Baden-Württemberg

estat d'Alemanya
(S'ha redirigit des de: Baden-Wurtemberg)

Baden-Württemberg[1][2] (en alemany Baden-Württemberg [ˈbaːdn̩ ˈvyɐtm̩beːɐk]) és un Estat federal (bundesland) d'Alemanya. Està situat al sud-oest del país, a l'est del riu Rin, encara que les seves grans ciutats estan situades al llarg del riu Neckar (Tubinga, Stuttgart, Heilbronn, Heidelberg i Mannheim). És el tercer estat d'Alemanya, tant en extensió (35.742 km²) com en població (10,7 milions d'habitants, equivalent a la població de tota Bèlgica).

Plantilla:Infotaula geografia políticaBaden-Württemberg
Imatge
Parlament Estatal de Baden-Württemberg a Stuttgart
Tipusestat federat alemany Modifica el valor a Wikidata

Lema«Wir können alles. Außer Hochdeutsch.» (–2021)
«The Länd» (2021–) Modifica el valor a Wikidata
EpònimBaden i Württemberg Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 48° 32′ N, 9° 02′ E / 48.54°N,9.04°E / 48.54; 9.04
EstatAlemanya Modifica el valor a Wikidata
CapitalStuttgart Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població11.069.533 (2018) Modifica el valor a Wikidata (309,62 hab./km²)
Llengua utilitzadasuabi
alemany suís
Yenish (en) Tradueix
alamànic Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície35.751,65 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perllac de Constança i Rin Modifica el valor a Wikidata
Altitud327 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altFeldberg (1.493 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació25 abril 1952 Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Organització política
Òrgan legislatiuParlament Estatal de Baden-Württemberg , (Escó: 154) Modifica el valor a Wikidata
• Ministre-president Modifica el valor a WikidataWinfried Kretschmann (2011–) Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialTribunal Constitucional de l'Estat de Baden-Württemberg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Pressupost60.976.489.200 € (2024) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2DE-BW Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSDE1 Modifica el valor a Wikidata
Clau de regió d'Alemanya08 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webbaden-wuerttemberg.de Modifica el valor a Wikidata

X: regierungbw Mastodon: RegierungBW@xn--baw-joa.social Instagram: regierung_bw Youtube: UCEHiTBtGu3IxAB8txgssT0Q Flickr: 63097749@N08 Modifica el valor a Wikidata

Limita al nord amb l'estat de Hessen, al nord-est i a l'est amb l'estat de Baviera, al sud amb 334 km de Suïssa, a l'oest amb França (regió d'Alsàcia), i al nord-oest amb el riu Rin i amb l'estat de Renània-Palatinat.

És el resultat de la unió entre els estats independents de Baden del Sud, Württemberg-Baden i Württemberg-Hohenzollern, a partir del 1952 i gràcies a una consulta popular.

Història

modifica
 
Jardí turc del Palau de Schwetzingen.

Al començament del segle xix i a conseqüència de les Guerres Napoleòniques, el territori que comprèn aquest estat va passar a formar part de la Confederació del Rin, i després del Congrés de Viena, el Regne de Wurtemberg, el Gran Ducat de Baden i els dos principats de Hohenzollern es van adherir a la Confederació Germànica.

Després de la Segona Guerra Mundial, les forces aliades van delimitar la zona en tres estats: Württemberg-Baden al nord (ocupat pels Estats Units), Württemberg-Hohenzollern i Baden del Sud al sud-oest (ocupats per França). El 1949 aquests tres estats van passar a formar part de la República Federal d'Alemanya. L'article 118 de la Llei Fonamental de Bonn permetia, però, la unió d'estats. Després d'un plebiscit celebrat el 1952, els tres estats es van unir a Baden-Württemberg.

El 1956 la Cort Federal Constitucional d'Alemanya va determinar que el plebiscit va ser il·lícit perquè era desavantatjós per a la població de Baden. Llavors, el 1969 es va tornar a celebrar un plebiscit a l'àrea de Baden, donant una majoria (més del 81% dels vots) partidària de la unitat.

Geografia

modifica
 
Mapa físic amb la ubicació de les aglomeracions principals

La Selva Negra, el Llac de Constança, les valls del Rin, el Danubi i el Neckar són els seus punts geogràfics més destacats. Les seves principals ciutats són: Baden-Baden, Stuttgart, Heidelberg, Friburg de Brisgòvia, Mannheim, Karlsruhe, Ulm, Heilbronn, Pforzheim, Tubinga, Balingen, Reutlingen, Constança, Hockenheim, Walldorf i Bruchsal.

La Selva Negra («Schwarzwald» en alemany) forma el pilar geogràfic del sud-oest d'Alemanya. Des de la ciutat de Pforzheim al nord, fins a Waldshut al sud, té una longitud d'uns 160 km. A la zona nord, la Selva Negra té una amplada de 20 km, en el sud de 60 km. Els cims més alts arriben a una alçada de 1.166 m (Hornisgrinde) al nord, fins a 1.493 m (Feldberg) a la Selva Negra meridional. A l'oest, la muntanya baixa ràpidament a la plana del Rin amb una altitud de menys de 200 m. A l'est, la baixada a les valls dels rius Danubi i Neckar (de 600 m) és més suau.

Encara que la Selva Negra és idònia per a llargues excursions a peu, també es pot recórrer en cotxe. Una de les recomanacions més atractives és la carretera Schwarzwald-Panoramastraße. Va rebre aquesta denominació per la multitud de vistes panoràmiques per les que passa en un recorregut de 70 km. Si el temps ho permet, un pot veure fins i tot els Alps des d'algunes de les parades. La carretera panoràmica comença a Waldkirch, pujant en serpentines escarpades fins al monestir de Sankt Peter (Sant Pere). Avança per la muntanya Kandel i el poble de Sankt Märgen. Després de passar per Breitnau, la carretera acaba a la població de Hinterzarten.

Districtes i ciutats

modifica

Baden-Württemberg està dividida en 35 districtes rurals agrupats en quatre regions administratives: Friburg, Karlsruhe, Stuttgart, i Tübingen.

Districtes rurals
Los 35 districtes rurals de Baden-Württemberg son:
UL Alb-Donau-Kreis
BC Biberach
FN Bodensee
BB Böblingen
FR Breisgau-Hochschwarzwald
CW Calw
EM Emmendingen
PF Enz
ES Esslingen
FDS Freudenstadt
GP Göppingen
HDH Heidenheim
HN Heilbronn
KÜN Hohenlohe
KA Karlsruhe
KN Constança
Lörrach
LB Ludwigsburg
TBB Main-Tauber-Kreis
MOS Neckar-Odenwald-Kreis
OG Ortenau
AA Ostalb
RA Rastatt
RV Ravensburg
WN Rems-Murr-Kreis
RT Reutlingen
HD Rhein-Neckar
RW Rottweil
SHA Schwäbisch Hall
VS Schwarzwald-Baar-Kreis
SIG Sigmaringen
Tubingen
TUT Tuttlingen
WT Waldshut
BL Zollernalbkreis
 

També té nou districtes urbans:

 
Església major d'Ulm.

El clima és temperat, amb temperatures decreixents amb l'altura. La Vall del Rin és la regió més càlida d'Alemanya, amb temperatures que a l'estiu ronden els 20 °C (màxima mitjana de 26°) i a l'hivern els 2 °C (màxima mitjana de 5°), amb precipitacions moderades, al voltant de 800 mm per any. Karlsruhe va ser una de les ciutats en les quals es va registrar la temperatura màxima d'Alemanya, amb 40 °C, l'any 2003. A la Selva Negra, en canvi, la temperatura és considerablement menor: a les valls a 600 m d'altura, la temperatura de juliol arriba als 17 °C (màximes de 23°) i la de gener, -2 °C (màxima d'1°). Per tant, hi ha freqüents nevades que possibiliten la pràctica d'esports com l'esquí. A més, les precipitacions són superiors, amb 1.000 a 1.500 mm anuals. A tot l'estat hi ha pluges durant tot l'any.

Al sud-est es fa sentir a la tardor, hivern i primavera el Foehn, vent càlid provinent dels Alps que pot elevar les temperatures fins a 15 °C per sobre de la mitjana.

Economia

modifica

Baden-Württemberg i en particular la regió de Stuttgart formen part de les regions econòmicament més importants del món. A més és seu d'empreses multinacionals, com DaimlerChrysler, Mercedes-Benz, Bosch, Porsche, SAP, Hugo Boss i IBM. La taxa d'atur es va situar en el 4,1%, enfront d'un 7,4% a Alemanya.[3]

El Govern de l'estat s'ha proposat incrementar el subministrament d'electricitat provinent d'energies renovables fins a un 20% d'aquí al 2020. Aquest estat, al costat del Roine-Alps, Llombardia i Catalunya són considerats com els "Quatre Motors d'Europa" pel seu caràcter de regions motrius dins de la Unió Europea (UE).

La comarca vinícola de Baden, situada al voltant de la ciutat homònima de Baden, és la més meridional d'Alemanya i s'estén des de la ciutat de Heidelberg, a la part septentrional, al Llac de Constança al sud, ocupant unes 15.900 hectàrees.

Llista de ministres-presidents de Baden-Württemberg

modifica
Ministres-Presidents de Baden-Württemberg
Núm. Nom Naixement-Mort Partit Inici de mandat Fi de mandat
1 Reinhold Maier 1889–1971 DVP/FDP 25 d'abril de 1952 7 d'octubre de 1953
2 Gebhard Müller 1900–1990 CDU 7 d'octubre de 1953 17 de desembre de 1958
3 Kurt Georg Kiesinger 1904-1988 CDU 17 de desembre de 1958 16 de desembre de 1966
4 Hans Filbinger 1913-2007 CDU 16 de desembre de 1966 30 d'agost de 1978
5 Lothar Späth 1937-2016 CDU 30 d'agost de 1978 13 de gener de 1991
6 Erwin Teufel *1939 CDU 13 de gener de 1991 29 d'abril de 2005
7 Günther Oettinger *1953 CDU 29 d'abril de 2005 9 de febrer de 2010
8 Stefan Mappus *1966 CDU 9 de febrer de 2010 12 de maig de 2011
9 Winfried Kretschmann *1948 Grüne 12 de maig de 2011 actualitat

Personatges cèlebres

modifica

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Baden-Württemberg». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Baden-Württemberg». ésAdir.cat. [Consulta: 18 novembre 2013].
  3. «Short overview of the labour market» (en anglès). Germany - Baden-Württemberg. The European Job Mobility Portal. [Consulta: 17 setembre 2012].

Bibliografia

modifica
  • Philip Cooke, Kevin Morgan (1998). The Associational Economy: Firms, Regions, and Innovation. Oxford University Press. p. 84. ISBN 978-0-19-829659-1.
  • Climate change in Baden-Württemberg: facts – impacts – perspectives / LUBW; Baden-Württemberg, Ministerium für Umwelt, Naturschutz und Verkehr. [In collab. with Karlsruhe Institute of Technology (KIT), Institute for Meteorology and Climate Research; Süddeutsches Klimabüro. Transl.: InTra eG Fachübersetzergenossenschaft], Stuttgart: Baden-Württemberg Ministry of the Environment, Nature Conservation and Transport Karlsruhe: LUBW, 2010.
  • «Baden-Württemberg». Deutsche Welle 27.04.2006 (2006). Consultat el 30/11/2007.
  • «Aprovechando el calor de la tierra germana». Deutsche Welle 07.03.2007 (2007)

Enllaços externs

modifica