Birnessita
La birnessita és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al grup de la birnessita. Va ser anomenada en honor de la localitat de Birness, a Escòcia, on va ser descoberta.[1]
 Birnessita | |
|---|---|
 Birnessita (negre) amb aragonita (blanc)  | |
| Fórmula química | (Na,Ca,K)0.6(Mn4+,Mn3+)2O4·1.5H2O |
| Epònim | Birness (Ellon) (en)  |
| Localitat tipus | Birness, Ellon, Buchan Grampian, Escòcia, Regne Unit |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FL.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FL.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.11 |
| Dana | 7.5.3.1 |
| Heys | 7.18.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,175Å; b = 2,850Å; c = 7,337Å; β = 103,18° |
| Simetria | 2/m - prismàtica |
| Color | negre; marró fosc en llum transmesa |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 1,5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, cerosa, submetàl·lica, mat, terrosa |
| Color de la ratlla | de marró fosc a marró |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 3 g/cm³ (mesurada); 3,4 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,730 nε = 1,690 |
| Birefringència | δ = 0,040 |
| Dispersió òptica | de feble a moderada |
| Fluorescència | No emet fluorescència en l'UV |
| Impureses comunes | Cl, Co, Cu, Fe, K, Ni, Mg, S, Si |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1956 |
| Símbol | Bir |
| Referències | [1] |
CaracterístiquesModifica
La birnessita és un òxid de fórmula química (Na,Ca,K)0.6(Mn4+,Mn3+)2O4·1.5H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic poques vegades en plaquetes, de fins a 50 µm; comunament de manera extremadament cristal·lina fina, esferulítica i cel·lular.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la birnessita pertany a "04.FL: Hidròxids (sense V o U), amb H2O+-(OH); làmines d'octaedres que comparetixen angles" juntament amb els següents minerals: trebeurdenita, woodallita, iowaïta, jamborita, meixnerita, fougerita, hidrocalumita, kuzelita, aurorita, calcofanita, ernienickelita, jianshuiïta, woodruffita, asbolana, buserita, rancieïta, takanelita, cianciul·liïta, jensenita, leisingita, akdalaïta, cafetita, mourita i deloryita.
Formació i jacimentsModifica
La birnessita és un mineral important en molts sòls amb manganès. Pot ser producte d'alteració comú de dipòsits minerals rics en manganès, un component d'òxids de manganès precipitats bacterians, un important component del "vernís del desert" i dels nòduls de manganès marins.[2]
Va ser descoberta a Birness, a Ellon (Buchan Grampian, Escòcia, Regne Unit). També ha estat descrita als oceans Àrtic, Atlàntic i Pacífic, a Alemanya, Austràlia, a Àustria, el Brasil, el Canadà, Dinamarca, Eslovàquia, Espanya, els Estats Units, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, l'Índia, Indonèsia, Israel, Itàlia, el Japó, Jordània, el Kazakhstan, Mèxic, Moldàvia, Nova Zelanda, Noruega, Papua-Nova Guinea, Polònia, el Regne Unit, la República Txeca, Romania, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Tonga, Ucraïna, Vanuatu, Xile i la Xina.[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: rodonita, rodocrosita, tefroïta, espessartina, al·leghanyita, cummingtonita, òxids de manganès i de ferro i nòduls de carbonat de calci marí.[2]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Birnessite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Birnessite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 20 març 2019].