Harran

(S'ha redirigit des de: Carrhae)

Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh. Es troba a la riba del riu Djullab, a la província de Şanlıurfa, Turquia.

Plantilla:Infotaula geografia políticaHarran
Imatge

Localització
Map
 36° 52′ 15″ N, 39° 01′ 30″ E / 36.8708°N,39.025°E / 36.8708; 39.025
Estat desaparegutImperi Part Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població87.843 (2018) Modifica el valor a Wikidata (83.342,5 hab./km²)
Geografia
Superfície1,054 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
Identificador descriptiu
Codi postal63 ХХХ Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb
Alberobello (2013–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webharran.bel.tr Modifica el valor a Wikidata

Domini hitita modifica

A la segona meitat del tercer mil·lenni fou una ciutat estat de la qual la seva posició estratègica al camí entre Nínive i Karkemish la va convertir aviat en centre comercial, tot i que fou també un centre religiós. Vers el 2400 aC consta una aliança matrimonial entre el Regne d'Haran i el Regne d'Ebla, que va reforçar les relacions comercials entre ambdós. Zugalum, princesa d'Ebla, es va casar amb el rei d'Haran, el nom del qual no s'esmenta.

Al segon mil·lenni fou una estació comercial assíria coneguda amb el nom d'Harranu ('camí'). Hauria estat sota domini de Shamsiadad d'Ekallatum (vers 1800 aC a 1775 aC) i després fou un estat vassall de Mari. La deïtat principal de la ciutat era el déu lluna Nanna, que va tenir culte fins als primers segles de l'època cristiana. El rei que s'esmenta a les tauletes de Mari era Itur-Asdu (o Asdi-Takim), que apareix en aliança amb els reis (més aviat caps tribals) de Zalmaqum i de Bene Yamina (benjaminites) contra la ciutat de Dir d'Ishtaran (això és, Der) dominada per Mari, tractat que es va signar al temple de Nanna; això s'hauria produït durant la revolta dels benjaminites, rebel·lió a què hauria donat suport. Se sap que va enviar 4.000 soldats a Mari sota el comandament del seu general i germà Mutu-Addu, però no es diu amb quina finalitat, tot i que potser ja estava aliat a Mari i eren forces d'ajut contra els elamites. Vers la meitat del segle xviii aC les tribus israelites que venien d'Ur a Sumèria es van establir per un temps a la zona d'Haran abans de marxar al sud-oest cap al Canaan. Entre aquesta època i el 1600 aC la història de la ciutat és poc coneguda i sembla que va estar en poder de tribus, fins que els arameus hi van crear un estat anomenat Aram-Nahara'im o Beth-Nahrin (Padan-Aram o Bit-Nahrin), que vol dir 'País entre dos rius'.

Vegeu: Beth-Nahrin

Vers la meitat del segle xiv aC fou ocupada per un exèrcit hitita dirigit per Piyasilis I de Karkemish, que portava el pretendent hurrita del Regne de Mitanni, Mattiwaza. Els hitites havien ocupat abans Irridu o Irrite, situada a l'oest, en el camí entre Karkemish i Harran.

Al començament del segle xiii aC apareix un rei de nom Be'or i tot seguit un altre de nom Balaam (vers 1270 o 1260 aC) dels quals no se sap res. En la seva setzena expedició, Salmanassar I, a la meitat del segle xiii aC, va anar al país de Makhirami i arribà fins a la ciutat de Kaltan o Kallan, al nord o a l'est del país d'Haran, i saquejà tota la zona.

Domini assiri modifica

Harran va caure en mans d'Assíria vers el 1270 aC amb la resta de Mitanni. Vers el 1140 aC la Bíblia esmenta com a rei d'Haran Cushan-Rishataim, que fou derrotat pel jutge hebreu Othniel, informació que s'ha d'agafar amb cura. El 900 aC els assiris van tornar a sotmetre l'àrea en la seva campanya contra les ràtzies aramees, i fou erigida en capital regional. El 763 aC es va revoltar contra els assiris, que la van reconquerir i li van treure privilegis, però pocs anys després el rei Sargon II els va retornar. Vers 730 aC era rei vassall d'Assíria Bel-Pihati.

Domini babiloni modifica

El 25 de juliol del 616 aC Nabopolassar va derrotar els assiris a Harran. Després de la pèrdua d'Assur i Nínive, un general es va proclamar rei amb el nom d'Ashuruballit II, i es va fer fort a Harran, que finalment fou ocupada per Nabopolassar de Babilònia el 609 aC, i fou greument danyada. Al mateix temps els egipcis anaven en socors dels assiris (juny del 609 aC) i units a les forces d'Ashuruballit van tractar de recuperar Harran, que va quedar assetjada, però es van haver de retirar (agost).

Una revolta a Harran va donar el poder a Nabo-Balatu-Ikbi; això va propiciar un cop d'estat del seu fill, el general caldeu Nabònides, que va assolir la corona de Babilònia el 556 aC. Nabònides fou un governat extravagant. Va deixar el seu fill Baltasar (possible inspirador del cop d'estat) a Babilònia i es va establir a Harran (va dedicar molta atenció al déu Sin d'Haran, del qual la seva mare fou gran sacerdotessa a Harran i la seva filla a Ur) i després a l'oasi de Tayma a Aràbia, rebutjà el culte a Marduk, el déu de Babilònia. Els babilonis esperaven del seu rei que dediqués el culte principal a Marduk, i com que no ho va fer va perdre suport. El rei dels perses Cir II el gran, després de derrotar els medes (550 aC) i conquerir Lídia (547 aC), va fer presoner Baltasar a Sippar, va conquerir Babilònia; va anunciar el restabliment del culte de Marduk i obtingué el suport dels babilonis.

Entre el domini macedoni i el domini romà modifica

El 331 aC hi van entrar els soldats macedonis d'Alexandre el Gran. El mateix rei es pensa que va ser a Harran l'estiu del 331 aC. Fou part dels dominis dels seus diàdocs Perdicas d'Orèstia, Antígon el borni (Monoftalm) i Èumenes de Cardia fins que va esdevenir possessió de Seleuc I Nicàtor, que hi va establir veterans, i sota l'Imperi seljúcida va esdevenir part del districte o satrapia d'Osroene (Osrhoene) amb capital a Urhai (Edessa), satrapia que va ser independent sota la dinastia abgàrida, que fou vassalla dels parts però va oscil·lar entre Roma i l'Imperi part. Els romans l'esmenten com Carrhae (Carres), i fou allí on Crassus amb l'exèrcit romà fou derrotat pel general part Surena el 53 aC. La ciutat era poblada per descendents dels macedonis, que en la lluita estaven al costat dels parts.

Domini romà modifica

Harran pertanyé als reis d'Osroene. Luci Aureli Ver va incorporar aquest regne i va conquerir Nisibis, però una epidèmia el va obligar a retirar-se. Un monument de la victòria erigit a Efes assenyala Harran entre les ciutats sotmeses.

Setpimi Sever va incorporar Osroene el 195 incloent-hi Harran, que fou convertida en colònia per Còmmode (214), el qual la va visitar l'abril del 217 i fou assassinat a instigació del prefecte de la guàrdia pretoriana Macrí. Del 232 al 242 va estar en mans dels sassànides. L'emperador Galeri hi fou derrotat pels sassànides el 296. Julià l'Apòstata va fer sacrificis al déu Sin, a Harran, al començament de la seva campanya persa. Justinià I en va reparar les muralles que tenien 4 km de llarg i 3 d'ample i tenien un total d'almenys 187 torres. De les sis portes (Alep, Anatàlia, Arslanli, Mosul, Bagdad i Rakka) només se'n conserva la primera. Sota els romans d'Orient fou anomenada sovint Hel·lenòpolis (per el paganisme dels seus habitants).

Domini àrab modifica

El 640 fou ocupada sense combat pels àrabs; en aquest temps encara existia el culte a Sin; el seu temple va esdevenir un castell del qual queden encara les ruïnes. Fou una de les principals ciutats del Diyar Mudar dins l'Djazira (Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) junt amb Al-Ruha (Edessa, avui Urfa) i Al-Raqqah. Umar II hi va establir una escola de medicina abans situada a Alexandria. Sota el califa Merwan II fou residència seva. El palau califat fou destruït pels abbàssides. El 830 el califa Mamum va oferir als habitants, en majoria pagans, l'elecció entre una de les tres religions del "llibre" (cristiana, jueva o musulmana), però els ciutadans van declarar ser membres de la religió sabea, que era admesa.

Sota el califat va tenir un govern religiós (govern dels sabeus) que fou enderrocat el 1032 o 1033 per una milícia rural alida unida a una milícia dels pobres de la ciutat, que no tolerava la llibertat religiosa. Els temples sabeus foren destruïts. Va passar llavors a la dinastia numaírida fundada per Waththab (990-1019) probablement en temps del tercer emir Mani, vers el 1059, que vers el 1063 va reconèixer la sobirania fatimita que durà fins al 1081, en què fou ocupada per l'uqaílida Sharaf al-Dawla, aliat turc seljúcida; però el governador uqaílida Yahya ben al-Shatir fou enderrocat uns dos anys després en una revolta popular; els seljúcides van reprimir amb sang la revolta i la van recuperar.

Edessa fou ocupada pels croats el 1104, i el subministrament d'aigua a la ciutat d'Haran fou tallat. El 7 de maig de 1104 fou teatre de l'anomenada batalla d'Haran lliurada a la vall del riu Balikh (a uns dos dies a peu de la ciutat i en un lloc proper a Al-Raqqah), en la qual fou fet presoner el comte Balduí II d'Edessa, després rei de Jerusalem. El 1114 fou destruïda en part per un terratrèmol. Imad al-Din Zengi va fundar la dinastia zengita i va incorporar Harran als seus dominis el 1127.

Nur-ad-Din Mahmud se'n va apoderar el 1149 i la va embellir després haver estat destruïda severament per un terratrèmol el 1156, i igualment Saladí mentre va estar sota domini dels aiúbides. El 1181 fou donada en feu a Muzaffar al-Din Abu Said Gokburi i el 1191 Saladí la va donar en feu a Malek al-Adil. El 1202 en fou nomenat governador Hadjib Ali per compte del soldà aiúbida Malik al-Ashraf. El 1237 fou ocupada pels khwarízmides, però tres anys després fou recuperada per l'aiúbida Malik al-Nasir; la ciutat es va rendir sense combat als mongols el 1260.

Taki al-Din Ahmad, famós teòleg, va néixer a Harran el 1263. El 1271 fou atacada sense èxit per Ala al-Din Taybars, i els mongols en represàlia van transferir els habitants a Mosul i Mardin i van destruir la ciutat incloent-hi les mesquites, deixant-ne només la ciutadella.

Domini mameluc modifica

El 1303, després de la victòria dels mamelucs, tota Al-Jazira incloent-hi Harran va passar als guanyadors.

Fou un llogaret durant segles, però modernament es va construir una nova ciutat a uns dos km de la vella, on romanen les ruïnes que són un atractiu turístic.

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harran