Diòpsid

mineral silicat

El diòpsid (CaMgi₂O₆) és un mineral silicat monoclínic inclòs dins del subgrup dels clinopiroxens. Forma solució sòlida completa amb l'hedenbergita (FeCaSiO₆) i l'augita ((Ca, Na)(Mg,Fe, Al, Ti)(Si,Al)₂O₆), i solucions sòlides parcials amb la pigeonita ((Ca,Mg,Fe)(Mg,Fe)Si₂O₆).

Infotaula de mineralDiòpsid

Diòpsid - Bellecombe, Châtillon, Vall d'Aosta, Itàlia
Fórmula químicaCaMgi₂O₆
Epònimseeing (en) Tradueix i díada Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusVall d'Ala i Brosso Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DA.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.DA.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana65.1.3a.1
Heys14.6.12
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·línormalment cristalls prismàtics curts, pot ser granular, columnar o massiu
Estructura cristal·linaa = 9.746 Å, b = 8.899 Å, c = 5.251 Å; β = 105.79°; Z = 4
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialgrup espacial C2/c Modifica el valor a Wikidata
Colorverd fosc a verd clar, marró, incolor, blanc, gris rarament blau
Maclessimples o múltiples en {100} o {010}; freqüents.
Exfoliacióbona en {110}
Fracturairregular, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5,5 a 6,5
Lluïssorvítria a mat
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, opaca
Densitat3,22 a 3,38 g/cm³ (mesurada) i 3,278 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,663 - 1,699, nβ = 1,671 - 1,705, nγ = 1,693 - 1,728
Birefringènciaδ = 0.030
Angle 2Vmesurat: 58° to 63°, calculat: 56° to 64°
Dispersió òpticadèbil a distingible r > v
Fluorescènciano en té, tot i que els espècimens blancs poden presentar-ne de color blau/blanc brillant en ona curta de llum ultraviolada.
Punt de fusió1391 °C
Magnetismeno en té
Impureses comunesFe, V, Cr, Mn, Zn, Al, Ti, Na, K
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1988 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Publicació(Enciclopèdia soviètica armènia, Note sur le Diopside, espèce nouvelle établie par M. Haüy, comprenent deux variétés trouvées dans les Alps piémontaises, par M. Bonvoisin, et désignées dans le Journal de Physique (mai 1806) sous le nom de Mussite et d’Alalite (en) Tradueix, Der eigenschaften und kennzeichen einiger neuen fossilien aus Schweden und Norwegen nebst einigen chemischen bemerkungen ueber dieselben (en) Tradueix, Encyclopædia Britannica i Meyers Konversations-Lexikon, 4a edició (1885–1890) Modifica el valor a Wikidata)
SímbolDi Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques físiques modifica

Normalment forma cristalls que poden presentar diverses coloracions, però normalment s'observen cristalls prismàtics monoclínics de color verd amb lluïssor mat. Presenta una exfoliació típica de piroxè, amb dues direccions d'exfoliació que es tallen entre elles tot formant angles de 90°. Presenta una duresa de 6 a l'escala de Mohs i de 7,7GPa a 0,98 N segons la duresa de Vickers.[2] Pot ser tant transparent com opac, tot depenent del tipus i la quantitat d'impureses (principalment ferro) que entrin dins de la seva estructura.

Context geològic i ambients de formació modifica

 
Cristall de diòpsid de De Kalb, Nova York (size: 4.3 x 3.3 x 1.9 cm)

El diòpsid es troba en roques ígnies ultramàfiques com ara algunes kimberlites i algunes peridotites. També es pot trobar en roques màfiques com basalts olivínics o andesites. És freqüent trobar-lo en roques metamòrfiques de metamorfisme de contacte com ara skarns (formats a partir de la metamorfització d'una dolomia). És un mineral rellevant a la Terra, sobretot al mantell peridotític (per aquest motiu és comú trobar diòpsid en xenòlits de peridotita en roques volcàniques extrusives).

Mineralogia modifica

El diòpsid es pot alterar a crisòtil (mineral del grup conegut com a asbests o serpentines) com a conseqüència d'una alteració hidrotermal.[3] A relativament alta temperatura s'hi troba un tram de miscibilitat entre el diòpsid i la pigeonita i, a més baixa temperatura entre diòpsid i ortopiroxè. El diòpsid cròmic ((Ca,Na,Mg,Fe,Cr)₂(Si,Al)₂O₆) és un mineral comú en els xenòlits de peridotita, en xemeneies kimberlítiques i placers associats on s'utilitza com a mineral indicador de diamants.

Etimologia modifica

El nom diòpsid prové del grec (διζ - dis; en català i literalment, "dos") i (οψτζ - opsè; en català i literalment, "cara") degut a la geometria dels prismes que forma normalment.

Història modifica

El diòpsid va ser descobert i descrit el 1800 pel naturalista brasiler Jose Bonifacio de Andrada e Silva. Va ser anomenat l'any 1806 per Rene Just Haüy.

El seu ús com a gemma modifica

 
Diòpsid (Violana), St. Marcel, Vall d'Aosta, Itàlia

Algunes varietats de diòpsid són considerades com a pedres semi-precioses.[4] Hi ha dues maneres de trobar el diòpsid en qualitat gemma: la primera és la que es coneix com a diòpsid en estrella negra, la segona és com a diòpsid cròmic (el crom li dona un color verd característic). La seva duresa (5,5 - 6,5 en l'escala de Mohs) genera una certa facilitat a l'hora de treballar-lo. A les varietats d'un verd més intens se les coneix com a maragdes siberianes (encara que mineralògicament no tinguin cap relació amb la maragda). La varietat de diòpsid rica en manganès és coneguda com a Violana (degut al seu color blau violaci).[5]

Altres usos modifica

És utilitzat en la indústria ceràmica i també en la del vidre, també s'utilitza com a material estructural, en el camp dels biomaterials i en materials de prevenció i aïllament de residus nuclears i en cel·les d'aïllament d'hidrocarburs.

Localització modifica

A Catalunya s'ha descrit a les pedreres de Gualba (Montseny), al Cap de Creus (Cadaqués), a la Mina de la Roca del Turó (Molló), a les mines Solitaria i Victòria (Arres), a la Coma Fosca, a Sant Miquel i a la Roca de Ponent (Vimbodí), en platges al·luvials del Delta de l'Ebre (Sant Jaume d'Enveja),[6] a Can Llavor (Susqueda)[7] i a Olot (Garrotxa).[8]

Galeria modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diòpsid
  1. «Diòpsid» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 abril 2015].
  2. M M Smedskjaer, M Jensen, and Y-Z Yue «Theoretical calculation and measurement of the hardness of diopside». Journal of the American Ceramic Society, 91, 2, 2008, pàg. 514–518. DOI: 10.1111/j.1551-2916.2007.02166.x.
  3. A L Boettcher «The Rainy Creek alkaline-ultramafic igneous complex near Libby, Montana. I: Ultramafic rocks and fenite». Journal of Geology, 75, 1967, pàg. 536–553. DOI: 10.1086/627280.
  4. Kalotay, Daphne. Russian Winter. First. Nova York, NY: Harper, 2010, p. 184-185. ISBN 978-0-06-196216-5. 
  5. Mindat page for Violane
  6. «Mineral Location Search». [Consulta: 21 juny 2017].
  7. Clapés, Lluís «CAN LLAVOR (SERRAT DEL TORN): UN JACIMENT ESTRATIFORME AL MASSÍS DE LES GUILLERIES». Infominer, 2015-2, 63, 2015, pàg. 8-12 [Consulta: 28 novembre 2023].
  8. «Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2023].