Yma Sumac

cantant peruana

Zoila Augusta Emperatriz Chávarri del Castillo (originalment Zoila Emperatriz Chávarri Castillo;[1] Callao, Perú, 13 de setembre de 1922[1]- Los Angeles, Estats Units, 1 de novembre de 2008) o més coneguda com Yma Súmac (o Imma Sumack), fou una cantant nascuda a Perú.[1][2][3][4] Al 1955 va rebre el Guiness World Record per el rang vocal més ampli del panorama musical, arribant a les 5 octaves, en un moment en què el registre mitjà de les cantants d’òpera era de dos octaves i mitja.[5][6][7] Considerada “Reina del exótica”[8] i pionera del World Music,[9] “Ima sumaq” significa “Què bonica” en quítxua.

Infotaula de personaYma Sumac

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Zoila Emperatriz Chávarri Castillo Modifica el valor a Wikidata
13 setembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Callao (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r novembre 2008 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCàncer colorectal Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHollywood Forever Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsYma Sumac, Imma Summack
Activitat
Ocupaciócantant, compositora, actriu, model, productora discogràfica Modifica el valor a Wikidata
Activitat1942-2006
GènereMúsica del Perú, folk, òpera, lounge, música de big band, jazz, jazz llatí, pop, mambo, exotica (en) Tradueix, rock, balada i dance electrònic Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficOdeon Records, Capitol Records
Artistes relacionatsCompañía Peruana de Arte,
Moisés Vivanco, Cholita Rivero
Participà en
30 agost 1993Late Show with David Letterman Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMoisés Vivanco (1942–1958), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsPapuchka Vivanco Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webyma-sumac.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0838512 Allocine: 30880 Rottentomatoes: celebrity/yma_sumac Allmovie: p69033 TV.com: people/yma-sumac IBDB: 12472 TMDB.org: 1194746
Last fm: Yma+Sumac Musicbrainz: 53d86951-706c-41c8-9053-a713ea972395 Discogs: 36867 Allmusic: mn0000685751 Find a Grave: 31104064 Modifica el valor a Wikidata

Va destacar durant la dècada dels 50[10][11][12] sota el segell Capitol Records. La llegenda sobre el seu llinatge inca,[13] amb el seu registre vocal, el seu estil de inspiració naturalista i la fusió de diferents gèneres produïda per Le Baxter[14] i Moisés Vivanco, va portar el seu àlbum debut Voice of the Xtabay al número 1 en Estats Units.[15][16][17] Altres èxits seus foren senzills com Legend of the sun Virgin (1952)[18] Fuego del Ande (1959)[19] Mambo! (1955) o Virgin of the Sun God (Taita Inty) (1950), que va arribar al número 1 al Regne Unit.[20][21] Durant aquests anys, la cantant va estar entre les dones amb mes ventes d’àlbums als Estats Units juntament amb figures com Doris Day, Jane Froman i Eartha Kitt.[22]

Al 1951 es va convertir en la primera cantant llatinoamericana en actuar a Brodway,[9] i també va ser la primera dona llatinoamericana en guanyar una estrella fonogràfica al Passeig de la Fama de Hollywood el 1960.[23][24][25][26][27] Aquest mateix any va viatjar a la Unió Soviètica, convidada per Nikita Jruschov,[28][29] on va vendre més de 20 milions de butlletes.[28] En 1974, segons Variety, ja havia realitzat més de 3 mil concerts per tot el món, superant a qualsevol artista de l’època.[30] En 2010, V Magazine la va incloure com un del 9 icones de moda més importants de tots el temps.[31] Va vendre més de 40 milions de discs, convertint-se en l’acte musical d’origen peruà més venut de tota l’història.[32][33] Actualment la seva discografia té més de 60 milions de reproduccions en les plataformes digitals de streaming a nivell global.[33]

Registre vocal modifica

El registre vocal d'Yma Sumac abasta les cinc octaves, sent la primera cantant a assolir aquest rang en la història de la música. La nota més alta de la peruana era d'un Mi7, produït en diversos concerts però mai escoltat en enregistraments, i la seva nota més baixa va ser un Mi2. Lata Mangeshkar o Mariah Carey han estat comparades amb ella, malgrat que aquesta última hagi arribat al Sol # 7, però amb ajuda del "registre de xiulet" o "flageolet". Yma Sumac té la particularitat única d'interpretar tots els papers de l'òpera, des de soprano de coloratura fins als greus d'un baríton amb ple domini i comoditat en tots els registres, sense l'ús de falset ni del "registre de xiulet". Yma Sumac fou també coneguda per ser l'única que va aconseguir fer la triple coloratura coneguda com "trino d'aus" en la cançó Chuncho, a més de superar Erna Sack en les notes altes i a Mado Robin amb el seu famós Re7.[24] A més, al 1953 va desenvolupar la seva pròpia tècnica única en el món en “Chucho (The Forest Creatures)”, anomenada “triple coloratura”, molt semblant al trinar de les aus.[34][35]

Biografia modifica

Els seus pares van ser Sixto Chávarri i Emilia del Castillo Atahualpa. La seva condició de descendent de l'emperador inca Atahualpa va ser certificada oficialment el 23 de maig de 1946 pel Govern del Perú. En el document, signat pel cònsol José Varela y Arias, diu:

«Certifico per aquest mitjà que al meu bon enteniment i en concordança amb les asseveracions d'autoritats en la història dels Inques i la història peruana en general, Imma Summack és una descendent de l'Inca Atahualpa».

Després que es descobrissin els seus dots de cantant als 13 anys, Yma Súmac es va traslladar a la ciutat de Lima. La seva primera aparició a la ràdio va ser el 1942. Es casà amb Moisés Vivanco, compositor i director de la banda de música, el 6 de juny del mateix any. Utilitzant el nom artístic d'Imma Sumack [2] Arxivat 2007-08-13 a Wayback Machine. va gravar com a mínim vuit cançons de folklore peruà a l'Argentina el 1944. En aquestes primeres gravacions per al segell discogràfic Odeón apareixia l'agrupació de Moisés Vivanco anomenada "Compañía Peruana de Arte" - un grup integrat per 46 nadius dansaires, cantants i músics. El 1946 Yma Sumac i Vivanco viatjaren a la ciutat de Nova York on ella va fer presentacions amb el Trio Inca Taky, conformat per Moisés Vivanco a la guitarra, Cholita Rivero (cosina d'Yma Súmac) cantant de contralt i ballant, i Yma Súmac com a soprano; fins que van aconseguir signar un contracte amb Capitol Records el 1950. El 2 de maig del 2006, després de 30 anys d'allunyament i amb 83 anys, va retornar a Perú per a rebre una sèrie de condecoracions del Govern d'aquest país i d'altres autoritats i organitzacions culturals. Gràcies a la iniciativa de la Asociación Cultural Romanza i gràcies a les gestions de Miguel Molinari, integrant de la Asociación Cultural de Artes Musicales Romanza, Yma Sumac va visitar Perú el maig del 2006. La soprano, de 84 anys, va romandre durant quinze dies al país, temps suficient per a visitar Cusco i el Machu Picchu. El dissabte 1 de novembre de 2008, Yma Sumac morí després d'una llarga batalla contra el càncer de còlon en un centre d'assistència a Los Angeles. Per instruccions de la soprano i dels seus parents més propers va ser inhumada a Hollywood, on havia passat seixanta anys de la seva vida.

Representació de la identitat inca modifica

La figura de Yma Sumac va ser de vegades exagerada a través de narracions falses i bulls que produirien ressentiment cap a ella com a descendent inca entre part del públic peruà i nord-americà.[36] Tot i això, va convertir-se en una de les grans representants de la producció musical peruana.

Al llarg del segle xx, i sobretot després del descobriment de Machu Picchu, el Perú travessava un període de definició del seu propi imaginari nacional i internacional, que va passar de basar-se en elements espanyols i afroperuans (crioll), a posar més èmfasi en el seu passat andí i inca. Durant aquesta etapa Yma Sumac va començar la seva carrera professional i es va unir a l'agrupació Arte Folklórico a més de debutar a emissores de ràdio internacionals.[36] La seva carrera no trigaria a consolidar-se, i juntament amb altres artistes, el Perú seria líder en producció de música, televisió i cinema durant tota la dècada dels 40. A més, l'adopció de la identitat inca com a imatge artística (justificada per la seva ascendència), van validar la cantant en el seu context artístic nacional.[36]

Després de la seva arribada a Nova York el 1946, Sumac i Moisés Vivanco, el seu representant, van veure les demandes del públic nord-americà: un exotisme que constava de música pop amb instrumentació orquestral i ritmes llatins, africans o polinesis, a més de cants tribals. En aquest context, Sumac i Vivanco van iniciar una transformació al folklore inicial que la cantant buscava transmetre i que tanta validació li havia donat al seu país natal.[29] Així, el seu cant deixaria de banda l'estil folklòric andí que fins aleshores havia adoptat per adoptar un estil amb tendència operística, i va adaptar la seva imatge pública a la moda dels anys 50 amb adorns peruans. Va ser així com va aconseguir introduir-se en el Exotica, un moviment d'entreteniment popular pensat per al públic americà.[37]

Distincions modifica

Discografia modifica

  • Àlbums d'estudi
    • Voice of the Xtabay (1950)
    • Legend of the Sun Virgin (1952)
    • Inca Taqui (1953)
    • Mambo! (1955)
    • Legend of the Jivaro (1957)
    • Fuego del Ande (1959)
    • Miracles (1972) Sencills
    • Virgin Of The Sun God (Taita Inty) (1950)
    • Birds (1951)
    • Wimoweh (1952)
    • Mambo ConFusion (1991) Àlbums en viu
    • Recital (1961) Aparicions
    • Flahooley (Original Broadway Cast Recording) (1951)
    • Stay Awake: Various Interpretations of Music from Vintage Disney Films (1988)

Filmografia modifica

Cinema
Any Títol Rol Notes
1942 Pal'otro lao Ella mateixa Debut cinematogràfic ama interpretación d'un tema folklòric
1954 Secret of the Incas Kori -Tica Debut com atriu. Interpreta «Virgin of the Sun God (Taita Inty)», «Earthquake! (Tumpa!)» i «High Andes! (Ataypura!)»
1957 Omar Khayyam Karina Va interpretar «Take My Heart» y «Lament»
1958 Música de siempre Ella mateixa Debut en el cinema mexicà i interpreta «Creatures of the Forest (Chuncho)»
1960 Las Canciones Unidas Ella Mateixa Interpretà «Virgin of the Sun God (Taita Inty)»
Televisió
Any Títol Rol Notes
1955 Shower of Stars Cantant d'òpera Comèdia musical. Participa en un episodi
1956 Toast Of The World Ella mateixa Debut com a conductora de televisió. Només conduieix una temporada
1956 Climax! Maria Santez Debut com atriu de televizi, participa en un episodi
1972 Fol-de-Rol Diversos personatges Teleflm on interpreta una versió de «Virgin of the Sun God (Taita Inty)», entre altres.

Primers enregistraments el 1944 modifica

  • A Ti Solita Te Quiero
  • El Picaflor
  • La Benita
  • Amor
  • Amor Indio
  • Waraka Tusuy
  • Carnaval Indio
  • Un Amor
  • Mi Vida y La Tuya
  • Te Quiero
  • Cholo Traicionero
  • Wifalitay
  • El Payandé
  • La Sirena
  • Pariwana
  • Mashiringa
  • Melgar
  • Andina
  • Punchauniquipy
  • Cholitas Puneñas
  • Qué Lindos Ojos
  • Vírgenes del Sol

Influència modifica

Distinccions modifica

  • 2006: Ordre El Sol del Perú, grau de Comendador.[39][40]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Documentos legales de Yma Súmac y Moisés Vivanco». [Consulta: 17 abril 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Timeline» (en anglès). Arxius Oficials d'Yma Sumac. [Consulta: 26 juliol 2022].
  3. «Peruvian-Born Singer Yma Sumac Dies At 86» (en anglès americà). [Consulta: 17 abril 2023].
  4. «San Bernardino Sun 29 July 1955 — California Digital Newspaper Collection». [Consulta: 17 abril 2023].
  5. 5,0 5,1 Records, Guinness World. The Guinness Book of Superlatives: The Original Book of Fascinating Facts (en anglès). Simon and Schuster, 2017-11-07. ISBN 978-1-945186-45-5. 
  6. Chávez Noriega, Jorge. «Yma Súmac: ¿por qué es tan importante su legado musical en estos tiempos? | musica peruana | Hollywood | Mabela Martinez | SOMOS» (en castellà). El Comercio, 13-09-2020. [Consulta: 26 juliol 2022].
  7. «Yma Sumac, la princesa inca del canto» (en castellà). El País [Madrid], 13-09-2016. ISSN: 1134-6582.
  8. «Google Doodle honors Peruvian soprano Yma Sumac». Christian Science Monitor. ISSN: 0882-7729.
  9. 9,0 9,1 «El regreso de Yma Sumac, la soprano inca que cantaba en cinco octavas y se adelantó 70 años a Rosalía» (en castellà), 14-01-2021. [Consulta: 17 abril 2023].
  10. Piñeiro, Por Raquel. «Yma Súmac, la cantante peruana olvidada y rescatada gracias a los hermanos Coen» (en espanyol europeu), 06-04-2022. [Consulta: 17 abril 2023].
  11. Mendoza, Zoila S. «Yma Sumac: The Extraordinary Peruvian Singer and Her Paradoxical Career» (en anglès), 28-06-2021. DOI: 10.1093/acrefore/9780199366439.001.0001/acrefore-9780199366439-e-980;jsessionid=29eaa60d6121c1d91ad2c17403b44b77. [Consulta: 17 abril 2023].
  12. «1950s singing star Yma Sumac dies» (en anglès americà), 04-11-2008. [Consulta: 17 abril 2023].
  13. País, El «Yma Sumac, la princesa inca del canto» (en castellà). El País [Madrid], 13-09-2016. ISSN: 1134-6582.
  14. «The World Music Library» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2023-04-17. [Consulta: 17 abril 2023].
  15. «Hollywood intersection named after late singer Yma Sumac» (en anglès americà), 22-09-2022. [Consulta: 17 abril 2023].
  16. Inc, Nielsen Business Media. Billboard (en anglès). Nielsen Business Media, Inc., 1951-04-28. 
  17. «Singer's beginnings wrapped in mystery about her name» (en anglès). [Consulta: 17 abril 2023].
  18. Inc, Nielsen Business Media. Billboard (en anglès). Nielsen Business Media, Inc., 1952-02-23. 
  19. «YMA SUMAC - HOLLYWOODS INKAPRINZESSIN». [Consulta: 17 abril 2023].
  20. «Barry's Hits of All Decades Pop rock n roll Music Chart Hits». [Consulta: 17 abril 2023].
  21. «National City Star-News 8 January 1954 — California Digital Newspaper Collection». [Consulta: 17 abril 2023].
  22. «US Hit Albums (1st edition) by Leonidas Fragias (Arts & Charts) - Issuu» (en anglès). [Consulta: 17 abril 2023].
  23. Press, Europa. «La inigualable y exótica Yma Sumac, primera iberoamericana en el Paseo de la Fama de Hollywood», 01-11-2016. [Consulta: 17 abril 2023].
  24. 24,0 24,1 «Yma Súmac | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 juliol 2022].
  25. «Fallece la soprano peruana Yma Súmac» (en castellà). El País [Madrid], 03-11-2008. ISSN: 1134-6582.
  26. David Richards, "The Trill of a Lifetime; Exotic Singer Yma Sumac Meets a New Wave of Fans." The Washington Post, March 2, 1987, STYLE; PAGE B1. Accessed August 6, 2006, via Lexis Nexis, [1] Arxivat 2009-01-09 a Wayback Machine.
  27. Ellen Highstein: 'Yma Sumac (Chavarri, Emperatriz)' Grove Music Online, ed. L. Macy. (Accessed 8 August 2006) Arxivat 16 de maig 2008 a Wayback Machine.
  28. 28,0 28,1 «Yma Súmac, la princesa inca que hechizó al mundo con su voz | Radiónica». [Consulta: 17 abril 2023].
  29. 29,0 29,1 Holden, Stephen «POP/JAZZ; IN NEW YORK CARARETS, THE OLD IS STRIKINGLY NEW» (en anglès). The New York Times, 20-02-1987. ISSN: 0362-4331.
  30. «Periódicos y revistas (Década 1970)». [Consulta: 17 abril 2023].
  31. Vildoso, Tilsa Anahi Otta; Granda, Teresa Fuller; Medina, Elbio Ademir Espíritu; Coronado, Eloy Jáuregui; Benito, Zoila Rosa Antonio. Sabor peruano: Travesías musicales (en castellà). Editorial Universidad de Guadalajara, 2021-11-05. ISBN 978-607-571-298-7. 
  32. «Hollywood intersection to honor Yma Sumac» (en anglès americà), 22-09-2022. [Consulta: 17 abril 2023].
  33. 33,0 33,1 «Yma Súmac, la última princesa inca» (en castellà). [Consulta: 17 abril 2023].
  34. PERÚ, NOTICIAS EL COMERCIO. «Freddie Mercury: solo dos peruanos podrían competir con su voz | LUCES» (en castellà), 05-09-2016. [Consulta: 17 abril 2023].
  35. Editors, Stone Blue. Yma Sumac [exotica vocalist: Musician Snapshots] (en anglès). SBE Media, 2015-09-11. 
  36. 36,0 36,1 36,2 Mendoza, Zoila «Del folklore a lo exótico: Yma Sumac y la representación de la identidad inca». Raúl Romero, (ed.) Música popular y sociedad en el Perú contemporáneo. (Lima: Instituto de Etnomusicología Pontificia Universidad Católica del Perú), 01-01-2015.
  37. Limansky, Nicholas. Yma Sumac, The Art Behind The Legend (en anglès). YBK Publishers. Nova York: YBK Publishers, 2008. 
  38. «History of the Walk of Fame» (en anglès americà). [Consulta: 16 maig 2023].
  39. «[https://web.archive.org/web/20070915213353/http://www.terra.com.pe/entretenimiento/musica/33/33444.html M�sica]», 15-09-2007. Arxivat de l'original el 2007-09-15. [Consulta: 16 maig 2023].
  40. «RPP Noticias - Gobierno peruano condecorará a Yma Sumac con Orden del Sol», 06-02-2006. Arxivat de l'original el 2006-02-06. [Consulta: 16 maig 2023].

Fonts modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yma Sumac