Copa del Món de Futbol de 2018

XXI mundial de futbol masculí a Rússia
(S'ha redirigit des de: Copa del Món de futbol de 2018)
Plantilla:Infobox sports competitionCopa del Món de Futbol de 2018
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusCopa del Món de Futbol Modifica el valor a Wikidata
MascotaZabivaka Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIFA Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants32 Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  dates
LocalitzacióEstadi Krestovski (Sant Petersburg)
Estadi Central de Iekaterinburg (Iekaterinburg)
Estadi de Nijni Nóvgorod (Nijni Nóvgorod)
Kazan Arena (Kazan)
Otkritie Arena (Pokrovskoye-Streshnevo District (en) Tradueix)
Estadi Lujniki (Districte de Khamóvniki)
Estadi de Kaliningrad (Kaliningrad)
Mordovia Arena (Saransk)
Estadi de Samara (Samara)
Volgograd Arena (Volgograd)
Rostov Arena (Rostov del Don)
Estadi Olímpic de Sotxi (Sotxi) Modifica el valor a Wikidata
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps14 juny 2018 – 15 juliol 2018 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició21  (2018) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocFrança Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits64 Modifica el valor a Wikidata
Gols169 Modifica el valor a Wikidata
Màxim golejadorHarry KaneAnglaterra (6)
Millor jugadorLuka ModrićCroàcia
Millor jugador joveKylian MbappéFrança
Millor porterThibaut CourtoisBèlgica Modifica el valor a Wikidata
Altres
Etiqueta#WorldCupRussia2018 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfifa.com… Modifica el valor a Wikidata

França celebra el títol mundial.

La Copa del Món de Futbol de 2018 va ser la XXIa edició de la Copa del Món de la FIFA, una competició de futbol internacional quadriennal que se celebra entre les seleccions nacionals masculines de les associacions membres de la FIFA. Es va celebrar entre el 14 de juny i el 15 de juliol de 2018 a Rússia.[1] Aquest país va rebre els drets per allotjar la competició el 2 de desembre de 2010.

Es tracta de la primera Copa del Món que se celebra a l'Europa de l'Est,[2] i l'onzena edició que se celebra al continent europeu. Per primera vegada en la història el torneig es disputa en dos continents diferents (Europa i Àsia).[3] Tots els estadis menys un es trobaven a la Rússia europea, amb l'objectiu de mantenir un programa de viatges prou adequat. Amb un cost estimat de 14.200 milions de dòlars, es tracta de la Copa del Món més cara de la història.[4]

La fase final consisteix en 32 seleccions nacionals, incloent 31 equips seleccionats mitjançant diferents fases classificatòries, i la selecció hoste, que es va classificar automàticament. Dels 32 equips, 20 repetien la seva participació de l'edició de 2014, inclosa la vigent campiona, la selecció alemanya, mentre que tant la selecció islandesa com la selecció panamenya participaven en una Copa del Món per primera vegada en la seva història. Es van disputar un total de 64 partits en 12 estadis situats en 11 ciutats diferents. La final es disputà el 15 de juliol a l'Estadi Lujniki de Moscou.[5]

Selecció de la seu

modifica

El 29 d'octubre de 2007 la FIFA va anul·lar el sistema de rotació de continents, encara que els països pertanyents a les confederacions que van albergar les dues edicions anteriors no poden presentar ara candidatures. Això descartaria els països de l'Àfrica (Sud-àfrica organitzarà l'edició de 2010) i Amèrica del Sud (Brasil farà el mateix el 2014) com a possibles organitzadors. El Comitè Executiu va confirmar el 20 de desembre a Tòquio que la FIFA obrirà un procés de candidatura simultani per als dos tornejos. El gener de 2009, es van enviar els formularis d'inscripció de candidatura a les associacions, i el Comitè Executiu de la FIFA nomenarà els dos amfitrions al final del procés de candidatura el desembre de 2010.

Calendari

modifica
Data Esdeveniments
15 de gener de 2009 Inici formal de recepció de candidatures
2 de febrer de 2009 Tancament per presentar les candidatures
16 de març de 2009 Termini final per a la presentació dels formularis d'inscripció
14 maig 2010 Cap de presentació de l'informe complet per al concurs
2 desembre 2010 FIFA anunciarà les seus de 2018 i de 2022

Política de rotació de continents

modifica
Confederacions FIFA

Després de la selecció de les candidatures de la Copa del Món de Futbol de 2006, la FIFA va decidir una nova política per a determinar els amfitrions de les futures edicions. Les sis confederacions del món —que corresponen aproximadament als continents— es tornarien per a allotjar els campionats, per a una edició específica, dins de les seves associacions nacionals. Aquest sistema es va iniciar amb la selecció de (Sud-àfrica) 2010 i (Brasil) 2014, només oberta a membres CAF i CONMEBOL, respectivament.

El setembre de 2007, el sistema de rotació va ser objecte d'examen quan es va proposar que només les dues últimes confederacions seus de la Copa del Món no poguessin ser escollides. Aquesta proposta va ser aprovada el 29 d'octubre de 2007, a Zúric, Suïssa pel Comitè Executiu de la FIFA. En virtut d'aquesta política, només és permesa una oferta de la regió de l'Amèrica del Nord, Àsia, Europa, o Oceania per a 2018, ja que Àfrica i Amèrica del Sud no són elegibles. De la mateixa manera, cap membre de la CONMEBOL podria haver fet una oferta per a 2022, ja que aquesta confederació fou escollida pel 2014.

Candidats inscrits a la FIFA a competir per l'organització

modifica

Els països que van expressar la seva intenció d'organitzar aquest torneig i el següent al President de la FIFA, Joseph Blatter, van ser els següents:

Candidatures descartades

modifica

El gener de 2009, la Federació Mexicana de Futbol va demanar a la FIFA ser seu del Mundial 2018, aprofitant la seva experiència en organitzar les Copes Mundials de 1970 i 1986, a més de comptar amb una gran afició futbolística. Tanmateix, el 28 de setembre del mateix any, Decío de María, secretari tècnic de la Federació, va descartar la candidatura a organitzar el Mundial de 2018 o 2022 causa de la falta de solvència econòmica del país per assumir els costos de l'esdeveniment.

Votacions

modifica
Representants de Rússia celebrant l'elecció el desembre de 2010.

Els resultats de la votació són els següents:[6]

Candidatures Vots
Primera ronda Segona ronda
Rússia 9 13
Portugal i Espanya 7 7
Bèlgica i Països Baixos 4 2
Anglaterra 2 Eliminada
Moscou Sant Petersburg Kaliningrad
Estadi Lujniki Otkritie Arena Estadi Krestovski Estadi de Kaliningrad
Capacitat: 81.000 Capacitat: 44.929 Capacitat: 66.881 Capacitat: 35.000[7]
Kazan Nijni Nóvgorod
Kazan Arena Nijni Nóvgorod Stadium
Capacitat: 45.105[8]
Capacitat: 44.899
Samara Volgograd
Cosmos Arena Volgograd Arena
Capacitat: 44.918 Capacitat: 45.015
Saransk Rostov del Don Sotxi Iekaterinburg
Mordovia Arena Rostov Arena Estadi Olímpic de Sotxi Estadi Central de Iekaterinburg
Capacitat: 45.015 Capacitat: 43.702 Capacitat: 47.659 Capacitat: 35.000[7]

Plantilles

modifica
Mascota del Mundial Zabivaka.

Cada equip havia de nomenar una llista preliminar de 35 jugadors. De la llista preliminar, l'equip va haver d'escollir una llista final de 23 jugadors (tres dels quals han de ser porters) el 4 de juny. Els jugadors de la plantilla final poden ser reemplaçats a causa d'una lesió greu fins a 24 hores abans de l'inici del primer partit de l'equip i aquests canvis no han d'haver format part de la llista preliminar.[9]

Per als jugadors escollits a l'equip preliminar de 35 jugadors, hi va haver un període de descans obligatori entre el 21 i el 27 de maig de 2018, excepte els que participaven en la final de la Lliga de Campions de la UEFA 2017–18, que es va jugar el 26 de maig.[10]

Inicialment, les llistes preliminars tenien 30 jugadors, però, al febrer de 2018, es va anunciar que el nombre de jugadors que es nomenarien en les llistes provisionals augmentaria a 35.[11]

Àrbitres

modifica

El 16 de març de 2018, el Consell de la FIFA va aprovar l'ús de l'Àrbitre assistent de vídeo (VAR) per primera vegada en un torneig de la Copa Mundial de la FIFA.[12]

El 29 de març de 2018, la FIFA va publicar la llista de 36 àrbitres i 63 àrbitres assistents seleccionats per supervisar partits.[13] El 30 d'abril de 2018, la FIFA va publicar la llista de 13 àrbitres assistents de video, que actuaran únicament com a VAR en el torneig.[14]

El 30 de maig de 2018, l'àrbitre saudita Fahad Al-Mirdasi va ser prohibit per vida per un intent de maninupació d'un partit,[15] i ell i els seus dos àrbitres assistents, Mohammed Al Abakry i Abdulah Al Shalwai, van ser eliminats. No es va nomenar un nou àrbitre, però dos ajudants assistents, Hasan Al Mahri dels Emirats Àrabs Units i Hiroshi Yamauchi del Japó, van ser afegits a la llista.[16][17]

Classificació

modifica

En total, 209 de les 210 federacions afiliades a la FIFA van entrar a la fase de classificació, amb l'excepció de las seleccions de Zimbàbue i Indonèsia desqualificades del procés de classificació, mentre Rússia està classificat automàticament pel dret de ser el pais organitzador. Durant una sessió a Zúric, es va anunciar la repartició de les 31 places restants.

AFC
(4,5 places)
CAF
(5 places)
CONCACAF
(3,5 places)
CONMEBOL
(4,5 places)
OFC
(0,5 places)
UEFA
(13 places + Rússia)
Equips participants per ordre de classificació
 Aràbia Saudita  Egipte  Costa Rica  Argentina  Rússia (O)  Alemanya
 Austràlia  Marroc  Mèxic  Brasil  Anglaterra  Bèlgica
 Corea del Sud  Nigèria  Panamà  Colòmbia  Croàcia  Dinamarca
 Iran  Senegal  Perú  Espanya  França
 Japó  Tunísia  Uruguai  Islàndia  Polònia
 Portugal  Sèrbia
 Suècia  Suïssa

Sorteig de la fase classificatòria

modifica

El sorteig preliminar es va fer al Palau Konstantínovski de Sant Petersburg el 25 de juliol del 2015.

Sorteig Final

modifica

El sorteig final per a definir els grups del mundial es va dur a terme al Palau Estatal del Kremlin a Moscou el dia 1 de desembre del 2017.[18]

Participants

modifica

La Copa del Món de 2018 va ser la primera de la història per les seleccions de Panamà i d'Islàndia. El Senegal i Egipte disputaven el seu segon i tercer Mundial, respectivament. El Perú era la selecció participant que més edicions havia estat sense jugar a una Copa del Món, concretament d'ençà de la de 1982. Set dels vuit equips que han estat campions del món alguna vegada –Alemanya, Anglaterra, Argentina, Brasil, Espanya, França i Uruguai– es classificaren per al torneig, amb Itàlia com a gran absent.

Confederació Selecció Seleccionador Anteriors aparicions Millor resultat
AFC Aràbia Saudita Aràbia Saudita Juan Antonio Pizzi 1994-2006 Vuitens de final (1994)
Austràlia Austràlia Graham Arnold 1974, 2006-2014 Vuitens de final (2006)
Corea del Sud Corea del Sud Shin Tae-yong 1954, 1986-2014 Quart (2002)
Iran Iran Carlos Queiroz 1978, 1998, 2006, 2014 Fase de grups (1978, 1998, 2006, 2014)
Japó Japó Akira Nishino 1998-2014 Vuitens de final (2002, 2010)
CAF Egipte Egipte Héctor Cúper 1934, 1990 Vuitens de final (1934)
Marroc Marroc Hervé Renard 1970, 1986, 1994, 1998 Vuitens de final (1986)
Nigèria Nigèria Gernot Rohr 1994-2002, 2010, 2014 Vuitens de final (1994, 1998, 2014)
Senegal Senegal Aliou Cissé 2002 Quarts de final (2002)
Tunísia Tunísia Nabil Maâloul 1978, 1998-2006 Fase de grups (1978, 1998-2006)
CONCACAF Costa Rica Costa Rica Óscar Ramírez 1990, 2002, 2006, 2014 Quarts de final (2014)
Mèxic Mèxic Juan Carlos Osorio 1930, 1950-1970, 1978, 1986, 1994-2014 Quarts de final (1970, 1986)
Panamà Panamà Hernán Darío Gómez
CONMEBOL Argentina Argentina Jorge Sampaoli 1930, 1934, 1958-1966, 1974-2014 Campió (1978, 1986)
Brasil Brasil Tite 1930-2014 Campió (1958, 1962, 1970, 1994, 2002)
Colòmbia Colòmbia José Pékerman 1962, 1990-1998, 2014 Quarts de final (2014)
Perú Perú Ricardo Gareca 1930, 1970, 1978, 1982 Quarts de final (1970)
Uruguai Uruguai Óscar Tabárez 1930, 1950, 1954, 1962-1974, 1986, 1990, 2002, 2010, 2014 Campió (1930, 1950)
UEFA Alemanya Alemanya Joachim Löw 1934, 1938, 1954-2014 Campió (1954, 1974, 1990, 2014)
Anglaterra Anglaterra Gareth Southgate 1950-1970, 1982-1990, 1998-2014 Campió (1966)
Bèlgica Bèlgica Robert Martínez 1930-1938, 1954, 1970, 1982-2002, 2014 Quart (1986)
Croàcia Croàcia Zlatko Dalić 1998-2006, 2014 Tercer (1998)
Dinamarca Dinamarca Åge Hareide 1986, 1998, 2002, 2010 Vuitens de final (1986, 2010)
Espanya Espanya Fernando Hierro (interí) 1934, 1950, 1962, 1978-2014 Campió (2010)
França França Didier Deschamps 1930-1938, 1954, 1958, 1966, 1978-1986, 1998-2014 Campió (1998)
Islàndia Islàndia Heimir Hallgrímsson
Polònia Polònia Adam Nawałka 1938, 1974-1986, 2002, 2006 Tercer (1974, 1982)
Portugal Portugal Fernando Santos 1966, 1986, 2002-2014 Tercer (1966)
Rússia Rússia Stanislav Txertxéssov 1994, 2002, 2014 Fase de grups (1994, 2002, 2014)
Sèrbia Sèrbia Mladen Krstajić 1930, 1950-1962, 1974, 1982, 1990, 1998, 2006, 2010 Quart (1930, 1962)
Suècia Suècia Janne Andersson 1934-1950, 1958, 1970-1978, 1990, 1994, 2002, 2006 Subcampió (1958)
Suïssa Suïssa Vladimir Petković 1934-1954, 1962, 1966, 1994, 2006-2014 Quarts de final (1934, 1938, 1954)

Primera fase

modifica

Les 32 seleccions es reparteixen en vuit grups de quatre, anomenats amb lletres entre A i H. Els quatre equips s'enfronten una vegada entre si en un sistema de tots contra tots, per un total de tres jornades de dos partits cada una. Cada victòria són 3 punts per al guanyador i cada empat 1 punt per sengles equips. Una vegada jugats tots els partits, els dos millors equips de cada grup avancen a la segona fase, d'eliminació directa.

Els criteris de classificació són els següents, per ordre de preferència:[19]

  1. més punts obtinguts en tots els partits del grup;
  2. major diferència de gols en tots els partits del grup;
  3. més gols marcats en tots els partits del grup;

Si dos o més equips continuen igualats després d'aplicar els tres criteris anteriors, s'apliquen els criteris següents entre els equips involucrats:

  1. més punts obtinguts en els partits del grup entre els equips involucrats;
  2. major diferència de gols en els partits del grup entre els equips involucrats;
  3. més gols marcats en els partits del grup entre els equips involucrats;
  4. més punts de fair play (una sola penalització per jugador i partit)
    • primera targeta groga: -1 punt;
    • doble targeta groga (vermella indirecta): -3 punts;
    • targeta vermella directa: -4 punts;
    • targeta groga més targeta vermella directa: -5 punts;
  5. sorteig del Comitè Organitzador de la FIFA.
Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Uruguai 3 3 0 0 5 0 +5 9 Avança a segona fase
2  Rússia (H) 3 2 0 1 8 4 +4 6
3  Aràbia Saudita 3 1 0 2 2 7 −5 3
4  Egipte 3 0 0 3 2 6 −4 0
Actualitzat fins al(s) partit(s) jugat(s) el complete. Font: FIFA
(H) Amfitrió
Rússia   5–0  Aràbia Saudita
Gazinski Gol 12'
Txérixev Gol 43'90+1'
Dziuba Gol 71'
Golovín Gol 90+4'
Informe
Egipte   0–1  Uruguai
Informe Giménez Gol 89'

Rússia   3–1  Egipte
Fathy Gol 47' (p.p.)
Txérixev Gol 59'
Dziuba Gol 62'
Informe Salah Gol 73' (p.)
Uruguai   1–0  Aràbia Saudita
Suárez Gol 23' Informe

Uruguai   3–0  Rússia
Suárez Gol 10'
Txérixev Gol 23' (p.p.)
Cavani Gol 90'
Informe Smólnikov Amonestat al 36'Doble amonestacióExpulsat al 36' 36'
Estadi Cosmos Arena, Samara
Assistència 41.970[24] espectadors
Millor jugador Luis Suárez (Uruguai)
Aràbia Saudita   2–1  Egipte
Salman Gol 45+6' (p.)
Salem Gol 90+5'
Informe Salah Gol 22'
Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Espanya 3 1 2 0 6 5 +1 5 Avança a segona fase
2  Portugal 3 1 2 0 5 4 +1 5
3  Iran 3 1 1 1 2 2 0 4
4  Marroc 3 0 1 2 2 4 −2 1
Actualitzat fins al(s) partit(s) jugat(s) el complete. Font: FIFA
Marroc   0–1  Iran
Informe Bouhaddouz Gol 90+5' (p.p.)
Portugal   3–3  Espanya
Cristiano Ronaldo Gol 4' (p.)44'88' Informe Diego Costa Gol 24'55'
Nacho Gol 58'

Portugal   1–0  Marroc
Cristiano Ronaldo Gol 4' Informe
Iran   0–1  Espanya
Informe Diego Costa Gol 54'
Estadi Kazan Arena, Kazan
Assistència 42.718 espectadors
Millor jugador Diego Costa (Espanya)

Iran   1–1  Portugal
Ansarifard Gol 90+3' (p.) Informe Quaresma Gol 45'
Espanya   2–2  Marroc
Isco Gol 19'
Iago Aspas Gol 90+1'
Informe Boutaïb Gol 14'
En-Nesyri Gol 81'
Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  França 3 2 1 0 3 1 +2 7 Avança a segona fase
2  Dinamarca 3 1 2 0 2 1 +1 5
3  Perú 3 1 0 2 2 2 0 3
4  Austràlia 3 0 1 2 2 5 −3 1
Actualitzat fins al(s) partit(s) jugat(s) el complete. Font: FIFA
França   2–1  Austràlia
Griezmann Gol 58' (p.)
Behich Gol 81' (p.p.)
Informe Jedinak Gol 62' (p.)
Perú   0–1  Dinamarca
Informe Poulsen Gol 59'

Dinamarca   1–1  Austràlia
Eriksen Gol 7' Informe Jedinak Gol 38' (p.)

Dinamarca   0–0  França
Informe
Austràlia   0–2  Perú
Informe Carrillo Gol 18'
Guerrero Gol 50'
Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Croàcia 3 3 0 0 7 1 +6 9 Avança a segona fase
2  Argentina 3 1 1 1 3 5 −2 4
3  Nigèria 3 1 0 2 3 4 −1 3
4  Islàndia 3 0 1 2 2 5 −3 1
Actualitzat fins al(s) partit(s) jugat(s) el complete. Font: FIFA
Croàcia   2–0  Nigèria
Etebo Gol 32' (p.p.)
Modrić Gol 71' (p.)
Informe

Argentina   0–3  Croàcia
Informe Rebić Gol 53'
Modrić Gol 80'
Rakitić Gol 90+1'
Nigèria   2–0  Islàndia
Musa Gol 49'75' Informe

Nigèria   1–2  Argentina
Moses Gol 51' (p.) Informe Messi Gol 14'
Rojo Gol 86'
Islàndia   1–2  Croàcia
G. Sigurðsson Gol 76' (p.) Informe Badelj Gol 53'
Perišić Gol 90'
Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Brasil 3 2 1 0 5 1 +4 7 Avança a segona fase
2  Suïssa 3 1 2 0 5 4 +1 5
3  Sèrbia 3 1 0 2 2 4 −2 3
4  Costa Rica 3 0 1 2 2 5 −3 1
Actualitzat fins al(s) partit(s) jugat(s) el complete. Font: FIFA
Brasil   1–1  Suïssa
Coutinho Gol 20' Informe Zuber Gol 50'
Costa Rica   0–1  Sèrbia
Informe Kolarov Gol 56'

Brasil   2–0  Costa Rica
Coutinho Gol 90+1'
Neymar Gol 90+7'
Informe
Sèrbia   1–2  Suïssa
Mitrović Gol 5' Informe Xhaka Gol 52'
Shaqiri Gol 90'

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Suècia 3 2 0 1 5 2 +3 6 Avança a segona fase
2  Mèxic 3 2 0 1 3 4 −1 6
3  Corea del Sud 3 1 0 2 3 3 0 3
4  Alemanya 3 1 0 2 2 4 −2 3
Actualitzat fins al(s) partit(s) jugat(s) el complete. Font: FIFA
Alemanya   0–1  Mèxic
Informe Lozano Gol 35'
Estadi Estadi Lujniki, Moscou
Assistència 78.011 espectadors
Millor jugador Hirving Lozano (Mèxic)
Suècia   1–0  Corea del Sud
Granqvist Gol 65' (p.) Informe

Alemanya   2–1  Suècia
Reus Gol 48'
Boateng Amonestat al 82'Doble amonestacióExpulsat al 82' 82'
Kroos Gol 90+5'
Informe Toivonen Gol 32'
Corea del Sud   1–2  Mèxic
Son Heung-min Gol 90+3' Informe Carlos Vela Gol 27' (p.)
Hernández Gol 66'

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Bèlgica 3 3 0 0 9 2 +7 9 Avança a segona fase
2  Anglaterra 3 2 0 1 8 3 +5 6
3  Tunísia 3 1 0 2 5 8 −3 3
4  Panamà 3 0 0 3 2 11 −9 0
Actualitzat fins al(s) partit(s) jugat(s) el complete. Font: FIFA
Bèlgica   3–0  Panamà
Mertens Gol 47'
Lukaku Gol 69'75'
Informe
Tunísia   1–2  Anglaterra
Sassi Gol 35' (p.) Informe Kane Gol 11'90+1'

Bèlgica   5–2  Tunísia
E. Hazard Gol 6' (p.)51'
Lukaku Gol 16'45+3'
Batshuayi Gol 90'
Informe Bronn Gol 18'
Khazri Gol 90+3'
Anglaterra   6–1  Panamà
Stones Gol 8'40'
Kane Gol 22' (p.)45+1' (p.)62'
Lingard Gol 36'
Informe Baloy Gol 78'

Panamà   1–2  Tunísia
Meriah Gol 33' (p.p.) Informe Ben Youssef Gol 51'
Khazri Gol 66'
Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Colòmbia 3 2 0 1 5 2 +3 6 Avança a segona fase
2  Japó 3 1 1 1 4 4 0 4
3  Senegal 3 1 1 1 4 4 0 4
4  Polònia 3 1 0 2 2 5 −3 3
Actualitzat fins al(s) partit(s) jugat(s) el complete. Font: FIFA
Polònia   1–2  Senegal
Krychowiak Gol 86' Informe Cionek Gol 37' (p.p.)
Niang Gol 60'
Colòmbia   1–2  Japó
Carlos Sánchez Expulsat al 3' 3'
Quintero Gol 39'
Informe Kagawa Gol 6' (p.)
Osako Gol 73'

Polònia   0–3  Colòmbia
Informe Y. Mina Gol 40'
Falcao Gol 70'
Cuadrado Gol 75'
Japó   2–2  Senegal
Inui Gol 34'
Honda Gol 78'
Informe Mané Gol 11'
Wagué Gol 71'

Japó   0–1  Polònia
Informe Bednarek Gol 59'
Senegal   0–1  Colòmbia
Informe Y. Mina Gol 74'

Segona fase

modifica

La segona fase és eliminatòria a partit únic. Si un partit està empatat al final del temps reglamentari, es juga una pròrroga de 30 minuts (dues parts de 15 minuts) i si al final d'aquesta el final prossegueix, es juga una tanda de penals per determinar el guanyador de l'eliminatòria.[19] Per primera vegada en una Copa del Món de la FIFA, si es juga una pròrroga es permetrà una quarta substitució addicional per bàndol.[12]

 
Vuitens de finalQuarts de finalSemifinalsFinal
 
              
 
30 juny – Sotxi
 
 
 Uruguai2
 
6 juliol – Nijni Novgorod
 
 Portugal1
 
 Uruguai0
 
30 juny – Kazan
 
 França2
 
 França4
 
10 juliol – St. Petersburg
 
 Argentina3
 
 França1
 
2 juliol – Samara
 
 Bèlgica0
 
 Brasil2
 
6 juliol – Kazan
 
 Mèxic0
 
 Brasil1
 
2 juliol – Rostov del Don
 
 Bèlgica2
 
 Bèlgica3
 
15 juliol – Moscou (Lujniki)
 
 Japó2
 
 França4
 
1 juliol – Moscou (Lujniki)
 
 Croàcia2
 
 Espanya1 (3)
 
7 juliol – Sotxi
 
 Rússia (p.)1 (4)
 
 Rússia2 (3)
 
1 juliol – Nijni Novgorod
 
 Croàcia (p.)2 (4)
 
 Croàcia (p.)1 (3)
 
11 juliol – Moscou (Lujniki)
 
 Dinamarca1 (2)
 
 Croàcia (pr.)2
 
3 juliol – St. Petersburg
 
 Anglaterra1 Tercer lloc
 
 Suècia1
 
7 juliol – Samara14 juliol – St. Petersburg
 
 Suïssa0
 
 Suècia0 Bèlgica2
 
3 juliol – Moscou (Otkritie)
 
 Anglaterra2  Anglaterra0
 
 Colòmbia1 (3)
 
 
 Anglaterra1 (4)
 

Vuitens de final

modifica
França   4–3  Argentina
Griezmann Gol 13' (p.)
Pavard Gol 57'
Mbappé Gol 64'68'
Informe Di María Gol 41'
Mercado Gol 48'
Agüero Gol 90+3'
Estadi Kazan Arena, Kazan
Assistència 42.873[47] espectadors

Uruguai   2–1  Portugal
Cavani Gol 7'62' Informe Pepe Gol 55'

Espanya   1–1 (pr.)  Rússia
Ignaxévitx Gol 12' (p.p.) Informe Dziuba Gol 41' (p.)
Tanda de penals
Iniesta Penal marcat
Piqué Penal marcat
Koke Penal fallat
Ramos Penal marcat
Aspas Penal fallat
3–4 Penal marcat Smólov
Penal marcat Ignaxévitx
Penal marcat Golovín
Penal marcat Txérixev


Brasil   2–0  Mèxic
Neymar Gol 51'
Firmino Gol 88'
Informe
Estadi Cosmos Arena, Samara
Assistència 41.970[54] espectadors
Millor jugador Neymar (Brasil)

Bèlgica   3–2  Japó
Vertonghen Gol 69'
Fellaini Gol 74'
Chadli Gol 90+4'
Informe Haraguchi Gol 48'
Inui Gol 52'

Suècia   1–0  Suïssa
Forsberg Gol 66' Informe Lang Expulsat al 90+4' 90+4'

Colòmbia   1–1 (pr.)  Anglaterra
Y. Mina Gol 90+3' Informe Kane Gol 57' (p.)
Tanda de penals
Falcao Penal marcat
Cuadrado Penal marcat
Muriel Penal marcat
Uribe Penal fallat
Bacca Penal fallat
3–4 Kane Penal marcat
Rashford Penal marcat
Henderson Penal fallat
Trippier Penal marcat
Dier Penal marcat
Estadi Otkritie Arena, Moscou
Assistència 44.190[57] espectadors
Millor jugador Harry Kane (Anglaterra)

Quarts de final

modifica
Uruguai   0–2  França
Informe Varane Gol 40'
Griezmann Gol 61'

Brasil   1–2  Bèlgica
Renato Augusto Gol 78' Informe Fernandinho Gol 13' (p.p.)
De Bruyne Gol 31'
Estadi Kazan Arena, Kazan
Assistència 42.873 espectadors
Millor jugador Kevin De Bruyne (Bèlgica)

Suècia   0–2  Anglaterra
Informe Maguire Gol 30'
Dele Alli Gol 59'

Semifinals

modifica
França   1–0  Bèlgica
Umtiti Gol 51' Informe

Croàcia   2–1 (pr.)  Anglaterra
Perišić Gol 68'
Mandžukić Gol 109'
Informe Trippier Gol 5'
Estadi Estadi Lujniki, Moscou
Assistència 78.011 espectadors
Millor jugador Ivan Perišić (Croàcia)

Partit pel tercer lloc

modifica
Bèlgica   2–0  Anglaterra
Meunier Gol 4'
E. Hazard Gol 82'
Informe
França   4–2  Croàcia
Mandžukić Gol 18' (p.p.)
Griezmann Gol 38' (p.)
Pogba Gol 59'
Mbappé Gol 65'
Informe Perišić Gol 28'
Mandžukić Gol 69'

Cronologia

modifica
14 de juny
  • El primer partit de la competició va ser entre Rússia i l'Aràbia Saudita. Per quarta Copa del Món consecutiva, el partit de debut el va jugar la selecció amfitriona. Iuri Gazinski, de cap, va marcar el primer gol del mundial i obrí camí a una victòria del seu equip per 5–0.
15 de juny
16 de juny
17 de juny
20 de juny
21 de juny
22 de juny
23 de juny
  • El partit entre Bèlgica i Tunísia, amb un resultat final de 5–2, marcà el rècord de més partits seguits en una Copa del Món sense un empat a zero, amb 27. Prèviament, el rècord el tenia la Copa del Món de 1954, amb gols en tots els seus 26 partits.[62]
  • Romelu Lukaku, amb dos gols davant els tunisians, es va convertir en el primer jugador d'ençà de Diego Maradona en marcar dos doblets consecutius en una Copa del Món.[63]
24 de juny
  • La victòria per 6–1 d'Anglaterra sobre Panamà va ser la major de la història dels anglesos en una Copa del Món, millorant el seu rècord previ de 3–0 aconseguit en tres ocasions, així com l'única vegada que aquests hi superaven els tres gols marcats en un mateix partit.[64] En aquest mateix partit, Felipe Baloy va marcar el primer gol panameny de la història a un Mundial.[65]
  • Amb el seu gol contra el Japó, el senegalès Moussa Wagué es va convertir en el golejador africà més jove de la història en una Copa del Món (19 anys i 268 dies).[66]
  • Classificats pels vuitens de final: Anglaterra Anglaterra (Grup G), Bèlgica Bèlgica (Grup G)
  • Eliminats: Panamà Panamà (Grup G), Tunísia Tunísia (Grup G), Polònia Polònia (Grup H)
25 de juny
  • En l'últim partit d'Egipte en aquesta Copa del Món, contra l'Aràbia Saudita, el seu porter Essam El-Hadary es va convertir en el jugador més vell de la història de la competició, jugant amb 45 anys i 161 dies.[67]
  • El penal assenyalat a favor de Portugal en el partit contra l'Iran va ser el 19è d'aquesta edició (8è gràcies al vídeoarbitratge), un rècord absolut a la Copa del Món, superant els 18 penals xiulats en les edicions del 1990, 1998 i 2002.[68][69]
  • Classificats pels vuitens de final: Espanya Espanya (Grup B), Portugal Portugal (Grup B)
  • Eliminat: Iran Iran (Grup B)
26 de juny
27 de juny
28 de juny
  • Havent-se jugat tots els partits del Grup H, el Japó i el Senegal quedaren amb el mateix nombre de punts, la mateixa diferència de gols, el mateix nombre de gols a favor i empataren el seu enfrontament directe, obligant a aplicar el criteri de punts de fair play per determinar qui avançava a la segona fase i qui quedava eliminat (-4 el Japó i -6 el Senegal). Era la primera vegada a la història que es requeria d'aquest criteri per desempatar entre dos equips.[73][74]
  • Classificats pels vuitens de final: Colòmbia Colòmbia (Grup H), Japó Japó (Grup H)
  • Eliminat: Senegal Senegal (Grup H)
30 de juny
1 de juliol
  • Espanya, que mai no havia aconseguit guanyar una selecció amfitriona en una Copa del Món, allargà la seva malastrugança en aquest aspecte perdent contra Rússia en tanda de penals; era la quarta vegada en la seva història, després de caure eliminada contra Itàlia (1934), Brasil (1950) i Corea del Sud (2002).[77] La selecció espanyola va completar més d'un miler de passades, rècord absolut de la competició, malgrat caure eliminada.[78]
  • Classificats pels quarts de final: Croàcia Croàcia, Rússia Rússia
  • Eliminats: Dinamarca Dinamarca, Espanya Espanya
2 de juliol
  • Mèxic va quedar eliminada a vuitens de final per setena Copa del Món consecutiva –més del doble de vegades que qualsevol altra selecció–, perdent per 2–0 contra el Brasil.[79]
  • Classificats pels quarts de final: Bèlgica Bèlgica, Brasil Brasil
  • Eliminats: Japó Japó, Mèxic Mèxic
3 de juliol
6 de juliol
  • L'eliminació del Brasil en mans de Bèlgica i de l'Uruguai en mans de França va implicar que, per cinquena vegada a la història, hi hagués únicament seleccions europees a les semifinals d'una Copa del Món.[81] A més, seria la primera vegada en què el Brasil, Alemanya i l'Argentina estarien simultàniament absents a les semifinals.[82]
  • Classificats per les semifinals: Bèlgica Bèlgica, França França
  • Eliminats: Brasil Brasil, Uruguai Uruguai
7 de juliol
10 de juliol
  • Classificat per la final: França França
  • Classificat pel partit pel tercer lloc: Bèlgica Bèlgica
11 de juliol
14 de juliol
15 de juliol

Estadístiques

modifica

Taula general

modifica
Pos. Equip Pts. PJ PG PE PP GF GC Dif. Rend.
 França 19 7 6 1 0 14 6 8 90,48%
 Croàcia 14 7 4 2 1 14 9 5 66,66%
 Bèlgica 18 7 6 0 1 16 6 10 85,71%
4  Anglaterra 10 7 3 1 3 12 8 4 47,62%
5  Uruguai 12 5 4 0 1 7 3 4 80%
6  Brasil 10 5 3 1 1 8 3 5 66,66%
7  Suècia 9 5 3 0 2 6 4 2 60%
8  Rússia 8 5 2 2 1 11 7 4 53,33%
9  Colòmbia 7 4 2 1 1 6 3 3 58,33%
10  Espanya 6 4 1 3 0 7 6 1 50%
11  Dinamarca 6 4 1 3 0 3 2 1 50%
12  Mèxic 6 4 2 0 2 3 6 -3 50%
13  Portugal 5 4 1 2 1 6 6 0 41,66%
14  Suïssa 5 4 1 2 1 5 5 0 41,66%
15  Japó 4 4 1 1 2 6 7 -1 33,33%
16  Argentina 4 4 1 1 2 6 9 -3 33,33%
17  Senegal 4 3 1 1 1 4 4 0 44,44%
18  Iran 4 3 1 1 1 2 2 0 44,44%
19  Corea del Sud 3 3 1 0 2 3 3 0 33,33%
20  Perú 3 3 1 0 2 2 2 0 33,33%
21  Nigèria 3 3 1 0 2 3 4 -1 33,33%
22  Alemanya 3 3 1 0 2 2 4 -2 33,33%
22  Sèrbia 3 3 1 0 2 2 4 -2 33,33%
24  Tunísia 3 3 1 0 2 5 8 -3 33,33%
25  Polònia 3 3 1 0 2 2 5 -3 33,33%
26  Aràbia Saudita 3 3 1 0 2 2 7 -5 33,33%
27  Marroc 1 3 0 1 2 2 4 -2 11,11%
28  Islàndia 1 3 0 1 2 2 5 -3 11,11%
28  Costa Rica 1 3 0 1 2 2 5 -3 11,11%
28  Austràlia 1 3 0 1 2 2 5 -3 11,11%
31  Egipte 0 3 0 0 3 2 6 -4 0%
32  Panamà 0 3 0 0 3 2 11 -9 0%

Golejadors

modifica
Pilota del Mundial Telstar 18
Harry Kane aconseguí la Bota d'Or del torneig, amb 6 dianes i un hat-trick
El brasiler Fernandinho, autor d'un autogol per la selecció belga. Aquesta Copa del Món fou l'escenari de 12 autogols, un rècord que duplicava l'anterior.

No computen els gols en tanda de penals.

6 gols
4 gols
3 gols
2 gols
1 gol
Autogols

Amonestacions

modifica

Un jugador amonestat amb targeta vermella, directa o indirecta, o dues targetes grogues en diferents partits rep una suspensió automàtica pel pròxim partit. En cas de targeta vermella directa, la FIFA pot decidir extendre la suspensió a més d'un partit si la falta és molt greu. En cas que un jugador acumuli dues targetes grogues o una vermella en el seu últim partit de la competició, haurà de complir la suspensió en el seu pròxim partit oficial amb la selecció nacional.

Després dels quarts de final, les amonestacions acumulades als jugadors expiren, a fi que cap jugador es perdi la final o el partit pel tercer lloc per acumulació de targetes grogues.

Expulsat Amonestat

Expulsat

AmonestatDoble amonestacióExpulsat

Amonestat Amonestat Amonestat

Amonestat Amonestat