Vladímir Kàvinov

ex-pilot de motocròs

Vladímir Ivànovitx Kàvinov (en rus: Владимир Иванович Кавинов), més conegut com a Vladímir Kàvinov[a] (Kovrov, província de Vladímir, 25 de gener de 1949) és un ex-pilot de motocròs rus. Durant els anys 70, com a pilot oficial de KTM, va ser un dels màxims aspirants al títol de Campió del Món de motocròs en 250 cc i, malgrat no haver-lo guanyat mai,[1] en fou Subcampió un any (1977). També formà part de l'equip soviètic guanyador del Motocross des Nations de 1978 i del Trophée des Nations de 1979.

Infotaula de personaVladímir Kàvinov
Vladimir Varino, Joel Robert, Jo Lammers (), Bestanddeelnr 925-5856.jpg
Amb la KTM al GP dels Països Baixos de 1972 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Владимир Иванович Кавинов Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementVladímir Ivànovitx Kàvinov
25 de gener de 1949 (1949-01-25) (71 anys)
Kovrov, província de Vladímir
Dades personals
ResidènciaKíev, Ucraïna
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
Activitat
OcupacióDirigeix la Kavinov Motocross School
Activitat1968 - 1985
Equips CZ, KTM
Participà en
Victòries en GP6
Títols estatals en Motocròs
C. de l'URSS• 17 medalles d'or
• 1 Medalla de la Joventut de l'URSS
Victòries en motocròs destacats
MXDN1 (1978)
Trophée1 (1979)
Altres
1 Subcampionat del Món de motocròs 250cc (1977)
Premis
• Títol de Mestre emèrit d'esports
Insígnia d'honor del Govern

Lloc webwww.kavinov.com

Com molts altres esportistes russos de l'època, Kàvinov era militar a l'Exèrcit Soviètic, havent-hi assolit el grau de capità.[2] També fou militar soviètic Guennadi Moisséiev, 3 vegades campió del món i company seu a KTM. Ambdós pilots foren gairebé imbatibles durant anys, gràcies al seu bon estat de forma física i a les tàctiques d'equip i disciplina adquirides a l'exèrcit.

Resum biogràficModifica

La seva infantesa transcorregué al seu poble natal, distant 270 quilòmetres de Moscou. El seu pare treballava a la fàbrica local de torner, essent valorat com a un bon especialista, i la seva mare feia de mestra en una escola bressol, a la qual assistí Vladímir fins als 7 anys. A aquella edat començà els seus estudis a l'escola, que li anaren força bé fins al cinquè curs, en què els seus resultats començaren a davallar (els mestres deien que tenia bona memòria, però era un estudiant fluixet).

A 13 anys, el seu pare els comprà una bicicleta "Sunrise" a ell i a son germà (dos anys més gran). Tots dos s'hi divertien pujant-hi junts, fet que a la llarga li atorgaria a Vladímir unes habilitats sobre les dues rodes que li anaren molt bé després, a l'hora d'aprendre ràpidament la tècnica de pilotatge quan començà a practicar motocròs, cap allà el 1964. Des d'aleshores fins al 1968, s'anà entrenant, fent tota mena d'activitats esportives, començant a destacar pels seus resultats.

1968, debut al MundialModifica

 
Kàvinov (el primer de baix de tot a l'esquerra) amb la KTM el 1977, en una sèrie de segells ucraïnesos del 2016

La temporada de 1968, a 19 anys, ja disputà quatre Grans Premis del Mundial de 250 cc amb la CZ. El 1970 es traslladà a Kíev, Ucraïna, per a treballar en una planta de productes químics, incorporant-se al club esportiu "Dnièper" i passant una època complicada que durà fins al 1974, any en què inicià la seva carrera com a pilot professional formant part del Club esportiu de l'Exèrcit a Kíev (primer com a pilot i després com a entrenador, estant-s'hi fins al 1997). Foren els seus millors anys esportius, que coincidiren amb l'etapa en que l'equip soviètic feia servir les KTM austríaques.

La situació canvià a partir de 1980, quan la federació soviètica decidí, per raons polítiques, tornar a equipar els seus pilots amb les motocicletes del fabricant txecoslovac CZ. D'ençà d'aleshores, la seva carrera començà a declinar, ja que les CZ eren lluny del seu moment dolç (esdevingut a finals de la dècada de 1960). Kàvinov seguí, però, competint al Mundial esporàdicament fins al 1985 (en què canvià de cilindrada, provant sort sense èxit als 125cc).

ActualitatModifica

Un cop retirat de la competició, es dedicà a entrenar futurs corredors de motocròs. De 1997 al 2000 ho féu al club "Sona" d'Irpin (Província de Kíev), canviant després al club "Líder" de Kíev i a d'altres. Actualment, Kàvinov dirigeix la seva pròpia escola de motocròs prop de Kíev, la Kavinov Motocross School, on imparteix ensenyances a diversos nivells, des de la simple conducció de vehicles de motor fins al pilotatge extrem en motocròs.

Palmarès[3]Modifica

Kàvinov obtingué nombrosos èxits al Campionat de l'URSS de motocròs:

  • 17 medalles d'or
  • 9 Medalles d'argent
  • 3 Medalles de bronze
  • 1 Medalla de la Joventut de la Unió Soviètica

Palmarès internacionalModifica

Any Motocicleta Mundial
250 cc
Per equips[a 1]
MXDN Trophée
1968 CZ -
1969 CZ
1970 CZ 10è
1971 CZ
1972 CZ 12è
1973 CZ -
1974 KTM -
1975 KTM -
1976 KTM 3r[4]
1977 KTM 2n
1978 KTM 4t 1r
1979 KTM 3r 1r
1980 CZ 17è
1981 CZ 36è
1982 KTM 33è
Total títols[a 2] 0 1 1
Notes
  1. La classificació consignada a MXDN i Trophée fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
  2. Al total de títols s'hi compten tots els campionats internacionals guanyats, MXDN i Trophée inclosos

NotesModifica

  1. El seu nom apareix sovint escrit com a Vladimir Kavinov.

ReferènciesModifica

  1. «Profile - Vladimir Kavinov» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 7 juliol 2011].
  2. «Владимир Кавинов. О кроссе и о себе» (en rús). kavinov.com, abril 1989. [Consulta: 7 juliol 2011].
  3. Kavinov, Vladimir. «Владимир Кавинов» (en rús). kavinov.com, 2009. [Consulta: 7 juliol 2011].
  4. Ramkema, Wim; Heese, Jan. «Moto Cross - Vladimir Kavinov». A: Grand Prix - Libro para cromos (en castellà). Bilbao: Publicaciones Fher, 1977, p. 25 (Àlbum de cromos). D.L. BI-1027-77, No. Reg. 4070-77. ISBN 84-243-1359-3. 
Bibliografia

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Kàvinov