(50000) Quaoar

asteroide
(S'ha redirigit des de: 50000 Quaoar)

(50000) Quaoar (anteriorment conegut per la seva designació provisional 2002 LM60) és un gran objecte transneptunià descobert el 2002. La seva òrbita és lleugerament més llunyana que la de Plutó, i probablement siguen també molt semblants quant a composició i estructura.

Infotaula d'asteroide(50000) Quaoar   
Quaoar.jpg
Visió artística de (50000) Quaoar.
Descobriment
DescobridorMichael E. Brown i Chad Trujillo.
Data de descobriment4 de juny de 2002
Lloc de descobrimentObservatori Palomar Modifica el valor a Wikidata
Altres designacions2002 LM60
EpònimQuaoar Modifica el valor a Wikidata
ClassificacióCubewano
Elements orbitals
Època 22 de setembre de 2006
Excentricitat (e)0,036
Semieix major (a)43,585 UA
Periheli (q)42,004 UA
Afeli (Q)45,166 UA
Període orbital (P)282,6 a
Velocitat orbital mitjana4,52 km/s
Inclinació (i)8°
Longitud del node
ascendent
(Ω)
188,791°
Argument periheli (ω)154,850°
Anomalia mitjana (M)273,73°
Característiques físiques
Dimensions( 1000-1400 ) km
Massa1,0-2,6×1021 kg
Densitat2,0 g/cm³
Gravetat superficial0,276-0,376 m/s²
Velocitat d'escapament0,523-0,712 km/s
Període de rotacióh
Classe espectral(Moderadament roig) B-V=0,94, V-R=0,64
Magnitud absoluta2,6
Albedo0,1
Més informació
Identificador JPL2050000 Modifica el valor a Wikidata
Imatge de Quaoar presa pel telescopi espacial Hubble
Comparació del diàmetre de Quaoar amb el d'altres cossos del sistema solar

Va ser descobert el 4 de juny de 2002 des de l'observatori Palomar amb el telescopi Schmidt d'1,2 metres amb càmera CCD per Michael E. Brown i Chad Trujillo. Charles T. Kowal l'havia observat en els dies 17 i 18 de maig de 1983, sense reconéixer-lo.

També havia sigut albirat en diverses èpoques en els observatoris de Siding Spring i Haleakala-NEAT/MSSS. Amb totes estes observacions i mesures astromètriques, se'n pot calcular una òrbita prou precisa perquè se li haja adjudicat un nombre definitiu i anomenat amb el nom que els seus descobridors l'han batejat. El nom de Quaoar té el seu origen en el nom de la força de la creació adorada per la tribu Tongva, els pobladors originaris de la regió on hui se situa Los Angeles, prop de Pasadena, en què es troba la seu de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia.

Té un diàmetre de 1.260+/-190 km, cosa que fa que la seva mida puga variar entre els 1.000 i 1.400 km segons els mètodes d'observació. Fins i tot és major que Caront (satèl·lit de Plutó, amb 1.186 km de diàmetre), i a més és aproximadament la meitat del diàmetre del mateix Plutó (2.320 km de diàmetre equatorial). Pertany al cinturó de Kuiper.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica