Zviaguintsevita
La zviaguintsevita[2] és un mineral de la classe dels elements natius. S'anomena així per Orest Ievguénevitx Zviàguintsev, un geoquímic rus especialitzat en minerals de platí.[1]
Zviaguintsevita | |
---|---|
Zviaguintsevita del massís ultrabàsic-alcalí de Kondyor (Mina de Kondyor);Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia. Mida: 0,5 x 0,5 x 0,2 cm | |
Fórmula química | (Pd,Pt,Au)₃(Pb,Sn) |
Epònim | Orest Ievguénevitx Zviàguintsev |
Localitat tipus | Dipòsit de níquel-coure de Talnakh, Noril'sk, Península de Taimir, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
Classificació | |
Categoria | elements natius |
Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AG.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AG.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | I/A.05b |
Dana | 1.2.5.4 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | isomètric |
Estructura cristal·lina | a = 4,02Å |
Grup espacial | grup espacial 221 |
Color | blanc cremós |
Duresa | 4,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Diafanitat | opaca |
Propietats òptiques | isotròpica |
Impureses comunes | Cu, Fe, Ni |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1966-006 |
Any d'aprovació | 1966 |
Símbol | Zv |
Referències | [1] |
Classificació
modificaLa zviaguintsevita es troba classificada en el grup 1.AG.10 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; A per a Metalls i aliatges intermetàl·lics i G per a Aliatges d'elements del grup del platí; el nombre 10 correspon a la posició del mineral dins del grup), juntament amb els següents minerals: hexaferro, garutiïta, atokita, rustenburgita, taimirita-I, tatianaïta, paolovita, plumbopal·ladinita, estanopal·ladinita, cabriïta, chengdeïta, isoferroplatí, ferroniquelplatí, tetraferroplatí, tulameenita, hongshiïta, skaergaardita, yixunita, damiaoïta, niggliïta, bortnikovita i nielsenita. En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.2.5.4 (1 per a Elements natius i aliatges i 2 per a Metalls del grup del platí i aliatges; 5 i 4 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques
modificaLa zviaguintsevita és un compost químic de fórmula química (Pd, Pt, Au)₃(Pb, Sn). Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.[1] Sol aparèixer en forma de grans irregulars o en vetes de sulfur de coure associat amb diferents intrusions de gabro-diabases.[3]
Formació i jaciments
modificaHa estat descrit al dipòsit de níquel-coure de Talnakh (Rússia). També s'ha descrit en altres jaciments de Sibèria, Escandinàvia, Groenlàndia, Nord-amèrica i Sud-àfrica.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Zvyagintsevite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Riba Arderiu, Oriol. Vocabulari de mineralogia. Edicions Universitat Barcelona, 2000, p. 153. ISBN 9788493100100.
- ↑ Zvyagintsevite Mineral Data, (en anglès), WebMineral
Bibliografia
modifica- Genkin, A.D., Murav'eve, I.V., and Troneva, N.V. (1966) Zvyagintsevite, a natural intermetallic compound of palladium, platinum, lead and tin. Geologiya Rudnykh Mestorozhdeniy: 8(3): 94-100 (A)(in Russian).
- Cabri, L.J. and Traill, R.J. (1966) New palladium minerals from Noril'sk, western Siberia. Canadian Mineralogist: 8: 541-550.
- American Mineralogist (1967): 52: 299.
- Canadian Mineralogist (1999): 37: 1507-1524.
- Sluzhenikin, S.F. & Mokhov, A.V. (2015): Gold and silver in PGE–Cu–Ni and PGE ores of the Noril'sk deposits, Russia. Mineralium Deposita 50, 465-492.