Col·lectius de Treballadors

Els Col·lectius de Treballadors (CCTT) foren un sindicat impulsat pel Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). Fins aquell moment els militants del PSAN eren sindicats majoritàriament a les Comissions Obreres, encara clandestines; però també hi havia militants a la USO i a la CNT.

Infotaula d'organitzacióCol·lectius de Treballadors
Dades
Nom curtCCTT Modifica el valor a Wikidata
Tipussindicat Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1977 Modifica el valor a WikidataArenys de Munt Modifica el valor a Wikidata
logo del sindicat

Els CCTT foren fundats el maig del 1977 a Arenys de Munt, sota l'epígraf Cap al Sindicat de Catalunya i definit com a sindicat de classe, nacional, de base comarcal, assembleari i internacionalista. Encara que es van presentar a les eleccions sindicals, van participar en comitès d'empresa i en comitès de vaga, sempre van prioritzar el seu caràcter assembleari, de manera que allà on tenien majoria en el comitè les decisions d'aquest sempre havien de quedar supeditades a les decisions preses en assemblea pel conjunt dels treballadors de l'empresa o del ram. En les eleccions sindicals del 1978, els CCTT del Principat van aconseguir 70 delegats.

Pel que fa a la negociació de convenis col·lectius, els CCTT sempre van defensar que aquests fossin d'àmbit català (àmbit comarcal o regional-català), cosa que els va dur a vegades a enfrontar-se als grans sindicats que començaven a prioritzar l'àmbit estatal espanyol; aquest va ser el cas, per exemple, en el conflicte a arts gràfiques per a la negociació del conveni, en les assemblees del metall preparatòries del conveni provincial de Barcelona, o en el de la cinteria (tèxtil) a la comarca del Bages. En general va tenir implantació considerable a les comarques on el PSAN tenia major implantació, però la militància del sindicat va anar molt més enllà dels estrictes militants del PSAN, sobretot a mesura que el sindicat s'anava donant a conèixer a través de la seva participació en diferents lluites. Així, els principals nuclis dels CCTT van ser a les comarques del Maresme, Osona, Bages, Barcelona, Baix Llobregat, Baix Maestrat i Tarragona. En moltes altres comarques també hi va tenir afiliació, però en menor nombre. Per sectors, la principal implantació va ser en el metall, tèxtil, arts gràfiques, químiques, banca. Els mestres que eren militants del PSAN, però, van militar sindicalment a la USTEC. Al País Valencià el PSAN també va impulsar-hi, paral·lelament, la creació dels CCTT Cap al Sindicat del País Valencià que s'havien de coordinar de tu a tu amb els CCTT del Principat: va ser present amb afiliació en nombroses comarques, com la ja esmentada del Baix Maestrat. A partir de 1979 inicià una política de convergència amb altres formacions sindicals, i així a Osona s'integrà dins el Sindicat de Treballadors d'Osona (STO), i el 1980 participà, en la fundació de la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC), de la qual, després de diferents recorreguts, en van acabar sorgint els dos sindicats independentistes actuals: la I-CSC i la COS.

Tot i l'ús de les mateixes sigles (CCTT) els Col·lectius de Treballadors no s'han de confondre amb els Comitès de Treballadors, que es van constituir molts anys després.[1]

BibliografiaModifica

  • HISTÒRIA DEL SINDICALISME NACIONAL ALS PAÏSOS CATALANS (del SOCC a la COS, 1958-1989)", de Pere Meroño, 154 pàgines, Premi d'assaig Rovira i Virgili 2000, editat per Edicions El Mèdol (Tarragona) el març del 2001.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica