El bielorús o bielarussenc (Беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Bielorússia i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Bielorússia, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna). Mostra característiques de transició entre l'ucraïnès i el polonès, amb fortes influències del lituà. Es divideix en quatre dialectes: nord-oriental (a Pólatsk, Vítsebsk i Mahilioŭ), sud-oriental (Hrodna, Barànavitxi, Slutsk i Mazir), zablúdau o central, que s'ha emprat com a base de la llengua literària, i polesià (que, amb tota probabilitat és, de fet un dialecte ucraïnès).

Infotaula de llenguaBielorús
Беларуская мова
Шыльда ў менскім мэтро.JPG
Parlants
7 milions principalment a Europa oriental
Nadius 7.960.000
Rànquing -
Parlat a Flag of Belarus.svg Bielorússia
Flag of Poland.svg Polònia
Oficial a Bielorússia i 12 comtats de Podlàquia (Polònia)
Regulat per no compta amb regulació oficial
Família lingüística

Llengua indoeuropea
  Eslava
    Oriental

      Bielorús
Característiques
Sistema d'escriptura Alfabet bielorús, alfabet llatí i alfabet àrab
Institució de normalització Q13028090
Estudiat per Belarusian studies
Nivell de vulnerabilitat 2 vulnerable
Codis
ISO 639-1 be
ISO 639-2 bel
ISO 639-3 bel
SIL bel
Glottolog bela1254
Ethnologue.com bel
UNESCO 335
IETF be
Modifica dades a Wikidata

El nom bielorús es basa en l'adjectiu bielorússkiï, propi de la llengua russa. A partir de l'adjectiu autòcton, bielaruski, es pot desenvolupar una forma catalana bielarussenc, més respectuosa amb la realitat del país i coherent amb el corònim Bielarús. De fet, en català s'ha proposat l'ús del gentilici bielarussenc, així com del corònim Bielarús, com a substitutius de Bielorússia i bielorús, formes basades en el rus;[1] avui dia aquestes formes alternatives no han estat assumides per la normativa catalana.

Contingut

Situació de la llenguaModifica

Segons dades del 1989, el 74,2% dels bielorussos tenien com a llengua materna el bielorús, tot i que només hi havia 0,8 llibres per capita en bielorús (contra 6,8% en rus). Nogensmenys, aquest percentatge de parlar matern era del 83,5% el 1979 i del 93,2% el 1959, cosa que mostra un alt procés de russificació lingüística. El fet que les dades de parlants de bielorús del 1993 eren de 6.780.000 persones (el 65,7% de la població), afegit al fet que tant la televisió com la major part dels diaris del país s'editen en rus, i que l'ensenyament encara es fa majoritàriament en rus (a Minsk només hi havia una escola el 1989 que ensenyava en bielorús), mostren que podria tractar-se d'una llengua en perill.

Vora el 20% dels bielorussos ètnics tenen el rus com a llengua materna, mentre que el 79% dels bielorussos el tenen com a segona llengua, cosa que afecta moltíssim a la recuperació nacional i lingüística. Hi ha una autoidentificació nacional força alta, i endemés el 16,5% dels bielorussos que no la tenen com a llengua materna la tenen com a segona llengua. Tanmateix, manquen referents simbòlics i històriconacionals autoidentificadors, i les alternatives nacional-burgeses sovint no es corresponen amb la realitat històrica objectiva, supeditada encara a la sovièticorussoïde, i els és encara difícilment assumible.

A tots aquests problemes s'afegeix la política de l'administració Lukaixenka, que d'ençà del 1994 ha promogut obertament la llengua russa en detriment de la bielarussenca, a més de refusar tota temptativa d'afirmació autocentrada del poble bielarussenc.

Classificació i relació amb altres llengüesModifica

Com passa sovint entre llengües eslaves, hi ha un grau considerable d'intel·ligibilitat mútua entre bielarussenc, rus i ucraïnès. En concret, el grau d'intel·ligibilitat mútua del bielarussenc és d'un 80% amb l'ucraïnès, d'un 75% amb el rus i d'un 55% amb el polonès. Dins de l'eslau oriental, la llengua més estretament relacionada amb el bielarussenc és l'ucraïnès.[2]

La qüestió de si el rus i el bielorús contemporanis (així com l'ucraïnès i el rutè) són dialectes d'una mateixa llengua o llengües separades no és del tot decidida per factors exclusivament lingüístics. Això és perquè, com vèiem, hi ha un alt grau d'intel·ligibilitat mútua.[3] Com a membres del grup eslavoriental, són descendents d'un avantpassat comú, el dialecte oriental de l'eslavònic (exactament igual, però, que txec i polonès procedeixen del mateix dialecte occidental de l'eslavònic, sense que hom els problematitzi tant). Bielorús, rus i ucraïnès generalment apareixen per als lingüistes com a llengües separades.[4]


CaracterístiquesModifica

El bielorús, com tots els idiomes europeus actuals, no es va estandarditzar fins a l'edat mitjana. Abans, la llengua eslava eclesiàstica era usada com a llengua escrita, però l'idioma sorgeix de l'antic eslau oriental, igual que l'ucraïnès, i de certa forma, el rus. Actualment s'escriu amb l'alfabet ciríl·lic específic per al bielorús, tot i que en diverses èpoques s'ha usat una modificació de l'alfabet llatí i fins i tot caràcters àrabs.

Alfabet ciríl·lic bielorús actualModifica

Аа Бб Вв Гг Дд (ДЖдж ДЗдз) Ее Ёё Жж Зз Іі Йй Кк Лл Мм Нн Оо Пп Рр Сс Тт Уу Ўў Фф Хх Цц Чч Шш Ыы Ьь Ээ Юю Яя

A diferència d'altres llengües que fan servir l'alfabet ciríl·lic, tant el bielorús com l'ucraïnès hi afegeixen un apòstrof (') per tal d'indicar la no palatalització. Compareu Сям'я amb la seva transliteració Siamja (per indicar les dues maneres en les quals es pot realitzar fonèticament el caràcter я).

A més, abans de 1933, el bielorús tenia una altra lletra, la Ghe (Ґґ), representant el so (inhabitual) de /g/ en goma, i que ha estat objecte de controvèrsia, ja que alguns lingüistes opinen que s'hauria de recuperar, però oficialment encara no s'ha pres aquesta mesura ortogràfica.

No hi ha normes específiques per a la transcripció de l'alfabet bielorús al català. A causa de la seva proximitat lingüística, es poden utilitzar les normes del rus, amb les adaptacions corresponents per al bielorús, entre d'altres:

  • En bielorús la /o/ i la /e/ són sempre obertes, com en ucraïnès, a diferència del rus, per la qual cosa, quan s'escaigui accentuar, l'accent corresponent serà sempre obert.
  • La lletra Ў, exclusiva del bielorús, sona com la /u/ de caure i es pot transcriure com a tal, tot i que de vegades apareix com a ŭ o w.
  • La lletra Г representa una fricativa glotal sonora com en ucraïnès, i se sol transcriure com a /h/

Alfabet llatí bielorúsModifica

Aa Bb Cc Ćć Čč Dd (Dzdz Dźdź Dždž) Ee Ff Gg Hh Chch Ii Jj Kk Ll Łł Mm Nn Ńń Oo Pp Rr Ss Śś Šš Tt Uu Ŭŭ Vv Yy Zz Źź Žž

GramàticaModifica

La gramàtica estandarditzada del bielorús en la seva forma moderna es va adoptar el 1959, amb modificacions menors el 1985. Va ser desenvolupat de la forma inicial establerta per Branislau Taraixkièvitx (primer impressió a Vilnius, 1918). Històricament, havien existit diversos altres formes estandarditzades alternatives de gramàtiques del bielorús. L'actual es basa principalment en els dialectes populars bielorussos de Minsk i la regió de Vilnius.

La gramàtica del bielorús és més aviat sintètica i en part analítica, i en general és bastant similar a la gramàtica russa. L'ortografia bielorussa, però, difereix significativament de l'ortografia russa en alguns aspectes, a causa del fet que és una ortografia fonètica que representa la fonologia aparent, mentre que l'ortografia de Rússia representa la morfofonologia subjacent.

L'exemple més significatiu d'això és en la representació de la reducció de la vocal, i en particular, la fusió de les /a/ i /o/ àtones, que existeix tant en rus com en bielorús (un fenomen similar al que es dóna en català oriental amb la /e/ i la /a/ que es pronuncien igual en posició àtona). El bielorús sempre escriu aquest so fusionat com a /a/, mentre que usos russos l'escriuen /a/ o /o/, d'acord amb el que és el fonema "subjacent" (determinat per paraules relacionades en què la vocal es pronuncia de forma tònica, o si no hi ha tals paraules, ja sigui per l'etimologia o per la pronunciació en dialectes que no tenen la fusió, si fa no fa com en català). Això significa que els paradigmes nominals i verbals del bielorús escrit, tenen un gran nombre de casos d'alternances entre /a/ i /o/ escrites, mentre que no hi ha tals alternances en els corresponents paradigmes escrits en rus. Això pot complicar considerablement la tasca dels parlants estrangers que volen aprendre aquests paradigmes; però, d'altra banda, fa que l'ortografia sigui més fàcil per als parlants nadius.[5]

Gramaticalment, hi destaquen els següents trets: existència de sis casos, un accent mòbil per marcar la síl·laba tònica i un vocabulari proper a l'ucraïnès. Existeix la tendència fonètica de pronunciar les lletres e i o àtones com a [a], un procés que s'anomena àkannie (аканьне) i comparable a la neutralització que podem veure en català o en rus, per exemple, tot i que amb altres lletres i fonemes. També es caracteritza per:

  • El so U llarg d'una antiga U protònica amb valor sil·làbic (uborij, u syna) i d'una U per VU i VI (zdarovje-zdrowie-zdorov'e)
  • Abundància de la vocal A
  • Gaudeix del so propi Ë, que no apareix a altres parles eslaves
  • Forma els sufixos femenins chyn, chyna.
  • Freqüència de síl·labes AK o KA, del rus ovca passa al bielorús avechka
  • Influències lèxiques del polonès, del lituà i de l'alemany

Els casos bielorussos són comuns a gairebé totes les altres llengües eslaves:

FonologiaModifica

El sistema fonològic del modern idioma bielorús consisteix en almenys 44 fonemes: 5 vocals i 39 consonants. Les consonants també poden ser geminades. No hi ha un acord absolut sobre el nombre de fonemes, de manera que alguns estudiosos inclouen els sons més rars o contextualment variants.

Moltes consonants poden formar parelles que es diferencien només en la palatalització (anomenades consonants dures per oposició a consonants suaus. Aquestes últimes es representen en l'IPA amb el símbol ʲ. En algunes d'aquests parelles, el lloc d'articulació es canvia addicionalment (vegeu característiques distintives a continuació). També hi ha consonants no aparellades que no tenen corol·lari en la palatalització.

VocalsModifica

Escriptura en bielorús IPA Descripció Exemple en bielorús
i /i/ Vocal tancada anterior no arrodonida лiст ('fulla')
э /ɛ/ Vocal semioberta anterior no arrodonida гэты ('aquest')
ы [ɨ] Vocal tancada central no arrodonida мыш ('ratolí')
a /a/ Vocal oberta central no arrodonida кат ('botxí')
у /u/ Vocal tancada posterior arrodonida шум ('soroll')
о /ɔ/ Vocal semioberta posterior arrodonida кот ('gat')

Com en rus, [ɨ] no és un fonema separat, sinó un al·lòfon de /i/ que apareix després de consonants no palatalitzades.[6]

ConsonantsModifica

Les consonants del bielorús són les següents:[7]

Labial Alveolar
/Dental
Retro
-flexa
Velar
plana pala. plana pala. plana pala.
Nasal m n̪ʲ
Oclusiva p
b


k
(g)

(gʲ)
Africada ts̪
dz̪
ts̪ʲ
dz̪ʲ
ʈʂ
ɖʐ
Fricativa f
v

s
z

ʂ
ʐ
x
ɣ

ɣʲ
Aproximant
(Lateral)
j (w)
l̪ʲ
Vibrant r

Com en neerlandès, els fonemes rars /ɡ/ and /ɡʲ/ només estan presents en diversos mots manllevats (ганак [ˈɡanak], гузік [ˈɡuzik], гандаль [ˈɡandalʲ]), no obstant això, altres mots manllevats tenen la pronunciació fricativa: геаграфія [ɣʲeaˈɣrafʲija] ('geografia').

Com a coda de la síl·laba, /v/ es pronuncia [w] ([u̯], formant diftongs) i s'escriu ў.[8] Es donen també alternances entre /l/ i aquesta postvocàlica /v/; tot i que restringida als temps verbals passats,[9] [w] pot derivar etimològicament de /l/ com amb воўк [vɔwk] ('llop'), que prové del protoeslau *vьlkъ (així com en neerlandès goud "or" que en alemany i anglès ha donat "gold").

A continuació es transcriuen les variacions geminades:

  • падарожжа [padaˈroʒʒa]
  • ззяць [zʲzʲatsʲ]
  • стагоддзе [staˈɣoddzʲe]
  • каханне [kaˈxanʲnʲe]
  • рассячы [rasʲˈsʲatʃɨ]
  • ліхалецце [lʲixaˈlʲettsʲe]
  • сярэднявечча [sʲarɛdnʲaˈvʲettʃa].

ReferènciesModifica

  1. Lupescu, Ferran. "Bielarús existeix". Europa de les nacions, núm. 33 (primavera 1997), p. 17-22.
  2. Roland Sussex, Paul V. Cubberley. (2006). The Slavic languages . Cambridge: Cambridge University Press. pg. 518
  3. Alexander M. Schenker. 1993. "Proto-Slavonic," The Slavonic Languages. (Routledge). Pp. 60-121. pàg. 60: "La distinció entre dialecte i idioma s'està desdibuixant, no pot haver-hi unanimitat sobre aquest tema en tots els casos..."
    C.F. Voegelin i F.M. Voegelin. 1977. Classification and Index of the World's Languages (Elsevier). Pg. 311, "En termes d'intel·ligibilitat mútua immediata, la zona eslava oriental és un sol idioma."
    Bernard Comrie. 1981. The Languages of the Soviet Union (Cambridge). Pg. 145-146: "Les tres llengües eslaves de l'est estan molt a prop l'una de l'altra, amb taxes molt altes d'intel·ligibilitat mútua ... La separació de rus, ucraïnès i bielorús com a llengües diferents és relativament recent ... Molts ucraïnesos, de fet, parlen una barreja d'ucraïnès i rus, i tenen dificultats per mantenir els dos idiomes separats ...", la qual cosa ens parla de realitats sociolingüístiques, de relacions polítiques de força i de l'alienació lingüística corresponent, i no pas de classificació taxonòmica. Quant a la diferenciació relativament recent, cal tenir en compte que totes les llengües eslaves modernes (actuals) són relativament recents: sorgeixen entorn del segle XIII; el rus, per exemple, no comença a escriure's sistemàticament, en comptes de l'eslavònic, fins al segle XVIII, quan bielarussenc i ucraïnès ja comptaven segles de literatura escrita.
  4. Bernard Comrie and Greville G. Corbett, ed. 1993. The Slavonic Languages (Routledge).
    Ethnologue, 16a edition.
    Bernard Comrie. 1992. "Slavic Languages," International Encyclopedia of Linguistics (Oxford). Vol. 3, pp. 452-456. Emperò, una font els enumera, junt amb el rutè, com les quatre llengües internes dins d'un mateix idioma exterior: David Dalby. 1999/2000. The Linguasphere Register of the World's Languages and Speech Communities (The Linguasphere Observatory), volum dos, pp. 442-443: "53-AAA-e, Russkiy+Ukrainska"
  5. Compareu per exemple la forma russa Aleksandr Grigórievitx Lukaixenko amb la bielorussa Aliaksàndar Ryhòravitx Lukaixenka
  6. Mayo (2002:890)
  7. Mayo (2002:891)
  8. S. Young (2006) "Belorussian". A l'Encyclopedia of language and linguistics, 2a edició.
  9. Mayo (2002:899)

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Mayo, Peter. «Belorussian». A: The Slavonic Languages. Londres: Routledge, 2002, p. 887–946. ISBN 0-415-28078-8. 

Enllaços externsModifica