Obre el menú principal

Eduard Heine (Berlín, 16 de març de 1821 Halle (Saale), 21 d'octubre de 1881) va ser un matemàtic alemany. Publicava les seves obres amb el nom de Eduard Heine, probablement per a no ser confós amb el garn poeta alemany Heinrich Heine.[1]

Infotaula de personaHeinrich Eduard Heine
Heinrich Eduard Heine 1.jpg
Nom original (de) Eduard Heine
Biografia
Naixement 16 de març de 1821
Berlín, Prússia; avui Alemanya
Mort 21 d'octubre de 1881(1881-10-21) (als 60 anys)
Halle, Prússia; avui Alemanya
Lloc d'enterrament Cementiri Stadtgottesacker (Halle) 51° 28′ 55″ N, 11° 58′ 37″ E / 51.482010°N,11.977043°E / 51.482010; 11.977043
Formació Universitat de Berlín
Es coneix per Teorema de Heine-Borel
Teorema de Heine-Cantor
Activitat
Tesi doctoral De aequationibus nonnullis differentialibus (1842)
Director de tesi Enno Heeren Dirksen i Martin Ohm (dedicada a Dirichlet)
Camp de treball Anàlisi matemàtica
Ocupació Matemàtiques
Organització Universitat de Bonn
Universitat de Halle
Obra
Estudiant doctoral Karl Baer
Heinrich Züge
Estudiants notables Georg Cantor
Família
Cònjuge Sophie Wolf
Fills Anselma Heine
Modifica les dades a Wikidata

Vida i ObraModifica

Heine, fill d'un banquer, va rebre la seva primera educació de tutors particulars a casa seva. Després va estudiar al Köllnische Gymnasium de Berlín fins al seu ingrés a la universitat de Berlín el 1838. Només hi va romandre un semestre perquè es va traslladar a la universitat de Göttingen per estudiar amb Gauss.[2]

El 1840 torna a la universitat de Berlín, estudiant amb Dirichlet. Manté estretes relacions amb altres matemàtics com els seus professors Johann Encke i Jakob Steiner o com els seus col·legues Weierstrass, Kummer, Borchardt i Kronecker. El 1842 obté el seu doctorat i, després de continuar estudis a la universitat de Königsberg, obté la seva habilitació a la universitat de Bonn el 1844.

Després de vuit anys com a professor associat a Bonn, el 1856 és nomenat professor titular a la universitat de Halle de la qual arribarà a ser rector (1864-1866). El 1881, després d'un patiment sever i prolongat, va morir a Halle on està enterrat amb la seva filla, l'escriptora Anselma Heine.[2]

Heine va publicar una vintena d'articles (la majoria al journal de Crelle) entre els quals destaca el seu article de 1872 Die Elemente der Functionenlehre (Elements de teoria de funcions). En ell, introdueix el concepte de nombre real en termes de seqüències fonamentals havent introduït una relació d'equivalència i ordre.[3] Aquesta aproximació es contemporània amb les de Dedekin i Cantor (aquest darrer havia estat deixeble seu a Halle i seria el seu successor a la càtedra).

El seu llibre fonamental, publicat el 1861 i reeditat nombroses vegades, és el Handbuch der Kugelfunctionen (Manual d'harmònics esfèrics), que va ser utilitzat com text estàndard de funcions esfèriques fins ben entrat el segle XX.[4]

ReferènciesModifica

  1. Dudley, pàgina 78.
  2. 2,0 2,1 Goebel, Richter & Richter, Universitat de Halle.
  3. Sinkevich, pàgina 5.
  4. Freudenthal, Dictionary of Scientific Biography.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica