Viquipèdia

Atherinomorus stipes

espècie de peix

Atherinomorus stipes és una espècie de peix pertanyent a la família dels aterínids.[5]

Infotaula d'ésser viuAtherinomorus stipes Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN155310 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAtheriniformes
FamíliaAtherinidae
GènereAtherinomorus
EspècieAtherinomorus stipes Modifica el valor a Wikidata
(Müller & Troschel, 1848)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Atherina laticeps (Poey, 1860)
  • Atherina stipes (Müller & Troschel, 1848)
  • Atherina velieana (Goode & Bean, 1880)
  • Atherinomorphus stipes (Müller & Troschel, 1848)[4]

Descripció modifica

  • Pot arribar a fer 10 cm de llargària màxima (normalment, en fa 7,5).
  • 10-11 espines i 8-10 radis tous a l'aleta dorsal i 9-13 radis tous a l'anal.
  • Té el cap més ample que el cos.[6][7][8][9]

Alimentació modifica

Menja zooplàncton.[10]

Depredadors modifica

És depredat pel peix emperador jocú (Lutjanus jocu) a Puerto Rico,[11] Tarpon atlanticus i la barracuda (Sphyraena barracuda) als Estats Units.[12][13]

Hàbitat modifica

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina, i de clima subtropical, el qual viu sobre fons tous i esculls de corall.[14][6]

Distribució geogràfica modifica

Es troba a l'Atlàntic occidental: des del sud de Florida,[7] les Bahames[15][16] i Yucatán (Mèxic) fins al Brasil.[17] També és present al Pacífic sud-oriental (Tumaco, Colòmbia).[18][6][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35]

Estat de conservació modifica

No té amenaces importants, encara que la seua associació als esculls de corall li poden suposar problemes pel que fa a les tempestes tropicals, els huracans, les malalties del corall, la contaminació, la sobrepesca i les pressions demogràfiques a moltes àrees de la seua distribució a l'Amèrica tropical.[36]

Observacions modifica

És inofensiu per als humans.[6]

Referències modifica

  1. ↑ Fowler H. W., 1903. Descriptions of new, little known, and typical Atherinidae. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 55. 727-742. Pls. 41-44.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Schomburgk, R. H., 1848. The history of Barbados; comprising a geographical description of the island and an account of its geology and natural productions. Londres. Hist. Barbados: i-xx + 1-722, 7 pls.
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. ↑ 7,0 7,1 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  8. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  9. ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
  10. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992.
  11. ↑ Austin, H. i S. Austin, 1971. The feeding habits of some juvenile marine fishes from the mangroves in western Puerto Rico. Caribb. J. Sci. 11(3-4):171-178.
  12. ↑ Schmidt, T.W., 1989. Food habits, length-weight relationship and condition factor of young great barracuda, Sphyraena barracuda (Walbaum), from Florida Bay, Everglades National Park, Florida. Bull. Mar. Sci. 44(1):163-170.
  13. ↑ FishBase (anglès)
  14. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  15. ↑ Böhlke, J.E. i C.C.G. Chaplin, 1993. Fishes of the Bahamas and adjacent tropical waters. 2a edició. University of Texas Press, Austin.
  16. ↑ Barton, M. i C. Wilmhoff, 1996. Inland fishes of the Bahamas - new distribution records for exotic and native species from New Providence Island. Bahamas J. Sci. 3(2):7-11.
  17. ↑ Menezes, N.A., P.A. Buckup, J.L. Figueiredo i R.L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  18. ↑ Lavenberg, R.J. i M. Chernoff, 1995. Atherinidae. Pejerreyes. P. 889-901. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  19. ↑ Alleng, G.P., 1997. The fauna of the Port Royal Mangal, Kingston, Jamaica. Stud. Nat. Hist. Caribb. Reg. 73:25-42.
  20. ↑ Caldwell, K.D., 1966. Marine and freshwater fishes of Jamaica. Bull. Inst. Jamaica (17):7-109.
  21. ↑ Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interés económico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma.
  22. ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  23. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253 p.
  24. ↑ Crossman, E.J., 1972. Collecting trip to St. Lucia. Dept. Ichthyology & Herpetology. 32 p.
  25. ↑ De Boer, B., D. Hoogerwerf, I. Kristensen i J. Post, 1973. Antillean fish guide. STINAPA Núm. 7. Curaçao (Netherlands Antilles): Caribbean Marine Biological Institute.
  26. ↑ Erdman, D.S., 1983. Nombres vulgares de los peces en Puerto Rico (Common names of fishes in Puerto Rico). Commonwealth of Puerto Rico. Technical report, vol 3. núm. 2, segona edició revisada. 44 p.
  27. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  28. ↑ Martin, F.D. i J.W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191.
  29. ↑ Nahím, H.R. i F. Cervigón, 2003. Peces del archipiélago Los Roques. Agencia Española de Cooperación Internacional. 304 p.
  30. ↑ Ogden, J.C., J.A. Yntema i I. Clavijo, 1975. An annotated list of the fishes of St. Croix, U.S. Virgin Islands. Spec. Publ. Núm. 3.
  31. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  32. ↑ Randall, J.E., 1967. Food habits of reef fishes of the West Indies. Stud. Trop. Oceanogr. Miami 5:665-847.
  33. ↑ Randall, J.E., 1996. Caribbean reef fishes. 3a edició - revisada i ampliada. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Hong Kong. 368 p.
  34. ↑ Sierra, L.M., R. Claro i O.A. Popova, 1994. Alimentación y relaciones tróficas. P. 263-284. A Rodolfo Claro (ed.) Ecología de los Peces Marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo, Mèxic.
  35. ↑ Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163 p.
  36. ↑ Alvarado, J; Eschmeyer, W.; Iwamoto, T. . (2010). "Atherinomorus stipes." 2010 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2010. [Consulta: 6 abril 2023]

Bibliografia modifica

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atherinomorus_stipes&oldid=32885382»