Vladímir Kàvinov
Vladímir Ivànovitx Kàvinov, més conegut com a Vladímir Kàvinov (rus: Владимир Иванович Кавинов) (Kovrov, 25 de gener de 1949)[a] és un expilot de motocròs rus. Durant la dècada del 1970, com a pilot oficial de KTM, va ser un dels màxims aspirants al títol de Campió del Món de motocròs en 250cc i, malgrat no haver-lo guanyat mai,[1] en fou Subcampió un any (1977). També formà part de l'equip soviètic guanyador del Motocross des Nations de 1978 i del Trophée des Nations de 1979.
| |||
| Nom original | (ru) Владимир Иванович Кавинов  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 25 gener 1949 (75 anys) Kovrov (Rússia) | ||
| Altres noms | Vladimir Kavinov | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar, pilot de motocròs | ||
| Nacionalitat esportiva | Unió Soviètica | ||
| Esport | motocròs | ||
| Premis | |||
Com molts altres esportistes russos de l'època, Kàvinov era militar a l'Exèrcit Soviètic, havent-hi assolit el grau de capità.[2] També fou militar soviètic Guennadi Moisséiev, 3 vegades campió del món i company seu a KTM. Ambdós pilots foren gairebé imbatibles durant anys, gràcies al seu bon estat de forma física i a les tàctiques d'equip i disciplina adquirides a l'exèrcit.
Biografia
modifica,_Bestanddeelnr_925-5856.jpg)
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat | Rússia |
| Temporades | 1968 - 1985 |
| Equips | ČZ, KTM |
| Palmarès en motocròs | |
| C. Món 250cc | 1 Subcampionat (1977) |
| GP guanyats | 6 |
| MXDN | 1 (1978) |
| Trophée | 1 (1979) |
| C. de l'URSS | 17 medalles d'or / 1 medalla de la Joventut |
| Activitat professional | |
| Negocis | Dirigeix la Kavinov Motocross School |
| Residència | Kíev, Ucraïna |
La seva infantesa transcorregué al seu poble natal, distant 270 quilòmetres de Moscou. El seu pare treballava a la fàbrica local de torner, essent valorat com un bon especialista, i la seva mare feia de mestra en una escola bressol, a la qual assistí Vladímir fins als 7 anys. A aquella edat començà els seus estudis a l'escola, que li anaren força bé fins al cinquè curs, en què els seus resultats començaren a davallar (els mestres deien que tenia bona memòria, però era un estudiant fluixet).
A tretze anys, el seu pare els comprà una bicicleta "Sunrise" a ell i a son germà (dos anys més gran). Tots dos s'hi divertien pujant-hi junts, fet que a la llarga li atorgaria a Vladímir unes habilitats sobre les dues rodes que li anaren molt bé després, a l'hora d'aprendre ràpidament la tècnica de pilotatge quan començà a practicar motocròs, cap allà el 1964. Des d'aleshores fins al 1968, s'anà entrenant, fent tota mena d'activitats esportives, començant a destacar pels seus resultats.
La temporada de 1968, a dinou anys, ja disputà quatre Grans Premis del Mundial de 250 cc amb la ČZ. El 1970 es traslladà a Kíev, Ucraïna, per a treballar en una planta de productes químics, incorporant-se al club esportiu "Dnièper" i passant una època complicada que durà fins al 1974, any en què inicià la seva carrera com a pilot professional formant part del Club esportiu de l'Exèrcit a Kíev (primer com a pilot i després com a entrenador, estant-s'hi fins al 1997). Foren els seus millors anys esportius, que coincidiren amb l'etapa en que l'equip soviètic feia servir les KTM austríaques.
La situació canvià a partir de 1980, quan la federació soviètica decidí, per raons polítiques, tornar a equipar els seus pilots amb les motocicletes del fabricant txecoslovac ČZ. D'ençà d'aleshores, la seva carrera començà a declinar, ja que les CZ eren lluny del seu moment dolç (esdevingut a finals de la dècada de 1960). Kàvinov seguí, però, competint al Mundial esporàdicament fins al 1985 (en què canvià de cilindrada, provant sort sense èxit als 125cc).
Retirada
modificaUn cop retirat de la competició, es dedicà a entrenar futurs corredors de motocròs. De 1997 al 2000 ho feu al club "Sona" d'Irpin (Província de Kíev), canviant després al club "Líder" de Kíev i a d'altres. Actualment, Kàvinov dirigeix la seva pròpia escola de motocròs prop de Kíev, la Kavinov Motocross School, on imparteix ensenyances a diversos nivells, des de la simple conducció de vehicles de motor fins al pilotatge extrem en motocròs.
Palmarès
modificaKàvinov obtingué nombrosos èxits al Campionat de l'URSS de motocròs:[3]
- 17 medalles d'or
- 9 Medalles d'argent
- 3 Medalles de bronze
- 1 Medalla de la Joventut de la Unió Soviètica
Palmarès internacional
modifica| Any | Motocicleta | Mundial 250cc |
Per equips[a 1] | |
|---|---|---|---|---|
| MXDN | Trophée | |||
| 1968 | ČZ | - | ||
| 1969 | ČZ | 9è | ||
| 1970 | ČZ | 10è | ||
| 1971 | ČZ | 8è | ||
| 1972 | ČZ/KTM | 12è | ||
| 1973 | ČZ | - | ||
| 1974 | KTM | - | ||
| 1975 | KTM | - | ||
| 1976 | KTM | 3r[4] | ||
| 1977 | KTM | 2n | ||
| 1978 | KTM | 4t | 1r | |
| 1979 | KTM | 3r | 1r | |
| 1980 | ČZ | 17è | ||
| 1981 | ČZ | 36è | ||
| 1982 | KTM | 33è | ||
| Total títols[a 2] | 0 | 1 | 1 | |
- Notes
Notes
modifica- ↑ El seu nom apareix sovint escrit com a Vladimir Kavinov.
Referències
modifica- ↑ «Profile - Vladimir Kavinov» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 7 juliol 2011].
- ↑ «Владимир Кавинов. О кроссе и о себе» (en rús). kavinov.com, 01-04-1989. Arxivat de l'original el 14 de maig 2016. [Consulta: 7 juliol 2011].
- ↑ Kavinov, Vladimir. «Владимир Кавинов» (en rús). kavinov.com, 2009. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2011. [Consulta: 7 juliol 2011].
- ↑ Ramkema, Wim; Heese, Jan. «Moto Cross - Vladimir Kavinov». A: Grand Prix - Libro para cromos (en castellà). Bilbao: Publicaciones Fher, 1977, p. 25 (Àlbum de cromos). D.L. BI-1027-77, No. Reg. 4070-77. ISBN 84-243-1359-3.
Enllaços externs
modifica
- Article sobre els pilots soviètics de motocròs Arxivat 2010-03-02 a Wayback Machine. (anglès)
- Kavinov, Vladimir. «Автобиография Владимира Кавинова» (en rús). kavinov.com, 2009. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2011. [Consulta: 7 juliol 2011].