Alabandita
L'alabandita o alabandina és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del lloc del seu descobriment l'any 1832: Alabanda (Turquia). La localitat tipus d'aquesta espècie és Sacarîmb, Deva (Romania).
 Alabandita | |
|---|---|
 Grup de cristalls octaèdrics d'alabandita recoberts parcialment amb rodocrosita de color rosa, de la mina Uchucchacua, Oyon, Lima, Perú (mida: 60 mm x 59 mm x 46 mm, 204 g) | |
| Fórmula química | Mn2+S |
| Epònim | manganese sulfide (en)   |
| Nom IUPAC | sulfur de manganès(II) |
| Localitat tipus | Săcărâmb (en) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.CD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CD.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.15 |
| Dana | 2.8.1.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic hexoctahedral |
| Hàbit cristal·lí | sobretot massiva o granular; cristalls cúbics o octaèdrics d'1 cm |
| Estructura cristal·lina | a = 5.2236 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | cúbic 4/m 3 2/m |
| Color | negre, gris acer a marró, verd negrós |
| Macles | laminar {111} |
| Exfoliació | {100} excel·lent |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | semimetàl·lica, progressivament mat |
| Color de la ratlla | verd a verd negrosa |
| Diafanitat | opaca, translúcida en fragments fins |
| Gravetat específica | 4,053 |
| Propietats òptiques | isotropica |
| Índex de refracció | n = 2,70 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Abd |
| Referències | [1][2] |
Característiques modifica
L'alabandita és un mineral que cristal·litza en el sistema cristal·lí cúbic. Químicament és sulfur de manganès (Mn2+S). Pertany al grup galena juntament amb l'altaïta, la clausthalita, la galena, la niningerita i la oldhamita.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3,5 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'alabandita pertany a «02.CD - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Sn, Pb, Hg, etc.» juntament amb els següents minerals: herzenbergita, teal·lita, altaïta, clausthalita, galena, niningerita, oldhamita, keilita, cinabri i hipercinabri.
Formació i jaciments modifica
Pot trobar-se en grans quantitats a les venes epitermals de sulfurs polimetàl·lics i especialment en els dipòsits de manganès de baixa temperatura. És un component ocasional d'alguns meteorits. La paragènesi d'aquesta espècie inclou el tel·luri nadiu, l'esfalerita, la rhodonita, la rodocrosita, el quars, la pirita, la galena, la calcopirita, la calcita i l'acantita.
Referències modifica
- ↑ Handbook of Mineralogy
- ↑ «Alabandite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2014].
- ↑ «Galena group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2014].
Enllaços externs modifica
- Galeria d'imatges d'alabandita (anglès)
