Wiluïta

La wiluïta és un sorosilicat verd fosc, marró o negrós de fórmula: Ca₁₉(Al, Mg)₁₃(B,[], Al)₅(SiO₄)₁₀(Si₂O₇)₄(O, OH)₁₀.

Wiluïta
Fórmula química	Ca19(Al, Mg)13(B,[], Al)₅(SiO₄)10(Si₂O₇)₄(O, OH)10
Epònim	Viliúi
Localitat tipus	Vilyui river basin (en) i Akhtaragda river mouth (en)
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.35
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.35
Dana	58.2.4.2
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 15,716Å; c = 11,704Å;
Grup puntual	4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Grup espacial	space group P4/nnc (en)
Color	verd fosc
Fractura	irregular, desigual
Duresa	6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	incolor
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,721 nε = 1,725
Birefringència	δ = 0,004
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1997-026
Símbol	Wil
Referències

Wiluïta oposada a la base. Mostra: 2.5 x 1.7 x 1.5 cm.

Té una duresa a l'escala de Mohs de 6 i una densitat de 3,36. Té un llustre vitri, una exfoliació pobra i una fractura irregular. Cristal·litza en el sistema tetragonal i es presenta com a cristalls ben formats amb bona aparença externa. és isoestructural amb el grup de la vesuvianita i està associat amb la Wol·lastonita i amb les grossularines verd oliva (viluites) dels skarn de serpentinita.

Normalment la wiluïta és confosa amb altres minerals, referint-se a ella com grossulària.

Història

Va ser descoberta l'any 1998 al Riu Viliüi a (Yakutia), Rússia i nomenada pel seu lloc de descobriment.

Referències

• Webmineral
• Mindat

Enllaços externs

• http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbase/minerals/vesuvianite.html
• http://www.cs.cmu.edu/~adg/adg-psssimages.html#wilui