Viquipèdia

2020 en els vols espacials

llista d'esdeveniments de vols espacials

Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2020.

2020 en els vols espacials
Un Falcon 9 llança el Crew Dragon Demo-2, el primer llançament orbital tripulat amb un sistema comercial.
Llançaments orbitals
Primer7 de gener
Últim29 de desembre
Total114
Èxits104
Fracassos10
Fracassos parcials0
Catalogat104
Primícies nacionals
Satèl·lit
Coets
Vols de prova
Jubilacions
Vols tripulats
Orbital4
Suborbital0
Total dels viatgers12

Resum modifica

Exploració del sistema solar modifica

En aquest any es van llançar tres missions a Mart, incloent dos rovers, dos orbitadors i un lander. La NASA va llançar la missió Mars 2020, que inclou el rover Perseverance i el Mars Helicopter Ingenuity, que recolliran mostres per a un possible retorn a la Terra.[1] La China National Space Administration (CNSA) va llançar la seva missió Tianwen-1, que inclou un orbitador, un lander, un petit rover i una càmera desplegable;[2] és la primera missió de la Xina a un altre planeta mitjançant el seu propi vehicle.[1] Finalment, els Emirats Àrabs Units, en col·laboració amb universitats americanes, va llançar l'orbitador Hope Mars Mission en un coet japonès.[1]

Al novembre, la Xina va llançar el Chang'e 5, la primera missió de retorn de mostres a la Lluna des de Luna 24 el 1976. Chang'e 5 va ser pujat a l'òrbita amb el coet pesant desenvolupat recentment Llarga Marxa 5. La missió va realitzar el primer reencontre en òrbita lunar robòtic.[3]

La missió OSIRIS-REx de la NASA va aterrar a l'asteroide 101955 Bennu a l'octubre per obtenir una mostra superficial per enviar-la a la Terra. La missió Hayabusa2 de la JAXA va obtenir mostres de 162173 Ryugu i les va enviar a la Terra el 5 de desembre de 2020, amb el seu vehicle de reentrada recuperat a Woomera, Austràlia.[4]

Es va llançar una missió solar: El Solar Orbiter de l'ESA, el 10 de febrer de 2020, destinada a estudiar l'heliosfera solar. La sonda Solar Parker, llançada el 2018, va reduir la seva distància mínima al Sol fins a 14,2 milions de km.

Vol espacial tripulat modifica

Als Estats Units, la nau espacial Dragon 2 d'SpaceX va conduir el primer vol espacial tripulat, el Crew Dragon Demo-2, a l'Estació Espacial Internacional el 31 de maig de 2020 com a part del Commercial Crew Program,[5] habilitant la capacitat de vol espacial orbital tripulat americà per primera vegada des de la jubilació del Transbordador Espacial el 2011. La segona missió Dragon amb tripulació i la seva primera missió operativa, Crew-1, va ser llançada el 15 de novembre de 2020.

La Xina va realitzar una prova de vol sense tripulació d'una nau espacial tripulada de la pròxima generació al maig de 2020,[6] i va continuar els preparatius per al llançament pel 2021 del Mòdul Nucli de Cabina Tianhe de l'Estació Espacial Xinesa.[7]

L'astronauta de la NASA Christina Koch va establir un rècord femení de 328 dies a l'espai que va acabar el 6 de febrer de 2020. Scott Kelly encara manté el rècord americà de la història amb 340 dies a l'espai; el cosmonauta Valeri Poliakov té el rècord històric de 437 dies. Koch també va participar en el primer passeig espacial exclusivament femení amb Jessica Meir el 18 d'octubre de 2019.[8]

Innovació en coets modifica

SpaceX va fer tres vols de proves atmosfèriques amb prototips del seu vehicle orbital totalment reutilitzable de dues etapes Starship.[9][10][11]

La tendència cap a la reducció de costos en l'accés va continuar i diversos coets van fer els seus primers vols el 2020. Tot i la creixent competència, el cost de lliurar càrrega a l'EEI va pujar.[12]

Innovació en satèl·lits modifica

SpaceX va iniciar l'operació amb la constel·lació Starlink a finals de 2020.[13] Fins al 2 de desembre de 2020, es van llançar 955 satèl·lits i Starlink es trobava en una fase pública de proves beta. OneWeb va planejar iniciar el servei també el 2020,[14] però va presentar la seva banca rota el març del 2020 després del llançament de 74 satèl·lits.[15] OneWeb va sortir de l'impàs i va planejar reiniciar els llançaments el desembre de 2020.[16]

El Mission Extension Vehicle MEV-1 va esdevenir la primera nau espacial operada telerobòticament per donar servei a un altre satèl·lit en òrbita quan va completar la primera fase d'una missió de 5 anys per allargar la vida del satèl·lit Intelsat 901 (I-901). El febrer de 2020, MEV-1 va capturar el satèl·lit de comunicacions, que s'havia traslladat a l'òrbita de cementiri uns mesos abans. L'abril de 2020, MEV-1 va tornar a posar Intelsat-901 a la seva posició de l'òrbita geosíncrona on ara s'espera que funcioni cinc anys més. Es tractava d'una primícia de la indústria espacial, ja que el manteniment de satèl·lits s'havia realitzat anteriorment només amb ajuda humana en òrbita, durant les missions de servei al Telescopi Espacial Hubble a principis de la dècada de 2000.[17]

Llançaments orbitals modifica

Data i hora (UTC) Coet Plataforma de llançament LSP
Càrrega útil Operador Òrbita Funció Deteriorament (UTC) Resultat
Comentaris

Gener modifica

7 de gener
02:19:21[18][19] 		  Falcon 9 Block 5   Cap Canaveral SLC-40   SpaceX
  Starlink × 60 SpaceX Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
7 de gener
15:20:14[20][21] 		  Llarga Marxa 3B/E   Xichang LC-2   CASC
  TJSW-5 Ministeri d'Agricultura i Afers Rurals (Xina) Geosíncrona Demostració tecnològica En òrbita Operacional
15 de gener
02:53[22] 		  Llarga Marxa 2D   Taiyuan LC-9   CASC
  Jilin-1 Kuanfu-01 (Wideband-01) Chang Guang Satellite Technology Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  ÑuSat 7 (Sophie) Satellogic Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  ÑuSat 8 (Marie) Satellogic Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  Tianqi-5[23] Guodian Gaoke Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica En òrbita Operacional
16 de gener
03:02[24] 		  Kuaizhou 1A   Jiuquan LA-4   ExPace
  Yinhe-1 / GS-SparkSat-03 / Galaxy-1[25] Galaxy Space Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica En òrbita Operacional
16 de gener
21:05[26] 		  Ariane 5 ECA   Kourou ELA-3   Arianespace
  Eutelsat Konnect[27] Eutelsat Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
  GSAT-30 ISRO Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
GSAT-30 és la substitució de INSAT-4A.
29 de gener
14:06:49 [28][29] 		  Falcon 9 Block 5   Cap Canaveral SLC-40   SpaceX
  Starlink × 60 SpaceX Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
31 de gener
02:56[30] 		  Electron   Mahia LC-1A   Rocket Lab
  NROL-151 NRO Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
Primer llançament contractat com a part del programa Rapid Acquisition of a Small Rocket (RASR) de la NRO

Febrer modifica

6 de febrer
21:42:41[31][32] 		  Soiuz-2.1b / Fregat   Baikonur Site 31/6   Arianespace /   Starsem
  OneWeb × 34 OneWeb Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
Segona missió de OneWeb. Vol 1 de Baikonur.
9 de febrer
01:34[33] 		  H-IIA 202   Tanegashima LA-Y1   MHI
  IGS-Optical 7 CSICE Terrestre Baixa (SSO) Reconeixement En òrbita Operacional
9 de febrer
15:45[34] 		  Simorgh   Semnan LP-2   ISA
  Zafar 1[35] IUST Terrestre Baixa Observació terrestre 9 de febrer Error de llançament
El satèl·lit no va arribar a l'òrbita.
10 de febrer
04:03[36] 		  Atlas V 411   Cap Canaveral SLC-41   ULA
  Solar Orbiter ESA Heliocèntrica Heliofísica En òrbita en ruta
15 de febrer
20:21:04[41] 		  Antares 230+   MARS LP-0A   Northrop Grumman
  Cygnus NG-13
S.S. Robert H. Lawrence 		NASA Terrestre Baixa (EEI) Logística de l'EEI 29 de maig Reeixit
  Red-Eye 2 DARPA Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  Red-Eye 3 DARPA Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  DeMi MIT Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  TechEdSat-10 (TES-10)[42] NASA Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
Red-Eye 2, Red-Eye 3, DeMi, i ELaNa 30 satèl·lits TES-10 van ser transportats dins de la nau espacial Cygnus i van ser alliberats en òrbita més endavant.[37] Red-Eye 2 es va desplegar en òrbita des de l'EEI el 17 de juny de 2020.[38] Red-Eye 3 es va desplegar en òrbita el 23 de juny de 2020.[39] DeMi i TechEdSat-10 es van desplegar el 13 de juliol.[40]
17 de febrer
15:05:55[43] 		  Falcon 9 Block 5   Cap Canaveral SLC-40   SpaceX
  Starlink × 60 SpaceX Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
18 de febrer
22:18[44] 		  Ariane 5 ECA   Kourou ELA-3   Arianespace
  JCSAT-17[45] JSAT Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
  GEO-KOMPSAT-2B[46][47] KARI Geosíncrona Control d'oceans En òrbita Operacional
19 de febrer
21:07[48][49] 		  Llarga Marxa 2D   Xichang LC-3   CASC
  XJS-C SAST Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  XJS-D SAST Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  XJS-E HIT Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  XJS-F CAST Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
Primer llançament de Llarga Marxa 2D des de Xichang.
20 de febrer
08:24:54[50][51] 		  Soiuz-2.1a / Fregat-M   Plessetsk Site 43/3   RVSN RF
  Meridian-M 9 (19L)[52] Ministeri de Defensa Mòlnia Comunicacions En òrbita Operacional

Març modifica

7 de març
04:50:31[58] 		  Falcon 9 Block 5   Cap Canaveral SLC-40   SpaceX
  SpaceX CRS-20 NASA Terrestre Baixa (EEI) Logística de l'EEI 7 d'abril
18:50		 Reeixit[59]
  G-SATELLITE TOCOG / Universitat de Tòquio Terrestre Baixa Publicitat espacial En òrbita Operacional
  Quetzal-1 (Guatesat-1)[60] UVG Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  Lynk 4 (Lynk the World)[61][62] Lynk Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
Vol final del Dragon 1. G-SATELLITE (Gundam Satellite) transporta dues figures Gundam en miniatura per promocionar els Jocs Olímpics d'estiu de 2020 a Tòquio. Quetzal-1 és el primer satèl·lit de Guatemala.[53] G-SATELLITE i Quetzal-1 es van desplegar en òrbita des de l'EEI el 28 d'abril de 2020.[54][55][56] Lynk the World, el quart satèl·lit Lynk, va ser transportat a l'EEI en aquest vol i desplegat a l'espai pel Cygnus NG-13 el 13 de maig.[57]
9 de març
11:55[63] 		  Llarga Marxa 3B/E   Xichang LC-2   CASC
  BeiDou-3 G2Q[64] CNSA Geosíncrona Navegació En òrbita Operacional
16 de març
13:34[65][66] 		  Llarga Marxa 7A   Wenchang LC-2   CASC
  Xinjishu Yanzheng-6 (XJY-6) Geosíncrona Demostració tecnològica 16 de març Error de llançament
Primer vol del Llarga Marxa 7A. No va assolir l'òrbita
16 de març
18:28[67] 		  Soiuz-2.1b / Fregat-M   Plessetsk Site 43/4   RVSN RF
  GLONASS-M 760[68] VKS Terrestre Mitjana Navegació En òrbita Operacional
18 de març
12:16:39[69] 		  Falcon 9 Block 5   Kennedy LC-39A   SpaceX
  Starlink × 60 SpaceX Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
Cinquè vol del booster B1048; la recuperació no va tenir èxit.
21 de març
17:06:58[70] 		  Soiuz-2.1b / Fregat   Baikonur Site 31/6   Arianespace /   Starsem
  OneWeb × 34 OneWeb Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
Vol 2 de Baikonur.
24 de març
03:43[71] 		  Llarga Marxa 2C   Xichang LC-3   CASC
  Yaogan 30-06 01 CAS Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
  Yaogan 30-06 02 CAS Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
  Yaogan 30-06 03 CAS Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
26 de març
20:18[72] 		  Atlas V 551   Cap Canaveral SLC-41   ULA
  AEHF-6[73] Forces Espacials dels Estats Units d'Amèrica Geosíncrona Comunicacions militar En òrbita Operacional
  TDO-2[74] Forces Espacials dels Estats Units d'Amèrica Geosíncrona Mesuraments Làser per Satèl·lits En òrbita Operacional

Abril modifica

9 d'abril
08:05:06[75] 		  Soiuz-2.1a   Baikonur Site 31/6   Roscosmos
  Soiuz MS-16 Roscosmos Terrestre Baixa (EEI) Expedició 62/63 22 d'octubre
02:31		 Reeixit
Primer vol tripulat de la Soiuz-2.1a.
9 d'abril
11:46[77] 		  Llarga Marxa 3B/E   Xichang LC-2   CASC
  Nusantara Dua (Palapa-N1) PSN / Indosat Geosíncrona Comunicacions 9 April Error de llançament
Destinat a substituir Palapa-D. No va arribar a l'òrbita.[76]
22 d'abril
03:59[78] 		  Qased   Shahrud Missile Test Site   IRGC
  Noor 1[79] IRGC Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
Primer llançament del Qased.
22 d'abril
19:30:30[80] 		  Falcon 9 Block 5   Kennedy LC-39A   SpaceX
  Starlink × 60 SpaceX Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
25 d'abril
01:51:41[81] 		  Soiuz-2.1a   Baikonur Site 31/6   Roscosmos
  Progress MS-14 / 75P Roscosmos Terrestre Baixa (EEI) Logística de l'EEI En òrbita Operacional

Maig modifica

5 de maig
10:00[6] 		  Llarga Marxa 5B   Wenchang LC-1   CASC
  Nau espacial xinesa de nova generació CNSA Altament el·líptica Prova de vol 8 de maig
05:49		 Reeixit
  Flexible Inflatable Cargo Return Module[85] CASIC Terrestre Baixa Demostració tecnològica 6 de maig Spacecraft failure
Primer vol del Llarga Marxa 5B, provant una nova nau espacial.[7] La càpsula va tornar amb èxit a la Terra el 8 de maig, després de les proves en òrbita.[82][83] Una càrrega útil secundària experimental, pensada per provar tecnologies de reentrada d'escut tèrmic inflable, però va funcionar malament durant el seu retorn a la Terra el 6 de maig.[84]
12 de maig
01:16[86] 		  Kuaizhou 1A   Jiuquan LA-4   ExPace
  Xingyun-2 01 Xingyun Satellite Co. Terrestre Baixa (SSO) IoT En òrbita Operacional
  Xingyun-2 02 Xingyun Satellite Co. Terrestre Baixa (SSO) IoT En òrbita Operacional
Xingyun-2 01/02 són els primers dos petits satèl·lits llançats per a la constel·lació Xingyun d'Internet de les Coses (IoT) de banda estreta per realitzar serveis de retransmissió i seguiment de dades. La constel·lació acabarà formada per 80 satèl·lits d'aquest tipus.[86]
17 de maig
13:14:00[87][88] 		  Atlas V 501   Cap Canaveral SLC-41   ULA
  USSF-7 (X-37B OTV-6) Forces Espacials dels Estats Units d'Amèrica Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  FalconSAT-8 U.S. Air Force Academy Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
20 de maig
17:31:00[89] 		  H-IIB   Tanegashima LA-Y2   MHI
  HTV-9 JAXA Terrestre Baixa (EEI) Logística de l'EEI 20 d'agost
07:07		 Reeixit
Llançament de càrrega HTV final, i vol final del coet H-IIB. El HTV-X i el coet H3 els substituiran, respectivament.
22 de maig
07:31:17[90][91] 		  Soiuz-2.1b / Fregat   Plessetsk Site 43/4   RVSN RF
  EKS-4 (Tundra 14L)[92] VKS Mòlnia Alerta primerenca En òrbita Operacional
25 de maig
19:50[93] 		  LauncherOne   Cosmic Girl, Mojave   Virgin Orbit
  Càrrega útil falsa Virgin Orbit Terrestre Baixa Prova de vol 25 de maig Error de llançament
  Starshine 4[95] NASA Terrestre Baixa Educatiu 25 de maig Error de llançament
Primer vol orbital de LauncherOne. La missió es va acabar poc després de la primera fase d'encesa.[93][94]
29 de maig
20:13[96][97] 		  Llarga Marxa 11   Xichang LC-4[98]   CASC
  XJS-G CAS Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  XJS-H NUDT Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
30 de maig
19:22:45[101][102] 		  Falcon 9 Block 5   Kennedy LC-39A   SpaceX
  SpX-DM2 Endeavour SpaceX / NASA Terrestre Baixa (EEI) Expedició 63 / Prova de vol tripulada 2 d'agost
18:48		 Reeixit
Crew Dragon Demo 2: Prova de vol tripulada de l'SpaceX Dragon 2 com a part del programa Commercial Crew Development. La missió es va concloure amb èxit el 2 d'agost després de dos mesos a l'espai.[99] Primer vol espacial orbital tripulat amb una sonda privada.[100]
31 de maig
08:53[103][104] 		  Llarga Marxa 2D   Jiuquan SLS-2   CASC
  Gaofen-9 02[105] CNSA Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  HEAD-4[106] HEAD Aerospace Terrestre Baixa (SSO) Seguiment de vaixells per AIS En òrbita Operacional

Juny modifica

4 de juny
01:25:33[18][107] 		  Falcon 9 Block 5   Cap Canaveral SLC-40   SpaceX
  Starlink × 60 SpaceX Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
Cinquè vol del booster B1049; la recuperació va tenir èxit (primer booster que va ser recuperat després del 5è vol).
10 de juny
18:31:24[108][109] 		  Llarga Marxa 2C   Taiyuan LC-9   CASC
  HaiYang 1D Ministeri de Recursos Naturals Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
13 de juny
05:12:12[115] 		  Electron   Mahia LC-1A   Rocket Lab
  ANDESITE Mule + Node × 8[113] Universitat de Boston Terrestre Baixa Ciència auroral
Demostració tecnològica		 En òrbita Operacional
  USA-301[116] NRO Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
  USA-302[116] NRO Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
  USA-303[116] NRO Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
  M2 Pathfinder UNSW Canberra Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
Llançament de la missió ELaNa 32,[110] més càrregues útils addicionals.[111] ANDESITE realitzarà investigacions magnetosfèriques mitjançant un experiment fraccionat de formació de vuit picosatèl·lits, que es desplegarà després d'arribar a l'òrbita.[112][113] Es van desplegar tres càrregues útils de la NRO com a part del RASR-2.[114]
13 de juny
09:21:18[118] 		  Falcon 9 Block 5   Cap Canaveral SLC-40   SpaceX
  Starlink × 58 SpaceX Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
  SkySat 16–18[119] Planet Labs Terrestre Baixa Observació terrestre En òrbita Operacional
Primer llançament de la missió SmallSat Rideshare.[117]
17 de juny
07:19[120][121] 		  Llarga Marxa 2D   Jiuquan SLS-2   CASC
  Gaofen-9 03[105] CNSA Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  HEAD-5 HEAD Aerospace Terrestre Baixa (SSO) Seguiment de vaixells per AIS En òrbita Operacional
  Pixing-3A Zhejiang University Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica En òrbita Operacional
23 de juny
01:43[123][124] 		  Llarga Marxa 3B/E   Xichang LC-2   CASC
  BeiDou-3 G3Q[64] CNSA Geosíncrona Navegació En òrbita Operacional
Últim satèl·lit de la constel·lació BeiDou-3 en ser llançada, completant el sistema de navegació per satèl·lit BeiDou.[122]
30 de juny
20:10:46[126][127] 		  Falcon 9 Block 5   Cap Canaveral SLC-40   SpaceX
  GPS IIIA-03 Matthew Henson Forces Espacials dels Estats Units d'Amèrica Terrestre Mitjana Navegació En òrbita Operacional
Rep el seu nom de l'explorador polar afroamericà Matthew Henson. Originalment nomenat Columbus.[125]

Juliol modifica

3 de juliol
03:10[128][129] 		  Llarga Marxa 4B   Taiyuan LC-9   CASC
  Gaofen Duomo (Multi-Mode) CAST Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  Xibaipo (BY70-2) Luquan No.1 Middle School Terrestre Baixa (SSO) Ciència popular En òrbita Operacional
4 de juliol
21:19:36[131] 		  Electron   Mahia LC-1A   Rocket Lab
  CE-SAT-IB Canon Inc. Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre 4 de juliol Error de llançament
  Flock-4e × 5 Planet Labs Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre 4 de juliol Error de llançament
  Faraday-1 In-Space Missions Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica 4 de juliol Error de llançament
Va fallar durant el vol de la segona etapa.[130]
4 de juliol
23:44[132] 		  Llarga Marxa 2D   Jiuquan SLS-2   CASC
  Shiyan-6 02 CAST Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica En òrbita Operacional
6 de juliol
01:00[133][134] 		  Shavit-2   Palmachim Airbase   IAI
  Ofeq 16 Ministeri de Defensa d'Israel Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
9 de juliol
12:11:04[135][136] 		  Llarga Marxa 3B/E   Xichang LC-3   CASC
  APStar 6D APT Satellite Co. Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
10 de juliol
04:17[138][139] 		  Kuaizhou 11   Jiuquan LA-4   ExPace
  Bilibili Video Satellite (Jilin-1 Gaofen-02E)[140] Chang Guang Satellite Technology Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre 10 de juliol Error de llançament
  CentiSpace-1 S2 (Xiangrikui 2) Beijing Future Navigation Technology Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica 10 de juliol Error de llançament
First flight of Kuaizhou 11.[137] The rocket failed to reach space.
15 de juliol
13:46[142] 		  Minotaur IV / Orion 38   MARS LP-0B   Northrop Grumman
  USA-305 NRO Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
  USA-306 NRO Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
  USA-307 NRO Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
  USA-308 NRO Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
Missió NROL-129.[141]
19 de juliol
21:58:14[143][144] 		  H-IIA 202[145]   Tanegashima LA-Y1   MHI
  Hope (Al-Amal) Mohammed bin Rashid Space Centre TMI a Areocèntrica Orbitador de Mart En òrbita en ruta
Missió marciana dels Emirats; primera sonda espacial dels Emirats Àrabs Units.
20 de juliol
21:30[146] 		  Falcon 9 Block 5   Cap Canaveral SLC-40   SpaceX
  ANASIS-II[147] Exèrcit de la República de Corea Geosíncrona Comunicacions militars En òrbita Operacional
Primer satèl·lit de comunicacions militars dedicat de Corea del Sud.
23 de juliol
04:41[148] 		  Llarga Marxa 5   Wenchang LC-1   CASC
  Tianwen-1 CNSA TMI a areocèntric Orbitador i rover de Mart En òrbita en ruta
  Tianwen-1 Deployable Camera CNSA TMI (sobrevol de Mart) Fotografia En òrbita en ruta
Primera missió independent de la Xina a Mart.
23 de juliol
14:26:21[151] 		  Soiuz-2.1a   Baikonur Site 31/6   Roscosmos
  Progress MS-15 / 76P Roscosmos Terrestre Baixa (EEI) Logística de l'EEI En òrbita Operacional
Al final de la seva missió, la Progress MS-15 va desorbitar el mòdul Pirs per deixar pas a l'arribada del Nauka a principis de 2021.[149][150]
25 de juliol
03:13[152][153] 		  Llarga Marxa 4B   Taiyuan LC-9   CASC
  Ziyuan III-03 Ministeri de Recursos Naturals Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  Tianqi-10 Guodian Gaoke Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  Lobster Eye X-ray Explorer (NJU-HKU №1)[154][155] NJU / HKU Terrestre Baixa (SSO) Astronomia de raigs X En òrbita Operacional
30 de juliol
11:50[157] 		  Atlas V 541   Cap Canaveral SLC-41   ULA
  Perseverance NASA / JPL TMI a la superfície de Mart Rover de Mart En òrbita en ruta
  Ingenuity NASA / JPL TMI a la superfície de Mart Aeronau marciana En òrbita en ruta
Missió Mars 2020.[156]
30 de juliol
21:25:19[158] 		  Proton-M / Briz-M P4   Baikonur Site 200/39   Roscosmos
  Ekspress 80 RSCC Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
  Ekspress 103 RSCC Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional

Agost modifica

6 d'agost
04:01:54[159][160] 		  Llarga Marxa 2D   Jiuquan SLS-2   CASC
  Gaofen-9 04 CNSA Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  Q-SAT[161] Tsinghua University Terrestre Baixa (SSO) Recerca gravitacional
Ciència atmosfèrica		 En òrbita Operacional
7 d'agost
05:12:05[164] 		  Falcon 9 Block 5   Kennedy LC-39A   SpaceX
  Starlink × 57 SpaceX Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
  BlackSky Global 7 BlackSky Global Terrestre Baixa Observació terrestre En òrbita Operacional
  BlackSky Global 8 BlackSky Global Terrestre Baixa Observació terrestre En òrbita Operacional
Missió Starlink SmallSat Rideshare per desplegar el BlackSky Global 7 i 8;[162] primer missió conjunta de Starlink rideshare contractada amb Spaceflight Industries, nomenada "SXRS-1".[163]
15 d'agost
22:04[165] 		  Ariane 5 ECA   Kourou ELA-3   Arianespace
  BSAT-4b BSAT Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
  Galaxy 30 Intelsat Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
  MEV-2 Northrop Grumman Geosíncrona Manteniment satel·litari En òrbita Operacional
MEV-2 en substitució del Intelsat 10-02 a principis del 2021.
18 d'agost
14:31:16[166] 		  Falcon 9 Block 5   Cap Canaveral SLC-40   SpaceX
  Starlink × 58 SpaceX Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
  SkySat 19–21[167] Planet Labs Terrestre Baixa Observació terrestre En òrbita Operacional
Missió Starlink SmallSat Rideshare per desplegar l'SkySat 19–21.
23 d'agost
02:27:04[168][169] 		  Llarga Marxa 2D   Jiuquan SLS-2   CASC
  Gaofen-9 05 CNSA Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  Tiantuo-5 NUDT Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  Duo Gongneng Shiyan Weixing AMS Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica En òrbita Operacional
30 d'agost
23:18:56[170] 		  Falcon 9 Block 5   Cap Canaveral SLC-40   SpaceX
  SAOCOM 1B CONAE Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  Tyvak-0172 Tyvak Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  GNOMES-1[171] PlanetIQ Terrestre Baixa (SSO) Ocultació per ràdio En òrbita Operacional
Primera missió d'òrbita polar des de Cape Canaveral Air Force Station des de l'ESSA-9 el 1969. Missió SmallSat Rideshare per desplegar el Tyvak-0172 i GNOMES-1.
31 d'agost
03:05:47[172] 		  Electron   Mahia LC-1A   Rocket Lab
  Sequoia (Capella 2) Capella Space Terrestre Baixa Observació terrestre En òrbita Operacional
  Photon (First Light) Rocket Lab Terrestre Baixa Prova de vol En òrbita Operacional[173]
Missió de retorn als vols de l'Electron. Primer llançament del bus de satèl·lit Photon.

Setembre modifica

3 de setembre
01:51:10[181][182] 		  Vega   Kourou ELV   Arianespace
  Athena Facebook[183] Terrestre Baixa (SSO) Comunicacions En òrbita Operacional
  ESAIL[174] exactEarth Terrestre Baixa (SSO) Seguiment de vaixells per AIS En òrbita Operacional
  GHGSat-C1 (Iris)[184][175] GHGSat Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
    NEMO-HD[174][175] UTIAS / Space-SI Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  ÑuSat 6 (Hypatia)[185] Satellogic Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  UPMSat-2[174] UPM Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica
Educatiu		 En òrbita Operacional
  ION CubeSat Carrier 1 (ION SCV LUCAS)[174] D-Orbit Terrestre Baixa (SSO) Desplegador de CubeSat En òrbita Operacional[186]
  Flock-4v × 26[187] Planet Labs Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
    AMICal SAT[174] CSUG / MSU Terrestre Baixa (SSO) Ciència auroral En òrbita Operacional
      DIDO-3[175] SpacePharma / ISA / ASI Terrestre Baixa (SSO) Investigació de microgravetat En òrbita Operacional
  FSSCAT A and B[175][188] UPC Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  Lemur-2 × 8[174] Spire Global Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional (6/8)
  OSM-1 Cicero[179][189] OSM Terrestre Baixa (SSO) Ocultació per ràdio En òrbita Operacional
  NAPA-1 (RTAFSAT-1)[175][190] RTAF Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  PICASSO[175] BIRA-IASB Terrestre Baixa (SSO) Investigació atmosfèrica En òrbita Operacional
  SIMBA[175] RMI Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  SpaceBEE × 12[174] Swarm Technologies Terrestre Baixa (SSO) Comunicacions En òrbita Operacional
  TARS[174] Kepler Communications Terrestre Baixa (SSO) Comunicacions En òrbita Operacional
  TRISAT[175] University of Maribor Terrestre Baixa (SSO) Educatiu En òrbita Operacional
  TTÜ100[175] TalTech Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  Tyvak 0171 [174] Tyvak Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica En òrbita Operacional
Missió Small Satellites Mission Service Proof of Concept (SSMS PoC).[174][175] Tornada als vol de Vega després de l'error de llançament del juliol de 2019. 53 satèl·lits van ser desplegats pel dispensador SSMS, inclosos 14 Flock CubeSats, es va desplegar en desplegadors SSMS QuadPack, mentre que 12 Flock CubeSats addicionals van ser desplegats per separat pel satèl·lit ION SCV LUCAS.[176][174][177] NEMO-HD i TRISAT són els primers satèl·lits d'Eslovènia,[178] i OSM-1 Cicero és el primer satèl·lit de Mònaco.[179] Dos dels Lemur-2 CubeSats no es van poder desplegar, cosa que els va portar a desorbitar-se juntament amb la quarta etapa del booster Vega.[180]
3 de setembre
12:46:14[191] 		  Falcon 9 Block 5   Kennedy LC-39A   SpaceX
  Starlink × 60 SpaceX Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
4 de setembre
07:30[192][193] 		  Llarga Marxa 2F/T   Jiuquan SLS-1   CASC
  Chongfu Shiyong Shiyan Hangtian Qi (Reusable Experimental Spacecraft) CASC Terrestre Baixa Prova de vol 6 de setembre
02:00[194]		 Reeixit
  Satèl·lit no identificat[195] CASC Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
Avió espacial reutilitzable experimental xinès.
7 de setembre
05:57[196][197] 		  Llarga Marxa 4B   Taiyuan LC-9   CASC
  Gaofen 11-02 CNSA Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
12 de setembre
03:19[200][201] 		  Rocket 3   Kodiak LP-3B   Astra
  Astra Test Payload Astra Terrestre Baixa Prova de vol 12 de setembre Error de llançament
Primer vol de Rocket 3. Va fallar durant el primer vol. Destinat originalment a ser el segon de dos llançaments per al DARPA Launch Challenge, el llançament del Rocket 3.1 va ser el primer intent de llançament orbital d'Astra després de la pèrdua de Rocket 3.0 durant una prova de llançament al març de 2020.[198][199]
12 de setembre
05:02[202][203] 		  Kuaizhou 1A   Jiuquan SLS-2   ExPace
  Jilin-1 Gaofen-02C Chang Guang Satellite Technology Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre 12 de setembre Error de llançament
15 de setembre
01:23[204] 		  Llarga Marxa 11H   De Bo 3 Launch Platform, Mar Groc   CASC
  Jilin-1 Gaofen-03B × 6 Chang Guang Satellite Technology Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  Jilin-1 Gaofen-03C × 3 Chang Guang Satellite Technology Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
Segon llançament marítim del Llarga Marxa 11.
21 de setembre
05:40[205][206] 		  Llarga Marxa 4B   Jiuquan SLS-2   CASC
  HaiYang 2C Ministeri de Recursos Naturals Terrestre Baixa Observació terrestre En òrbita Operacional
27 de setembre
03:23[207] 		  Llarga Marxa 4B   Taiyuan LC-9   CASC
  Huanjing 2A CNSA Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  Huanjing 2B CNSA Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
28 de setembre
11:20[208] 		  Soiuz-2.1b / Fregat   Plessetsk Site 43/4   Roscosmos
  Gonets-M 17[209] Gonets Satellite System Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
  Gonets-M 18[209] Gonets Satellite System Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
  Gonets-M 19[209] Gonets Satellite System Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
  ICEYE X6[210] ICEYE Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  ICEYE X7[210] ICEYE Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  SALSAT[210][211] TU Berlin Terrestre Baixa (SSO) Anàlisi d'espectres En òrbita Operacional
  Kepler × 2[212] Kepler Terrestre Baixa (SSO) Comunicacions En òrbita Operacional
  LacunaSat-3[210][213] NanoAvionics / Lacuna Space Terrestre Baixa (SSO) IoT En òrbita Operacional
  Lemur-2 × 4[210] Spire Global Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  MeznSat[210][214] Khalifa University / AURAK Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  NetSat × 4[210][215] ZFT Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  Descartes[216] MSU Terrestre Baixa (SSO) Clima espacial En òrbita Operacional
  Norby[216] NSU Terrestre Baixa (SSO) Clima espacial En òrbita Operacional
  Yarilo × 2[210][217] BMSTU / Lebedev Physical Institute Terrestre Baixa (SSO) Heliofísica En òrbita Operacional

Octubre modifica

3 d'octubre
01:16:14[219] 		  Antares 230+   MARS LP-0A   Northrop Grumman
  Cygnus NG-14
S.S. Kalpana Chawla[220] 		NASA Terrestre Baixa (EEI) Logística de l'EEI En òrbita Operacional
  Bobcat-1 Ohio University Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  NEUTRON-1 University of Hawaii Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  SPOC University of Georgia Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  Lemur-2 Spire Global Terrestre Baixa Observació terrestre En òrbita Operacional
  Djara[221] ONI Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  DESCENT York University Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  SATLLA-1[222] Ariel University Terrestre Baixa Educatiu En òrbita Operacional
La missió ELaNa 31 va ser llançada en aquest vol de subministrament.[110] Tots els CubeSats llançats en aquesta missió es van desplegar amb èxit el 5 de novembre de 2020.[218]
6 d'octubre
11:29:34[223] 		  Falcon 9 Block 5   Kennedy LC-39A   SpaceX
  Starlink × 60 SpaceX Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
11 d'octubre
16:57[224][225] 		  Llarga Marxa 3B/E   Xichang LC-2   CASC
  Gaofen-13 SASTIND Geosíncrona Observació terrestre En òrbita Operacional
14 d'octubre
05:45:04[18][226] 		  Soiuz-2.1a   Baikonur Site 31   Roscosmos
  Soiuz MS-17 Roscosmos Terrestre Baixa (EEI) Expedició 63/64 En òrbita Operacional
18 d'octubre
12:25:57[227] 		  Falcon 9 Block 5   Kennedy LC-39A   SpaceX
  Starlink × 60 SpaceX Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
24 d'octubre
15:31:34[228] 		  Falcon 9 Block 5   Cap Canaveral SLC-40   SpaceX
  Starlink × 60 SpaceX Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
25 d'octubre
19:08:42[230][231] 		  Soiuz-2.1b / Fregat   Plessetsk Site 43/3   RVSN RF
  GLONASS-K 15 (K1 №3)[232] VKS Terrestre Mitjana Navegació En òrbita Operacional
També conegut com a GLONASS-K 705. Va substituir el Kosmos 2516 (GLONASS-M 753) després del seu fracàs el novembre de 2020.[229]
26 d'octubre
15:19[233] 		  Llarga Marxa 2C   Xichang LC-3   CASC
  Yaogan 30-07 01 CAS Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
  Yaogan 30-07 02 CAS Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
  Yaogan 30-07 03 CAS Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
  Tianqi-6 Guodian Gaoke Terrestre Baixa IoT En òrbita Operacional
28 d'octubre
21:21:27[234][235] 		  Electron   Mahia LC-1A   Rocket Lab
  CE-SAT-IIB Canon Inc. Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  Flock-4e' × 9 Planet Labs Terrestre Baixa (SSO) Observació de la Terra En òrbita Operacional

Novembre modifica

5 de novembre
23:24:23[236] 		  Falcon 9 Block 5   Cap Canaveral SLC-40   SpaceX
  GPS IIIA-04 Sacagawea Forces Espacials dels Estats Units d'Amèrica Terrestre Mitjana Navegació En òrbita Operacional
Anomenat així per la dona xoixon Sacajawea, que va ajudar a guiar l'Expedició de Lewis i Clark.[125]
6 de novembre
03:19[237][238] 		  Llarga Marxa 6   Taiyuan LC-16   CASC
  ÑuSat × 10 Satellogic Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  Taiyuan (BY-03)[239] Jinshan Middle School / Origin Space Terrestre Baixa (SSO) Educatiu / Astronomia ultraviolada En òrbita Operacional
  Tianyan 05 (UESTC)[239] ADASpace / MinoSpace Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  Beihangkongshi-1[240] Spacety Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica En òrbita Operacional
ÑuSat 9–18.[185] Beihangkongshi-1 porta el primer sistema de propulsió espacial elèctrica per ser provat a l'espai.
7 de novembre
07:12[241][242] 		  Ceres-1   Jiuquan   Galactic Energy
  Tianqi-11 Guodian Gaoke Terrestre Baixa (SSO) IoT En òrbita Operacional
Primer vol del Ceres-1.
7 de novembre
09:41[243][244] 		  PSLV-DL   Satish Dhawan FLP   ISRO
  EOS-01 (RISAT-2BR2)[245] ISRO Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
  KSM × 4[246] Kleos Space Terrestre Baixa Navegació En òrbita Operacional
  Lemur-2 × 4 Spire Global Terrestre Baixa Observació terrestre En òrbita Operacional
  R2 (LacunaSat-2)[247] NanoAvionics Terrestre Baixa Demostració tecnològica En òrbita Operacional
12 de novembre
15:59:04[248][249] 		  Llarga Marxa 3B/E   Xichang LC-2   CASC
  Tiantong-1 02 China Satcom Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
13 de novembre
22:32[250] 		  Atlas V 531   Cap Canaveral SLC-41   ULA
  NROL-101 NRO Mòlnia Reconeixement En òrbita Operacional
Els primers motors de coets sòlid de GEM 63 van volar en aquesta missió. Pot ser un satèl·lit SDS.
16 de novembre
00:27:17[252] 		  Falcon 9 Block 5   Kennedy LC-39A   SpaceX
  SpaceX Crew-1 Resilience SpaceX / NASA Terrestre Baixa (EEI) Expedició 64/65 En òrbita Operacional
Portant quatre astronautes. Segon tripulat i primera missió operativa de la Crew Dragon, com a part del Commercial Crew Program.[251]
17 de novembre
01:52:20[254] 		  Vega   Kourou ELV   Arianespace
  Ingenio ESA / CDTI / INTA Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre 17 de novembre Error de llançament
  TARANIS CNES Terrestre Baixa (SSO) Observació TLE 17 de novembre Error de llançament
Fracàs de missió per error humà. Els cables que condueixen als actuadors del control d'embranzida vectorial es van invertir durant el muntatge del motor, provocant el tram superior AVUM a caure en encendre's.[253]
20 de novembre
02:20:01[258] 		  Electron   Mahia LC-1A   Rocket Lab
  Alchemy (DragRacer A) TriSept Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica 3 gener 2021 Success
  Augury (DragRacer B) TriSept Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  BRO-2 UnseenLabs Terrestre Baixa (SSO) SIGINT En òrbita Operacional
  BRO-3 UnseenLabs Terrestre Baixa (SSO) SIGINT En òrbita Operacional
  APSS-1 (Waka Āmiorangi Aotearoa) University of Auckland Terrestre Baixa (SSO) Investigació ionosfèrica En òrbita Error de la nau espacial[259]
  Landmapper-BC 5[260] Astro Digital Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  SpaceBEE × 18 Swarm Technologies Terrestre Baixa (SSO) Comunicacions En òrbita Operacional
  SpaceBEE NZ × 6 Swarm Technologies NZ Terrestre Baixa (SSO) Comunicacions En òrbita Operacional
  Gnome Chompski[261] Gabe Newell Terrestre Baixa Beneficència / Model aeroespacial En òrbita Operacional
La missió DragRacer provarà el Terminator Tape de la Tethers Unlimited, un cinturó electrodinàmic que poden desorbitar passivament els satèl·lits per reduir la brossa espacial.[255][256] Alchemy, va ser programat que el satèl·lit capturat trigui 45 dies a desorbitar-se; Augury, va ser programat que el satèl·lit no capturat trigui fins a nou anys en desorbitar-se.[257] La primera fase de recuperació amb paracaigudes es va intentar amb èxit en aquest vol, amb el booster intacte quan va arribar a l'Oceà Pacífic.
21 de novembre
17:17:08[262] 		  Falcon 9 Block 5   Vandenberg SLC-4E   SpaceX
    Sentinel-6 Michael Freilich NASA / NOAA / ESA / Eumetsat Terrestre Baixa Oceanografia En òrbita Operacional
23 de novembre
20:30:12[264] 		  Llarga Marxa 5   Wenchang LC-1   CASC
  Mòdul de descens Chang'e 5 CNSA Selenocèntrica Mòdul de descens lunar 1 de desembre
15:11		 Reeixit
  Mòdul d'ascens Chang'e 5 CNSA Selenocèntrica Reencontre espacial 7 de desembre
23:30		 Reeixit
  Orbitador Chang'e 5 CNSA Inicial: Selenocèntrica
Actual: Sol–Terra 		Orbitador lunar En òrbita Operacional
  Chang'e 5 return capsule CNSA Selenocèntrica Retorn de mostres lunar 16 de desembre
17:59		 Reeixit
La primera missió de retorn de mostres lunars de la Xina. L'allunatge es va confirmar l'1 de desembre. La càpsula de reentrada va aterrar a la Terra el 16 de desembre i va lliurar 1.7 kg (3.7 lb) de sòl lunar i mostres de roca. Actualment, l'orbitador està en una missió estesa al punt L1 Sol-Terra.[263]
25 de novembre
02:13:12[265] 		  Falcon 9 Block 5   Cap Canaveral SLC-40   SpaceX
  Starlink × 60 SpaceX Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
Primera vegada que un booster de primera etapa de Falcon 9 (B1049.7) va ser llançat i recuperat per setena vegada.
29 de novembre
07:25[266][267] 		  H-IIA 202   Tanegashima LA-Y1   MHI
  JDRS-1 (LUCAS)[268] CAS / JAXA Geosíncrona Relé de dades En òrbita Operacional
Japanese Optical Data Relay Satellite.

Desembre modifica

2 de desembre
01:33:28[269] 		  Soiuz ST-A / Fregat-M   Kourou ELS   Arianespace
  FalconEye-2 UAE Armed Forces Terrestre Baixa (SSO) Reconeixement (IMINT) En òrbita Operacional
3 de desembre
01:14:36[270][271] 		  Soiuz-2.1b / Fregat   Plessetsk Site 43/3   Roscosmos
  Gonets-M 20[209] Gonets Satellite System Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
  Gonets-M 21[209] Gonets Satellite System Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
  Gonets-M 22[209] Gonets Satellite System Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
  ERA-1 (Kosmos 2548)[272] Ministeri de Defensa Terrestre Baixa Militar En òrbita Operacional
6 de desembre
03:58[273][274] 		  Llarga Marxa 3B/E   Xichang LC-3   CASC
  Gaofen-14 SASTIND Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
Primer llançament Llarga Marxa 3B a l'òrbita heliosíncrona.
6 de desembre
16:17:08[275] 		  Falcon 9 Block 5   Kennedy LC-39A   SpaceX
  SpaceX CRS-21 NASA Terrestre Baixa (EEI) Logística de l'EEI En òrbita Operacional
  Nanoracks Bishop Airlock Nanoracks / NASA Terrestre Baixa (EEI) Desplegament de satèl·lit / Muntatge de l'EEI En òrbita Operacional
Primer vol de la versió de càrrega de la Dragon 2. Nanoracks Bishop Airlock es va llançar a bord d'aquest vol de subministrament.
la resclusa d'aire va estar acoblada a l'EEI a partir del 12/22/20.
9 de desembre
20:14[276][277] 		  Llarga Marxa 11   Xichang LC-4   CASC
  GECAM A i B[278] CAS Terrestre Baixa Astronomia d'ones gravitacionals En òrbita Operacional
11 de desembre
01:09[279] 		  Delta IV Heavy   Cap Canaveral SLC-37B   ULA
  Orion 10 / NROL-44 [280] NRO Geosíncrona Reconeixement En òrbita Operacional
Primer llançament des del recent reanomenat Cape Canaveral Space Force Station.
13 de desembre
17:30[281] 		  Falcon 9 Block 5   Cap Canaveral SLC-40   SpaceX
  SXM 7[282] Sirius XM Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
Reemplaçament del satèl·lit XM-3 llançat el 2005.
14 de desembre
05:50:00[283][284] 		  Angara A5 / Briz-M   Plessetsk Site 35/1   RVSN RF
  IPM 2 (dummy payload)[285] VKS Geosíncrona Prova de vol En òrbita Reeixit
Segon vol orbital d'Angara A5.
15 de desembre
10:09:27[18][286] 		  Electron   Mahia LC-1A   Rocket Lab
  StriX-α Synspective Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
15 de desembre
20:55[288][289] 		  Rocket 3   Kodiak LP-3B   Astra
Sense càrrega útil Astra Terrestre Baixa (SSO) Prova de vol 15 December Error de llançament
Segon dels tres intents de llançament orbital de Rocket 3. Va assolir amb èxit un apogeu de 390 km, però li va faltar velocitat orbital a causa d'una barreja poc òptima de combustible de la segona etapa.[287]
17 de desembre
10:11[291] 		  PSLV-XL   Satish Dhawan SLP   ISRO
  CMS-01 (GSAT-12R) ISRO Geosíncrona Comunicacions En òrbita Operacional
Substitució de GSAT-12.[290]
18 de desembre
12:26:26[293] 		  Soiuz-2.1b / Fregat   Vostotxni Site 1S   Arianespace /   Starsem
  OneWeb × 36 OneWeb Terrestre Baixa Comunicacions En òrbita Operacional
Vol 1 de Vostotxni. Tercer gran lot de satèl·lits i el primer després de la fallida a principis del 2020.[292]
19 de desembre
14:00[295] 		  Falcon 9 Block 5   Kennedy LC-39A   SpaceX
  USA-312 NRO Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
  USA-313 NRO Terrestre Baixa Reconeixement En òrbita Operacional
Missió NROL-108.[294]
22 de desembre
04:37:37[296][297][298] 		  Llarga Marxa 8   Wenchang LC-2[299]   CASC
  Xinjishu Yanzheng-7 (XJY-7) CAST Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica En òrbita Operacional
  Haisi-1 Spacety Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
  Tianqi-8 (Ping'an-1) Guodian Gaoke Terrestre Baixa (SSO) IoT En òrbita Operacional
  Yuanguang Spacety / HBUT Terrestre Baixa (SSO) Tribologia espacial En òrbita Operacional
    ET-SMART-RSS (Zhixing-1A)[300] ESSTI / SMART Terrestre Baixa (SSO) Observació terrestre En òrbita Operacional
First flight of Llarga Marxa 8.
27 de desembre
15:44[301] 		  Llarga Marxa 4C   Jiuquan SLS-2   CASC
  Yaogan 33(R) CAS Terrestre Baixa (SSO) Reconeixement En òrbita Operacional
  Weina-2 SECM Terrestre Baixa (SSO) Demostració tecnològica En òrbita Operacional
Substitució de Yaogan 33, que es va perdre en un error de llançament el 22 de maig de 2019.
29 de desembre
16:42:07[302][303] 		  Soiuz ST-A / Fregat-M   Kourou ELS   Arianespace
  CSO-2 CNES / DGA Terrestre Baixa (SSO) Reconeixement En òrbita Operacional


Llançaments suborbitals modifica

Data i hora (UTC) Coet Plataforma de llançament LSP
Càrrega útil Operador Òrbita Funció Deteriorament (UTC) Resultat
Comentaris
9 de gener
08:00:00 		  S-310   Uchinoura   JAXA
JAXA Suborbital Tecnologia 9 de gener Reeixit
Apogeu: 131 km[304]
19 de gener   K-4   Visakhapatnam   Armada Índia
Armada Índia Suborbital Prova de míssil 19 de gener Reeixit
Apogeu: 500 km? El míssil provenia d'una plataforma submergida situada a les aigües costaneres d'Andhra Pradesh. Aquesta prova es va realitzar en plena configuració operativa durant la qual el míssil va recórrer una distància de més de 3.500 km en aproximadament 21 minuts.[305]
19 de gener
15:30[310] 		  Falcon 9 Block 5   Kennedy LC-39A   SpaceX
  SpaceX Dragon 2 SpaceX Suborbital Vol de prova 19 de gener Reeixit
Apogeu: 40 km.[306] Prova d'abortament en vol en Max Q. Estava previst que la càpsula de la primera missió de demostració SpX-DM1 s'utilitzaria, però aquesta càpsula després d'haver estat destruïda després de la missió en un incendi durant una prova a terra, es va assignar una nova càpsula per a aquesta missió.[307][308][309]
24 de gener   K-4   Visakhapatnam   Armada Índia
Armada Índia Suborbital Prova de míssil 24 de gener Reeixit
Apogeu: 500 km?
27 de gener
13:40 		  Black Brant IX   Poker Flat Research Range   NASA
  PolarNOx 2 Virginia Tech Suborbital Investigació de la termosfera 27 de gener Reeixit
Apogeu: 260 km
5 de febrer
08:33 		  Minuteman-III   Vandenberg Air Force Base LF-04   Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica
  FTU-2 Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica Suborbital Vol de prova 5 de febrer Reeixit
12 de febrer   UGM-133 Trident II   USS Maine (SSBN-741), Pacific Missile Range Facility   Marina dels Estats Units d'Amèrica
Marina dels Estats Units d'Amèrica Suborbital Prova de míssil 12 de febrer Reeixit
Demonstration and Shakedown Operation (DASO) 30
16 de febrer   UGM-133 Trident II   USS Maine (SSBN-741), Pacific Missile Range Facility   Marina dels Estats Units d'Amèrica
Marina dels Estats Units d'Amèrica Suborbital Prova de míssil 16 de febrer Reeixit
Demonstration and Shakedown Operation (DASO) 30
19 de febrer
23:14 		  Improved Malemute   Esrange   SSC
SPIDER-2 SNSA Suborbital Anàlisi atmosfèric 19 de febrer Reeixit
Apogeu 120 km
20 de març
08:30 		  UGM-27 Polaris (STARS)   Barking Sands LC-42   Marina dels Estats Units d'Amèrica
  C-HGB Marina dels Estats Units d'Amèrica Suborbital Tecnologia 20 de març Reeixit
"Common-Hypersonic Glide Body", prova d'èxit del vehicle de planejament hipersònic.[311]
15 d'abril
15:00 [312] 		  PL-19 "Nudol"   Cosmòdrom de Plessetsk  
Suborbital Prova de míssil 15 d'abril Reeixit
Prova de míssils antisatèl·lits
12 de juny   M51   Le Téméraire, badia d'Audierne   DGA/Marine nationale
DGA/Marine nationale Suborbital Vol de prova 12 de juny Reeixit
Apogeu: 1000 km?
14 de juny   Momo 5   Taiki Aerospace Research Field   Interstellar Technologies
  Kochi University of Technology Suborbital ? 14 de juny Error de llançament
A uns 35 segons de vol, es van observar espurnes a prop del broquet del motor. Uns trenta segons després, el motor va fallar i el coet va caure fora de control.
4 d'agost
07:21 		  Minuteman-III   Vandenberg Air Force Base LF-10   Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica
  3x Mk 12 RV Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica Suborbital Vol de prova 4 d'agost Reeixit
Mission GT-235GM
12 d'agost   Silver Sparrow?   F-15 Eagle, Israel   IAF
Israeli Air Force Suborbital Objectiu ABM 12 d'agost Reeixit
Apogeu: ~100 km?, objectiu AST-18a, interceptat amb èxit per Arrow 2
16 d'agost [314]   Skylark Micro   Zona de llançament de la península de Langanes   Skyrora
Skyrora Suborbital Vol de prova 16 d'agost Reeixit
Vol inaugural de Skylark Micro. Apogeu: 26,86 km.[313]
2 de setembre
07:03 		  Minuteman-III   Vandenberg Air Force Base LF-04   Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica
  1x RV Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica Suborbital Vol de prova 2 de setembre Reeixit
Mission GT-233GM
8 de setembre
18:00[315] 		  Black Brant IX   White Sands Missile Range   NASA
    DUST-2 NASA / JAXA Suborbital Formació i creixement de petites partícules 8 de setembre Reeixit
Apogeu: 346 km
19 de setembre
00:39 		  T-Minus Engineering Dart   Koonibba Test Range   T-Minus Engineering
  DEWC-SP1 DEWC Systems Suborbital Miniaturized Orbital Electronic Warfare Sensor System 19 de setembre Reeixit
Primer vol del T-minus Dart. Primer llançament espacial holandès
19 de setembre
02:19 		  T-Minus Engineering Dart   Koonibba Test Range   T-Minus Engineering
  DEWC-SP2 DEWC Systems Suborbital Miniaturized Orbital Electronic Warfare Sensor System 19 de setembre Reeixit
Va volar 1 hora i 40 minuts després del vol anterior.
13 d'octubre
13:36 		  New Shepard   Corn Ranch   Blue Origin
  Crew Capsule 2.0 Blue Origin Suborbital Vol de prova/Lliurament de càrrega útil 13 d'octubre Reeixit
7è vol de la mateixa càpsula. Les càrregues útils a bord inclouen Space Lab Technologies, Southwest Research Institute, llavors i postals per a Club for the Future, i múltiples càrregues útils per a la NASA, inclosa SPLICE, per provar futures tecnologies d'aterratge lunar en suport del programa Artemis.
29 d'octubre
19:27 [316] 		  Minuteman-III   Vandenberg Air Force Base LF-09   Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica
  1x RV Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica Suborbital Vol de prova 29 d'octubre Reeixit
Mission GT-236GM
2 de novembre
10:20[317] 		  Black Brant IX   White Sands Missile Range   NASA
  DEUCE NASA Suborbital Astronomia 2 de novembre Reeixit
Apogeu: 285 km
17 de novembre
05:50[318][319] 		  ICBM-T2   Ronald Reagan Ballistic Missile Defense Test Site   US Missile Defense Agency
  Objectiu de SM-3   Suborbital Target for SM-3 FMT-44 17 de novembre Reeixit
Objectiu ICBM i interceptat per SM-3 FMT-44.
17 de novembre
[318][319] 		  SM-3 Block IIA   USS John Finn   US Missile Defense Agency/Marina dels Estats Units d'Amèrica
  Vehicle de interceptació   Marina dels Estats Units d'Amèrica Suborbital Interceptor ICBM 17 de novembre Reeixit
Interceptat el ICBM-T2 a l'espai.
9 de desembre
[320][321] 		  R-29RMU   Karelia (submarí), mar de Barents   Ministeri de Defensa de Rússia
1x RV? Suborbital Prova de míssil 9 de desembre Reeixit
9 de desembre
[320][322] 		  RS-24 Yars   Cosmòdrom de Plessetsk   Ministeri de Defensa de Rússia
1x RV? Suborbital Prova de míssil 9 de desembre Reeixit
12 de desembre
16:15 [324] 		  SpaceShipTwo   Spaceport America   Virgin Galactic
  VSS Unity Virgin Galactic Suborbital Vol espacial tripulat 12 de desembre Abortat
Primer intent de vol espacial amb tripulació des de Nou Mèxic. Un segon després de l'encesa, el motor de la sonda espacial es va avortar i es va apagar. Els dos tripulants a bord, David Mackay i Frederick Sturckow, van pilotar la nau espacial fins a un aterratge segur.[323]
12 December[325]   RSM-56 Bulava   K-551 Vladimir Monomakh (submarí), mar d'Okhotsk   Ministeri de Defensa de Rússia
1x RV Ministeri de Defensa de Rússia Suborbital Prova de míssil 12 de desembre Reeixit
Llançament ràpid de quatre míssils balístics intercontinentals.
12 de desembre   RSM-56 Bulava   K-551 Vladimir Monomakh (submarí), mar d'Okhotsk   Ministeri de Defensa de Rússia
1x RV Ministeri de Defensa de Rússia Suborbital Prova de míssil 12 de desembre Reeixit
Llançament ràpid de quatre míssils balístics intercontinentals.
12 de desembre   RSM-56 Bulava   K-551 Vladimir Monomakh (submarí), mar d'Okhotsk   Ministeri de Defensa de Rússia
1x RV Ministeri de Defensa de Rússia Suborbital Prova de míssil 12 de desembre Reeixit
Llançament ràpid de quatre míssils balístics intercontinentals.
12 de desembre   RSM-56 Bulava   K-551 Vladimir Monomakh (submarí), mar d'Okhotsk   Ministeri de Defensa de Rússia
1x RV Ministeri de Defensa de Rússia Suborbital Prova de míssil 12 de desembre Reeixit
Llançament ràpid de quatre míssils balístics intercontinentals.
16 de desembre
[326] 		  PL-19 "Nudol"   Cosmòdrom de Plessetsk  
Suborbital Prova de míssil 16 de desembre Reeixit
Prova de míssils antisatèl·lits

Llançaments des de la Lluna modifica

Data i hora (UTC) Coet Plataforma de llançament LSP
Càrrega útil Operador Òrbita Funció Deteriorament (UTC) Resultat
Comentaris
3 de desembre
15:10 [327][328] 		  Vehicle d'ascens de Chang'e 5 Vehicle de descens de Chang'e 5, Mons Rümker CNSA
  Mostra de sòl lunar  CNSA Òrbita selenocèntrica Retorn de mostres 7 desembre 2020 Reeixit
Missió de retorn de mostres. Primer vol de l'etapa d'ascens de Chang'e. Es va retrobar i va atracar amb el vehicle de tornada Chang'e 5 Terra per transferir mostres de sòl lunar per retornar a la Terra.

Encontres espacials modifica

Data (UTC) Nau espacial Esdeveniment Comentaris
29 de gener Sonda solar Parker 4t periheli
17 de febrer Juno 25è perigeu de Júpiter
10 d'abril Juno 26è perigeu
10 d'abril BepiColombo Assistència gravitatòria a la Terra
2 de juny Juno 27è perigeu
7 de juny Sonda solar Parker 5è periheli
11 de juliol Sonda solar Parker Tercera assistència gravitatòria a Venus
25 de juliol Juno 28è perigeu
16 de setembre Juno 29è perigeu
27 de setembre Sonda solar Parker 6è periheli
16 d'octubre BepiColombo Primera assistència gravitatòria a Venus
20 d'octubre[329] OSIRIS-REx Maniobra de presa i enlairament a Bennu per recollir mostres
8 de novembre Juno 30è perigeu
28 de novembre Chang'e 5 Inserció orbital lunar[330]
1 de desembre Vehicle d'ascens i mòdul de descens de Chang'e 5 Aterratge lunar Missió de retorn de mostres
5 de desembre Vehicle d'ascens i orbitador de Chang'e 5 Reencontre en òrbita lunar Primer reencontre i acoblatge robòtic en òrbita lunar
5 de desembre[331] Hayabusa2 Retorn de mostres a la Terra
7 de desembre Vehicle d'ascens Chang'e 5 Impacte lunar Desorbitament intencional seguit de l'acoblament i transferència de mostres a l'orbitador i la càpsula de reentrada
13 de desembre Càpsula de reentrada i orbitador Chang'e 5 Injecció transterrestre
16 de desembre Càpsula de reentrada Chang'e 5 Retorn de mostra lunar Realitzar una omissió de reentrada per reduir les càrregues tèrmiques
26 de desembre Solar Orbiter Primera assistència gravitatòria a Venus [332]
30 de desembre Juno 31è perigeu

Activitats extravehiculars (EVAs) modifica

Inici Data/Hora Duració Hora fi Nau espacial Tripulació Comentaris
15 de gener 18:04 7 hores 29 minuts 01:33 Expedició 61

EEI Quest

  Christina Koch

  Jessica Meir

Durant el passeig espacial de 7 hores i 29 minuts, els dos astronautes de la NASA van substituir amb èxit les bateries de níquel-hidrogen per bateries de liti-ió més noves i potents per al canal d'alimentació en un parell de matrius solars de l'estació.[333]

20 de gener 17:33 6 hores 58 minuts 00:31 Expedició 61

EEI Quest

  Christina Koch

  Jessica Meir

Durant el passeig espacial de sis hores i 58 minuts, els dos astronautes de la NASA van completar amb èxit l'actualització de la bateria d'un canal en un parell de matrius solars de l'estació.

El treball va incloure l'eliminació de les dues últimes bateries de níquel-hidrogen d'aquesta zona de la columna vertebral de l'estació, a prop de la xarxa solar portuària, i el trasllat a una plataforma externa. Les bateries s'emmagatzemaran allà fins que es puguin llençar a la propera nau espacial de càrrega HTV japonesa després que lliuri tones de subministraments a l'estació espacial a finals d'aquest any. Meir i Koch també van instal·lar la sisena i última nova bateria de ions de liti i els controladors de terra van verificar que les noves bateries s'alimentaven amb èxit per proporcionar una capacitat d'alimentació millorada i més eficient per a les operacions de les estacions.[334]

25 de gener 11:04 6 hores 16 minuts 17:20 Expedició 61

EEI Quest

  Andrew Morgan

  Luca Parmitano

Durant el passeig espacial de 6 hores i 16 minuts, els dos astronautes van completar amb èxit les comprovacions de fuites del sistema de refrigeració de l'Alpha Magnetic Spectrometer (AMS) i van obrir una vàlvula perquè pressionés el sistema. Les proves preliminars mostren que l'AMS està responent com s'esperava.[335]

26 de juny 11:02 6 hores 7 minuts 17:39 Expedició 63

EEI Quest

  Chris Cassidy

  Robert Behnken

Els caminants espacials van retirar cinc de les sis bateries de níquel-hidrogen envellides per a un dels dos canals d'alimentació de l'armadura de tribord 6 (S6), van instal·lar dues de les tres noves bateries de ions de liti i van instal·lar dues de les tres plaques adaptadores associades que s'utilitzen per completar el circuit d'alimentació a les noves bateries. El control de la missió informa que les dues noves bateries funcionen.Plantilla:Pb Els dos astronautes de la NASA van completar tots els treballs previstos per aquest primer dels quatre passeigs espacials per substituir les bateries que proporcionen energia a les matrius solars de l'estació a l'armadura de tribord del complex, així com les tasques inicials previstes inicialment per a la segona caminada espacial programada el proper dimecres. Les noves bateries proporcionen una capacitat d'alimentació millorada i més eficient per a les operacions.[336]

1 de juliol 11:13 6 hores 1 minuts 17:14 Expedició 63

EEI Quest

  Chris Cassidy

  Robert Behnken

Durant el passeig espacial de sis hores i un minut, els dos astronautes de la NASA van completar la meitat del treball per actualitzar les bateries que proporcionen energia a un canal en un parell de matrius solars de l'estació. Les noves bateries proporcionen una capacitat d'alimentació millorada i més eficient per a les operacions.

Van traslladar i connectar amb èxit una nova i potent bateria de liti-ió i en el seu lloc l'adaptador per completar el circuit a la nova bateria i van traslladar una bateria de níquel-hidrogen envellida a una plataforma externa per a la seva futura eliminació.[337]

16 de juliol 11:10 6 hores 17:10 Expedició 63

EEI Quest

  Chris Cassidy

  Robert Behnken

Els dos astronautes de la NASA van completar tot el treball per substituir les bateries que proporcionen energia a les matrius solars de l'Estació Espacial Internacional a l'enreixat de tribord del complex. Les noves bateries proporcionen una capacitat d'alimentació millorada i més eficient per a les operacions.

Els caminadors espacials van retirar sis bateries de níquel-hidrogen envellides per al segon dels dos canals d'alimentació de l'armadura de tribord 6 (S6), van instal·lar tres noves bateries d'ió-liti i van instal·lar les tres plaques adaptadores associades que s'utilitzen per completar el circuit bateries noves.[338]

21 de juliol 11:12 5 hores 29 minuts 16:41 Expedició 63

EEI Quest

  Chris Cassidy

  Robert Behnken

Els dos astronautes de la NASA van instal·lar una unitat protectora d'emmagatzematge que inclou dues unitats de Robotic External Leak Locator (RELL) que el robot Dextre de l'Agència Espacial Canadenca pot utilitzar per detectar fuites d'amoníac, que s'utilitza per accionar el sistema de refrigeració de l'estació. Van retirar dos accessoris d'elevació a la base de les matrius solars de l'estació a l'enreixat del port proper, o columna vertebral, de l'estació. Els "accessoris H" es van utilitzar per al processament de terrenys de les matrius solars abans del seu llançament.

A continuació, van completar les tasques per preparar l'exterior del mòdul Tranquility per a l'arribada a finals d'aquest any de la resclusa d'aire comercial de Nanoracks en una missió de lliurament de càrrega d'SpaceX. També van encaminar cables ethernet i van treure una tapa del filtre d'objectiu d'una càmera externa.[339]

18 de novembre 15:12 6 hores 48 minuts 22:00 Expedició 64

Resclosa d'aire del Poisk

  Serguei Rijikov

  Serguei Kud-Svertxkov

El passeig espacial es va dur a terme utilitzant la resclosa d'aire del Mòdul Poisk per primer cop en 11 anys.

Aquest passeig espacial inclou treballs de preparació del desmantellament i la sortida del mòdul Pirs: antena reubicada i instruments reposicionats. La substitució del regulador de flux de fluid no es va fer ja que els astronautes no van poder obrir un nou compartiment del mòdul, aquesta tasca es va diferir a un futur passeig espacial.[340]

Estadístiques de llançaments orbitals modifica

Vegeu també: Cronologia dels vols espacials

Per país modifica

Als efectes d'aquesta secció, el recompte anual de llançaments orbitals per països assigna cada vol al país d'origen del coet, no al proveïdor de serveis de llançament o al port espacial. Com a exemples, els llançaments Soiuz d'Arianespace a Kourou es compten sota Rússia perquè el Soiuz-2 és un coet rus. Els llançaments des de la Lluna no s'inclouen a les estadístiques.

 Xina: 39Europa: 5Índia: 2Iran: 2Israel: 1Japó: 4Corea del Nord: 0Rússia: 17Ucraïna: 0EUA: 44
País Llançaments Reeixits Errors Errors
parcials 		Comentaris
  R.P. de la Xina 39 35 4 0
  Unió Europea 5 4 1 0
  Índia 2 2 0 0
  Iran 2 1 1 0
  Israel 1 1 0 0
  Japó 4 4 0 0
  Rússia 17 17 0 0 Inclou dos llançaments de Soiuz europeus des de la Guaiana Francesa
  Estats Units 44 40 4 0 Inclou set llançaments Electron des de Mahia
Món 114 104 10 0

Per coet modifica

Per família modifica

Per tipus modifica

Coet País Família Llançaments Reeixits Fracassos Fracassos parcials Comentaris
Angara   Rússia Angara 1 1 0 0
Antares 200   Estats Units Antares 2 2 0 0
Ariane 5   Europe Ariane 3 3 0 0
Atlas V   Estats Units Atlas 5 5 0 0
Ceres-1   R.P. de la Xina Ceres 1 1 0 0 Vol inaugural
Delta IV   Estats Units Delta 1 1 0 0
Electron   Estats Units Electron 7 6 1 0
Falcon 9   Estats Units Falcon 25 25 0 0
H-IIA   Japó H-II 3 3 0 0
H-IIB   Japó H-II 1 1 0 0 Vol final
Kuaizhou   R.P. de la Xina Kuaizhou 4 2 2 0
LauncherOne   Estats Units LauncherOne 1 0 1 0 Vol inaugural
Llarga Marxa 2   R.P. de la Xina Llarga Marxa 11 11 0 0
Llarga Marxa 3   R.P. de la Xina Llarga Marxa 8 7 1 0
Llarga Marxa 4   R.P. de la Xina Llarga Marxa 6 6 0 0
Llarga Marxa 5   R.P. de la Xina Llarga Marxa 3 3 0 0
Llarga Marxa 6   R.P. de la Xina Llarga Marxa 1 1 0 0
Llarga Marxa 7   R.P. de la Xina Llarga Marxa 1 0 1 0
Llarga Marxa 8   R.P. de la Xina Llarga Marxa 1 1 0 0 Vol inaugural
Llarga Marxa 11   R.P. de la Xina Llarga Marxa 3 3 0 0
Minotaur IV   Estats Units Minotaur 1 1 0 0
PSLV   Índia SLV 2 2 0 0
Proton   Rússia Universal Rocket 1 1 0 0
Qased   Iran Safir 1 1 0 0 Vol inaugural
Rocket 3   Estats Units Astra 2 0 2 0 Vol inaugural
Shavit   Israel Shavit 1 1 0 0
Simorgh   Iran Simorgh 1 0 1 0
Soiuz-2   Rússia R-7 15 15 0 0
Vega   Europe Vega 2 1 1 0

Per configuració modifica

Per zona de llançament modifica

10
20
30
40
Xina
França
Índia
Iran
Israel
Japó
Kazakhstan
Nova Zelanda
Rússia
Estats Units
Lloc País Llançaments Reeixits Errors Errors parcials Comentaris
Baikonur   Kazakhstan 7 7 0 0
Cap Canaveral   Estats Units 20 20 0 0
Jiuquan   R.P. de la Xina 13 11 2 0
Kennedy   Estats Units 10 10 0 0
Kourou   França 7 6 1 0
Mahia   Nova Zelanda 7 6 1 0
MARS   Estats Units 3 3 0 0
Mojave   Estats Units 1 0 1 0
PSCA   Estats Units 2 0 2 0
Palmachim   Israel 1 1 0 0
Plessetsk   Rússia 7 7 0 0
Satish Dhawan   Índia 2 2 0 0
Xahrud   Iran 1 1 0 0 Primer vol orbital
Semnan   Iran 1 0 1 0
Taiyuan   R.P. de la Xina 7 7 0 0
Tanegashima   Japó 4 4 0 0
Vandenberg   Estats Units 1 1 0 0
Vostotxni   Rússia 1 1 0 0
Wenchang   R.P. de la Xina 5 4 1 0
Xichang   R.P. de la Xina 13 12 1 0
Mar Groc   R.P. de la Xina 1 1 0 0
Total 114 104 10 0

Per òrbita modifica

  •   Transatmosfèric
  •   Baixa Terrestre
  •   Baixa Terrestre (EEI)
  •   Baixa Terrestre (SSO)
  •   Baixa Terrestre (retrògrad)
  •   Mitjana Terrestre
  •   Mólnia
  •   Geosíncrona
  •   GSO inclinada
  •   Alta Terrestre
  •   Transferència lunar
  •   Heliocèntrica
  •  
Règim orbital Llançaments Assolits No assolits Assolits
accidentalment 		Comentaris
Transatmosfèrica 0 0 0 0
Baixa Terrestre / Heliosíncrona 82 74 8 0 Incloent vols cap a l'EEI
Geosíncrona / GTO 19 17 2 0
Mitjana Terrestre / Mólnia 8 8 0 0
Alta Terrestre / Transferència lunar 1 1 0 0
Heliocèntrica / Transferència planetària 4 4 0 0
Total 114 104 10 0

Estadístiques de llançaments suborbitals modifica

Per país modifica

Als efectes d'aquesta secció, el recompte anual de llançaments suborbitals per països assigna cada vol al país d'origen del coet, no al proveïdor de serveis de llançament o al port espacial. Els vols destinats a volar per sota dels 80 km (50 mi) s'ometen.

 Canadà: 3França: 1Índia: 2Israel: 1Japó: 2Països Baixos: 2Rússia: 8EUA: 11
País Llançaments Reeixits Errors Errors
parcials 		Comentaris
  Canadà 3 3 0 0
  França 1 1 0 0
  Índia 2 2 0 0
  Israel 1 1 0 0
  Japó 2 1 1 0
  Països Baixos 2 2 0 0 Inclou el llançament de T-Minus Dart des d'Austràlia
  Rússia 8 8 0 0
  Estats Units 11 11 0 0
Món 30 29 1 0

Primer llançament orbital reeixit modifica

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Wall, Mike. «It's the month of Mars! 3 Red Planet missions set to launch in July». Space.com, 07-07-2020. [Consulta: 25 juliol 2020].
  2. ↑ «天外送祝福，月圆迎华诞——天问一号以"自拍国旗"祝福祖国71华诞» (en xinès), 01-10-2020. [Consulta: 1r octubre 2020].
  3. ↑ «Chang’e-5 spacecraft smashes into moon after completing mission». Spacenews.com, 08-12-2020. [Consulta: 20 desembre 2020].
  4. ↑ «Hayabusa-2: Capsule with asteroid samples in 'perfect' shape» (en anglès). BBC News, 06-12-2020 [Consulta: 26 desembre 2020].
  5. ↑ Wall, Mike. «SpaceX Could Launch NASA Astronauts Into Space in Early 2020». Space.com, 10-10-2019. [Consulta: 18 octubre 2019].
  6. ↑ 6,0 6,1 Bartels, Meghan. «China launches next-generation space capsule on Long March 5B rocket test flight», 05-05-2020. Arxivat de l'original el 5 maig 2020. [Consulta: 5 maig 2020]. «China space agency completed a vital test launch today (May 5) when the first launch of its heavy-lift Long March 5B rocket went off without a hitch. [...] Lift-off of today's mission occurred at 6 p.m. local time (6 a.m. EDT, 1000 GMT).»
  7. ↑ 7,0 7,1 Jones, Andrew. «This Is China's New Spacecraft to Take Astronauts to the Moon (Photos)». Space.com, 02-10-2019. [Consulta: 1r novembre 2019].
  8. ↑ Ashley Strickland. «Astronaut Christina Koch lands back on Earth after a record-breaking 328 days in space. Here's what she did», 06-02-2020. [Consulta: 6 febrer 2020].
  9. ↑ Ralph, Eric. «SpaceX Starship leaps towards Mars with picture-perfect hop debut», 04-08-2020. [Consulta: 4 agost 2020].
  10. ↑ @NASASpaceflight. «IGNITION! Starship SN6 Hop Test! Under the power of Raptor SN29, SN6 has completed a near-mirror test of SN5's hop! SUCCESS Again!», 03-09-2020.
  11. ↑ «So, it turns out SpaceX is pretty good at rocketing». , 10-12-2020.
  12. ↑ Berger, Eric. «NASA to pay more for less cargo delivery to the space station». Ars Technica, 26-04-2018. [Consulta: 13 novembre 2018].
  13. ↑ «SpaceX's Starlink internet speeds are consistently topping 150 Mbps — now Elon Musk says the biggest challenge is slashing the US$600 up-front cost for users». Arxivat de l'original el 17 novembre 2020. [Consulta: 2 desembre 2020].
  14. ↑ Henry, Caleb. «OneWeb's first big deployment launch slips to January». SpaceNews, 08-11-2019. [Consulta: 9 novembre 2019].
  15. ↑ Henry, Caleb «OneWeb files for Chapter 11 bankruptcy». SpaceNews, 27-03-2020 [Consulta: 28 març 2020].[Enllaç no actiu]
  16. ↑ «OneWeb to resume launches in December after bankruptcy». Spaceflight Now, 22-09-2020. [Consulta: 24 setembre 2020].
  17. ↑ Sheetz, Michael. «For the first time ever, a robotic spacecraft caught an old satellite and extended its life». CNBC, 17-04-2020. [Consulta: 27 abril 2020].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Clark, Stephen. «Launch Log». Spaceflight Now, 15-12-2020. [Consulta: 16 desembre 2020].
  19. ↑ Gebhardt, Chris. «SpaceX kick-starts global 2020 launch year with Starlink mission». NASASpaceFlight, 06-01-2020. [Consulta: 7 gener 2020].
  20. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 3B launch opens China's busy 2020 schedule». NASASpaceFlight, 07-01-2020. [Consulta: 7 gener 2020].
  21. ↑ «长征三号乙 • 通信技术试验卫星五号 • 2020年中国首发 • 任务成功» (en xinès). spaceflightfans.cn, 07-01-2020. Arxivat de l'original el 24 d’abril 2021. [Consulta: 7 gener 2020].
  22. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 2D launches Kuanfu-1 and co-passengers». NASASpaceFlight, 14-01-2020. [Consulta: 15 gener 2020].
  23. ↑ «天启五号卫星成功发射» (en xinès). Guodian Gaoke, 15-01-2020. [Consulta: 15 gener 2020].
  24. ↑ Jones, Andrew. «China launches Yinhe-1 commercial low Earth orbit 5G satellite». SpaceNews, 16-01-2020. [Consulta: 16 gener 2020].
  25. ↑ «Commercial company to launch China's first low-Earth 5G backhaul satellite with capacity of 10 Gbps». China News Service, 12-12-2019. [Consulta: 13 desembre 2019].
  26. ↑ Gray, Tyler. «Arianespace gears up for busy 2020 with dual-passenger Ariane 5 mission». NASASpaceFlight, 16-01-2020. [Consulta: 16 gener 2020].
  27. ↑ Krebs, Gunter. «Eutelsat Konnect». Gunter's Space Page. [Consulta: 28 setembre 2019].
  28. ↑ Clark, Stephen. «SpaceX boosts 60 more Starlink satellites into orbit after weather delays». Spaceflight Now, 29-01-2020. [Consulta: 29 gener 2020].
  29. ↑ Burghardt, Thomas. «SpaceX's Third Operational Starlink Mission launches». NASASpaceflight.com, 29-01-2020. [Consulta: 29 gener 2020].
  30. ↑ «Birds of a Feather». Rocket Lab, 31-01-2020. [Consulta: 31 gener 2020].
  31. ↑ Clark, Stephen. «Successful Soyuz launch deploys 34 satellites for OneWeb network». Spaceflight Now, 07-02-2020. [Consulta: 10 febrer 2020].
  32. ↑ Gebhardt, Chris. «The 50th Arianespace, Starsem mission completes OneWeb launch». NASASpaceFlight, 06-02-2020. [Consulta: 10 febrer 2020].
  33. ↑ Graham, William. «H-IIA conducts IGS Optical 7 launch». NASASpaceFlight, 08-02-2020. [Consulta: 10 febrer 2020].
  34. ↑ Graham, William. «Iran's Simorgh rocket fails to loft Zafar-1 into orbit». NASASpaceFlight, 09-02-2020. [Consulta: 10 febrer 2020].
  35. ↑ «All-Iranian environmental satellite unveiled». Tehran Times, 19-01-2020. [Consulta: 20 gener 2020].
  36. ↑ Gebhardt, Chris. «ESA Solar Orbiter mission rides on ULA Atlas V to study the Sun». NASASpaceFlight, 09-02-2020. [Consulta: 10 febrer 2020].
  37. ↑ Clark, Stephen. «Cygnus freighter delivers new British-made antenna to International Space Station». Spaceflight Now, 18-02-2020. [Consulta: 18 febrer 2020].
  38. ↑ Keeter, Bill. «ISS Daily Summary Report – 6/17/2020». NASA, 17-06-2020. [Consulta: 25 juny 2020].
  39. ↑ Keeter, Bill. «ISS Daily Summary Report – 6/23/2020». NASA, 23-06-2020. [Consulta: 25 juny 2020].
  40. ↑ Keeter, Bill. «ISS Daily Summary Report – 7/13/2020». NASA, 13-07-2020. [Consulta: 17 juliol 2020].
  41. ↑ Clark, Stephen. «Antares rocket lifts off from Virginia on space station cargo mission». Spaceflight Now, 15-02-2020. [Consulta: 15 febrer 2020].
  42. ↑ Hill, Denise. «CubeSat Launch Initiative Deploys 109th CubeSat». NASA, 13-07-2020. [Consulta: 17 juliol 2020].
  43. ↑ Baylor, Michael. «SpaceX successfully conducts fifth Starlink launch – booster misses drone ship». NASASpaceFlight, 17-02-2020. [Consulta: 17 febrer 2020].
  44. ↑ Gebhardt, Chris. «Ariane 5 lifts Japanese, South Korean satellites to Geostationary Transfer Orbit». NASASpaceFlight, 18-02-2020. [Consulta: 18 febrer 2020].
  45. ↑ Plantilla:Cite pr
  46. ↑ Krebs, Gunter. «GEO-KOMPSAT 2B (GK 2B, Cheollian 2B)». Gunter's Space Page. [Consulta: 25 agost 2019].
  47. ↑ «Geostationary Korea Multi Purpose Satellite(GEO-KOMPSAT, Cheollian)». KARI. [Consulta: 10 març 2018].
  48. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March-2D conducts maiden launch from Xichang with four satellites». NASASpaceFlight, 19-02-2020. [Consulta: 19 febrer 2020].
  49. ↑ Jones, Andrew. «China resumes space launch activity amid coronavirus outbreak». SpaceNews, 19-02-2020. [Consulta: 19 febrer 2020].
  50. ↑ Clark, Stephen. «Soyuz rocket launches Russian military satellite after one-month delay». Spaceflight Now, 20-02-2020. [Consulta: 20 febrer 2020].
  51. ↑ Graham, William. «Soyuz 2-1a launches ninth Meridian satellite». NASASpaceFlight, 20-02-2020. [Consulta: 20 febrer 2020].
  52. ↑ Krebs, Gunter. «Meridian-M (14F112M)». Gunter's Space Page, 20-02-2020. [Consulta: 23 febrer 2020].
  53. ↑ «ドラゴン補給船運用20号機（SpX-20）ミッション» (en japonès). JAXA, 05-03-2020. [Consulta: 6 març 2020].
  54. ↑ Keeter, Bill. «ISS Daily Summary Report – 4/28/2020». NASA, 28-04-2020. [Consulta: 30 abril 2020].
  55. ↑   "Small Satellite, Quetzal-1 Deployment from “Kibo"「きぼう」から超小型衛星（Quetzal-1）の放出" a YouTube
  56. ↑ «「ガンダム衛星」宇宙に放出 感染終息後、メッセージ検討 五輪組織委» (en japonès). Fukui Shimbun, 29-04-2020 [Consulta: 1r maig 2020]. Arxivat 30 de juny 2020 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-06-30. [Consulta: 19 gener 2021].
  57. ↑ McDowell, Jonathan [@planet4589]. «Clarification on the Cygnus deployment (thanks to @SEOPSLLC and to Ben Lamm): Cygnus carried an attached Lynk test payload which extended an antenna; it also deployed one free flying cubesat for @LynkTheWorld at 2325 UTC May 13. Both payloads went up on SPX-20.», 18-05-2020.
  58. ↑ Clark, Stephen. «Late-night launch of SpaceX cargo ship marks end of an era». Spaceflight Now, 07-03-2020. [Consulta: 9 març 2020].
  59. ↑ Foust, Jeff. «Final first-generation cargo Dragon spacecraft returns to Earth». SpaceNews, 07-04-2020. [Consulta: 7 abril 2020].
  60. ↑ «Quetzal-1: Guatemala lanzó su primer satélite al espacio» (en castellà). Nodal, 09-03-2020. [Consulta: 10 març 2020].
  61. ↑ @LynkTheWorld. «Lynk is happy to announce the successful launch of our 4th satellite, Lynk the World, the world's 4th cell tower in space!», 11-03-2020.
  62. ↑ Krebs, Gunter. «Dragon C2, CRS-1,... CRS-20 (SpX 1,... 20)». Gunter's Space Page, 15-04-2020. [Consulta: 18 maig 2020].
  63. ↑ Clark, Stephen. «China launches Beidou satellite, aims for completion of navigation network in de maig». Spaceflight Now, 09-03-2020. [Consulta: 9 març 2020].
  64. ↑ 64,0 64,1 Krebs, Gunter. «BD-3 G». Gunter's Space Page, 09-01-2020. [Consulta: 24 febrer 2020].
  65. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 7A fails during Xinjishu Yanzheng-6 mission». NASASpaceFlight, 16-03-2020. [Consulta: 16 març 2020].
  66. ↑ Jones, Andrew. «Launch of China's new Long March 7A ends in failure». SpaceNews, 16-03-2020. [Consulta: 16 març 2020].
  67. ↑ «Ракету "Союз" со спутником "Глонасс-М" запустили с Плесецка» (en rus). TASS, 16-03-2020. [Consulta: 16 març 2020].
  68. ↑ «По целевому назначению. Спутник "Глонасс-М" введен в эксплуатацию» (en rus). RIA Novosti, 14-04-2020. [Consulta: 7 juliol 2020].
  69. ↑ Clark, Stephen. «Falcon 9 rocket overcomes engine failure to deploy Starlink satellites». Spaceflight Now, 18-03-2020. [Consulta: 18 març 2020].
  70. ↑ Clark, Stephen. «Soyuz rocket successfully launches 34 more OneWeb satellites». Spaceflight Now, 21-03-2020. [Consulta: 22 març 2020].
  71. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 2C successfully launched latest Yaogan Weixing mission». NASASpaceFlight, 23-03-2020. [Consulta: 24 març 2020].
  72. ↑ Clark, Stephen. «Atlas 5 launch caps deployment of ultra-secure military communications network». Spaceflight Now, 26-03-2020. [Consulta: 28 març 2020].
  73. ↑ «AEHF Advanced Extremely High Frequency». Lockheed Martin. [Consulta: 16 febrer 2020].
  74. ↑ «Space and Missile Systems Center's multi-manifest satellite vehicle ready for integration on AEHF-6 mission». Space and Missile Systems Center. LAAFB, 10-03-2020. [Consulta: 11 març 2020].
  75. ↑ Gebhardt, Chris. «Russia conducts first Soyuz 2.1a human launch; MS-16 crew arrives at Station». NASASpaceFlight, 08-04-2020. [Consulta: 9 abril 2020].
  76. ↑ Krebs, Gunter. «Palapa N1 (Nusantara 2)». Gunter's Space Page, 09-04-2020. [Consulta: 9 abril 2020].
  77. ↑ Clark, Stephen. «Chinese rocket fails during launch of Indonesian communications satellite». Spaceflight Now, 09-04-2020. [Consulta: 9 abril 2020].
  78. ↑ Clark, Stephen. «Iran places military satellite in orbit». Spaceflight Now, 22-04-2020. [Consulta: 23 abril 2020].
  79. ↑ Krebs, Gunter. «Noor 1». Gunter's Space Page, 26-04-2020. [Consulta: 26 abril 2020].
  80. ↑ Clark, Stephen. «SpaceX's Starlink network surpasses 400-satellite mark after successful launch». Spaceflight Now, 22-04-2020. [Consulta: 23 abril 2020].
  81. ↑ Clark, Stephen. «Soyuz launches from Kazakhstan with space station supply ship». Spaceflight Now, 25-04-2020. [Consulta: 26 abril 2020].
  82. ↑ Clark, Stephen. «China's next-generation crew spacecraft lands after unpiloted test flight». Spaceflight Now, 08-05-2020. [Consulta: 8 maig 2020].
  83. ↑ Jones, Andrew. «Long March 5B launch clears path for Chinese space station project». SpaceNews, 05-05-2020. [Consulta: 6 maig 2020].
  84. ↑ Clark, Stephen. «Experimental Chinese cargo return capsule malfunctions during re-entry». Spaceflight Now, 06-05-2020. [Consulta: 6 maig 2020].
  85. ↑ Krebs, Gunter. «RCS-FC-SC». Gunter's Space Page, 06-05-2020. [Consulta: 6 maig 2020].
  86. ↑ 86,0 86,1 Clark, Stephen. «First two smallsats launched for Chinese data relay constellation». Spaceflight Now, 12-05-2020. [Consulta: 12 maig 2020].
  87. ↑ «Atlas V USSF-7». ULA, 17-05-2020. [Consulta: 17 maig 2020].
  88. ↑ Clark, Stephen. «Upgraded X-37B spaceplane rockets into orbit aboard Atlas 5 launcher». Spaceflight Now, 17-05-2020. [Consulta: 17 maig 2020].
  89. ↑ «Launch Result of the H-II Transfer Vehicle KOUNOTORI9 aboard the H-IIB Vehicle No. 9». Mitsubishi Heavy Industries, 21-05-2020. [Consulta: 21 maig 2020].
  90. ↑ Zak, Anatoly. «Russia launches missile-watching satellite». RussianSpaceWeb, 22-05-2020. [Consulta: 22 maig 2020].
  91. ↑ Graham, William. «Russia's Soyuz-2-1b launches missile detection satellite». NASASpaceFlight, 22-05-2020. [Consulta: 22 maig 2020].
  92. ↑ Krebs, Gunter. «Tundra (EKS, 14F142)». Gunter's Space Page, 26-09-2019. [Consulta: 18 maig 2020].
  93. ↑ 93,0 93,1 Burghardt, Thomas. «Virgin Orbit's First Orbital Launch Attempt Terminated Shortly After Release». NASASpaceFlight, 25-05-2020. [Consulta: 25 maig 2020].
  94. ↑ @Virgin_Orbit. «LauncherOne maintained stability after release, and we ignited our first stage engine, NewtonThree. An anomaly then occurred early in first stage flight. We'll learn more as our engineers analyze the mountain of data we collected today.», 25-05-2020.
  95. ↑ Krebs, Gunter. «Starshine 1, 2, 4». Gunter's Space Page, 29-05-2020. [Consulta: 30 maig 2020].
  96. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 11 launches out of Xichang for the first time». NASASpaceFlight, 29-05-2020. [Consulta: 30 maig 2020].
  97. ↑ «长征十一号 • 新技术试验卫星G星和H星 • 该型号火箭首次在西昌发射 • 任务成功» (en xinès). spaceflightfans.cn, 29-05-2020. Arxivat de l'original el 5 de setembre 2020. [Consulta: 30 maig 2020].
  98. ↑ Krebs, Gunter. «CZ-11 (Chang Zheng-11)». Gunter's Space Page, 10-12-2020. [Consulta: 10 desembre 2020].
  99. ↑ Foust, Jeff. «Crew Dragon splashes down to end successful test flight». SpaceNews, 02-08-2020. [Consulta: 3 agost 2020].
  100. ↑ «How the SpaceX Crew Dragon mission could shape the future of commercial space». , 21-05-2020.
  101. ↑ Clark, Stephen. «NASA astronauts launch from U.S. soil for first time in nine years». Spaceflight Now, 30-05-2020. [Consulta: 3 agost 2020].
  102. ↑ Thompson, Amy. «Liftoff! SpaceX launches 1st astronauts for NASA on historic test flight». Space.com, 30-05-2020. [Consulta: 30 maig 2020].
  103. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 2D lofts Gaofen-9». NASASpaceFlight, 31-05-2020. [Consulta: 31 maig 2020].
  104. ↑ «长征二号丁 • 高分九号02星、和德四号卫星 • Long March 2D • Gaofen 9-02 • 任务圆满成功» (en xinès). spaceflightfans.cn, 31-05-2020. Arxivat de l'original el 26 de gener 2021. [Consulta: 31 maig 2020].
  105. ↑ 105,0 105,1 Krebs, Gunter. «Gaofen 9 (GF 9)». Gunter's Space Page. [Consulta: 1r abril 2020].
  106. ↑ Krebs, Gunter. «HEAD 1, 2A, 2B (Hede 1, 2A, 2B)». Gunter's Space Page, 09-12-2019. [Consulta: 31 maig 2020].
  107. ↑ ; Gray, Tyler«SpaceX Launches Eighth Starlink Mission, Read The Instructions With East Coast Droneship Debut». NASASpaceFlight, 03-06-2020. [Consulta: 4 juny 2020].
  108. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 2C lofts Haiyang-1D». NASASpaceFlight, 10-06-2020. [Consulta: 10 juny 2020].
  109. ↑ «长征二号丙 • 海洋一号04星(HY-1D)» (en xinès). spaceflightfans.cn, 09-06-2020. Arxivat de l'original el 26 de gener 2021. [Consulta: 9 juny 2020].
  110. ↑ 110,0 110,1 «Upcoming ELaNa CubeSat Launches». NASA, 10-08-2020. [Consulta: 10 agost 2020].   Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  111. ↑ (9 març 2020). "Rocket Lab's Next Mission to Launch Satellites for NASA, NRO and the University of New South Wales". Nota de premsa.
  112. ↑ (5 agost 2018) "ANDESITE: A Student-Built Swarm from Concept to Launch and Beyond" a 32nd Annual AIAA/USU Conference on Small Satellites. , Logan, Utah: USU 
  113. ↑ 113,0 113,1 Krebs, Gunter. «ANDESITE». Gunter's Space Page, 09-05-2020. [Consulta: 4 juny 2020].
  114. ↑ Blinde, Loren. «NRO launches second mission of 2020». Intelligence Community News, 18-06-2020. [Consulta: 18 juny 2020].
  115. ↑ Clark, Stephen. «University-built CubeSat launched with swarm of auroral science nodes». Spaceflight Now, 13-06-2020. [Consulta: 14 juny 2020].
  116. ↑ 116,0 116,1 116,2 Krebs, Gunter. «USA 301, 302, 303». Gunter's Space Page, 14-06-2020. [Consulta: 14 juny 2020].
  117. ↑ @SpaceX. «Targeting Saturday, June 13 at 5:21 a.m. EDT for launch of 58 Starlink satellites and 3 @planetlabs spacecraft – the first SpaceX SmallSat Rideshare Program launch», 11-06-2020.
  118. ↑ Clark, Stephen. «Starlink satellite deployments continue with successful Falcon 9 launch». Spaceflight Now, 13-06-2020. [Consulta: 14 juny 2020].
  119. ↑ Kanayama, Lee. «Planet Labs SkySats to rideshare with SpaceX Starlink launches». NASASpaceFlight, 13-05-2020. [Consulta: 13 maig 2020].
  120. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 2D lofts Gaofen-9 (03) satellite». NASASpaceFlight, 17-06-2020. [Consulta: 17 juny 2020].
  121. ↑ «长征二号丁 • 高分九号03星、皮星三号A星、和德五号卫星 • 任务成功» (en xinès). spaceflightfans.cn, 17-06-2020. Arxivat de l'original el 29 d’abril 2021. [Consulta: 17 juny 2020].
  122. ↑ Makichuk, Dave. «BeiDou-3 satellite system rocketing ahead». Asia Times, 24-10-2019. [Consulta: 24 octubre 2019].
  123. ↑ Barbosa, Rui C. «China launches final Beidou-3 with Long March 3B Return To Flight». NASASpaceFlight, 22-06-2020. [Consulta: 23 juny 2020].
  124. ↑ «长征三号乙 • 北斗三号GEO-3 • 北斗三号组网收官之战 • Long March 3B • BDS(GEO-3) · 该火箭事故后复飞 · 发射任务圆满成功» (en xinès). spaceflightfans.cn, 23-06-2020. Arxivat de l'original el 25 de novembre 2020. [Consulta: 23 juny 2020].
  125. ↑ 125,0 125,1 Clark, Stephen. «Space Force announces new nicknames for GPS satellites». Spaceflight Now, 02-10-2020. [Consulta: 2 octubre 2020].
  126. ↑ Atkinson, Ian. «SpaceX launches third GPS Block III satellite». NASASpaceFlight, 30-06-2020. [Consulta: 30 juny 2020].
  127. ↑ Clark, Stephen. «SpaceX launches its first mission for the U.S. Space Force». Spaceflight Now, 30-06-2020. [Consulta: 1r juliol 2020].
  128. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 4B lofts new Gaofen satellite». NASASpaceFlight, 03-07-2020. [Consulta: 3 juliol 2020].
  129. ↑ «长征四号乙 • 高分多模卫星、八一小卫星 (BY70-2)» (en xinès). spaceflightfans.cn, 03-07-2020. Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2020. [Consulta: 3 juliol 2020].
  130. ↑ «Rocket Lab Electron launch fails», 04-07-2020. [Consulta: 4 juliol 2020].
  131. ↑ Clark, Stephen. «Rocket Lab satellite launch fails before reaching orbit». Spaceflight Now, 04-07-2020. [Consulta: 5 juliol 2020].
  132. ↑ «长征二号丁 • 实验六号02星» (en xinès). spaceflightfans.cn, 01-07-2020. Arxivat de l'original el 23 de gener 2021. [Consulta: 1r juliol 2020].
  133. ↑ Ahronheim, Anna. «Ofek 16 reconnaissance satellite launched into space by Defense Ministry». The Jerusalem Post, 06-07-2020. [Consulta: 5 juliol 2020].
  134. ↑ Clark, Stephen. «Israel successfully places surveillance satellite into orbit». Spaceflight Now, 06-07-2020. [Consulta: 6 juliol 2020].
  135. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 3B launches APStar-6D». NASASpaceFlight, 09-07-2020. [Consulta: 9 juliol 2020].
  136. ↑ «长征三号乙 • 亚太6D» (en xinès). spaceflightfans.cn, 08-07-2020. Arxivat de l'original el 9 de novembre 2020. [Consulta: 8 juliol 2020].
  137. ↑ Krebs, Gunter. «Kuaizhou-11 (KZ-11)». Gunter's Space Page, 06-06-2020. [Consulta: 7 juny 2020].
  138. ↑ Jones, Andrew. «First launch of Chinese Kuaizhou-11 rocket ends in failure». SpaceNews, 10-07-2020. [Consulta: 10 juliol 2020].
  139. ↑ «快舟十一号 • 一箭2星 • 火箭首飞 · Kuaizhou 11 maiden flight • 任务失败» (en xinès). spaceflightfans.cn, 10-07-2020. Arxivat de l'original el 12 de maig 2021. [Consulta: 10 juliol 2020].
  140. ↑ «Bilibili, YouTube of China, to launch satellite for video content production». cnTechPost, 01-06-2020. [Consulta: 2 juny 2020].
  141. ↑ Krebs, Gunter. «NROL 129». Gunter's Space Page, 17-07-2020. [Consulta: 17 juliol 2020].
  142. ↑ Clark, Stephen. «Minotaur rocket successfully deploys four NRO satellites in orbit». Spaceflight Now, 15-07-2020. [Consulta: 17 juliol 2020].
  143. ↑ ; Gray, Tyler«United Arab Emirates begins historic first interplanetary mission». NASASpaceFlight, 19-07-2020. [Consulta: 19 juliol 2020].
  144. ↑ «Launch Result of the H-IIA Launch Vehicle No.42 (H-IIA F42) which carries aboard the HOPE». Mitsubishi Heavy Industries, 20-07-2020. [Consulta: 27 juliol 2020].
  145. ↑ Krebs, Gunter. «H-2A». Gunter's Space Page. [Consulta: 4 agost 2017].
  146. ↑ Clark, Stephen. «SpaceX delivers South Korea's first military satellite into on-target orbit». Spaceflight Now, 20-07-2020. [Consulta: 20 juliol 2020].
  147. ↑ Krebs, Gunter. «Anasis 2 (KMilSatCom 1)». Gunter's Space Page, 23-10-2019. [Consulta: 5 novembre 2019].
  148. ↑ Clark, Stephen. «China launches robotic mission to orbit, land, and drive on Mars». Spaceflight Now, 23-07-2020. [Consulta: 23 juliol 2020].
  149. ↑ Zak, Anatoly. «Space exploration in 2020: Planned Russian orbital launch attempts». RussianSpaceWeb, 10-06-2020. [Consulta: 10 juny 2020].
  150. ↑ «Запуск российского модуля "Наука" к МКС отложили на 2021 год» (en rus). RIA Novosti, 02-04-2020. [Consulta: 4 abril 2020].
  151. ↑ Clark, Stephen. «Progress supply ship docks with space station after last-minute misalignment». Spaceflight Now, 23-07-2020. [Consulta: 23 juliol 2020].
  152. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 4B lofts latest Ziyuan-3 satellite». NASASpaceFlight, 24-07-2020. [Consulta: 25 juliol 2020].
  153. ↑ Clark, Stephen. «China launches high-resolution mapping satellite». Spaceflight Now, 25-07-2020. [Consulta: 25 juliol 2020].
  154. ↑ PR Newswire (25 juliol 2020). "HKATG successfully carries out in-orbit technology validation of 'Golden Bauhinia' satellite constellation". Nota de premsa.
  155. ↑ Jones, Andrew. «China launches Ziyuan Earth observation and lobster eye X-ray astronomy satellites». SpaceNews, 25-07-2020. [Consulta: 25 juliol 2020].
  156. ↑ (3 juny 2020). "NASA Invites Media to Launch of Mars 2020 Perseverance Rover". Nota de premsa.
  157. ↑ Clark, Stephen. «NASA's Perseverance rover leaves Earth bound for Mars». Spaceflight Now, 30-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  158. ↑ Clark, Stephen. «Proton rocket lifts off with two Russian Express comsats». Spaceflight Now, 30-07-2020. [Consulta: 31 juliol 2020].
  159. ↑ Barbosa, Rui C. «Chinese Long March 2D's 50th launch lofts latest Gaofen-9 satellite». NASASpaceFlight, 06-08-2020. [Consulta: 6 agost 2020].
  160. ↑ «长征二号丁 • 高分九号04星、清华重力与大气科学卫星» (en xinès). spaceflightfans.cn, 06-08-2020. Arxivat de l'original el 22 de gener 2021. [Consulta: 6 agost 2020].
  161. ↑ Jones, Andrew. «China launches 2 satellites from desert launch site». Space.com, 06-08-2020. [Consulta: 10 agost 2020].
  162. ↑ Krebs, Gunter. «BlackSky Global 1, ..., 60». Gunter's Space Page, 18-08-2020. [Consulta: 27 agost 2020].
  163. ↑ Sorensen, Jodi. «Spaceflight to Launch Its First Rideshare Payloads on a SpaceX Starlink Mission». Spaceflight Industries, 17-06-2020. Arxivat de l'original el 28 de novembre 2020. [Consulta: 17 juny 2020].
  164. ↑ Clark, Stephen. «SpaceX closes out busy week with launch of more Starlink satellites». Spaceflight Now, 07-08-2020. [Consulta: 7 agost 2020].
  165. ↑ Clark, Stephen. «Debuting upgrades, Ariane 5 rocket deploys three U.S.-built satellites in orbit». Spaceflight Now, 15-08-2020. [Consulta: 17 agost 2020].
  166. ↑ Clark, Stephen. «SpaceX adds more satellites to ever-growing Starlink network». Spaceflight Now, 18-08-2020. [Consulta: 18 agost 2020].
  167. ↑ Van Ryswyk, Martin. «Planet's New Rapid Revisit Platform To Capture Up To 12 Images Per Day». Planet Labs, 09-06-2020. [Consulta: 12 juny 2020].
  168. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 2D lofts Gaofen-9 (05)». NASASpaceFlight, 23-08-2020. [Consulta: 24 agost 2020].
  169. ↑ «长征二号丁 • 高分九号05星 • Long March 2D • Gaofen-9E» (en xinès). spaceflightfans.cn, 21-08-2020. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2021. [Consulta: 22 agost 2020].
  170. ↑ Clark, Stephen. «SpaceX launches first polar orbit mission from Florida in decades». Spaceflight Now, 31-08-2020. [Consulta: 31 agost 2020].
  171. ↑ Krebs, Gunter. «GNOMES 1, ..., 20». Gunter's Space Page, 16-11-2020. [Consulta: 18 novembre 2020].
  172. ↑ Clark, Stephen. «Rocket Lab returns to service with successful launch for Capella». Spaceflight Now, 31-08-2020. [Consulta: 31 agost 2020].
  173. ↑ «Rocket Lab secretly launched its own company-made satellite on latest flight» (en anglès), 03-09-2020. [Consulta: 3 setembre 2020].
  174. ↑ 174,00 174,01 174,02 174,03 174,04 174,05 174,06 174,07 174,08 174,09 174,10 «Launch Kit VV16 SSMS PoC Flight». Arianespace, 27-08-2020. [Consulta: 27 agost 2020].
  175. ↑ 175,00 175,01 175,02 175,03 175,04 175,05 175,06 175,07 175,08 175,09 Carmelli, F. (3-8 August 2019). "The first Vega ride-share mission flight" a 33rd Annual AIAA/USU Conference on Small Satellites. , Logan, Utah: Utah State University 
  176. ↑ «D-Orbit mission updates». D-Orbit, 28-10-2020. Arxivat de l'original el 13 d’octubre 2020. [Consulta: 30 octubre 2020].
  177. ↑ Kanayama, Lee. «Arianespace return to Vega launch preparations following two month pause». NASASpaceFlight, 01-06-2020. [Consulta: 2 juny 2020].
  178. ↑ «First Slovenian satellites expectedly to be launched in June». Slovenian Press Agency, 06-05-2020. [Consulta: 2 juny 2020].
  179. ↑ 179,0 179,1 Senoble, Lola. «Monaco's first nanosatellite soon to launch into space». Monaco Tribune, 11-06-2020. [Consulta: 12 juny 2020].
  180. ↑ «Two US satellites fail to enter orbit due to abnormal situation». RIA Novosti, 11-10-2020. [Consulta: 14 octubre 2020].
  181. ↑ Clark, Stephen. «Vega rocket deploys 53 satellites on successful return to flight mission». Spaceflight Now, 03-09-2020. [Consulta: 3 setembre 2020].
  182. ↑ (3 setembre 2020). "With Vega, Arianespace successfully performs the first European mission to launch multiple small satellites". Nota de premsa.
  183. ↑ Brodkin, Jon. «Facebook follows SpaceX and OneWeb into high-speed satellite broadband». Ars Technica, 23-07-2018. [Consulta: 21 març 2019].
  184. ↑ «GHGSat-C1 – Iris – GHGSat's second greenhouse gas emissions monitoring satellite». GHGSat, 16-06-2020. [Consulta: 21 juny 2020].
  185. ↑ 185,0 185,1 Krebs, Gunter. «ÑuSat 1, ..., 98 (Aleph-1 1, ..., 98)». Gunter's Space Page, 12-06-2020. [Consulta: 15 juliol 2020].
  186. ↑ «D-Orbit announces successful ORIGIN mission». D-Orbit. SpaceDaily, 29-10-2020. [Consulta: 30 octubre 2020].
  187. ↑ Safyan, Mike. «Planet's First Launch Of 2020: 26 SuperDoves On A Vega». Planet Labs, 13-02-2020. [Consulta: 2 juny 2020].
  188. ↑ Krebs, Gunter. «FSSCAT A, B (3Cat 5A, 5B)». Gunter's Space Page, 13-02-2020. [Consulta: 2 juny 2020].
  189. ↑ Werner, Debra. «Cubesat built in Monaco reveals new partnership approach». SpaceNews, 17-06-2020. [Consulta: 17 juny 2020].
  190. ↑ Krebs, Gunter. «NAPA 1, 2 (RTAF-SAT 1, 2)». Gunter's Space Page, 13-02-2020. Arxivat de l'original el 13 de setembre 2020. [Consulta: 2 juny 2020].
  191. ↑ Clark, Stephen. «SpaceX launches more Starlink satellites, beta testing well underway». Spaceflight Now, 03-09-2020. [Consulta: 3 setembre 2020].
  192. ↑ Jones, Andrew. «China carries out secretive launch of 'reusable experimental spacecraft'». SpaceNews, 04-09-2020. [Consulta: 4 setembre 2020].
  193. ↑ «Возвращаемый экспериментальный корабль» (en rus). Novosti Kosmonavtiki, 04-09-2020. [Consulta: 5 setembre 2020].
  194. ↑ McDowell, Jonathan [@planet4589]. «Recap on 2020-063 launch: All data *consistent* with an experimental X-37-style spaceplane launch from Jiuquan at 07:30 UTC, 4 September 2020 and landing on runway 05 at Lop Nor at 02:00 UTC, 6 September 2020, after two days in a 331 x 347 km x 50.2° orbit and jettison of one object prior to deorbit», 06-09-2020.
  195. ↑ Jones, Andrew. «Chinese reusable experimental spacecraft releases object before returning to Earth». SpaceNews, 07-09-2020. [Consulta: 7 setembre 2020].
  196. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 4B lofts Gaofen-11 (02)». NASASpaceFlight, 07-09-2020. [Consulta: 7 setembre 2020].
  197. ↑ «长征四号乙 • 高分十一号02星 • Long March 4B • Gaofen-11B» (en xinès), 07-09-2020. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2021. [Consulta: 7 setembre 2020].
  198. ↑ Sheetz, Michael. «Rocket startup Astra trims staff to survive pandemic until next year». CNBC, 05-04-2020. [Consulta: 7 abril 2020].
  199. ↑ Clark, Stephen. «Astra suffers "anomaly" during pre-launch test in Alaska». Spaceflight Now, 24-03-2020. [Consulta: 24 març 2020].
  200. ↑ Clark, Stephen. «Astra launch falters during first stage burn». Spaceflight Now, 12-09-2020. [Consulta: 13 setembre 2020].
  201. ↑ «Rocket 3.1 Launch Press Kit». Astra, 31-08-2020. [Consulta: 10 setembre 2020].
  202. ↑ Clark, Stephen. «Chinese smallsat launcher fails». Spaceflight Now, 12-09-2020. [Consulta: 13 setembre 2020].
  203. ↑ «快舟一号甲 • 吉林一号遥感卫星星座 • 高分02-C星 • Kuaizhou-1A • Jilin-1 (Gaofen 02-C)» (en xinès), 11-09-2020. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2021. [Consulta: 11 setembre 2020].
  204. ↑ Clark, Stephen. «China successfully launches satellites from ocean-going platform». Spaceflight Now, 17-09-2020. [Consulta: 18 setembre 2020].
  205. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 4B launches new ocean observation satellite». NASASpaceFlight, 21-09-2020. [Consulta: 21 setembre 2020].
  206. ↑ «长征四号乙 • 海洋二号03星» (en xinès), 21-09-2020. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2021. [Consulta: 21 setembre 2020].
  207. ↑ Barbosa, Rui C. «Surprise Chinese launch lofts Huanjing duo», 27-09-2020. [Consulta: 28 setembre 2020].
  208. ↑ Gebhardt, Chris. «Russia launches 3 Gonets communication satellites, 18 international smallsats». NASASpaceFlight, 28-09-2020. [Consulta: 28 setembre 2020].
  209. ↑ 209,0 209,1 209,2 209,3 209,4 209,5 Krebs, Gunter. «Gonets-M». Gunter's Space Page, 30-04-2020. [Consulta: 19 juny 2020].
  210. ↑ 210,0 210,1 210,2 210,3 210,4 210,5 210,6 210,7 «Военную космическую инфраструктуру будут использовать для запуска гражданских спутников» (en rus). Vestnik GLONASS, 14-09-2020. [Consulta: 15 setembre 2020].
  211. ↑ Jewett, Rachel. «Exolaunch to Deliver SALSAT into Orbit for German University». Satellite Today, 08-09-2020. [Consulta: 15 setembre 2020].
  212. ↑ Werner, Debra. «Kepler signs launch agreement with Exolaunch». SpaceNews, 19-08-2020. [Consulta: 20 agost 2020].
  213. ↑ Henry, Caleb. «Lacuna Space aims to ride IoT wave with a 32-cubesat constellation». SpaceNews, 13-08-2019. [Consulta: 15 setembre 2020].
  214. ↑ «MeznSat satellite - a new Emirati achievement in space sector». Emirates News Agency - WAM, 13-09-2020. [Consulta: 15 setembre 2020].
  215. ↑ «Self-Organizing Smallsats to Form the First 3D Formation». SatNews, 27-05-2020. [Consulta: 15 setembre 2020].
  216. ↑ 216,0 216,1 «Осуществлен успешный запуск МКА Московского университета "Декарт"!» (en rus). Moscow State University, 05-10-2020. [Consulta: 23 octubre 2020].
  217. ↑ «Russia plans to launch Yarilo mission in 2020 to study the Sun», 03-09-2019. [Consulta: 15 setembre 2020].
  218. ↑ Keeter, Bill. «ISS Daily Summary Report». NASA, 05-11-2020. [Consulta: 9 novembre 2020].
  219. ↑ Clark, Stephen. «Antares rocket takes aim on space station with zero-gravity toilet, other supplies». Spaceflight Now, 03-10-2020. [Consulta: 5 octubre 2020].
  220. ↑ Pearlman, Robert Z. «Cargo spacecraft named for fallen NASA astronaut Kalpana Chawla». Space.com, 09-09-2020.
  221. ↑ GlobeNewswire (14 octubre 2020). "The Australian Office of National Intelligence Partners with Spire for first Supercomputing Satellite". Nota de premsa.
  222. ↑ Ronen, Rony. «SATLLA-1 Reached ISS». Ariel University, 11-10-2020. [Consulta: 9 novembre 2020].
  223. ↑ Clark, Stephen. «SpaceX breaks cycle of scrubs with successful Falcon 9 launch». Spaceflight Now, 06-10-2020. [Consulta: 6 octubre 2020].
  224. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 3B lofts Gaofen-13». NASASpaceFlight, 11-10-2020. [Consulta: 11 octubre 2020].
  225. ↑ «长征三号乙 • 高分十三号 • Long March 3B • Gaofen-13» (en xinès), 06-10-2020. Arxivat de l'original el 12 de febrer 2021. [Consulta: 8 octubre 2020].
  226. ↑ Harwood, William. «Soyuz crew docks with International Space Station». Spaceflight Now, 14-10-2020. [Consulta: 16 octubre 2020].
  227. ↑ Clark, Stephen. «SpaceX launches another batch of Starlink satellites». Spaceflight Now, 18-10-2020. [Consulta: 19 octubre 2020].
  228. ↑ Clark, Stephen. «SpaceX adds another 60 satellites to Starlink network». Spaceflight Now, 24-10-2020. [Consulta: 25 octubre 2020].
  229. ↑ «Новейший "Глонасс-К" сменит вышедший из строя аппарат, рассказал источник» (en rus). RIA Novosti, 26-12-2020. [Consulta: 27 desembre 2020].
  230. ↑ Graham, William. «Russia launches Soyuz with next-generation navigation satellite». NASASpaceFlight, 25-10-2020. [Consulta: 26 octubre 2020].
  231. ↑ Clark, Stephen. «Russia launches Glonass navigation satellite». Spaceflight Now, 26-10-2020. [Consulta: 26 octubre 2020].
  232. ↑ «Источник рассказал о первом за шесть лет запуске спутника "Глонасс"» (en rus). RIA Novosti, 06-07-2020. [Consulta: 6 juliol 2020].
  233. ↑ Barbosa, Rui C. «China launches new Yaogan-30 group of military satellites». NASASpaceFlight, 26-10-2020. [Consulta: 26 octubre 2020].
  234. ↑ Clark, Stephen. «Rocket Lab successfully launches satellites for Planet and Canon». Spaceflight Now, 28-10-2020. [Consulta: 29 octubre 2020].
  235. ↑ «In Focus». Rocket Lab, 28-10-2020. [Consulta: 29 octubre 2020].
  236. ↑ Clark, Stephen. «SpaceX launches GPS navigation satellite from Cape Canaveral». Spaceflight Now, 06-11-2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
  237. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 6 lofts ten Argentinian satellites». NASASpaceFlight, 06-11-2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
  238. ↑ «长征六号 • ÑuSat 09-18 (一箭十星组网任务) • Long March 6 • ÑuSat 09-18» (en xinès). spaceflightfans.cn, 13-10-2020. Arxivat de l'original el 24 de febrer 2021. [Consulta: 22 octubre 2020].
  239. ↑ 239,0 239,1 Jones, Andrew. «China launches 13 satellites on a single Long March 6 rocket». Space.com, 06-11-2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
  240. ↑ Werner, Debra. «Spacety launches satellite to test ThrustMe iodine electric propulsion and constellation technologies». SpaceNews, 06-11-2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
  241. ↑ Jones, Andrew. «Chinese rocket firm Galactic Energy succeeds with first orbital launch, secures funding». SpaceNews, 07-11-2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
  242. ↑ «谷神星一号运载火箭 • 天启星座十一星（一颗） • 星河动力公司首次轨道发射 • 中国民营首次入轨SSO • 首飞成功» (en xinès). spaceflightfans.cn, 07-11-2020. Arxivat de l'original el 16 de novembre 2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
  243. ↑ Clark, Stephen. «Indian PSLV deploys 10 satellites in first launch since start of pandemic». Spaceflight Now, 07-11-2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
  244. ↑ «PSLV-C49/EOS-01». ISRO, 28-10-2020. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2020. [Consulta: 7 novembre 2020].
  245. ↑ Krebs, Gunter. «RISAT 2B, 2BR1, 2BR2 (EOS 01)». Gunter's Space Page, 07-11-2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
  246. ↑ Kadib, Charbel. «Kleos Space issues Scouting Mission update amid COVID delays». Space Connect, 14-09-2020. [Consulta: 15 setembre 2020].
  247. ↑ Krebs, Gunter. «M6P 1, 2». Gunter's Space Page, 26-10-2020. [Consulta: 26 octubre 2020].
  248. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 3B lofts second Tiantong-1 spacecraft». NASASpaceFlight, 12-11-2020. [Consulta: 12 novembre 2020].
  249. ↑ «长征三号乙 • 天通一号02星 • Long March 3B • Tiantong-1-02 • 发射成功 [Successful launch]» (en xinès). spaceflightfans.cn, 23-10-2020. Arxivat de l'original el 27 d’abril 2021. [Consulta: 12 novembre 2020].
  250. ↑ Clark, Stephen. «ULA declares success on Atlas 5 launch with new solid rocket boosters». Spaceflight Now, 14-11-2020. [Consulta: 15 novembre 2020].
  251. ↑ Bartels, Meghan. «SpaceX's 1st astronaut launch will be a 'unique moment' for America, NASA chief says». Space.com, 26-05-2020. [Consulta: 26 maig 2020].
  252. ↑ Clark, Stephen. «Astronauts fly with SpaceX in landmark launch for commercial spaceflight». Spaceflight Now, 16-11-2020. [Consulta: 16 novembre 2020].
  253. ↑ Clark, Stephen. «Arianespace traces cause of Vega launch failure to 'human error'». Spaceflight Now, 17-11-2020. [Consulta: 20 novembre 2020].
  254. ↑ Clark, Stephen. «European Vega rocket suffers second failure in three launches». Spaceflight Now, 17-11-2020. [Consulta: 20 novembre 2020].
  255. ↑ Werner, Debra «TriSept, Millennium, Tethers Unlimited and Rocket Lab to demonstrate de-orbit technology». SpaceNews, 05-08-2019 [Consulta: 9 agost 2019].
  256. ↑ Krebs, Gunter. «Dragracer A, B». Gunter's Space Page, 10-05-2020. [Consulta: 10 juny 2020].
  257. ↑ Gohd, Chelsea. «Experimental DragRacer satellites will test 'Terminator Tape' for space junk cleanup this fall». Space.com, 08-08-2020. [Consulta: 8 agost 2020].
  258. ↑ Clark, Stephen. «Rocket Lab recovers booster after launch with 30 small satellites». Spaceflight Now, 20-11-2020. [Consulta: 21 novembre 2020].
  259. ↑ Keall, Chris. «Auckland, we have a problem: Student satellite lost in space». The New Zealand Herald, 29-11-2020. [Consulta: 6 desembre 2020].
  260. ↑ Krebs, Gunter. «Landmapper-BC 1, ..., 12 (Corvus-BC 1, ..., 12)». Gunter's Space Page, 05-12-2020. [Consulta: 6 desembre 2020].
  261. ↑ Campbell, Ian Carlos. «Valve's Gabe Newell is sending a gnome to space». The Verge, 02-11-2020. [Consulta: 2 novembre 2020].
  262. ↑ Clark, Stephen. «International satellite launches to extend measurements of sea level rise». Spaceflight Now, 21-11-2020. [Consulta: 24 novembre 2020].
  263. ↑ Jones, Andrew. «Chang'e-5 orbiter embarks on extended mission to Sun-Earth Lagrange point». SpaceNews, 21-12-2020. [Consulta: 22 desembre 2020].
  264. ↑ Burghardt, Thomas. «China launches world's first lunar sample return mission since 1976». NASASpaceFlight, 23-11-2020. [Consulta: 24 novembre 2020].
  265. ↑ Clark, Stephen. «SpaceX launches 60 more Starlink satellites on 100th Falcon 9 flight». Spaceflight Now, 25-11-2020. [Consulta: 26 novembre 2020].
  266. ↑ Jones, Andrew. «Japan launches JDRS-1 optical data relay satellite for military, civilian use». SpaceNews, 29-11-2020. [Consulta: 29 novembre 2020].
  267. ↑ Graham, William. «Japan launches joint military, scientific optical data relay satellite». NASASpaceFlight, 28-11-2020. [Consulta: 29 novembre 2020].
  268. ↑ «光衛星間通信システム (LUCAS)» (en japonès). JAXA. [Consulta: 30 octubre 2020].
  269. ↑ Clark, Stephen. «Soyuz rocket launches Emirati military satellite after lengthy delay». Spaceflight Now, 02-12-2020. [Consulta: 2 desembre 2020].
  270. ↑ Gebhardt, Chris. «Soyuz 2's 110th mission launches three civilian communication satellites». NASASpaceflight, 02-12-2020. [Consulta: 3 desembre 2020].
  271. ↑ Zak, Anatoly. «Soyuz launches Gonets trio, secret cargo». RussianSpaceWeb, 02-12-2020. [Consulta: 3 desembre 2020].
  272. ↑ Clark, Stephen. «Soyuz rocket lifts off from Plesetsk with Russian relay satellites». Spaceflight Now, 03-12-2020. [Consulta: 3 desembre 2020].
  273. ↑ Barbosa, Rui C. «First Long March 3B launch with extended G5 fairing lofts Gaofen-14». NASASpaceflight, 05-12-2020. [Consulta: 6 desembre 2020].
  274. ↑ «长征三号乙 • 高分十四号 • Long March 3B • Gaofen-14 • 型号首飞取得圆满成功 [Successful first flight of this rocket variant]» (en xinès), 22-11-2020. Arxivat de l'original el 24 de novembre 2020. [Consulta: 6 desembre 2020].
  275. ↑ Clark, Stephen. «SpaceX launches first in new line of upgraded space station cargo ships». Spaceflight Now, 06-12-2020. [Consulta: 6 desembre 2020].
  276. ↑ Clark, Stephen. «China launches two small satellites for gravitational wave research». Spaceflight Now, 10-12-2020. [Consulta: 11 desembre 2020].
  277. ↑ «长征十一号 • 引力波暴高能电磁对应体全天监测器双星 • 中科院空间科学战略先导科技专项（二期）首发星 • Long March-11 • Gravitational wave high-energy Electromagnetic Counterpart All-sky Monitor • 任务成功 [Mission success]» (en xinès), 15-11-2020. Arxivat de l'original el 23 de gener 2021. [Consulta: 10 desembre 2020].
  278. ↑ Fan, Quanlin (25 març 2019). "Current and Future Space Science Missions in China: Gravitational wave high-energy Electromagnetic Counterpart All-sky Monitor (GECAM)" a UN/Jordan Workshop: Global Partnership in Space Exploration and Innovation. , Amman, Jordan: UNOOSA 
  279. ↑ Thompson, Amy. «Powerful Delta IV Heavy rocket launches secret US spy satellite to orbit». Space.com, 11-12-2020. [Consulta: 11 desembre 2020].
  280. ↑ Krebs, Gunter. «Orion 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12». Gunter's Space Page, 29-08-2020. [Consulta: 18 setembre 2020].
  281. ↑ Clark, Stephen. «SiriusXM satellite rides SpaceX rocket into orbit». Spaceflight Now, 13-12-2020. [Consulta: 13 desembre 2020].
  282. ↑ Krebs, Gunter. «SXM 7, 8». Gunter's Space Page, 13-12-2020. [Consulta: 13 desembre 2020].
  283. ↑ Zak, Anatoly. «Second mission of the Angara-5 rocket». RussianSpaceWeb, 03-10-2020. [Consulta: 14 desembre 2020].
  284. ↑ Graham, William. «Russia resumes Angara test flights with third mission». NASASpaceFlight, 14-12-2020. [Consulta: 14 desembre 2020].
  285. ↑ Krebs, Gunter. «IPM». Gunter's Space Page, 14-12-2020. [Consulta: 14 desembre 2020].
  286. ↑ Clark, Stephen. «Rocket Lab closes out year with launch of Synspective's first radar satellite». Spaceflight Now, 15-12-2020. [Consulta: 15 desembre 2020].
  287. ↑ Etherington, Darrell. «Launch startup Astra's rocket reaches space». TechCrunch, 15-12-2020. [Consulta: 15 desembre 2020].
  288. ↑ Burghardt, Thomas. «Astra succeeds in reaching space with Rocket 3.2». NASASpaceFlight, 15-12-2020. [Consulta: 15 desembre 2020].
  289. ↑ «Rocket 3.2 Ready To Launch». Astra, 11-12-2020. [Consulta: 11 desembre 2020].
  290. ↑ Clark, Stephen. «PSLV delivers Indian communications satellite into orbit». Spaceflight Now, 17-12-2020. [Consulta: 20 desembre 2020].
  291. ↑ «PSLV-C50/CMS-01». ISRO, 11-12-2020. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2020. [Consulta: 11 desembre 2020].
  292. ↑ Clark, Stephen. «OneWeb resumes deployment of 650-satellite broadband network». Spaceflight Now, 18-12-2020. [Consulta: 20 desembre 2020].
  293. ↑ Arianespace (18 desembre 2020). "Flight ST29: Successful OneWeb constellation's satellites deployment with Arianespace's first mission from the Vostochny Cosmodrome". Nota de premsa.
  294. ↑ Krebs, Gunter. «USA 312, 313 (NROL 108)». Gunter's Space Page, 21-12-2020. [Consulta: 21 desembre 2020].
  295. ↑ Clark, Stephen. «SpaceX closes out record-setting year of launches from Florida's Space Coast». Spaceflight Now, 19-12-2020. [Consulta: 20 desembre 2020].
  296. ↑ «长征八号首飞任务 • 新技术验证七号等五星• Long March 8 Demonstration Launch • XJS-7 • 首飞任务取得圆满成功 [First flight complete success]» (en xinès), 22-12-2020. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2021. [Consulta: 22 desembre 2020].
  297. ↑ Jones, Andrew. «China launches first Long March 8 from Wenchang spaceport». SpaceNews, 22-12-2020. [Consulta: 22 desembre 2020].
  298. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 8 – a future reusable rocket – conducts debut launch». NASASpaceFlight, 22-12-2020. [Consulta: 22 desembre 2020].
  299. ↑ Krebs, Gunter. «CZ-8 (Chang Zheng-8)». Gunter's Space Page. [Consulta: 25 juliol 2018].
  300. ↑ Ibeh, Joseph. «ESSTI Confirms Launch Details of ET-SMART-RSS Satellite, Built In Collaboration With Chinese Partner». Space in Africa, 02-10-2020. [Consulta: 4 octubre 2020].
  301. ↑ Barbosa, Rui C. «Long March 4C lofting of Yaogan Weixing-33 concludes China's 2020 launch campaign». NASASpaceFlight, 27-12-2020. [Consulta: 27 desembre 2020].
  302. ↑ Clark, Stephen. «French military surveillance satellite launched by Soyuz rocket». Spaceflight Now, 29-12-2020. [Consulta: 2 gener 2021].
  303. ↑ (29 desembre 2020). "Flight VS25: Arianespace orbits the CSO-2 military observation satellite for France". Nota de premsa.
  304. ↑ «ja:観測ロケットS-310-45号機 打上げ結果について» (en japonès), 09-01-2020. [Consulta: 9 gener 2020].
  305. ↑ Peri, Dinakar. «India successfully test-fires 3,500-km range submarine-launched ballistic missile K-4». The Hindu, 19-01-2020. [Consulta: 11 febrer 2020].
  306. ↑ Amos, Jonathan. «SpaceX completes emergency crew escape manoeuvre». BBC, 19-01-2020. [Consulta: 20 gener 2020].
  307. ↑ Clark, Stephen. «SpaceX confirms anomaly during Crew Dragon abort engine test». Spaceflight Now, 20-04-2019. [Consulta: 28 juny 2019].
  308. ↑ Gebhardt, Chris «SpaceX and Boeing in home stretch for Commercial Crew readiness». NASASpaceFlight.com, 11-08-2017 [Consulta: 17 agost 2017].
  309. ↑ Clark, Stephen «NASA signs off on SpaceX's "load-and-go" procedure for crew launches». Spaceflight Now, 09-08-2018 [Consulta: 9 agost 2018].
  310. ↑ Thompson, Amy. «SpaceX aces Crew Dragon launch abort test, destroys rocket on purpose». Space.com, 19-01-2020. [Consulta: 4 juny 2020].
  311. ↑ ; Shannon Bugos«Pentagon Tests Hypersonic Glide Body». Arms Control Today. Arms Control Association, abril 2020.
  312. ↑ «Russia Conducts Anti-satellite Weapon Test».
  313. ↑ O'Callaghan, Jonathan. «Skyrora Rocket Launch From Iceland Reaches Three Times The Height Of Mount Everest». Forbes, 18-08-2020. [Consulta: 20 agost 2020].
  314. ↑ @Skyrora. «We have lift off! Skylark Micro Launch I has successfully been launched. Our tech team are now working on launch recovery. More photos and videos to follow!», 16-08-2020.
  315. ↑ Hatfield, Miles. «With DUST-2 Launch, NASA's Sounding Rocket Program is Back on the Range». NASA, 08-09-2020. [Consulta: 9 setembre 2020].
  316. ↑ «MINUTEMAN III TEST LAUNCH DEMONSTRATES SAFE, RELIABLE DETERRENT».
  317. ↑ «Sounding Rocket to See What Keeps Intergalactic Space Sizzling».
  318. ↑ 318,0 318,1 «U.S. successfully conducts SM-3 Block IIA Intercept Test against an Intercontinental Ballistic Missile Target».
  319. ↑ 319,0 319,1 «SM-3 Block IIA Set For First Ever ICBM Intercept Test».
  320. ↑ 320,0 320,1 «Russia Military Shows Off Nuclear Forces with Air, Land and Sea Missile Launches».
  321. ↑ «Russia conducts drills of its strategic nuclear forces».
  322. ↑ «The launch of the Yars ICBM from the Plesetsk cosmodrome was shot from different angles».
  323. ↑ ; Burghardt, Thomas«VSS Unity aborts after engine start, safely lands with crew back at Spaceport America». NASASpaceFlight.com. [Consulta: 29 desembre 2020].
  324. ↑ «VIRGIN GALACTIC FLIGHT TEST PROGRAM UPDATE – VSS UNITY PREPARING FOR FIRST ROCKET POWERED FLIGHT FROM NEW MEXICO».
  325. ↑ Isachenkov, Vladimir. «Russian nuclear submarine test-fires 4 missiles». Associated Press, 12-12-2020. [Consulta: 20 desembre 2020].
  326. ↑ «Russia has launched an anti-satellite missile test, US Space Command says».
  327. ↑ «Chinese spacecraft takes off from moon with samples».
  328. ↑ «If I heard correctly the mission director called out the takeoff time as 15:10:21.000 UTC.».
  329. ↑ «NASA's OSIRIS-REx Ready for Touchdown on Asteroid Bennu», 20-05-2020.   Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  330. ↑ @Cosmic_Penguin. «Well well well...on Chinese social media this picture was leaked which shows all critical timings of Chang'e 5 around cis-lunar space! The timings were very close to the actual ones for the few things that happened already. Translation, clockwise from lower right in UTC:», 29-11-2020.
  331. ↑ JAXA (14 juliol 2020). "Joint Statement for Cooperation in the Hayabusa2 Sample Return Mission by the Australian Space Agency and the Japan Aerospace Exploration Agency". Nota de premsa.
  332. ↑ «Solar Orbiter: Mission Operations». ESA, 12-02-2020. [Consulta: 27 abril 2020].
  333. ↑ Garcia, Mark. «Astronauts Wrap Up First Spacewalk of 2020». NASA, 15-01-2020. Arxivat de l'original el 15 de gener 2020. [Consulta: 25 juny 2020].
  334. ↑ Garcia, Mark. «Meir, Koch Complete Battery Swaps to Upgrade Station Power Systems». NASA, 20-01-2020. Arxivat de l'original el 24 de gener 2020. [Consulta: 25 juny 2020].
  335. ↑ Garcia, Mark. «Astronauts Wrap Up Spacewalk Repair Job on Cosmic Ray Detector». NASA, 25-01-2020. [Consulta: 25 juny 2020].
  336. ↑ Lewis, Marie. «Cassidy and Behnken Conclude Spacewalk to Replace Batteries». NASA, 26-06-2020. [Consulta: 7 agost 2020].  Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  337. ↑ Cawley, James. «Cassidy and Behnken Wrap up Battery Spacewalk». NASA, 01-07-2020. [Consulta: 7 agost 2020].  Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  338. ↑ Sempsrott, Danielle. «NASA Astronauts Conclude Today's Spacewalk». NASA, 16-07-2020. [Consulta: 7 agost 2020].
  339. ↑ Heiney, Anna. «NASA Behnken and Cassidy Conclude Ten Spacewalks Each». NASA, 21-07-2020. [Consulta: 7 agost 2020].
  340. ↑ Garcia, Mark. «Cosmonauts Wrap Up Spacewalk at Station». NASA, 18-11-2020. Arxivat de l'original el 17 de febrer 2022. [Consulta: 19 novembre 2020].

Vegeu també modifica


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=2020_en_els_vols_espacials&oldid=33099264»