Obre el menú principal

Copa del Món de Futbol de 2018

XXI mundial de futbol masculí a Rússia

La Copa del Món de Futbol de 2018 és la XXIa edició de la Copa del Món de la FIFA, una competició de futbol internacional quadriennal que se celebra entre les seleccions nacionals masculines de les associacions membres de la FIFA. Es va celebrar entre el 14 de juny i el 15 de juliol de 2018 a Rússia.[1] Aquest país va rebre els drets per allotjar la competició el 2 de desembre de 2010.

Infotaula d'esdevenimentCopa del Món de Futbol de 2018
Logo Fußball-Weltmeisterschaft 2018.svg
2018 FIFA World Cup.svg
Tipus temporada esportiva
Data 14 juny –  15 juliol 2018
Lloc Estadi Lujniki, Otkritie Arena, Estadi Krestovski, Estadi de Kaliningrad, Kazan Arena, Estadi de Nijni Nóvgorod, Estadi de Samara, Volgograd Arena, Mordovia Arena, Rostov Arena, Estadi Olímpic de Sotxi i Estadi Central de Iekaterinburg
Estat Rússia
Organització FIFA
N. participants 32
Mascota Zabivaka
Esport futbol
Guanyador
Format per
Copa del Món de Futbol 2018 - Grup A
Copa del Món de Futbol 2018 - Grup F
Copa del Món de Futbol 2018 - Grup G
Copa del Món de Futbol 2018 - Grup H
Copa del Món de Futbol de 2018 - Segona fase
Copa del Món de Futbol 2018 - Grup E
Copa del Món de Futbol 2018 - Grup C
Copa del Món de Futbol 2018 - Grup D
Copa del Món de Futbol 2018 - Grup B
cerimònia d'inauguració de la Copa del món de futbol de 2018
Més informació
Lloc web Lloc web oficial
Etiqueta de Twitter #WorldCupRussia2018
Youtube: UCdXxjUQEYSyqemKeha2auwQ
Modifica les dades a Wikidata
França celebra el títol mundial.

Es tracta de la primera Copa del Món que es celebra a l'Europa de l'Est,[2] i l'onzena edició que es celebra al continent europeu. Per primera vegada en la història el torneig es disputa en dos continents diferents (Europa i Àsia).[3] Tots els estadis menys un es trobaven a la Rússia europea, amb l'objectiu de mantenir un programa de viatges prou adequat. Amb un cost estimat de 14.200 milions de dòlars, es tracta de la Copa del Món més cara de la història.[4]

La fase final consisteix en 32 seleccions nacionals, incloent 31 equips seleccionats mitjançant diferents fases classificatòries, i la selecció hoste, que es va classificar automàticament. Dels 32 equips, 20 repetien la seva participació de l'edició de 2014, inclosa la vigent campiona, la selecció alemanya, mentre que tant la selecció islandesa com la selecció panamenya participaven en una Copa del Món per primera vegada en la seva història. Es van disputar un total de 64 partits en 12 estadis situats en 11 ciutats diferents. La final es disputà el 15 de juliol a l'Estadi Lujniki de Moscou.[5]

Contingut

Selecció de la seuModifica

El 29 d'octubre de 2007 la FIFA va anul·lar el sistema de rotació de continents, encara que els països pertanyents a les confederacions que van albergar les dues edicions anteriors no poden presentar ara candidatures. Això descartaria els països de l'Àfrica (Sud-àfrica organitzarà l'edició de 2010) i Amèrica del Sud (Brasil farà el mateix el 2014) com a possibles organitzadors. El Comitè Executiu va confirmar el 20 de desembre a Tòquio que la FIFA obrirà un procés de candidatura simultani per als dos tornejos. El gener de 2009, es van enviar els formularis d'inscripció de candidatura a les associacions, i el Comitè Executiu de la FIFA nomenarà els dos amfitrions al final del procés de candidatura el desembre de 2010.

CalendariModifica

Data Esdeveniments
15 de gener de 2009 Inici formal de recepció de candidatures
2 de febrer de 2009 Tancament per presentar les candidatures
16 de març de 2009 Termini final per a la presentació dels formularis d'inscripció
14 maig 2010 Cap de presentació de l'informe complet per al concurs
2 desembre 2010 FIFA anunciarà les seus de 2018 i de 2022

Política de rotació de continentsModifica

 
Confederacions FIFA

Després de la selecció de les candidatures de la Copa del Món de Futbol de 2006, la FIFA va decidir una nova política per a determinar els amfitrions de les futures edicions. Les sis confederacions del món —que corresponen aproximadament als continents— es tornarien per a allotjar els campionats, per a una edició específica, dins de les seves associacions nacionals. Aquest sistema es va iniciar amb la selecció de (Sud-àfrica) 2010 i (Brasil) 2014, només oberta a membres CAF i CONMEBOL, respectivament.

El setembre de 2007, el sistema de rotació va ser objecte d'examen quan es va proposar que només les dues últimes confederacions seus de la Copa del Món no poguessin ser escollides. Aquesta proposta va ser aprovada el 29 d'octubre de 2007, a Zuric, Suïssa pel Comitè Executiu de la FIFA. En virtut d'aquesta política, només és permesa una oferta de la regió d'Amèrica del Nord, Àsia, Europa, o Oceania per a 2018, ja que Àfrica i Amèrica del Sud no són elegibles. De la mateixa manera, cap membre de la CONMEBOL podria haver fet una oferta per a 2022, ja que aquesta confederació fou escollida pel 2014.

Candidats inscrits a la FIFA a competir per l'organitzacióModifica

Els països que van expressar la seva intenció d'organitzar aquest torneig i el següent al President de la FIFA, Joseph Blatter, van ser els següents:

Candidatures descartadesModifica

El gener de 2009, la Federació Mexicana de Futbol va demanar a la FIFA ser seu del Mundial 2018, aprofitant la seva experiència en organitzar les Copes Mundials de 1970 i 1986, a més de comptar amb una gran afició futbolística. Tanmateix, el 28 de setembre del mateix any, Decío de María, secretari tècnic de la Federació, va descartar la candidatura a organitzar el Mundial de 2018 o 2022 causa de la falta de solvència econòmica del país per assumir els costos de l'esdeveniment.

VotacionsModifica

 
Representants de Rússia celebrant l'elecció el desembre de 2010.

Els resultats de la votació són els següents:[6]

Candidatures Vots
Primera ronda Segona ronda
Rússia 9 13
Portugal i Espanya 7 7
Bèlgica i Països Baixos 4 2
Anglaterra 2 Eliminada

SeusModifica

PlantillesModifica

 
Mascota del Mundial Zabivaka.

Cada equip havia de nomenar una llista preliminar de 35 jugadors. De la llista preliminar, l'equip va haver d'escollir una llista final de 23 jugadors (tres dels quals han de ser porters) el 4 de juny. Els jugadors de la plantilla final poden ser reemplaçats a causa d'una lesió greu fins a 24 hores abans de l'inici del primer partit de l'equip i aquests canvis no han d'haver format part de la llista preliminar.[9]

Per als jugadors escollits a l'equip preliminar de 35 jugadors, hi va haver un període de descans obligatori entre el 21 i el 27 de maig de 2018, excepte els que participaven en la final de la Lliga de Campions de la UEFA 2017–18, que es va jugar el 26 de maig.[10]

Inicialment, les llistes preliminars tenien 30 jugadors, però, al febrer de 2018, es va anunciar que el nombre de jugadors que es nomenarien en les llistes provisionals augmentaria a 35.[11]

ÀrbitresModifica

El 16 de març de 2018, el Consell de la FIFA va aprovar l'ús de l'Àrbitre assistent de vídeo (VAR) per primera vegada en un torneig de la Copa Mundial de la FIFA.[12]

El 29 de març de 2018, la FIFA va publicar la llista de 36 àrbitres i 63 àrbitres assistents seleccionats per supervisar partits.[13] El 30 d'abril de 2018, la FIFA va publicar la llista de 13 àrbitres assistents de video, que actuaran únicament com a VAR en el torneig.[14]

El 30 de maig de 2018, l'àrbitre saudita Fahad Al-Mirdasi va ser prohibit per vida per un intent de maninupació d'un partit,[15] i ell i els seus dos àrbitres assistents, Mohammed Al Abakry i Abdulah Al Shalwai, van ser eliminats. No es va nomenar un nou àrbitre, però dos ajudants assistents, Hasan Al Mahri dels Emirats Àrabs Units i Hiroshi Yamauchi del Japó, van ser afegits a la llista.[16][17]

ClassificacióModifica

En total, 209 de les 210 federacions afiliades a la FIFA van entrar a la fase de classificació, amb l'excepció de las seleccions de Zimbabwe i Indonèsia desqualificades del procés de classificació, mentre Rússia està classificat automàticament pel dret de ser el pais organitzador. Durant una sessió a Zuric, es va anunciar la repartició de les 31 places restants.

AFC
(4,5 places)
CAF
(5 places)
CONCACAF
(3,5 places)
CONMEBOL
(4,5 places)
OFC
(0,5 places)
UEFA
(13 places + Rússia)
Equips participants per ordre de classificació
  Aràbia Saudita   Egipte   Costa Rica   Argentina   Rússia (O)   Alemanya
  Austràlia   Marroc   Mèxic   Brasil   Anglaterra   Bèlgica
  Corea del Sud   Nigèria   Panamà   Colòmbia   Croàcia   Dinamarca
  Iran   Senegal   Perú   Espanya   França
  Japó   Tunísia   Uruguai   Islàndia   Polònia
  Portugal   Sèrbia
  Suècia   Suïssa

Sorteig de la fase classificatòriaModifica

El sorteig preliminar es va fer al Palau Konstantínovski de Sant Petersburg el 25 de juliol del 2015.

Sorteig FinalModifica

El sorteig final per a definir els grups del mundial es va dur a terme al Palau Estatal del Kremlin a Moscou el dia 1 de desembre del 2017.[18]

ParticipantsModifica

La Copa del Món de 2018 va ser la primera de la història per les seleccions de Panamà i d'Islàndia. El Senegal i Egipte disputaven el seu segon i tercer Mundial, respectivament. El Perú era la selecció participant que més edicions havia estat sense jugar a una Copa del Món, concretament d'ençà de la de 1982. Set dels vuit equips que han estat campions del món alguna vegada –Alemanya, Anglaterra, Argentina, Brasil, Espanya, França i Uruguai– es classificaren per al torneig, amb Itàlia com a gran absent.

Confederació Selecció Seleccionador Anteriors aparicions Millor resultat
AFC   Aràbia Saudita Juan Antonio Pizzi 1994-2006 Vuitens de final (1994)
  Austràlia Graham Arnold 1974, 2006-2014 Vuitens de final (2006)
  Corea del Sud Shin Tae-yong 1954, 1986-2014 Quart (2002)
  Iran Carlos Queiroz 1978, 1998, 2006, 2014 Fase de grups (1978, 1998, 2006, 2014)
  Japó Akira Nishino 1998-2014 Vuitens de final (2002, 2010)
CAF   Egipte Héctor Cúper 1934, 1990 Vuitens de final (1934)
  Marroc Hervé Renard 1970, 1986, 1994, 1998 Vuitens de final (1986)
  Nigèria Gernot Rohr 1994-2002, 2010, 2014 Vuitens de final (1994, 1998, 2014)
  Senegal Aliou Cissé 2002 Quarts de final (2002)
  Tunísia Nabil Maâloul 1978, 1998-2006 Fase de grups (1978, 1998-2006)
CONCACAF   Costa Rica Óscar Ramírez 1990, 2002, 2006, 2014 Quarts de final (2014)
  Mèxic Juan Carlos Osorio 1930, 1950-1970, 1978, 1986, 1994-2014 Quarts de final (1970, 1986)
  Panamà Hernán Darío Gómez
CONMEBOL   Argentina Jorge Sampaoli 1930, 1934, 1958-1966, 1974-2014 Campió (1978, 1986)
  Brasil Tite 1930-2014 Campió (1958, 1962, 1970, 1994, 2002)
  Colòmbia José Pékerman 1962, 1990-1998, 2014 Quarts de final (2014)
  Perú Ricardo Gareca 1930, 1970, 1978, 1982 Quarts de final (1970)
  Uruguai Óscar Tabárez 1930, 1950, 1954, 1962-1974, 1986, 1990, 2002, 2010, 2014 Campió (1930, 1950)
UEFA   Alemanya Joachim Löw 1934, 1938, 1954-2014 Campió (1954, 1974, 1990, 2014)
  Anglaterra Gareth Southgate 1950-1970, 1982-1990, 1998-2014 Campió (1966)
  Bèlgica Robert Martínez 1930-1938, 1954, 1970, 1982-2002, 2014 Quart (1986)
  Croàcia Zlatko Dalić 1998-2006, 2014 Tercer (1998)
  Dinamarca Åge Hareide 1986, 1998, 2002, 2010 Vuitens de final (1986, 2010)
  Espanya Fernando Hierro (interí) 1934, 1950, 1962, 1978-2014 Campió (2010)
  França Didier Deschamps 1930-1938, 1954, 1958, 1966, 1978-1986, 1998-2014 Campió (1998)
  Islàndia Heimir Hallgrímsson
  Polònia Adam Nawałka 1938, 1974-1986, 2002, 2006 Tercer (1974, 1982)
  Portugal Fernando Santos 1966, 1986, 2002-2014 Tercer (1966)
  Rússia Stanislav Txertxéssov 1994, 2002, 2014 Fase de grups (1994, 2002, 2014)
  Sèrbia Mladen Krstajić 1930, 1950-1962, 1974, 1982, 1990, 1998, 2006, 2010 Quart (1930, 1962)
  Suècia Janne Andersson 1934-1950, 1958, 1970-1978, 1990, 1994, 2002, 2006 Subcampió (1958)
  Suïssa Vladimir Petković 1934-1954, 1962, 1966, 1994, 2006-2014 Quarts de final (1934, 1938, 1954)

Primera faseModifica

Les 32 seleccions es reparteixen en vuit grups de quatre, anomenats de A a H. Els quatre equips s'enfronten una vegada entre si en un sistema de tots contra tots, per un total de tres jornades de dos partits cada una. Cada victòria són 3 punts per al guanyador i cada empat 1 punt per sengles equips. Una vegada jugats tots els partits, els dos millors equips de cada grup avancen a la segona fase, d'eliminació directa.

Els criteris de classificació són els següents, per ordre de preferència:[19]

  1. més punts obtinguts en tots els partits del grup;
  2. major diferència de gols en tots els partits del grup;
  3. més gols anotats en tots els partits del grup;

Si dos o més equips continuen igualats després d'aplicar els tres criteris anteriors, s'apliquen els criteris següents entre els equips involucrats:

  1. més punts obtinguts en els partits del grup entre els equips involucrats;
  2. major diferència de gols en els partits del grup entre els equips involucrats;
  3. més gols anotats en els partits del grup entre els equips involucrats;
  4. més punts de fair play (una sola penalització per jugador i partit)
    • primera targeta groga: -1 punt;
    • doble targeta groga (vermella indirecta): -3 punts;
    • targeta vermella directa: -4 punts;
    • targeta groga més targeta vermella directa: -5 punts;
  5. sorteig del Comitè Organitzador de la FIFA.

Grup AModifica

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1   Uruguai 3 3 0 0 5 0 +5 9 Avança a segona fase
2   Rússia (H) 3 2 0 1 8 4 +4 6
3   Aràbia Saudita 3 1 0 2 2 7 −5 3
4   Egipte 3 0 0 3 2 6 −4 0
Font: FIFA
(H) Amfitrió.
Rússia   5–0   Aràbia Saudita
Gazinski   12'
Txérixev   43'90+1'
Dziuba   71'
Golovín   90+4'
Informe
Egipte   0–1   Uruguai
Informe Giménez   89'

Rússia   3–1   Egipte
Fathy   47' (p.p.)
Txérixev   59'
Dziuba   62'
Informe Salah   73' (p.)
Uruguai   1–0   Aràbia Saudita
Suárez   23' Informe

Uruguai   3–0   Rússia
Suárez   10'
Txérixev   23' (p.p.)
Cavani   90'
Informe Smólnikov     36'
  Cosmos Arena, Samara
  41.970[24] espectadors
  Luis Suárez (Uruguai)
Aràbia Saudita   2–1   Egipte
Salman   45+6' (p.)
Salem   90+5'
Informe Salah   22'
  Volgograd Arena, Volgograd
  36.823[25] espectadors
  Mohamed Salah (Egipte)

Grup BModifica

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1   Espanya 3 1 2 0 6 5 +1 5 Avança a segona fase
2   Portugal 3 1 2 0 5 4 +1 5
3   Iran 3 1 1 1 2 2 0 4
4   Marroc 3 0 1 2 2 4 −2 1
Font: FIFA
Marroc   0–1   Iran
Informe Bouhaddouz   90+5' (p.p.)
  Estadi Krestovsky, Sant Petersburg
  62.548[26] espectadors
  Amine Harit (Marroc)
Portugal   3–3   Espanya
Cristiano Ronaldo   4' (p.)44'88' Informe Diego Costa   24'55'
Nacho   58'
  Estadi Olímpic de Sotxi, Sotxi
  43.866[27] espectadors
  Cristiano Ronaldo (Portugal)

Portugal   1–0   Marroc
Cristiano Ronaldo   4' Informe
  Estadi Lujniki, Moscou
  78.011[28] espectadors
  Cristiano Ronaldo (Portugal)
Iran   0–1   Espanya
Informe Diego Costa   54'
  Kazan Arena, Kazan
  42.718 espectadors
  Diego Costa (Espanya)

Iran   1–1   Portugal
Ansarifard   90+3' (p.) Informe Quaresma   45'
  Mordovia Arena, Saransk
  41.685 espectadors
  Ricardo Quaresma (Portugal)
Espanya   2–2   Marroc
Isco   19'
Iago Aspas   90+1'
Informe Boutaïb   14'
En-Nesyri   81'
  Estadi de Kaliningrad, Kaliningrad
  33.973 espectadors
  Isco (Espanya)

Grup CModifica

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1   França 3 2 1 0 3 1 +2 7 Avança a segona fase
2   Dinamarca 3 1 2 0 2 1 +1 5
3   Perú 3 1 0 2 2 2 0 3
4   Austràlia 3 0 1 2 2 5 −3 1
Font: FIFA
França   2–1   Austràlia
Griezmann   58' (p.)
Behich   81' (p.p.)
Informe Jedinak   62' (p.)
  Kazan Arena, Kazan
  41.279[29] espectadors
Perú   0–1   Dinamarca
Informe Poulsen   59'

França   1–0   Perú
Mbappé   34' Informe
Dinamarca   1–1   Austràlia
Eriksen   7' Informe Jedinak   38' (p.)

Dinamarca   0–0   França
Informe
  Estadi Lujniki, Moscou
  78.011 espectadors
Austràlia   0–2   Perú
Informe Carrillo   18'
Guerrero   50'

Grup DModifica

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1   Croàcia 3 3 0 0 7 1 +6 9 Avança a segona fase
2   Argentina 3 1 1 1 3 5 −2 4
3   Nigèria 3 1 0 2 3 4 −1 3
4   Islàndia 3 0 1 2 2 5 −3 1
Font: FIFA
Argentina   1–1   Islàndia
Agüero   19' Informe Finnbogason   23'
Croàcia   2–0   Nigèria
Etebo   32' (p.p.)
Modrić   71' (p.)
Informe

Argentina   0–3   Croàcia
Informe Rebić   53'
Modrić   80'
Rakitić   90+1'
Nigèria   2–0   Islàndia
Musa   49'75' Informe

Nigèria   1–2   Argentina
Moses   51' (p.) Informe Messi   14'
Rojo   86'
Islàndia   1–2   Croàcia
G. Sigurðsson   76' (p.) Informe Badelj   53'
Perišić   90'

Grup EModifica

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1   Brasil 3 2 1 0 5 1 +4 7 Avança a segona fase
2   Suïssa 3 1 2 0 5 4 +1 5
3   Sèrbia 3 1 0 2 2 4 −2 3
4   Costa Rica 3 0 1 2 2 5 −3 1
Font: FIFA
Brasil   1–1   Suïssa
Coutinho   20' Informe Zuber   50'
Costa Rica   0–1   Sèrbia
Informe Kolarov   56'

Brasil   2–0   Costa Rica
Coutinho   90+1'
Neymar   90+7'
Informe
Sèrbia   1–2   Suïssa
Mitrović   5' Informe Xhaka   52'
Shaqiri   90'

Sèrbia   0–2   Brasil
Informe Paulinho   36'
Thiago Silva   68'
Suïssa   2–2   Costa Rica
Džemaili   31'
Drmić   88'
Informe Waston   56'
Sommer   90+3' (p.p.)

Grup FModifica

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1   Suècia 3 2 0 1 5 2 +3 6 Avança a segona fase
2   Mèxic 3 2 0 1 3 4 −1 6
3   Corea del Sud 3 1 0 2 3 3 0 3
4   Alemanya 3 1 0 2 2 4 −2 3
Font: FIFA
Alemanya   0–1   Mèxic
Informe Lozano   35'
  Estadi Lujniki, Moscou
  78.011 espectadors
  Hirving Lozano (Mèxic)
Suècia   1–0   Corea del Sud
Granqvist   65' (p.) Informe

Alemanya   2–1   Suècia
Reus   48'
Boateng     82'
Kroos   90+5'
Informe Toivonen   32'
  Estadi Olímpic de Sotxi, Sotxi
  44.287 espectadors
  Marco Reus (Alemanya)
Corea del Sud   1–2   Mèxic
Son Heung-min   90+3' Informe Carlos Vela   27' (p.)
Hernández   66'
  Rostov Arena, Rostov del Don
  43.472[36] espectadors
  Javier Hernández (Mèxic)

Corea del Sud   2–0   Alemanya
Kim Young-won   90+3'
Son Heung-min   90+6'
Informe
Mèxic   0–3   Suècia
Informe Augustinsson   50'
Granqvist   61' (p.)
Álvarez   74' (p.p.)

Grup GModifica

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1   Bèlgica 3 3 0 0 9 2 +7 9 Avança a segona fase
2   Anglaterra 3 2 0 1 8 3 +5 6
3   Tunísia 3 1 0 2 5 8 −3 3
4   Panamà 3 0 0 3 2 11 −9 0
Font: FIFA
Bèlgica   3–0   Panamà
Mertens   47'
Lukaku   69'75'
Informe
Tunísia   1–2   Anglaterra
Sassi   35' (p.) Informe Kane   11'90+1'

Bèlgica   5–2   Tunísia
E. Hazard   6' (p.)51'
Lukaku   16'45+3'
Batshuayi   90'
Informe Bronn   18'
Khazri   90+3'
Anglaterra   6–1   Panamà
Stones   8'40'
Kane   22' (p.)45+1' (p.)62'
Lingard   36'
Informe Baloy   78'

Anglaterra   0–1   Bèlgica
Informe Januzaj   51'
Panamà   1–2   Tunísia
Meriah   33' (p.p.) Informe Ben Youssef   51'
Khazri   66'

Grup HModifica

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1   Colòmbia 3 2 0 1 5 2 +3 6 Avança a segona fase
2   Japó 3 1 1 1 4 4 0 4
3   Senegal 3 1 1 1 4 4 0 4
4   Polònia 3 1 0 2 2 5 −3 3
Font: FIFA
Polònia   1–2   Senegal
Krychowiak   86' Informe Cionek   37' (p.p.)
Niang   60'
  Otkritie Arena, Moscou
  44.190 espectadors
Colòmbia   1–2   Japó
Carlos Sánchez   3'
Quintero   39'
Informe Kagawa   6' (p.)
Osako   73'
  Mordovia Arena, Saransk
  40.842 espectadors

Polònia   0–3   Colòmbia
Informe Y. Mina   40'
Falcao   70'
Cuadrado   75'
Japó   2–2   Senegal
Inui   34'
Honda   78'
Informe Mané   11'
Wagué   71'

Japó   0–1   Polònia
Informe Bednarek   59'
Senegal   0–1   Colòmbia
Informe Y. Mina   74'
  Cosmos Arena, Samara
  41.970[46] espectadors

Segona faseModifica

La segona fase és eliminatòria a partit únic. Si un partit està empatat al final del temps reglamentari, es juga una pròrroga de 30 minuts (dues parts de 15 minuts) i si al final d'aquesta el final prossegueix, es juga una tanda de penals per determinar el guanyador de l'eliminatòria.[19] Per primera vegada en una Copa del Món de la FIFA, si es juga una pròrroga es permetrà una quarta substitució addicional per bàndol.[12]

 
Vuitens de finalQuarts de finalSemifinalsFinal
 
              
 
30 juny – Sotxi
 
 
  Uruguai2
 
6 juliol – Nijni Novgorod
 
  Portugal1
 
  Uruguai0
 
30 juny – Kazan
 
  França2
 
  França4
 
10 juliol – St. Petersburg
 
  Argentina3
 
  França1
 
2 juliol – Samara
 
  Bèlgica0
 
  Brasil2
 
6 juliol – Kazan
 
  Mèxic0
 
  Brasil1
 
2 juliol – Rostov del Don
 
  Bèlgica2
 
  Bèlgica3
 
15 juliol – Moscou (Lujniki)
 
  Japó2
 
  França4
 
1 juliol – Moscou (Lujniki)
 
  Croàcia2
 
  Espanya1 (3)
 
7 juliol – Sotxi
 
  Rússia (p.)1 (4)
 
  Rússia2 (3)
 
1 juliol – Nijni Novgorod
 
  Croàcia (p.)2 (4)
 
  Croàcia (p.)1 (3)
 
11 juliol – Moscou (Lujniki)
 
  Dinamarca1 (2)
 
  Croàcia (pr.)2
 
3 juliol – St. Petersburg
 
  Anglaterra1 Tercer lloc
 
  Suècia1
 
7 juliol – Samara14 juliol – St. Petersburg
 
  Suïssa0
 
  Suècia0  Bèlgica2
 
3 juliol – Moscou (Otkritie)
 
  Anglaterra2   Anglaterra0
 
  Colòmbia1 (3)
 
 
  Anglaterra1 (4)
 

Vuitens de finalModifica

França   4–3   Argentina
Griezmann   13' (p.)
Pavard   57'
Mbappé   64'68'
Informe Di María   41'
Mercado   48'
Agüero   90+3'
  Kazan Arena, Kazan
  42.873[47] espectadors
  Kylian Mbappé (França)[48]

Uruguai   2–1   Portugal
Cavani   7'62' Informe Pepe   55'

Espanya   1–1 (pr.)   Rússia
Ignaxévitx   12' (p.p.) Informe Dziuba   41' (p.)
Tanda de penals
Iniesta  
Piqué  
Koke  
Ramos  
Aspas  
3–4   Smólov
  Ignaxévitx
  Golovín
  Txérixev
  Estadi Lujniki, Moscou
  78.011[51] espectadors
  Ígor Akinféiev (Rússia)

Croàcia   1–1 (pr.)   Dinamarca
Mandžukić   4' Informe M. Jørgensen   1'
Tanda de penals
Badelj  
Kramarić  
Modrić  
Pivarić  
Rakitić  
3–2   Eriksen
  Kjær
  Krohn-Dehli
  Schöne
  N. Jørgensen

Brasil   2–0   Mèxic
Neymar   51'
Firmino   88'
Informe
  Cosmos Arena, Samara
  41.970[54] espectadors
  Neymar (Brasil)

Bèlgica   3–2   Japó
Vertonghen   69'
Fellaini   74'
Chadli   90+4'
Informe Haraguchi   48'
Inui   52'
  Rostov Arena, Rostov del Don
  41.466[55] espectadors
  Eden Hazard (Bèlgica)

Suècia   1–0   Suïssa
Forsberg   66' Informe Lang   90+4'
  Estadi Krestovsky, Sant Petersburg
  64.042[56] espectadors
  Emil Forsberg (Suècia)

Colòmbia   1–1 (pr.)   Anglaterra
Y. Mina   90+3' Informe Kane   57' (p.)
Tanda de penals
Falcao  
Cuadrado  
Muriel  
Uribe  
Bacca  
3–4 Kane  
Rashford  
Henderson  
Trippier  
Dier  
  Otkritie Arena, Moscou
  44.190[57] espectadors
  Harry Kane (Anglaterra)

Quarts de finalModifica

Uruguai   0–2   França
Informe Varane   40'
Griezmann   61'

Brasil   1–2   Bèlgica
Renato Augusto   78' Informe Fernandinho   13' (p.p.)
De Bruyne   31'
  Kazan Arena, Kazan
  42.873 espectadors
  Kevin De Bruyne (Bèlgica)

Suècia   0–2   Anglaterra
Informe Maguire   30'
Dele Alli   59'

Rússia   2–2 (pr.)   Croàcia
Txérixev   31'
Fernandes   115'
Informe Kramarić   39'
Vida   101'
Tanda de penals
Smólov  
Dzagóiev  
Fernandes  
Ignaxévitx  
Kuziàiev  
3–4   Brozović
  Kovačić
  Modrić
  Vida
  Rakitić

SemifinalsModifica

França   1–0   Bèlgica
Umtiti   51' Informe
  Estadi Krestovsky, Sant Petersburg
  64.286 espectadors
  Samuel Umtiti (França)

Croàcia   2–1 (pr.)   Anglaterra
Perišić   68'
Mandžukić   109'
Informe Trippier   5'
  Estadi Lujniki, Moscou
  78.011 espectadors
  Ivan Perišić (Croàcia)

Partit pel tercer llocModifica

Bèlgica   2–0   Anglaterra
Meunier   4'
E. Hazard   82'
Informe
  Estadi Krestovsky, Sant Petersburg
  64.406 espectadors
  Eden Hazard (Bèlgica)

FinalModifica

França   4–2   Croàcia
Mandžukić   18' (p.p.)
Griezmann   38' (p.)
Pogba   59'
Mbappé   65'
Informe Perišić   28'
Mandžukić   69'

CronologiaModifica

14 de juny
  • El primer partit de la competició va ser entre Rússia i l'Aràbia Saudita. Per quarta Copa del Món consecutiva, el partit de debut el va jugar la selecció amfitriona. Iuri Gazinski, de cap, va anotar el primer gol del mundial i obrí camí a una victòria del seu equip per 5–0.
15 de juny
16 de juny
17 de juny
20 de juny
21 de juny
  • Classificats pels vuitens de final:   França (Grup C),   Croàcia (Grup D)
  • Eliminat:   Perú (Grup C)
22 de juny
23 de juny
  • El partit entre Bèlgica i Tunísia, amb un resultat final de 5–2, marcà el rècord de més partits seguits en una Copa del Món sense un empat a zero, amb 27. Prèviament, el rècord el tenia la Copa del Món de 1954, amb gols en tots els seus 26 partits.[62]
  • Romelu Lukaku, amb dos gols davant els tunisians, es va convertir en el primer jugador d'ençà de Diego Maradona en anotar dos doblets consecutius en una Copa del Món.[63]
24 de juny
  • La victòria per 6–1 d'Anglaterra sobre Panamà va ser la major de la història dels anglesos en una Copa del Món, millorant el seu rècord previ de 3–0 aconseguit en tres ocasions, així com l'única vegada que aquests hi superaven els tres gols anotats en un mateix partit.[64] En aquest mateix partit, Felipe Baloy va anotar el primer gol panameny de la història a un Mundial.[65]
  • Amb el seu gol contra el Japó, el senegalès Moussa Wagué es va convertir en l'anotador africà més jove de la història en una Copa del Món (19 anys i 268 dies).[66]
  • Classificats pels vuitens de final:   Anglaterra (Grup G),   Bèlgica (Grup G)
  • Eliminats:   Panamà (Grup G),   Tunísia (Grup G),   Polònia (Grup H)
25 de juny
  • En l'últim partit d'Egipte en aquesta Copa del Món, contra l'Aràbia Saudita, el seu porter Essam El-Hadary es va convertir en el jugador més vell de la història de la competició, jugant amb 45 anys i 161 dies.[67]
  • El penal assenyalat a favor de Portugal en el partit contra l'Iran va ser el 19è d'aquesta edició (8è gràcies al vídeoarbitratge), un rècord absolut a la Copa del Món, superant els 18 penals xiulats en les edicions del 1990, 1998 i 2002.[68][69]
  • Classificats pels vuitens de final:   Espanya (Grup B),   Portugal (Grup B)
  • Eliminat:   Iran (Grup B)
26 de juny
27 de juny
28 de juny
  • Havent-se jugat tots els partits del Grup H, el Japó i el Senegal quedaren amb el mateix nombre de punts, la mateixa diferència de gols, el mateix nombre de gols a favor i empataren el seu enfrontament directe, obligant a aplicar el criteri de punts de fair play per determinar qui avançava a la segona fase i qui quedava eliminat (-4 el Japó i -6 el Senegal). Era la primera vegada a la història que es requeria d'aquest criteri per desempatar entre dos equips.[73][74]
  • Classificats pels vuitens de final:   Colòmbia (Grup H),   Japó (Grup H)
  • Eliminat:   Senegal (Grup H)
30 de juny
1 de juliol
  • Espanya, que mai no havia aconseguit guanyar una selecció amfitriona en una Copa del Món, allargà la seva malastrugança en aquest aspecte perdent contra Rússia en tanda de penals; era la quarta vegada en la seva història, després de caure eliminada contra Itàlia (1934), Brasil (1950) i Corea del Sud (2002).[77] La selecció espanyola va completar més d'un miler de passades, rècord absolut de la competició, malgrat caure eliminada.[78]
  • Classificats pels quarts de final:   Croàcia,   Rússia
  • Eliminats:   Dinamarca,   Espanya
2 de juliol
  • Mèxic va quedar eliminada a vuitens de final per setena Copa del Món consecutiva –més del doble de vegades que qualsevol altra selecció–, perdent per 2–0 contra el Brasil.[79]
  • Classificats pels quarts de final:   Bèlgica,   Brasil
  • Eliminats:   Japó,   Mèxic
3 de juliol
6 de juliol
  • L'eliminació del Brasil en mans de Bèlgica i de l'Uruguai en mans de França va implicar que, per cinquena vegada a la història, hi hagués únicament seleccions europees a les semifinals d'una Copa del Món.[81] A més, seria la primera vegada en què el Brasil, Alemanya i l'Argentina estarien simultàniament absents a les semifinals.[82]
  • Classificats per les semifinals:   Bèlgica,   França
  • Eliminats:   Brasil,   Uruguai
7 de juliol
10 de juliol
  • Classificat per la final:   França
  • Classificat pel partit pel tercer lloc:   Bèlgica
11 de juliol
  • Classificat per la final:   Croàcia
  • Classificat pel partit pel tercer lloc:   Anglaterra
14 de juliol
15 de juliol

EstadístiquesModifica

GolejadorsModifica

 
Pilota del Mundial Telstar 18
 
Harry Kane aconseguí la Bota d'Or del torneig, amb 6 dianes i un hat-trick
 
El brasiler Fernandinho, autor d'un autogol per la selecció belga. Aquesta Copa del Món fou l'escenari de 12 autogols, un rècord que duplicava l'anterior.

No computen els gols en tanda de penals.

6 gols
4 gols
3 gols
2 gols
1 gol