Carl Djerassi

Químic, escriptor i dramaturg estatunidenc, inventor de la píndola anticonceptiva

Carl Djerassi (Viena, 29 d'octubre de 1923 - Sant Francisco, Califòrnia, 30 de gener de 2015) va ser un químic, novel·lista i dramaturg búlgar-austríac-estatunidenc, més conegut per la seva contribució al desenvolupament de la píndola anticonceptiva (OCP).[1]

Infotaula de personaCarl Djerassi

Carl Djerassi el 2004
Biografia
Naixement29 octubre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 2015 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
San Francisco (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatBúlgar, austríac, estatunidenc
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióKenyon College, Universitat de Wisconsin-Madison
Director de tesiGeorge Rosenkranz Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perpíndola contraceptiva oral
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic
OcupadorUniversitat Estatal Wayne
BASF Schweiz AG (en) Tradueix
Universitat de Stanford
Novartis Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeNorma Lundholm Djerassi (en) Tradueix (1950–1976)
Diane Middlebrook (1985–2007) Modifica el valor a Wikidata
FillsDale Djerassi (en) Tradueix
 ( Norma Lundholm Djerassi (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webdjerassi.com
IMDB: nm2658591 Find a Grave: 142076987 Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

Carl Djerassi va néixer el 1923 a Viena, en una família jueva. Quan el 1939 el Govern nazi alemany va annexionar Àustria, Djerassi va emigrar als Estats Units amb la seva mare.[2] La família va patir moltes dificultats econòmiques. Va poder completar els seus estudis gràcies a una carta que va escriure a Eleanor Roosevelt, la primera dama en aquells temps, que va intercedir perquè obtingués el finançament.[cal citació] Es va llicenciar en química i el seu primer treball va ser a la companyia farmacèutica suïssa Ciba, a Nova Jersey, on va aconseguir la patent del primer antihistamínic. Va fer el doctorat en química orgànica a la Universitat de Wisconsin, amb una tesi sobre la transformació, mitjançant una sèrie de reaccions químiques, l'hormona masculina testosterona en l'hormona femenina estradiol. En tornar a treballar a Ciba no li van permetre continuar investigant en la línia de recerca que havia iniciat amb la seva tesi i el 1949 va començar a treballar a Syntex, una empresa que es trobava a la ciutat de Mèxic.[3] Només els dos primers anys el seu grup de recerca ja va patentar diversos mètodes d'obtenció compostos esteroides, entre els quals la síntesi de cortisona a partir d'una sapogenina que és present en una planta endèmica de Mèxic, el nyam (Dioscorea sp.).[4] A Mèxic s'han utilitzat tradicionalment les plantes amb finalitat abortiva, per modificar els cicles menstruals o simplement per reduir les molèsties durant la menstruació.[cal citació]

Va participar en la invenció, el 1951, juntament amb el mexicà Luis Miramontes i l'hongarès-mexicà George Rosenkranz, de l'hormona progestina 19-noretisterona, la qual, diferent de la progesterona, té un efecte permanent quan es pren oralment i és més resistent que l'hormona natural. Més tard seria la base del primer anticonceptiu oral, conegut com a píndola anticonceptiva.[cal citació]

Gregory Pincus i Min Chueh Chang van administrar aquesta hormona primer a animals i John Rock va fer el primer assaig amb una dona. Djerassi va remarcar que ell no tenia al cap el control de la natalitat quan va començar a treballar amb la progesterona –«ni en els nostres somnis més salvatges… ho imaginàvem»– quan va ser referit per alguns com el pare de la píndola.[cal citació] Va ser també autor de la novel·la Cantor's Dilemma (El Dilema de Cantor), en la qual explora l'ètica dels moderns científics investigant a través del seu protagonista, Dr. Cantor.

Amb els guanys aconseguits amb la píndola va esdevenir emprenedor i va crear una companyia per controlar el desenvolupament dels insectes utilitzant hormones. Era col·leccionista d'art, i acumulava una important col·lecció del pintor expressionista Paul Klee. També va comprar terres on va instal·lar un ranxo, que més tard va convertir en residència d'artistes, la Djerassi Artists Residency.[5] Va abandonar la carrera d'investigador per dedicar-se de ple a la literatura, que també li ha valgut reconeixements.

Reconeixements modifica

L'any 1973 va rebre la Medalla Nacional de la Ciència dels Estats Units «en reconeixement a la seva destacada contribució a l'elucidació de la química complexa de les hormones esteroides i a l'aplicació d'aquests compostos a la química farmacològica i al control de la població mitjançant anticonceptius orals».[6] Entre altres prestigiosos premis va rebre el Premi Wolf de Química 1978, la Medalla Nacional de Tecnologia i Innovació dels Estats Units 1991,[4] la Medalla Priestley 1992 de la Societat Americana de Química,[7] la medalla d'Edimburg 2011 del Festival Internacional de Ciència,[8]

No va rebre el Premi Nobel, però va ser-ne candidat pel cap baix en vint ocasions.[9]

Llibres modifica

No ficció modifica

Djerassi va ser un dels pocs autors a publicar múltiples autobiografies, juntament amb Joan Baez i Dory Previn. Almenys dos apareixen en aquesta llista:

  • Optical Rotatory Dispersion, McGraw-Hill & Company, 1960.
  • The Politics of Contraception, W H Freeman & Company, 1981, ISBN 0-7167-1342-X
  • Steroids Made it Possible (Profiles, Pathways, and Dreams), Societat Química Americana, 1990, ISBN 0-8412-1773-4 (autobiografia)
  • The Pill, Pygmy Chimps, and Degas' Horse, Basic Books, 1992, ISBN 0-465-05758-6 (autobiography)
  • From the Lab into The World: A Pill for People, Pets, and Bugs, American Chemical Society, 1994, ISBN 0-8412-2808-6
  • Paul Klee: Masterpieces of the Djerassi Collection, (coeditor), Prestel Publishing, 2002, ISBN 3-7913-2779-8
  • Dalla pillola alla penna, di Renzo Editore, 2004, ISBN 88-8323-086-8
  • This Man's Pill: Reflections on the 50th Birthday of the Pill, Oxford University Press, USA, 2004, ISBN 0-19-860695-8 (memoir)
  • In retrospect: From the pill to the pen, autobiografia. Imperial College Press, London, 2014, ISBN 978-1783265329
 
Patent de la primera progestina oral activa, la qual va permetre el desenvolupament de l'anticonceptiu oral, triat en el Saló de la Fama d'Inventors dels Estats Units.

Ficció modifica

Ciència en la ficció modifica

Djerassi va inventar el terme «ciència en la ficció» per referir-se al gènere literari que mostra les vides reals de científics, amb els seus complexos, conflictes i aspiracions.[2] Això no és ciència-ficció d'un futur llunyà: és sobre gent real, vivint ara al nostre món.

Drama modifica

  • An Immaculate Misconception: Sex in an Age of Mechanical Reproduction, Imperial College Press, 2000, ISBN 1-86094-248-2 (adapted from the novell, Menachem's Seed)

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Djerassi
  • Marks, Lara V (2004). Marks, Lara V. Sexual Chemistry: A History Of The Contraceptive Pill. Diane Publishing Company, 2004. ISBN 0-300-08943-0. 
  • Tone, Andrea (2001). Tone, Andrea. Devices and Desires. Nova York: Hill and Wang, A Division of Farrar, Strauss and Giroux, 2001. ISBN 0-8090-3817-X. 

Referències modifica

  1. Ferrado, Mònica L. «L'home que va aconseguir el divorci entre sexe i reproducció». Ara.cat [Consulta: 31 maig 2015].
  2. 2,0 2,1 Ball, Philip «Carl Djerassi (1923–2015)» (en anglès). Nature, 519, 7541, 2015-03, pàg. 34–34. DOI: 10.1038/519034a. ISSN: 1476-4687.
  3. «Carl Djerassi» (en anglès). Science History Institute, 01-06-2016. [Consulta: 17 agost 2022].
  4. 4,0 4,1 Fenselau, Catherine C. «Carl Djerassi (1923 – 2015): an Obituary for Chemists» (en anglès). Journal of The American Society for Mass Spectrometry, 26, 4, 01-04-2015, pàg. 535–537. DOI: 10.1007/s13361-015-1097-y. ISSN: 1879-1123 [Consulta: 17 agost 2022].
  5. «Arts Residency Programs: The Secret Engine of the Bay Area Arts Scene» (en anglès americà). KQED Arts [Consulta: 2 agost 2017].
  6. «The President's National Medal of Science: Recipient Details - Carl Djerassi» (en anglès). NSF - National Science Foundation. [Consulta: 17 agost 2022].
  7. «Priestley Award Recipients - Past Recipients» (en anglès). American Chemical Society. [Consulta: 17 agost 2022].
  8. «Edinburgh Medal to Carl Djerassi» (en anglès). C&En - Chemical and Engineering News, 21-03-2011. [Consulta: 17 agost 2022].
  9. «Nomination Archive - Carl Djerassi» (en anglès). The Nobel prize, 01-04-2020. [Consulta: 17 agost 2022].