Bernat Lafuente Ferriols
Bernat Lafuente Ferriols (Carlet, la Ribera Alta, 1922 - València, 16 de novembre de 2013),[1] va ser un químic valencià, especialitzat en la investigació de la tecnologia dels aliments.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1922  Carlet (la Ribera Alta) |
| Mort | 16 novembre 2013 (90/91 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | químic |
Fill d'un petit industrial vinater, va créixer envoltat d'aparells propis d'un laboratori d'anàlisis enològiques, la qual cosa va condicionar la seua vocació professional. Es llicencià en Ciències Químiques a la Universitat de València, i després es doctorà en química industrial amb una tesi sobre l'«aprofitament dels residus llenyosos del raïm mitjançant la hidròlisi química del substrat i la posterior fermentació dels sucres alliberats per a l'obtenció d'alcohol».[2] Becat per l'Institute of International Education, es traslladà a Davis (Califòrnia), per a seguir estudis de postgrau sobre tecnologia d'aliments, i l'any següent, becat per la Junta d'Energia Nuclear espanyola, investigà al Massachusetts Institute of Technology de Boston la irradiació d'aliments com a tècnica alternativa de conservació, amb resultats indesitjats que el dugueren a descartar-la.
Tornat a València, s'incorporà al Departament de Química Vegetal del CSIC, fundat el 1957 i dirigit per Eduardo Primo Yúfera, l'activitat del qual es circumscrivia aleshores al tractament dels cítrics, de l'arròs i de l'orxata de xufa. Aquí va assumir la direcció dels projectes per a la comercialització de l'orxata, i participà en un estudi interdisciplinari, en col·laboració amb altres centres del CSIC, per a determinar les «modificacions dels constituents químics dels aliments en els processos de conservació i la seua relació amb la qualitat».[2] Una altra línia desenvolupada sota la seua direcció va ser la que els investigadors denominaren «procés DSDA», acrònim de la seqüència operativa «desaromatització-sulfitació-dessulfitació-aromatització», una idea original per a la conservació òptima a temperatura ambient de les característiques organolèptiques del most del raïm i del suc de taronja.
El 1966, el creixement del Departament de Química Vegetal donà lloc a la creació de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA), que des de la seua inauguració va gaudir d'un gran prestigi, i on Lafuente va dur a terme una important tasca docent en matèria d'enginyeria dels processos de conservació d'aliments, en el marc dels cursos anuals d'alta especialització en ciència i tecnologia d'aliments, que va obtenir una gran acollida en l'àmbit universitari espanyol i internacional.
Va ser un pioner en el perfeccionament de la tècnica de congelació d'aliments, i especialment la del procés de comercialització de fruites i hortalisses congelades, i la va posar en pràctica mitjançant la fundació d'una empresa, Frudesa, que gràcies a la innovadora tecnologia desenvolupada per ell arribà a disposar d'un miler de treballadors i a estendre la seua xarxa de distribució per tot el mercat espanyol.[2]
Referències
modifica- ↑ «Nota necrològica en Las Provincias» (en castellà), 17-11-2013. [Consulta: 19 octubre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «En recuerdo de Bernardo Lafuente Ferriols» (PDF) (en castellà). CSIC, València, 16 desembre 2013. Arxivat de l'original el 2014-10-21. [Consulta: 21 octubre 2014].