Obre el menú principal

El crisoberil és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del grec χρυσός, daurat, i βήρυλλος, beril, en al·lusió al seu color.

Infotaula de mineralCrisoberil
Chrysoberyl-119749.jpg
Cristall de crisoberil d'Itaguaçu, Espírito Santo, Brasil
Fórmula química BeAl2O4
Epònim or i beril·le
Localitat tipus Brasil
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.BA.05
Nickel-Strunz 9a ed. 4.BA.05
Nickel-Strunz 8a ed. IV/B.07
Dana 7.2.9.1
Heys 7.4.4
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Estructura cristal·lina a = 5,481Å; b = 9,415Å; c = 4,428Å;
Simetria mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial space group 62 Tradueix
Color tons verds, verd maragda, blanc verdós, verd groguenc, marró verdós, groc, blau
Exfoliació bona en {110}, imperfecta en {010}, pobre en (001)
Fractura irregular, desigual, concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 8,5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanc
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 3,75(1) g/cm3 (mesurada); 3,69 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,746 nβ = 1,748 nγ = 1,756
Birefringència δ = 0,010
Pleocroisme visible
Angle 2V mesurat: 70°, calculat: 72°
Dispersió òptica r > v
Impureses comunes Fe, Cr, Ti
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Any d'aprovació 1789
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

El crisoberil és un òxid de fórmula química BeAl2O4. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma cristalls tabulars en {001} o cristalls prismàtics curts al llarg de [100], de fins a 22 centímetres; prominentment estriats en {001}.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 8,5. El seu anàleg amb crom s'anomena mariinskita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el crisoberil pertany a "04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb cations de mida petita i mitja" juntament amb la manganostibita.

VarietatsModifica

L'alexandrita és una varietat gemma de color verd, degut al seu contingut en crom, que mostra canvi de color sota la llum natural i artificial, de verd a color ametista. Rep aquest nom en honor del tsar Alexandre II de Rússia.[3] La crisolita de Ceilán és el nom que rep el crisoberil groc daurat més comercial.[4] La cymofana és una varietat opalescent, la qual exhibeix una xatoyància blavosa que és causada per cavitats similars a tubs microscòpics o inclusions aciculars de rútil en una orientació paral·lela a l'eix c.[5]

Formació i jacimentsModifica

És característica d'algunes pegmatites de granit associades amb esquistos de mica d'alt grau o zones de reacció en roques ultramàfiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, moscovita, albita, beril, columbita, turmalina, topazi, cianita, estaurolita, fenaquita, apatita o fluorita.[2] Va ser descoberta l'any 1789 al Brasil.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crisoberil  
  1. «Chrysoberyl» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2016].
  2. 2,0 2,1 «Chrysoberyl» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 9 abril 2016].
  3. «Alexandrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2016].
  4. «Ceylonese Chrysolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2016].
  5. «Cymophane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2016].