Viquipèdia

Esclata-sang blanc

L'esclata-sang blanc, esclata-sang bord, esclata-sang coent, esclata-sang d'alzina, esclata-sang de llet, esclata-sang de lletrada o enganyapastors d'alzina de llet blanca[8][9] (Lactarius zonarius) és una espècie de lleterola del grup dels enganyapastors, pertany al gènere Lactarius, família de les russulàcies.

Infotaula d'ésser viuEsclata-sang blanc
Lactarius zonarius Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactarius
EspècieLactarius zonarius Modifica el valor a Wikidata
(Bull.) Fr., 1838[1][2]
Nomenclatura
Sinònims
  • Agaricus flexuosus var. zonarius (Bull.) Pers., 1801[3]
  • Agaricus zonarius Bull., 1783[4]
  • Galorrheus zonarius (Bull.) P. Kumm., 1871[5]
  • Lactarius insulsus 85%
  • Lactifluus zonarius (Bull.) Kuntze, 1891[6][7]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Detall del capell
Il·lustració del 1853 mostrant, de dalt a baix, Lactarius piperatus, Lactarius zonarius i Lactarius terminosus
Esclata-sangs blancs

Descripció

modifica
  • El capell mesura de 5 a 11 cm de diàmetre i, si bé de bon principi és bombat, més tard s'aplana i presenta una clara depressió central. El marge sovint és ondulat. La superfície és de color de groc ocraci a bru ocraci amb tonalitats vermelloses o ataronjades, lluent, nua (glabra) i clarament zonada (és a dir, presenta un dibuix en bandes concèntriques de color més fosc).
  • Les làmines arriben fins a la cama i sovint s'hi estenen una mica arran (adnatodecurrents). Són força nombroses, atapeïdes i de color de crema pàl·lid a crema ocraci. L'aresta és sencera i del mateix color.
  • La cama és dura, robusta, cilíndrica, mesura 2-4,5 x 1-2 cm i és de color blanquinós, tonalitat que en madurar es presenta tacada de groc brunenc.
  • La carn és compacta, blanquinosa i exsuda un abundant làtex blanquinós i immutable.
  • L'olor és acídula i el sabor, de bon principi suau, després es torna una mica coent.
  • L'esporada és de color crema pàl·lid. Les espores són de subgloboses a el·lipsoïdals, berrugoses, i mesuren 7-8,5 x 5,5-6 micres. Els basidis són tetraspòrics.[10][9][11][12]

Hàbitat i distribució geogràfica

modifica

És una espècie comuna que creix entre 300 i 1.500 m d'altitud, sobre sòls bàsics (generalment sota planifolis, especialment roures -com ara, Quercus pyrenaica-, alzinars -entre d'altres, Quercus suber-, Castanea sativa, etc.) i fructifica de l'estiu a la tardor (des del juliol fins al novembre) formant grups nombrosos.[10] La seua àrea de distribució es troba a Europa[13][14] (Àustria, Dinamarca, Estònia,[15][16][17][18][19] Finlàndia,[20] França, Alemanya,[21] Grècia,[22] Itàlia -com ara, la Llombardia, la Campània, la Toscana, etc.-,[23] Luxemburg, Noruega,[24] Romania, Bulgària,[25] Ucraïna,[26] Eslovènia, Macedònia del Nord,[27] Croàcia,[28] l'Estat espanyol -com ara, Andalusia[29]-, Suècia, Suïssa[30] i la Gran Bretanya),[31][32] el Marroc,[33] Amèrica (el Canadà, els Estats Units i Costa Rica)[34] i el Japó.[35] Als Països Catalans és present a Mallorca,[36] Menorca,[37][9] els ports de Tortosa-Beseit,[38] les Guilleries,[39] el Parc Natural del Cadí-Moixeró,[40] etc.

Comestibilitat

modifica

És només comestible després d'escaldar-lo, encara que no és aconsellable el seu consum.[9][10][41]

Risc de confusió amb altres espècies

modifica

Es podria confondre amb Lactarius acerrimus (el qual té la cama una mica excèntrica, el làtex molt coent i els basidis bispòrics), Lactarius evosmus (més pàl·lid i amb una olor que recorda la de les pomes) i Lactarius bresadolanus (amb una coloració més ataronjada).[10]

Referències

modifica
  1. ↑ (Bull.) Fr., 1838. Epicr. syst. mycol. (Upsaliae): 336 (1838).
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ (Bull.) Pers., 1801. Syn. meth. fung. (Göttingen) 2: 430 (1801).
  4. ↑ Bull., Herb. Fr. 3: tab. 104 (1783).
  5. ↑ (Bull.) P. Kumm., Führ. Pilzk. (Zwickau): 127 (1871).
  6. ↑ (Bull.) Kuntze, Revis. gen. pl. (Leipzig) 2: 857 (1891).
  7. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  8. ↑ Institut d'Estudis Catalans (català)
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Bolets de les illes Balears (català)
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 El Fascinant món dels bolets. Volum 3. Barcelona: ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2004. ISBN 8493317365. Pàg. 181.
  11. ↑ RogersMushrooms Arxivat 2016-01-06 a Wayback Machine. (anglès)
  12. ↑ Russulales News Arxivat 2007-02-18 a Wayback Machine. (anglès)
  13. ↑ Jacob Heilmann-Clausen u. a., 1998. The Danish Mycological Society, (Hrsg.): The genus Lactarius. Fungi of Northern Europe. Vol. 2. ISBN 8798358146. Pàgs. 130–131.
  14. ↑ Basso, Maria Teresa, 1999. Fungi Europaei. Vol. 7: Lactarius Persoon (en italià), 364. ISBN 8887740003
  15. ↑ Estonian eBiodiversity[Enllaç no actiu] (anglès)
  16. ↑ Kalamees K., 2008. Checklist of the species of the genus Lactarius (Phallomycetidae, Agaricomycetes) in Estonia. Folia Cryptogamica Estonica, 44. Lk. 73.
  17. ↑ Evans S., Kibby G.. 2006. Looduse taskuraamat. Seened. Tõlkinud Katrin Jürgens. Lk. 116.
  18. ↑ Järva L., Parmasto E., 1980. Eesti seente koondnimestik. Lk. 156.
  19. ↑ Kalamees K., Liiv V., 2005. 400 Eesti seent. Lk. 250.
  20. ↑ Near Threatened Agaricales - Finland's Environmental Administration[Enllaç no actiu] (anglès)
  21. ↑ G. J. Krieglsteiner, A. Gminder, W. Winterhoff, 2000. Die Großpilze Baden-Württembergs. 2, Eugen Ulmer, Stuttgart. ISBN 3800135310. Pàg. 403.
  22. ↑ Stephanos Diamandis i Chariklia Perlerou, 2001. The mycoflora of the chestnut ecosystems in Greece. For. Snow Landsc. Res. 76, 3: 499–504 (2001). «PDF». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 gener 2013].
  23. ↑ Funghi in Italia (italià)
  24. ↑ Red List of Threatened Fungi in Norway Arxivat 2012-07-22 a Wayback Machine. (anglès)
  25. ↑ Denchev, Cvetomir M. & Boris Assyov, 2010. Checklist of the Macromycetes of Central Balkan Mountain (Bulgaria). A: Mycotaxon. 111. Pàgines 279–282. «PDF».
  26. ↑ Andrianova, T.V.; Dudka, I.O.; Hayova, V.P.; Heluta, V.P.; Isikov, V.P.; Kondratiuk, S.Ya.; Krivomaz, T.I.; Kuzub, V.V.; Minter, D.W.; Minter, T.J.; Prydiuk, M.P.; Tykhonenko, Yu.Ya, 2006. Fungi of Ukraine. «Enllaç».
  27. ↑ Petkovski S., 2009. National Catalogue (Check List) of Species of the Republic of Macedonia. Skopje.
  28. ↑ Z. Tkalcec & A. Mešic, 2003. Preliminary checklist of Agaricales from Croatia, V: Families Crepidotaceae, Russulaceae and Strophariaceae. A: Mycotaxon. 88. ISSN 0093-4666. Pàg. 289. «Enllaç».
  29. ↑ Setas de Andalucía (castellà)
  30. ↑ Fred Kränzlin: Pilze der Schweiz. Band 6. Russulaceae. Verlag Mykologia, Lucerna. ISBN 3856040609. Pàg. 122.
  31. ↑ Phillips, R., 1981. Mushrooms and other fungi of Great Britain & Europe: 288 pp. Pàgs. 50-51.
  32. ↑ Courtecuisse. R. & Duhem. B., 1995. Mushrooms and Toadstools of Britain & Europe: 480 pp. Pàg. 403.
  33. ↑ Journal of Animal & Plant Sciences, 2011. Bibliographic inventory of Moroccan Rif's fungi: Catalog of rifain fungal flora. Vol. 12, núm. 1: 1493-1526. «PDF».
  34. ↑ L. R. Hesler i Alexander H. Smith, 1960. Studies on Lactarius-I: The North American Species of Sect. Lactarius. Brittonia. Vol. 12, núm. 2, pp. 119-139. «Enllaç».
  35. ↑ GBIF (anglès)
  36. ↑ Sistemes naturals - Ajuntament de Sóller Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (català)
  37. ↑ Escandell, T. i Escandell, J., 1999. Bolets de Menorca. Ed. T. Escandell Salom: 135 pp.
  38. ↑ Arrufat, M.; Boix, S.; Cardero, S. (et.al.), 2012. Bolets del Port I: Maestrat, Matarranya, Terres de l'Ebre. Grup de Recerca Científica "Terres de l'Ebre". Associació Micològica "Bitxac". ISBN 9788461607495
  39. ↑ Bolets de les Guilleries (català)
  40. ↑ Els fongs dels Parc Natural del Cadí-Moixeró (2005) Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. (català)
  41. ↑ 2013 Sociedad Micológica Extremeña Arxivat 2010-08-04 a Wayback Machine. (castellà)

Bibliografia

modifica
  • Fries, Elias Magnus, 1838. Epicrisis systematis mycologici (en llatí), 336.
  • Kummer, Paul, 1882. Der Führer in die Pilzkunde (en alemany), 127.

Enllaços externs

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esclata-sang_blanc&oldid=32887748»