El diòpsid (MgCaSi2O6) és un mineral silicat monoclínic inclòs dins del grup dels piroxens (clinopiroxens). Forma solució sòlida completa amb l'hedembergita (FeCaSi2O6) i l'augita ((Ca,Na)(Mg,Fe,Al,Ti)(Si,Al)2O6), i solucions sòlides parcials amb la pigeonita ((Ca,Mg,Fe)(Mg,Fe)Si2O6).

Infotaula de mineralDiòpsid
Diopside Aoste.jpg
Diòpsid - Bellecombe, Châtillon, Vall d'Aosta, Itàlia
Fórmula químicaMgCaSi2O6
Epònimto see (en) Tradueix i díada Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusVall d'Ala i Brosso Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DA.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.DA.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana65.1.3a.1
Heys14.6.12
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·línormalment cristalls prismàtics curts, pot ser granular, columnar o massiu
Estructura cristal·linaa = 9.746 Å, b = 8.899 Å, c = 5.251 Å; β = 105.79°; Z = 4
Simetria2/m - prismàtica
Grup espacialgrup espacial 15 Modifica el valor a Wikidata
Colorverd fosc a verd clar, marró, incolor, blanc, gris rarament blau
Maclessimples o múltiples en {100} o {010}; freqüents.
Exfoliacióbona en {110}
Fracturairregular, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5,5 a 6,5
Lluïssorvítria a mat
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, opaca
Densitat3,22 a 3,38 g/cm3 (mesurada) i 3,278 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,663 - 1,699, nβ = 1,671 - 1,705, nγ = 1,693 - 1,728
Birefringènciaδ = 0.030
Angle 2Vmesurat: 58° to 63°, calculat: 56° to 64°
Dispersió òpticadèbil a distingible r > v
Fluorescènciano en té, tot i que els espècimens blancs poden presentar-ne de color blau/blanc brillant en ona curta de llum ultraviolada.
Punt de fusió1391 °C
Magnetismeno en té
Impureses comunesFe, V, Cr, Mn, Zn, Al, Ti, Na, K
Més informació
Estatus IMAaprovat i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1988 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques físiquesModifica

Normalment forma cristalls que poden presentar diverses coloracions, però normalment s'observen cristalls prismàtics monoclínics de color verd amb lluïssor mat. Presenta una exfoliació típica de piroxè, amb dues direccions d'exfoliació que es tallen entre elles tot formant angles de 90°. Presenta una duresa de 6 a l'escala de Mohs i de 7,7GPa a 0,98 N segons la duresa de Vickers.[2] Pot ser tant transparent com opac, tot depenent del tipus i la quantitat d'impureses (principalment ferro) que entrin dins de la seva estructura.

Context geològic i ambients de formacióModifica

 
Cristall de diòpsid de De Kalb, Nova York (size: 4.3 x 3.3 x 1.9 cm)

El diòpsid es troba en roques ígnies ultramàfiques com ara algunes kimberlites i algunes peridotites. També es pot trobar en roques màfiques com basalts olivínics o andesites. És freqüent trobar-lo en roques metamòrfiques de metamorfisme de contacte com ara skarns (formats a partir de la metamorfització d'una dolomia). És un mineral rellevant a la Terra, sobretot al mantell peridotític (per aquest motiu és comú trobar diòpsid en xenòlits de peridotita en roques volcàniques extrusives).

MineralogiaModifica

El diòpsid es pot alterar a crisòtil (mineral del grup conegut com a asbests o serpentines) com a conseqüència d'una alteració hidrotermal.[3] A relativament alta temperatura s'hi troba un tram de miscibilitat entre el diòpsid i la pigeonita i, a més baixa temperatura entre diòpsid i ortopiroxè. El diòpsid cròmic ((Ca,Na,Mg,Fe,Cr)2(Si,Al)2O6) és un mineral comú en els xenòlits de peridotita, en xemeneies kimberlítiques i placers associats on s'utilitza com a mineral indicador de diamants.

EtimologiaModifica

El nom diòpsid prové del grec (διζ - dis; en català i literalment, "dos") i (οψτζ - opsè; en català i literalment, "cara") degut a la geometria dels prismes que forma normalment.

HistòriaModifica

El diòpsid va ser descobert i descrit el 1800 pel naturalista brasiler Jose Bonifacio de Andrada e Silva. Va ser anomenat l'any 1806 per Rene Just Haüy.

El seu ús com a gemmaModifica

 
Diòpsid (Violana), St. Marcel, Vall d'Aosta, Itàlia

Algunes varietats de diòpsid són considerades com a pedres semi-precioses.[4] Hi ha dues maneres de trobar el diòpsid en qualitat gemma: la primera és la que es coneix com a diòpsid en estrella negra, la segona és com a diòpsid cròmic (el crom li dóna un color verd característic). La seva duresa (5,5 - 6,5 en l'escala de Mohs) genera una certa facilitat a l'hora de treballar-lo. A les varietats d'un verd més intens se les coneix com a maragdes siberianes (encara que mineralògicament no tinguin cap relació amb la maragda). La varietat de diòpsid rica en manganès és coneguda com a Violana (degut al seu color blau violaci).[5]

Altres usosModifica

És utilitzat en la indústria ceràmica i també en la del vidre, també s'utilitza com a material estructural, en el camp dels biomaterials i en materials de prevenció i aïllament de residus nuclears i en cel·les d'aillament d'hidrocarburs.

LocalitzacióModifica

A Catalunya s'ha descrit a les pedreres de Gualba (Montseny), al Cap de Creus (Cadaqués), a la Mina de la Roca del Turó (Molló), a le mines Solitaria i Victòria (Arres), a la Coma Fosca, a Sant Miquel i a la Roca de Ponent (Vimbodí) i en platges al·luvials del Delta de l'Ebre (Sant Jaume d'Enveja).[6]

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diòpsid
  1. «Diòpsid» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 abril 2015].
  2. M M Smedskjaer, M Jensen, and Y-Z Yue «Theoretical calculation and measurement of the hardness of diopside». Journal of the American Ceramic Society, 91, 2, 2008, pàg. 514–518. DOI: 10.1111/j.1551-2916.2007.02166.x.
  3. A L Boettcher «The Rainy Creek alkaline-ultramafic igneous complex near Libby, Montana. I: Ultramafic rocks and fenite». Journal of Geology, 75, 1967, pàg. 536–553. DOI: 10.1086/627280.
  4. Kalotay, Daphne. Russian Winter. First. New York, NY: Harper, 2010, p. 184-185. ISBN 978-0-06-196216-5. 
  5. Mindat page for Violane
  6. «Mineral Location Search». [Consulta: 21 juny 2017].