, 19 gen 2009 (CET)

Enhorabona per la iniciativa perquè pot ajudar a resituar el tema. Faig els comentaris a la Viquipèdia Discussió:Estructura d'un article#Articles simples i articles amb complements. Un aspecte que desorienta és l'excés d'informació i, en aquests sentit jo diferenciaria el que és un article senzill, dels que tenen altres complements.--Peer (discussió) 18:48, 24 gen 2009 (CET)

Em sembla bé que s'hagi creat aquesta pàgina com a Norma d'estil. Tanmateix, encara hem de resoldre això de la Bibliografia vs Referències vs Bibliografia recomanada. Abans que aquesta pàgina s'accepti com a norma d'estil generalitzada per a la Viquipèdia, hem de prendre una decisió consensuada sobre el tema de la Bibliografia. --the Dúnadan 19:10, 24 gen 2009 (CET)

Aquesta pàgina no defineix l'estil de les referències i remet a Viquipèdia:Citau les fonts, com de fet fan a l'anglesa. Deixa la porta oberta dient que és una secció o grup de seccions i que hi poden haver diferents estils de citació. Això permet agrupar dintre les referències la bibliografia citada, o no. Sobre la secció de Bibliografia recomanada ja remarca les diferències amb les Referències i no entra en la consideració de què és acceptable o no, com tampoc ho diu per exemple dels enllaços externs. El propòsit és definir només la composició, l'estructura, no el contingut. --V.Riullop (parlem-ne) 20:12, 24 gen 2009 (CET)

Afegiria que amb aquesta revisió d'alguns dels aquests aspectes que recullen les directrius o orientacions sobre l'elaboració dels articles s'aprofités per unificar més tots els articles. Amb això estic pensant, per exemple, en fer quinzenes temàtiques del tipus:

• 1. Sobre bibliografia-referències-enllaços-vegeu també
• 2. Sobre imatges (posar descriptors, tema "thumb", treure el punt final en el redactat curt, etc.)

Que serveixin per millorar i per aprendre una mateixa manera de fer, portant-lo a la pràctica. I això, amb el suport d'una pàgina com aquesta (Viquipèdia:Estructura d'un article), ben consensuada i ben clara.--Peer (discussió) 19:20, 24 gen 2009 (CET)

He obert Viquipèdia:Contribució de la quinzena#Viquipèdia:Estructura d'un article una activitat a la Contribució de la quinzena. Estaria bé que tothom que pogués s'apuntés; servirà per portar a la pràctica la millora dels articles segons les orientacions que apareixen Viquipèdia:Estructura d'un article. És evident que això no és una flor d'estiu, ni de quinze dies. Però crec que pot ser positiu.--Peer (discussió) 19:09, 30 gen 2009 (CET)

Veig que la proposta de la Contribució de la quinzena no té èxit. Doncs, com es podria fer perquè s'aconseguís un compromís explícit de la majoria dels usuaris i que tothom que pogués, es comprometés a recolzar les directrius que consten en les aquest tipus d'orientacions tot aplicant-les d'una manera més clara en tots els articles i anar fent reflexions sobre els aspectes en els que hi ha pràctiques diferents (per ex., llargues llistes de llibres "recomanats"). És el camí cap a una viquipèdia formalment més coherent.--Peer (discussió) 07:29, 14 feb 2009 (CET)

Aquestes coses poden ser lentes. De fet no ha canviat formalment l'estil, però ara tenim una referència per poder explicar i justificar alguns canvis de format. Altres punts queden oberts a discussió o a diferents solucions. Com a contribució de la quinzena hauria de ser més concreta: quins articles cal revisar? Si no estan identificats, o no es limita a un grup determinat es fa difícil saber què fer. --V.Riullop (parlem-ne) 10:31, 14 feb 2009 (CET)

Monezipios aragonesofablants d'Aragón

Ola! Soi Willtron d'a Biquipedia aragonesa. Parlaré en aragonés que me suposo que entenderez porque no tiengo prou nibel de catalán. A custión son os nombres d'os articlos de monezipios que se troban en a parte aragonesofablant d'Aragón... Autualment en esta wiki se fa serbir o nombre en castellán que no ye ni tradizional ni propio d'istos lugars (por exemplo Gistaín en cuentas de Chistén u El Grado por Lo Grau). Naturalmet istos nombres á los fablants d'aragonés nos sonan artifizials e muit á sobent encluso parlando en castellán se fan serbir as denominazions en aragonés. En a nuestra wiki en aragonés tenemos a politica de fer serbir ta toponimos foranos primero o nombre tradizional en aragonés si esiste (exemplo Leida u Puizerdán), si no bi'n ha emplegamos siempre os nombres en a luenga bernacula d'o país en que se troba o lugar u ziudat, encara que a luenga no sía ofizial en o territorio (Gwened, encara que o bretón no ye ofizial e no pas Vannes u Amorotze-Zokotze en cuentas de Amorots-Succos). Istas politicas son ofizials en a nuestra wikipedia, mirando siempre d'emplegar a luenga bernacula sía u no ofizial (en Cataluña catalán, en Oczitania oczitán, en Euskal Herria basco, en Bretaña bretón, en Asturias asturiano). Asinas emos feitas ya asabelas localidaz d'istos países. Manimenos ista politica nomás la fa serbir atra wikipedia dica l'inte, a wiki oczitana (que ya han feito una ripa d'articlos d'Aragón emplegando a nuestra toponimia, por exemplo O Pueyo de Tena). A mía ideya ye poder tresladar en a wiki catalana toz os articlos d'os monezipios definitos en a lai de luengas d'Aragón como aragonesofonos (astí), metendo os suyos nombres tradizionals como tetulo de l'articlo. En a wikipedia en euskera ya fazié ista mesma propuesta e por agora han quiesto dar un trango intermeyo que ye meter o nombre ofizial bilingüe en os casos que esiste (encara no s'han feito toz os treslatos, pero podez beyer exemplos en eu:Gistain-Chisten u eu:El Grado-Lo Grau), en un futuro dizen que se descutirá meter nomás o nombre en aragonés, encara parixe que yeran toz á fabor de fer o cambeyo (á más astí tamién proposé fer o mesmo con os monezipios d'a Franja, metendo o nombre ofizial en català). A custión ye pues si querez tresladar toz os monezipios á lo suyo nombre en aragonés u nomás fer o treslato con os monezipios que tiengan nombre ofizial bilingüe (os nombres ofizials aparixen en os BOAs de creyazión d'as comarcas, por exemplo O Sobrarbe, cap.1 art.1 Creación y denominación), no toz os monezipios tienen doble denominazión, nomás bels monezipios de Sobrarbe, Ribagorza, Plana de Uesca e Semontano de Balbastro. Salut --Willtron (?) 00:29, 21 gen 2009 (CET)

L'única política que tenim definida a VP:AP és utilitzar els exotopònims tradicionals en català. Quan aquest no existeix, o no està clar, el criteri és utilitzar la denominació utilitzada en les referències en català. Una referència especial pel seu volum, encara que no l'única, és la GEC. Per exemple, es pot veure l'entrada sobre Gistaín. Personalment penso que no podem adoptar criteris genèrics en contra de les referències que tenim. En casos de toponímia menor ja és més difícil trobar cap referència i això provoca sovint discussions. En aquest cas s'adopta el mateix criteri utilitzat en aquestes referències, en general preferència pels endotopònims. Però hi ha casos en que és difícil determinar si un exotopònim concret està suficientment adoptat en català. Vaig fer una consulta al respecte a la GEC i la resposta, més o menys, és que hi ha una excepció a l'ús d'endotopònims. Són els topònims que s'han difós internacionalment a través d'una tercera llengua (Biarritz, Dunkerque, Danzig, Pilsen, Cardiff, La Valletta...) En tots aquests casos coincideix el fet que la llengua actual del domini lingüístic on pertany el topònim és o bé una llengua recent (cas del polonès), o bé una llengua minoritzada, actualment (gal·lès) o bé en el passat (txec, ucraïnès i resta de llengües ex-soviètiques, maltès), o bé una llengua estranya pel domini català.

Pel cas aragonès, en concret, penso que primer s'ha d'utilitzar la forma que tinguem en referències en català (sigui en català, aragonès o castellà). Si no hi ha referències, millor l'endònim aragonès que l'exònim castellà. --V.Riullop (parlem-ne) 12:01, 21 gen 2009 (CET)

Descripció de les imatges

Potser podriem consensuar l'estil de les descripcions de les polítiques, per tal d'aconsseguir coherència entre els articles de la Viquipèdia.

A mi em sembla que podriem tenir dues tipus de descripcions. Un com títol (com per exemple es fa en l'article La Maestranza, que està centrat i en negretes; podria llevar-se les negretes, també, però penso que cal que el texte siga centrat), i altre com una frase com qualsevol altra, que cal que tingui punt (com per exemple es fa en Josep Pla i Casadevall#Infància i adolescència, que està justificat a l'esquerra).

Descriure aquestes dues possibilitats al llibre d'estil jo crec que serviria per tal d'aconsseguir coherència al format dels articles, perquè en aquest moment els articles tenen molts formes diferents de descripció de les imatges, i eixa incoherència no és pròpia de les enciclopèdies, em sembla. Ferbr1 (discussió) 12:53, 24 gen 2009 (CET)

S'ha de pensar que sempre cal una descripció de la imatge, no només com a peu de foto sinó també encara que no s'utilitzi l'atribut thumb. El motiu és que hi ha navegadors només text, hi ha invidents que poden utilitzar lectors de pantalla, o simplement hi poden haver errades per mostrar o baixar la imatge. Per tant, s'hauria de pensar descriure la imatge com si aquesta no es veiés. Des d'aquesta perspectiva, la descripció de l'exemple de La Maestranza és incorrecte, a part de que fa un ús de negretes que normalment està reservat a la introducció i incompleix la recomanació reiterada de no modificar la mida estàndard. Un punt o no al final quasi que és el de menys davant l'incompliment de les normes d'estil ja existents. --V.Riullop (parlem-ne) 15:43, 24 gen 2009 (CET)

Tenint en compte el que diu en V.Riullop (que s'ha de posar descripció a tota imatge), com que tota descripció està formada per frases i tota frase (amb verb o no) ha de portar punt final, crec que s'ha de posar aquest punt final.--Ssola (discussió) 19:42, 24 gen 2009 (CET)

Jo sempre faria servir una frase per descriure el text, no centrada, i sempre sense negretes. Em sembla que és el que s'ha fet habitualment aquí, l'exemple de La Maestranza em sembla incorrecte, com diu en Vriullop. Finalment, jo personalment hi posaria punt al final, tot i que crec que això s'ha discutit a un altre lloc. --Meldor (discussió) 08:32, 27 gen 2009 (CET)

No sempre són frases. "Color X" o "escut oficial de X" no és una frase. No tenen verb. Ni tan sol elidit. A vegades només són titulars. 88.19.143.79 (discussió) 19:56, 27 gen 2009 (CET)

Els peus d'imatge haurien de ser com més concisos i explicatius millor. És costum de no posar-hi punt final si no és que està format per més d'una frase (com tampoc no posem punt final als titulars, als títols i subtítols, en una relació o llista de noms, etc.), cosa que caldria evitar (no cal explicar la Bíblia en un peu d'imatge si es pot explicar dins el cos del text, i no s'hauria de repetir mai el mateix que ja diu dins el text; sempre hi haurà excepcions, com a tot arreu, és clar). El llibre de Josep M. Pujol i Joan Solà Ortotipografia: Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic (Barcelona: Columna, 1995), al paràgraf 2.42 (pàg. 83), indica: «Les il·lustracions han de dur sempre almenys un títol que les identifiqui i molt sovint van acompanyades, a més a més, d'un peu explicatiu. Si només hi ha un breu títol estrictament identificatiu, sense puntuació interna, el punt final es pot ometre; els peus, que consten almenys d'una oració, en duen sempre». Jo, a la feina (treballo com a editor i corrector), tinc com a norma no posar el punt al final si no hi ha més d'una frase. Ara bé, no és una norma universal; el que sí és molt lleig i contrari als usos del sector és posar títols molt curts amb punt final (del tipus: «Canal de Venècia.», «Esquema d'un volcà.», «El David de Miquel Àngel.», «Florència des del Piazzale Michelangelo.»). –Enric (discussió) 12:40, 28 gen 2009 (CET)

És interessant aquesta diferència entre títol i peu d'imatge, cosa que nosaltres barregem. Proposo el següent pel llibre d'estil: Tota imatge ha de tenir una descripció que la identifiqui per si no es pogués mostrar. Si es tracta d'un breu títol identificatiu (p.ex. «Florència des del Piazzale Michelangelo») llavors s'omet el punt final. Si es tracta d'una oració completa, o hi ha puntuació interna, llavors cal un punt final. --V.Riullop (parlem-ne) 14:33, 28 gen 2009 (CET)

Corregeixo, en lloc d'oració completa, millor oració composta. --V.Riullop (parlem-ne) 16:49, 28 gen 2009 (CET)

Em sembla bé, però jo penso que, per tal de diferenciar un títol d'una descripció, caldria que els títols com a tals hurien d'estar centrats. Ferbr1 (discussió) 14:47, 28 gen 2009 (CET) PD) Sobre la necessitat del verb, en principi, vaig llegir la definició al DCVB i al DIEC i no es fa eixa especificació. En castellà una frase pot tindre fins i tot nomé un mot, i siguin estant frases com qualsevol altra. Si al català hi ha una especificitat que no n'hi ha a altres llengües, caldria, com mínim, afegir les referències a l'article frase. Ferbr1 (discussió) 15:09, 28 gen 2009 (CET)

Un títol descriptiu com el que estem dient, Florència des del Piazzale Michelangelo, ja ocupa més de 180px que és la mida estàndard per defecte i centrar-lo és afegir un codi html que complica l'edició per a usuaris novells. Tornant a l'exemple de La Maestranza, l'etiqueta center és obsoleta i s'hauria de substituir per la genèrica <div style="text-align:center;"> o per alguna plantilla amb CSS que permeti una configuració personalitzada d'usuari. Pot ser una opció en casos especials, tal com fa la plantilla {{panoràmica}}, però d'entrada es fa difícil recomanar aquesta complicació. --V.Riullop (parlem-ne) 09:54, 29 gen 2009 (CET)

Em sembla bé. I quan acabem de posar-nos d'acord, ho afegim al llibre d'estil, les ajudes, etc.. per tal que anem tancant temes que es reobren ciclicament. --amador (discussió) 05:29, 29 gen 2009 (CET)

D'acord amb l'Amador. Un a primera qüestió és polir l'accés a la informació. Aquest mateix tema, on quedarà recollit. Ara he mirat al que hauria de ser una pàgina fonamental per a tothom (Viquipèdia:Estructura d'un article); cerco informació i a la Secció inicial veig Imatge principal que és l'enllaç a Ajuda:Ús d'imatges. No he sabut trobar res del que comentem. Suposo que caldria afegir-lo aquí. Crec que hem de fer una campanya d'aplicació del que apareix a Viquipèdia:Estructura d'un article, no sé si amb una llista dels que es comprometen a seguir les directrius (per poder tenir constància de qui en té coneixement i h aplica i qui està despistat). Tot aplicant-ho acabarem de veure els possibles detalls que hi manquin.--Peer (discussió) 09:40, 29 gen 2009 (CET)

Podríem fer una traducció de en:Wikipedia:Captions com a pàgina complementària de Ajuda:Ús d'imatges. El que expliquen és el mateix que estem dient aquí, però ho tenen més treballat. --V.Riullop (parlem-ne) 10:00, 29 gen 2009 (CET)

Depèn de la definició que prenguis per frase, però et pots trobar amb definicions com Forma lingüística delimitada per dues pauses que té independència sintàctica i, des d’un punt de vista estructural, normalment consta d’un subjecte i un predicat. Però en el que em fixava és en què les mitjans de comunicació no solen considerar un títol com a una frase. 88.19.143.79 (discussió) 19:13, 28 gen 2009 (CET)

Estic totalment en contra de centrar els títols o descripcions dels thumbs i bastant reticent a posar-hi negretes. --SMP​ (+ disc. xat) 13:44, 30 gen 2009 (CET)

Esborrar pàgines/Propostes

Sóc usuari de la Viquipèdia des de fa temps i també col·laborador, però fins fa poc no havia descobert aquesta activitat d'esborrar pàgines. En alguns casos, pàgines referides a persones, biografies, etc.

He llegit els Criteris de notabilitat, i m'han semblat poc adhients. Us posaré alguns exemples de notabilitat segons aquestes normes:

• Múltiples aparicions a publicacions de cultura popular com Vogue, Elle o diaris nacionals
• Premis Príncep d'Astúries
• Un grup de fans nombrós

Bé, crec que l'important és que no es diguin mentides sobre la gent, però aquella biografia que per a un grup de gent pugui ser notable, per a altra no li importarà gens.

Per mi és més important la biografia dels programadors de eyeos, o els pencaires de Softcatalà, que l'últim guanyador de "Operación triumfo" Els primers no complirien els requisits, els segons sí, ja veus quin despropòsit.--ovidi 18:28, 30 des 2009 (CET)

La Viquipèdia no és una font primària. Si les biografies dels programadors de eyeos i els pencaires de Softcatalà no tenen referències vol dir que les enciclopèdies de paper, Vogue, Elle, els diaris nacionals, Vilaweb, les revistes d'informàtica, les televisions i uns quants més estan d'acord en que aquestes biografies no són prou rellevants per publicar-les.

Per altra banda, la notabilitat no és una mesura del mèrit del personatge, sinó que fins i tot de vegades és al contrari, com passa per exemple amb els articles sobre criminals.--Pere prlpz (discussió) 18:33, 31 gen 2009 (CET)

Sembla que afegeixes "Vilaweb, les revistes d'informàtica" a mi em sembla millor. --Ovidi (discussió) 19:21, 31 gen 2009 (CET)