Viquipèdia

Bultaco Sherpa T

model de motocicleta de trial
No s'ha de confondre amb Bultaco Sherpa N o Bultaco Sherpa S.

La Bultaco Sherpa T fou un model de motocicleta de trial fabricat per Bultaco entre 1964 i 1985, època durant la qual fou una de les millors motocicletes d'aquesta modalitat (en forta competència amb les també catalanes Montesa Cota i OSSA MAR)[1][2] i assolí un gran prestigi internacional.[3] Les seves característiques principals eren el motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire (inicialment de 250 i més tard de 350 cc, a banda de les versions juvenils de 74 i 125 cc), bastidor de simple bressol (tret dels versions de 74 i 125 cc, en què era doble), frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.[4] Seguint la filosofia de Bultaco,[5] la moto es venia amb tots els avenços tècnics que havien provat en competició els pilots oficials de la marca, amb la qual cosa qualsevol afeccionat podia adquirir a la botiga una motocicleta capaç de guanyar, sense cap retoc, el Campionat del Món.

Infotaula de motocicletaSherpa T
Bultaco Sherpa T 350 de 1973 Modifica el valor a Wikidata
ClasseTrial
FabricantBultaco
Producció1964-1985
RelacionadesTirón, Chispa, Lobito T
SimilarsAlpina
Configuració
MotorMonocilíndric 2T refrigerat per aire
TransmissióPer cadena
SuspensióForquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr)
FrensTambor (dv i dr)
Cronologia
← Sherpa N (1960-1965)

Creada amb la col·laboració del millor pilot de trial del moment, el nord-irlandès Sammy Miller, la Sherpa T fou una moto revolucionària que representà un punt d'inflexió dins la història del trial, ja que el fet d'adoptar un motor de dos temps li atorgava una agilitat de resposta i una lleugeresa que contribuí a fer evolucionar ràpidament aquest esport, arraconant per sempre més les motocicletes britàniques amb motor de quatre temps que havien dominat la disciplina fins aleshores.[6] Des del mateix moment de la seva estrena oficial en competició, als Sis Dies d'Escòcia de 1965, la innovadora Bultaco aconseguí nombrosos èxits arreu del món, arribant a guanyar campionats estatals, proves internacionals i campionats mundials sense interrupció fins que els problemes de l'empresa, a començaments de la dècada de 1980, la feren desaparèixer d'escena.

Amb la Sherpa T s'acabà també l'època daurada del trial, la que abasta les dècades de 1960 i 1970, quan aquest esport s'expandí i assolí gran popularitat a Europa i Nord-amèrica[7] en gran manera gràcies a aquesta moto i als èxits aconseguits pels seus famosos usuaris: Sammy Miller, Malcolm Rathmell, Martin Lampkin, Yrjö Vesterinen, Bernie Schreiber, Charles Coutard, Manuel Soler o Toni Gorgot, per citar-ne els més reeixits.

Història modifica

Antecedents modifica

L'any 1960, Bultaco llançà dues motos derivades de la Tralla 101 de carretera[8] (el primer model de la marca, aparegut el 1959): La Sherpa S, destinada al motocròs, i la Sherpa N, una moto pensada per a l'ús rural en zones amb camins en males condicions, la qual sacrificava una mica la seva velocitat punta a fi de tenir un major poder d'ascensió i capacitat de passar rius a gual. Aquesta moto es pot considerar la primera Bultaco de "trial"[9] i fou, de fet, la primera de la marca a competir en una prova d'aquesta modalitat al Regne Unit (concretament, una de disputada el 1961 al Traitors Ford, al límit entre Warwickshire i Oxfordshire).[10] El pilot en fou Dan Shorey, motociclista polifacètic contractat per l'importador de Bultaco al Regne Unit que, poc abans, li havia demanat permís a Francesc Xavier "Paco" Bultó (fundador i amo de l'empresa) per a competir en proves de trial al seu país amb motos britàniques. Bultó, però, li donà una Sherpa N i li digué que fes servir aquella moto modificant-la al seu gust,[11] cosa que va fer l'anglès.

Els Bultó i el trial modifica

Poc després, Francesc Xavier Bultó començà a organitzar a la seva finca familiar Sant Antoni de Cunit l'anomenat Trial de Sant Antoni, inspirat en les proves britàniques que havia descobert durant els seus múltiples viatges. Era més que res una festa per a la gent de Bultaco i s'hi participava amb tota mena de motos adaptades: Tralla, Sherpa N, etc. Més tard s'hi convidà a pilots d'altres marques, deixant-los una Bultaco per a l'ocasió. Es pot qualificar aquells primers "trials" com a la llavor d'aquest esport a Catalunya,[12] tant en l'aspecte esportiu com en el tecnològic, ja que Bultó organitzava excursions motoritzades per muntanya amb els seus pilots per tal d'experimentar de cara a aquella prova, partint d'una moto que anomenaven buque insignia (vaixell almirall) la qual anaven adaptant, sobre el terreny, amb un estol de mecànics que la seguia. Anys a venir, aquella moto (creada sobre la base d'una Sherpa N) seria l'origen de la Sherpa T.[12]

El 1962, els nebots de Bultó Joan Soler Bultó i Oriol Puig Bultó participaren (observats pel seu oncle)[3] en un trial que organitzà la FIM a París amb la intenció de promocionar aquest esport al continent -ja que aleshores es practicava gairebé només a les illes britàniques-, per tal d'investigar sobre el terreny aquella desconeguda disciplina i millorar els prototipus de la marca. En aquella ocasió, provaren un parell de Tralla 101 modificades.

Ja al 1964,[13] Oriol se n'anà amb un Seat 600 als Scottish (Sis Dies d'Escòcia) a provar els nous prototipus, més evolucionats, pilotant-ne un ell i l'altre el britànic Tom Ollerton.[12][14] Puig Bultó abandonà, però l'astre del trial Sammy Miller s'interessà per aquelles motos i arribà a provar-les, quedant tant sorprès per la seva lleugeresa i per la vivacitat del motor[3] que demanà d'ésser informat dels futurs avenços. El mateix 1964, en una altra prova promocional a Grenoble, els pilots de Bultaco allí desplaçats quedaren en tercer, quart i cinquè lloc final, fet que li obrí els ulls definitivament a Don Paco (com era conegut afectuosament Francesc Xavier Bultó), adonant-se'n que amb poques modificacions les seves motos podien arribar a superar les feixugues BSA, Ariel, AJS, Norton i altres motos equipades amb motor de quatre temps de 500 cc i més de 150 kg de pes.[2]

1964, neix la Sherpa T modifica

 
Una de les primeres Sherpa T de 1965 (esquerra), propietat de Sammy Miller

Tot i que aleshores ja s'havia organitzat algun altre trial a Catalunya a banda dels de Sant Antoni (com ara el I Trial de Sant Vicenç de Castellet, el 1959, i el I Trial de Viladrau, el 1961)[15] es pot considerar l'any 1964 com el del començament d'aquesta modalitat en aquest país,[16] sobretot després de l'organització del I Trial del Tibidabo l'1 de novembre d'aquell any, esdeveniment que obtingué un fort ressò mediàtic.[15] Poc abans que això passés, aquell mateix estiu, s'havia estat gestant la Sherpa T a la finca dels Bultó.

Efectivament, a mitjan 1964 Bultó contactà amb Sammy Miller tot demanant-li que provés el prototipus d'una nova moto. Hi ha dues versions sobre aquest fet: L'una afirma que Miller es personà a la botiga de Bultaco a l'Avinguda Meridiana de Barcelona. Paco Bultó el convidà aleshores a la seva finca de Sant Antoni i allí el nord-irlandès se li oferí: «Li interessa la moto de muntanya? Em vol fitxar?» Bultó no s'ho pensà dues vegades i així nasqué una associació d'allò més fructífera.[8] Segons l'altra versió, Miller rebé una oferta de Bultaco a l'estiu i tot seguit viatjà a Barcelona,[12] on Bultó posà un full de paper en blanc davant seu i li demanà que dibuixés la moto de trial ideal. Miller li digué: «D'acord, doni'm 12 dies i, partint de zero, li dissenyaré una moto a punt per a esser assajada».[17]

D'altra banda, cal fer constar que una altra font explica aquesta versió: cap a finals de 1963, Bultó demanà als germans Rickman (aleshores, importadors de Bultaco al Regne Unit) que li cerquessin un pilot de trial que n'entengués de mecànica i que pogués aportar els seus coneixements de cara a la creació d'una nova moto de trial. Els Rickman li parlaren de Sammy Miller i, al mateix temps, contactaren amb l'irlandès a Txecoslovàquia, on participava en els ISDT de Špindleruv Mlýn integrant l'equip britànic. En tornar de Txecoslovàquia, Miller provà la Sherpa N de Dan Shorey i en quedà tan gratament sorprès que decidí viatjar a Barcelona per a col·laborar en el projecte.[11]

Gestació a Sant Antoni modifica

Sigui com sigui, el fet és que Sammy Miller s'estigué l'estiu de 1964 a la finca Sant Antoni de Cunit, on provà el prototipus que li havia preparat Francesc Xavier Bultó a partir d'una Sherpa N. Inicialment, Miller suggerí alguns canvis: sostenia que la nova motocicleta de trial havia de cubicar 250 cc, i tot i que Bultó disposava només d'una 200 cc, aviat començaren la tasca de posada a punt; Miller deia també que la moto es movia massa del darrere, de manera que Bultó i el seu nebot Joan Soler Bultó decidiren allargar-ne el basculant una polzada en honor del britànic.[8] Al novembre, Miller tornà per mirar d'enllestir la moto en unes intenses sessions: al llarg de dues setmanes, durant el dia un equip de tècnics i provadors duien a terme múltiples proves, dirigides personalment per Francesc Xavier Bultó, i a la nit un altre equip de tècnics i projectistes efectuaven les modificacions necessàries per a les proves de l'endemà.[3]

Acabades aquestes sessions, Sammy Miller afirmà que no es trobava a gust sobre aquella lleugeríssima moto de dos temps, mostrant-se refractari a signar amb la marca.[12] Bultó, però, creia en la seva moto, així que aprofitant els seus contactes feu que li portessin del Regne Unit la famosa Ariel GOV 132 de Miller, amb la qual el nord-irlandès havia obtingut 500 victòries.[3] La moto arribà a Catalunya en només dos dies, i provant-la en les mateixes zones el resultat fou molt favorable a la Bultaco (amb l'Ariel, Miller fou incapaç de superar la "Rocky" -la zona d'examen de la masia de Sant Antoni- mentre que amb la Sherpa la superà netament).[8]

Fitxatge de Samy Miller modifica

Sammy Miller tornà tot seguit al Regne Unit per a disputar algunes proves més amb l'Ariel, però convençut que l'era de les quatre temps s'acabava.[12] Finalment, signà el contracte que l'unia a Bultaco per 2 milions de pessetes[8][18] d'aleshores (uns 12.000 euros al canvi). El fitxatge fou sobretot un pacte entre cavallers: Miller confiava tant en la seva obra que feu incloure al contracte una clàusula en què es comprometia a guanyar el 80% de les curses que disputés amb la Sherpa. La primera de totes no la guanyà, però acabà complint amb escreix la clàusula,[8] ja que guanyà el 95% de les proves que corregué amb aquella moto.[12]

Presentació oficial modifica

La «Sherpa T», nom que rebé el nou model de Bultaco, es presentà oficialment a l'exposició d'Earls Court (Londres) de 1964,[16] i al Nadal Miller l'estrenà en competició. La versió definitiva de la moto aparegué publicada per primer cop en un assaig a la revista Motor Cycling, el 16 de gener de 1965, i la seva presentació oficial al públic fou al Saló de l'Automòbil de la Fira de Barcelona d'aquell any.[19] Poc després, al maig, Sammy Miller hi aconseguí la primera victòria d'una dos temps i d'una moto no britànica als Sis Dies d'Escòcia,[17] la competició de trial més important d'aquells anys.

A partir de 1966 l'expansió de la Sherpa T fou imparable, aconseguint més de 500 victòries i 30 campionats estatals en diversos països, fet que en disparà la demanda, arribant a vendre-se'n 20.042 unitats arreu del món en aquell any (aquesta xifra de vendes no es veié superada fins al 1973, amb 23.149 unitats venudes).[8] De fet, cap a finals dels anys 60 la moto de trial representava més del 90% de la producció de Bultaco.[2]

Repercussió modifica

Vegeu també: Llista de models de motocicleta de trial posteriors a 1964

Hi ha un abans i un després en el trial que queda marcat per aquell acord a la finca Sant Antoni. Amb la Sherpa T arribà la gran revolució i l'expansió internacional del trial, ja que per primera vegada es disposava de motos lleugeres, barates, divertides i eficients.

Com a anècdota, durant la segona meitat de la dècada de 1960, al Regne Unit la Sherpa T es coneixia humorísticament com a «La glàndula del mico», ja que allà hi havia aleshores una poció de moda que assegurava que rejovenia a qui en prenia. El mateix feia la Bultaco, ja que pilots retirats i massa grans per al trial tornaven, amb aquella moto, a fer coses abans impensables.[12]

Palmarès modifica

 
Bernie Schreiber amb la Sherpa T cap a 1978. Amb el seu innovador estil de pilotatge sobre la Bultaco, Schreiber representà per si sol una altra revolució dins el món del trial

Des del seu debut en competició a mans de Sammy Miller, La Sherpa T va guanyar, entre d'altres, cinc Campionats del Món consecutius (tots els que se celebraren mentre la fàbrica estigué activa), quatre Campionats d'Europa, set vegades els Sis Dies d'Escòcia, quinze Campionats de Finlàndia, onze d'Espanya, nou de britànics i set de França.[3] Com a exemple del seu potencial, l'any 1974 Bultaco guanyà tots els principals campionats de trial que es disputaren arreu del món.[20]

Com a curiositat, la Sherpa T ostenta un rècord que probablement restarà imbatut per sempre més: el de major altitud assolida per una motocicleta pels seus propis mitjans a l'Himàlaia, concretament 5.156 metres. Aquesta cota l'aconseguiren sis catalans el novembre de 1973, en una expedició motoritzada a aquesta serralada equipats amb sengles Sherpa T (Model 92) específicament adaptades per a la missió. L'aventura, coneguda com a Moto Himàlaia, tingué força ressò internacional. Poc després, el Govern del Nepal prohibí l'accés de vehicles motoritzats a l'àrea, fet que fa gairebé impossible de superar aquest rècord.[21] Tot i així, aquell rècord fou finalment superat per dues altres expedicions catalanes en indrets diferents, també a bord de motocicletes Bultaco Sherpa T: l'expedició Moto Igualada-Kilimanjaro (5.895 metres al Kilimanjaro el 1974)[22] i la Moto Igualada-Aconcagua (6.800 metres a l'Aconcagua el 1977).[23]

Campionats internacionals guanyats modifica

Edició Any Campió
Campionat d'Europa[a 1]
I 1968   Sammy Miller
III 1970   Sammy Miller
VI 1973   Martin Lampkin
VII 1974   Malcolm Rathmell
Campionat del Món
I 1975   Martin Lampkin
II 1976   Yrjö Vesterinen
III 1977   Yrjö Vesterinen
IV 1978   Yrjö Vesterinen
V 1979   Bernie Schreiber
  1. ↑ Fins al 1974 el Campionat era d'Europa, i a partir de 1975 va passar a anomenar-se Campionat del Món

Versions modifica

Al llarg dels anys, la Sherpa T patí profundes transformacions per tal d'anar mantenint el seu lideratge tecnològic. El 1965 se'n comercialitzà la primera versió, el model 10 -conegut també com a "Sammy Miller"- amb culata radial i una cilindrada de 244,2 cc (diàmetre per carrera: 72x60 mm), canvi de 4 velocitats i 18 cv a 8.000 rpm.[17] El 1968 aparegué el model 49, amb un canvi de 5 velocitats provat l'any anterior per Miller, i augmentant la potència fins a 19,6 cv a 5.500 rpm, abandonant definitivament la culata radial.[17] Els anys següents la moto patí bàsicament canvis estètics, a la vegada que s'anava aplanant la seva corba de potència fins a arribar a la darrera 250 "clàssica" de la gamma, el model 198 de 1978, amb 14,1 cv a 5.500 rpm. La següent 250 ja fou el model 198B de 1981, amb canvis dràstics tant estètics com en el motor.

Una altra fita dins l'evolució d'aquesta moto fou l'any 1972, en què nasqué la Sherpa T 350, la primera moto de trial de dos temps a superar la tanca dels 300 cc,[17] amb una cilindrada de 326,03 cc, cinc velocitats i 21 cv a 5.000 rpm. Aquesta moto donà un nou impuls al trial i aviat l'adoptaren els millors pilots de la disciplina.[17]

Bultaco no s'oblidà dels més joves, i per a ells llançà els anys 1975 i 1977, respectivament, la Sherpa T 125 (9,12 cv a 8.500 rpm) i la Sherpa T 74 (6,63 cv a 7.000 rpm), ambdues amb canvi de 6 velocitats.

Llista de versions produïdes modifica

Id. Model[24] Versió Cilindrada Anys Núm. Sèrie[4] Pintura dipòsit[25]
10 Sammy Miller 250 1964 - 1967 10.000.001 Vermell i argentat
27 San Antonio 250 1967 - 1968 27.000.001 Vermell i argentat
49 250 1968 - 1971 49.000.001 Vermell amb franja argentada anterior
80 Kit Campió 250 1971 - 1972 80.000.001 Vermell amb franja argentada inferior
IT80 Cruz Roja 250 ? ?
91 250 1972 - 1974 91.000.001 Vermell amb franja argentada inferior
92 350 92.000.001
122 350 Prototipus de sèrie ?
124 250 1974 124.000.001 Vermell amb franja argentada inferior
125 350 125.000.001
132 250 1974 - 1975 132.000.001 ?
133 350 133.000.001
150 250 1975 150.000.001 Vermell amb franja argentada inferior
151 350 151.000.001
157 125 1975 157.000.001 Vermell amb ratlla argentada superior
158 250 1975 - 1976 158.000.001
159 350 159.000.001
182 250 1976 - 1977 182.000.001 Vermell amb ratlla argentada superior
183 350 183.000.001
184 74 1976 - 1978 184.000.001 Vermell amb ratlla argentada superior
185 125 185.000.001
185B 125 1978 - 1979 185.000.001 Blau
190 250 1977 - 1978 190.000.001 Vermell amb ratlla argentada superior
191 350 191.000.001
196 74 1979 - 1982 196.000.001 Blau
197 125 1979 - 1980 197.000.001
198 250 1978 - 1980 198.000.001 Vermell amb ratlles argentades posteriors
199 350 199.000.001
198A 250 1980 - 1981 ? Blau amb ratlles argentades posteriors
199A 350 ?
198B 250 1981 - 1982 ? Blau amb ratlla blanca posterior
199B 350 1981 - 1985 ?
221 Pirineos[26] 125 1979 221.000.001 Blau

Model 10 modifica

El motor de la primera Sherpa T derivava del de la Sherpa S de motocròs, i les seves innovacions principals eren la culata d'alumini amb aletes radials,[27] l'engegada per volant magnètic FEMSA Var 125-4 i la seva suspensió anterior, fabricada per la mateixa Bultaco, que s'inspirava en la italiana Ceriani.[16] El mateix any del seu llançament, 1965, esdevingué la primera moto no britànica a guanyar els prestigiosos Sis Dies d'Escòcia.[28]

Fitxa tècnica
Bultaco Sherpa T #10[19][29] Sammy Miller
250
 
La Sherpa T model 10
Núm. Sèrie 10.000.001
Anys 1964 - 1967
CC 244,29
Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm
Compressió 8:1
CV 18 a 8.000 rpm
Carburador IRZ Tipo 24EC 24 mm
Canvi 4 velocitats
Suspensió davant Telescòpica amb amortidors
hidràulics de 165 mm
Suspensió darrera Girling de 70 mm[16]
Pneumàtic davant 2,75 x 21[30]
Pneumàtic darrera 4 x 18
Frens davant Tambor 125 mm
Frens darrera Tambor 140 mm
Pes en sec 92 kg[31]
Dipòsit Vermell i argentat (8 litres)

Model 27 modifica

 
Joan Font amb la Sherpa T San Antonio el 1967

Aquest model es conegué també com a Sherpa San Antonio[26] per haver estat desenvolupat a la famosa finca dels Bultó. La seva principal aportació era el nou motor de concepció més moderna i canvi de cinc velocitats. També desapareixia la característica culata radial i es milloraven suspensions, sistema elèctric i estètica, amb un nou dipòsit i selló.[32]

Fitxa tècnica
Bultaco Sherpa T #27 San Antonio[33]
250
 
Sherpa T San Antonio
Núm. Sèrie 27.000.001
Anys 1967 - 1968
CC 244,29
Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm
Compressió 9:1
CV 19,6 a 5.500 rpm
Carburador IRZ 24 EC/ Amal 627
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Telescòpica amb amortidors
hidràulics de 165 mm
Suspensió darrera Amortidors hidráulics
Betor de 70 mm
Pneumàtic davant 3 x 21[30]
Pneumàtic darrera 4 x 18
Frens davant Tambor 125 mm
Frens darrera Tambor 140 mm
Pes en sec 92 kg
Dipòsit Vermell i argentat (7 litres)

Model 49 modifica

La tercera versió de la Sherpa T representà una fita important en l'evolució de la moto,[34] la qual millorà en tots els aspectes, estètica inclosa. Amb aquest model, Sammy Miller guanyà la primera edició del Campionat d'Europa, successor de l'antiga Challenge Henry Groutards que s'havia disputat entre 1964 i 1967.[35] La moto gaudia d'un magnífic motor que, tot i cubicar encara 250 cc, tenia ja totes les virtuts dels futurs motors de la casa de 350 cc (fins i tot amb una "estirada" o capacitat de pujar de voltes molt superior a la d'aquells), a més d'un precís tacte d'embragatge.[36] D'altra banda, aquesta fou la primera Sherpa a muntar estreps retràctils a partir de les seves darreres versions.[37]

Fitxa tècnica
Bultaco Sherpa T #49[38] San Antonio 2
250
 
Bultaco Sherpa T model 49 de 1971
Núm. Sèrie 49.000.001
Anys 1968 - 1971
CC 244,29
Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm
Compressió 10:1
CV 19,8 a 5.500 rpm
Carburador AMAL 627
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Telescòpica amb amortidors
hidràulics de 165 mm
Suspensió darrera Amortidors hidráulics
graduables de 100 mm
Pneumàtic davant 3 x 21
Pneumàtic darrera 4 x 18
Frens davant Àrea de frenada: 7.650 mm2
Frens darrera Àrea de frenada: 11.360 mm2
Pes en sec 92 kg
Dipòsit Vermell amb franja argentada
anterior (7 litres)

Kit Campió modifica

 
El logotip del Kit Campió en una Sherpa T Model 80 de 1971

D'altra banda, el model 49 comença a oferir com a extra el cèlebre Kit Campió a partir de 1969, opció que ja a partir de 1971 s'incorporà de sèrie al nou model 80. El popular Kit, anomenat al començament Kit Campeón Profesional, consistia en el conjunt dipòsit-selló-plaques laterals en una sola peça, més un tub d'escapament especial i altres accessoris. Fou la resposta de Bultaco a la Montesa Cota 247, apareguda el 1968, que unia a la seva gran efectivitat una innovadora estètica (gràcies a la qual guanyà un premi de disseny FAD), la principal característica de la qual era justament el fet d'unir el dipòsit i les tapes laterals en una sola peça.[39]

Així doncs, malgrat que el motor i el xassís de la Sherpa T eren molt vàlids, la seva carrosseria havia esdevingut poc competitiva en comparació amb la Cota, i per aquest motiu Bultaco creà aquest conjunt d'accessoris que es podien muntar al model 49 fàcilment. Des d'aleshores, tots els models posteriors de Sherpa T es fabricaren ja amb aquest acabat, fins que fou abandonat definitivament amb el model 158 (aparegut el 1975), que tornava al sistema clàssic de dipòsit i plaques laterals per separat.

Model 80 modifica

Aquest model fou el primer a incorporar de sèrie el popular Kit Campió,[40] motiu pel qual se'l conegué també com a Sherpa T "Kit Campió" o, simplement, "Kit".[41]

Fitxa tècnica
Bultaco Sherpa T #80 Kit[42]
250
 
Sherpa T 250 Kit Campió de 1971
Núm. Sèrie 80.000.001
Anys 1971 - 1972
CC 244,29
CV 19,8 a 5.500 rpm
Carburador AMAL 627
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Telescòpica amb amortidors
hidràulics
Suspensió darrera Amortidors hidráulics
Pneumàtic davant 3 x 21
Pneumàtic darrera 4 x 18
Frens davant Tambor 125 mm
Frens darrera Tambor 140 mm
Pes en sec 92 kg
Dipòsit Vermell amb franja argentada
inferior (4,5 litres)

Models 91 i 92 modifica

A banda de mantenir la versió de 250 cc (model 91), Bultaco presentà la Sherpa T 350 (model 92), la primera moto de trial de dos temps de més de 300 cc. La versió de 1972 es conegué també com a Sherpa "Ignasi Bultó", ja que el fill gran de Don Paco feia de pilot provador i a les seves motos sempre s'hi assajaven experiments tècnics que s'aplicaven després a la sèrie.

Fitxa tècnica
Bultaco Sherpa T[43]
250[44][45] 350[46][47]
 
Sherpa T 350 Kit Campió de 1972
Id. Model 91 92
Núm. Sèrie 91.000.001 92.000.001
Anys 1972 - 1974
CC 244,29 326,03
Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm 83,2 x 60 mm
Compressió 9:1 9:1
CV 19,8 a 5.500 rpm 21 a 5.000 rpm
Carburador AMAL 627 AMAL 625
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Telescòpica amb amortidors hidràulics de 165 mm
Suspensió darrera Amortidors hidràulics graduables de 100 mm
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4 x 18
Frens davant 125 x 25 mm
Frens darrera 140 x 40 mm
Pes en sec 95 kg 98 kg
Dipòsit Vermell amb franja argentada inferior

Models 124 i 125 modifica

Fitxa tècnica
Bultaco Sherpa T
250[48] 350[49]
 
Sherpa T 350 de 1974
Id. Model 124 125
Núm. Sèrie 124.000.001 125.000.001
Anys 1974
CC 244,29 326,03
Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm 83,2 x 60 mm
Compressió 9:1 9:1
CV 20 a 5.500 rpm 21,5 a 5.000 rpm
Carburador AMAL 627 AMAL 627
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Telescòpica amb amortidors hidràulics
Suspensió darrera Amortidors hidràulics graduables
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4 x 18
Frens davant 125 x 25 mm
Frens darrera 140 x 40 mm
Pes en sec 90,5 kg 91 kg
Dipòsit Vermell amb franja argentada inferior (4,5 litres)

Models 150 i 151 modifica

El model 151 fou el darrer a incorporar el "Kit Campió" i presentava poques variacions pel que fa al model anterior, com ara el reforç del xassís, la fixació culata-xassís, un nou carter d'embragatge i un silenciador més eficaç amb una forma diferent a la part final.[50]

Fitxa tècnica
Bultaco Sherpa T
250[51] 350[52]
Id. Model 150 151
Núm. Sèrie 150.000.001 151.000.001
Anys 1975
CC 244,29 326,03
CV 14,4 a 5.500 rpm 17,5 a 5.000 rpm
Carburador AMAL 627 AMAL 627
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Telescòpica amb amortidors hidràulics
Suspensió darrera Amortidors hidràulics graduables
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4 x 18
Frens davant Tambor 125 mm
Frens darrera Tambor 140 mm
Pes en sec 90,5 kg 91 kg
Dipòsit Vermell amb franja argentada inferior (4,5 litres)

Models 157, 158 i 159 modifica

El 1975 Bultaco tornava a renovar estèticament la Sherpa T,[53] tot desestimant el famós "Kit Campió" i tornant als inicis: dipòsit i plaques laterals per separat.[54] Aquesta moto es conegué entre els afeccionats com a Sherpa "Manuel Soler" atès que el català participà activament en el seu desenvolupament. Amb els nous models 158 i 159 s'aconseguí millorar el parell motor i l'elasticitat de la Sherpa T, així com la suavitat a les respostes. Per tal d'aconseguir-ho, a la 350 se li canvià el carburador per un Bing 27 i se li augmentà la superfície filtrant.[55]

Fitxa tècnica
Bultaco Sherpa T
125[56][57] 250[57][58] 350[59]
 
Sherpa T 250 de 1975
 
Sherpa T 350 de 1976
Id. Model 157 158 159
Núm. Sèrie 157.000.001 158.000.001 159.000.001
Anys 1975 1975 - 1976
CC 118,82 237,43 326,03
Diàmetre x Carrera 54,2 x 51,5 mm 71 x 60 mm 83,2 x 60 mm
Compressió 12:1 9:1 9:1
CV 9,12 a 8.500 rpm 14,1 a 5.500 rpm 18,5 a 6.000 rpm
Carburador Amal 2625 Amal 2627 Bing T-84 28 mm
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Telescòpica amb
amortidors hidràulics		 Betor 165/35 mm
Suspensió darrera Amortidors hidràulics Betor 340/100 mm
Pneumàtic davant 2,50 x 20 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 3,75 x 17 4 x 18
Frens davant Tambor 125 mm 125 x 25 mm
Frens darrera Tambor 125 mm 140 x 40 mm
Pes en sec 80 kg 92 kg 92,5 kg
Dipòsit Vermell amb ratlla argentada
superior (5,5 litres)		 Vermell amb ratlla argentada superior (6,5 litres)

Models 182 i 183 modifica

Fitxa tècnica
Bultaco Sherpa T
250[60] 350[61]
Id. Model 182 183
Núm. Sèrie 182.000.001 183.000.001
Anys 1976 - 1977
CC 237,55 326,2
Diàmetre x Carrera 71 x 60 mm 83,2 x 60 mm
Compressió 9:1 9:1
CV 14,1 a 5.500 rpm 18,5 a 6.000 rpm
Carburador Amal 2627 Bing 28 mm
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Telescòpica amb amortidors hidràulics
Suspensió darrera Amortidors hidràulics graduables
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4 x 18
Frens davant 125 x 25 mm
Frens darrera 125 x 25 mm
Pes en sec 92 kg 92,5 kg
Dipòsit Vermell amb ratlla argentada superior (6,5 litres)

Models 184 i 185 modifica

Fitxa tècnica
Bultaco Sherpa T
74[62] 125[63]
 
Sherpa T 74 de 1977
 
Sherpa T 125 de 1978
Id. Model 184 185
Núm. Sèrie 184.000.001 185.000.001
Anys 1976 - 1978
CC 74 118,8
Diàmetre x Carrera 43 x 51,5 mm 54,2 x 51,5 mm
Compressió 11:1 11:1
CV 6,63 a 7.000 rpm 9,12 a 8.500 rpm
Carburador Zenith 18 mm Amal 2625
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Telescòpica amb amortidors hidràulics
Suspensió darrera Amortidors hidràulics graduables
Pneumàtic davant 2,50 x 20
Pneumàtic darrera 3,75 x 17
Frens davant 125 mm
Frens darrera 125 mm
Pes en sec 80 kg
Dipòsit Vermell amb ratlla argentada superior (5,5 litres)[b 1]
  1. ↑ El 1978, la pintura del dipòsit es canvià per un vermell més llampant, amb la ratlla superior negra per comptes d'argentada

Models 190 i 191 modifica

Fitxa tècnica
 
Fullet comercial de la Bultaco Sherpa T de 1977
Bultaco Sherpa T
250[60][64] 350[61]
 
Sherpa T 350 (model 191), de 1977
Id. Model 190 191
Núm. Sèrie 190.000.001 191.000.001
Anys 1977 - 1978
CC 237,55 326,2
Diàmetre x Carrera 71 x 60 mm 83,2 x 60 mm
Compressió 9:1 9:1
CV 14,1 a 5.500 rpm 20,8 a 6.500 rpm
Carburador Amal 2600 27 mm Bing 28 mm
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Telescòpica amb amortidors hidràulics
Suspensió darrera Amortidors hidràulics graduables
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4 x 18
Frens davant 125 x 25 mm
Frens darrera 125 x 25 mm
Pes en sec 92 kg 92,5 kg
Dipòsit Vermell amb ratlla argentada superior (6,5 litres)

Models 196 i 197 modifica

Fitxa tècnica
Bultaco Sherpa T[62][65]
74 125
Id. Model 196 197
Núm. Sèrie 196.000.001 197.000.001
Anys 1979 - 1982 1979 - 1980
CC 74 118,8
Diàmetre x Carrera 43 x 51,5 mm 54,2 x 51,5 mm
Compressió 11:1 11:1
CV 6,63 a 7.000 rpm 9,12 a 8.500 rpm
Carburador Zenith 18 mm Amal 2625
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Telescòpica amb amortidors hidràulics
Suspensió darrera Amortidors hidràulics graduables
Pneumàtic davant 2,50 x 20
Pneumàtic darrera 3,75 x 17
Frens davant 125 mm
Frens darrera 125 mm
Pes en sec 80 kg
Dipòsit Blau (5,5 litres)

Models 198 i 199 modifica

 
Martin Lampkin amb la Sherpa T 350 al Trial de Sant Llorenç de 1978
 
Bernie Schreiber amb la Sherpa T 350 blava al Trial de Sant Llorenç de 1979

El model 199, aparegut el 1978, adoptà un innovador dipòsit de plàstic irrompible,[64] més estret a la zona dels genolls, que arraconà per sempre més l'anterior de fibra de vidre (tot i que al Regne Unit s'hi exportava amb un d'alumini per qüestions legals).[66] La pintura seguia essent vermella, malgrat que el to es difuminà força degut al canvi de material, i es canvià també la ratlla argentada superior per dues d'anteriors més curtes. Aquesta nova Sherpa T presentava altres importants innovacions estètiques com ara el nou disseny de seient, filtre d'aire i tapes laterals, parafangs en plàstic vermell i pintura negre mat a tot el motor, ampolles de forquilla i manillar. Pel que fa al motor, se'n reduí l'amplada a causa del canvi de la tapa d'embragatge, i se n'augmentà la potència fins als 20,8 CV. Finalment, el bastidor s'allargà a la part posterior augmentant-ne així la rigidesa.[67]

El 1979, la moto es tornà a renovar estèticament, tot canviant el clàssic color vermell per un blau llampant,[68] tant al dipòsit i plaques com als parafangs i fins i tot al xassís. Amb el motor pintat totalment de negre s'aconseguia un bonic contrast. Altres característiques de la 350 eren l'engegada electrònica per descàrrega capacitativa i, com de costum, bastidor de simple bressol desdoblat sota el motor, transmissió primària i secundària per cadena i embragatge de discs múltiples en bany d'oli. La moto tenia un consum moderat atesos els baixos règims de funcionament del seu motor, limitant-se així considerablement l'emissió de gasos contaminants.[17]

Fitxa tècnica
Bultaco Sherpa T[69]
250[17][70] 350[71]
 
Sherpa T 350 de 1978
Id. Model 198 199
Núm. Sèrie 198.000.001 199.000.001
Anys 1978 - 1980
CC 237,5 326,2
Diàmetre x Carrera 71 x 60 mm 83,2 x 60 mm
Compressió 9:1 9:1
CV 14,1 a 5.500 rpm 20,8 a 6.500 rpm
Carburador Amal 27 Bing 84 de 28 mm
Canvi 5 velocitats 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica de 165 mm
Suspensió darrera Forquilla oscil·lant amb amortidors
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 125 x 25 mm
Frens darrera Tambor 125 x 25 mm
Pes en sec 92 kg 92,5 kg
Dipòsit Blau amb ratlles argentades posteriors[c 1] (5 litres)
  1. ↑ El color blau, que substituïa el clàssic vermell, s'adoptà el 1979

Models 198A i 199A modifica

Fitxa tècnica
Bultaco Sherpa T
250 350[74][75]
 
Sherpa T 350 (mod. 199A) de 1980
Id. Model 198A 199A
Núm. Sèrie ? ?
Anys 1980 - 1981
CC 237,5 326,2
Diàmetre x Carrera 71 x 60 mm 83,2 x 60 mm
Compressió 9:1 9:1
CV 14,1 a 5.500 rpm 20,8 a 6.500 rpm
Carburador Amal 27 mm Bing 28 mm
Canvi 5 velocitats 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica
Suspensió darrera Forquilla oscil·lant amb amortidors
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 125 x 25 mm
Frens darrera Tambor 125 x 25 mm
Pes en sec 92,5 kg 92,5 kg
Dipòsit Blau amb ratlles argentades posteriors (5 litres)[76]

Models 198B i 199B modifica

En plena crisi de Bultaco (crisi que acabà comportant-ne el tancament), la nova Sherpa T es presentà al Saló de Barcelona de 1981. Dotada d'un nou canvi de sis velocitats i un característic xassís pintat de blanc i retallat a la cua (en un intent de perdre pes), era una rèplica del prototipus desenvolupat per Yrjö Vesterinen durant la temporada de 1981, en què el finlandès tornà a Bultaco finançat pels importadors europeus.[77] Fou la darrera versió de la Sherpa T i significà el pas final en el desenvolupament de la moto de trial més cèlebre de tots els temps, després d'haver dominat la disciplina del trial durant més de quinze anys.[78] Un dels trets més característics d'aquesta moto era el seu xassís pintat de blanc, motiu pel qual era coneguda com a "la blanca".[79]

Fitxa tècnica
Bultaco Sherpa T[80]
250[81] 350[82]
 
Sherpa T 350 (model 199B), de 1981
Id. Model 198B 199B
Núm. Sèrie ? ?
Anys 1981 - 1982 1981 - 1985
CC 237,5 340,4
CV 14,4 a 5.500 rpm 20,8 a 6.000 rpm
Canvi 5 velocitats 6 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica
Suspensió darrera Forquilla oscil·lant amb amortidors
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 125 mm
Frens darrera Tambor 125 mm
Pes en sec 92,5 kg 92,5 kg
Dipòsit Blau amb ratlla blanca posterior

Referències modifica

  1. ↑ Hailwood, Mike; Walker, Murray; Smith, Jeff; Currie, Bob; Puig Bultó, Oriol. «Preparación de la máquina». A: Motos. Carreras de velocidad. Moto-Cross. Trial (en castellà). Barcelona: Editorial Hispano Europea, 1975, p. 364. ISBN 84-255-0245-4. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Vignati, Alejandro. «Trial». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 39-40. ISBN 84-01-70016-7. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «The most prized» (en anglès). bultaco.es. Arxivat de l'original el 7 de gener 2012. [Consulta: 25 novembre 2011].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Historia de Bultaco. Guia Modelos Bultaco de Campo.pdf» (PDF) (en castellà). tumotoverde.com, 11-02-2009. [Consulta: 25 novembre 2011].
  5. ↑ Herreros 1998: «1945: Cataluña» p. 95
  6. ↑ King, Max; Farley, Gordon; Andrews, Mick. «La motocicleta de trial y sus características». A: Motociclismo. Jinetes del trial (en castellà). Traducció: Manuel Vázquez. Barcelona: Plaza & Janés, 1974, p. 42. DL B 4523-1974. ISBN 84-01-80108-7. 
  7. ↑ «Sammy Miller. Nine-time ISDT gold medal winner; British trials champion 11» (en anglès). motorcyclemuseum.org. [Consulta: 25 novembre 2011].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Herreros 1998: «1945: Cataluña» p. 99-101
  9. ↑ Mas Godayol 1980: «Bultaco. Las purasangre» p. 283
  10. ↑ «Bultaco UBW 677 - The Dan Shorey, Bultaco "Sherpa "N" 155 cc Trials Bike.» (en anglès). bsaotter.com. [Consulta: 3 maig 2017].
  11. ↑ 11,0 11,1 San Martín, Horacio. «Bultaco Sherpa T modelo 10 "Sammy Miller" - Bultaco Sherpa T modelo 27 "San Antonio"» (en castellà). todotrial.com. [Consulta: 3 maig 2017].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 Herreros 1998: «Trial» p. 284-287
  13. ↑ «Reconeixement a Oriol Puig Bultó». Revista informativa editada amb motiu de l'homenatge a la Volta al Vallès. Museu Isern de la Moto [Mollet del Vallès], 27-04-2019, pàg. 12-17.
  14. ↑ «Bultaco Sherpa T – 50 years!» (en anglès). trialsguru.net, 10-04-2015. [Consulta: 23 octubre 2022].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Historia de Montesa» (PDF) (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 25 novembre 2011].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Mas Godayol 1980: «Bultaco. Las purasangre» p. 284-287
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 17,7 Mas Godayol 1980: «Bultaco Sherpa T-350» p.292-293
  18. ↑ Merlos, Josep lluís. «Bultaco Sherpa: amb ella va començar tot». motor.ara.cat. Ara, 21-07-2019. [Consulta: 17 juny 2020].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Bultaco Sherpa T Sammy Miller» (en castellà). motocra.com. Arxivat de l'original el 28 de maig 2008. [Consulta: 25 novembre 2011].
  20. ↑ «In 1974 the Bultaco Sherpa T won every major Trials Championship in the world.» (JPG) (en anglès). bonamarsub.com, 1974. Arxivat de l'original el 3 de març 2012. [Consulta: 25 novembre 2011].
  21. ↑ «M92 Bultaco Sherpa T 350 Himalaya 1973» (en anglès). clubbultaco.com.au. [Consulta: 25 novembre 2011].
  22. ↑ «Història. Del 1970 fins al 1989». motoclubigualada.com, 20-02-1977. [Consulta: 7 març 2012].
  23. ↑ «El desafío abierto por el M.C. Igualada» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 24-04-1977. [Consulta: 7 març 2012].
  24. ↑ «Producció Bultaco des de 1959 fins a 1981». bultaco.org. Arxivat de l'original el 21 de setembre 2017. [Consulta: 25 novembre 2011].
  25. ↑ «Bultaco Model Reference Guide» (en anglès). cemoto.tripod.com. [Consulta: 25 novembre 2011].
  26. ↑ 26,0 26,1 «Sherpa T - Trial» (en castellà). motocra.com. Arxivat de l'original el 15 de setembre 2010. [Consulta: 25 novembre 2011].
  27. ↑ Orengo 2000: «Bultaco Sherpa T, modelo 10 "Sammy Miller", 1965-1967»
  28. ↑ «Sherpa T, 250 cc - Year: 1965» (en anglès). bultaco.es. Arxivat de l'original el 5 d'octubre 2010. [Consulta: 25 novembre 2011].
  29. ↑ Bertran, Ignasi «Comparativo a través del tiempo. 25 años separan la primera Sherpa de la última Cota» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 66, agost 1988, p. 82-89.
  30. ↑ 30,0 30,1 Sallés, Ramon. «Historia de Bultaco - Sherpa T Sammy Miller Mod.10 y San Antonio Mod.27.pdf» (PDF) (en castellà). tumotoverde.com, 11-02-2009. [Consulta: 25 novembre 2011].
  31. ↑ «Bultaco Sherpa T modelo 10 "Sammy Miller"» (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 25 novembre 2011].
  32. ↑ Orengo 2000: «Bultaco Sherpa T, modelo 27 "San Antonio", 1967-1968»
  33. ↑ «Bultaco Sherpa T modelo 27 "San Antonio"» (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 25 novembre 2011].
  34. ↑ Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Bultaco Sherpa T 250 Mod. 49». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 38. D.L. B 29846-2011. 
  35. ↑ «Sherpa T, 250 cc - Year: 1968» (en anglès). bultaco.es. Arxivat de l'original el 5 d'octubre 2010. [Consulta: 25 novembre 2011].
  36. ↑ Sallés, Ramon. «Historia de Bultaco - Sherpa T 250 Mod.49.pdf» (PDF) (en castellà). tumotoverde.com, 11-02-2009. [Consulta: 25 novembre 2011].
  37. ↑ Orengo 2000: «Bultaco Sherpa T, modelo 49, 1968-1971»
  38. ↑ «Bultaco Sherpa T modelo 49» (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 25 novembre 2011].
  39. ↑ «Bultaco. Motos de Llegenda > Sherpa T Mod.80 - 250 cc - 1971» (PDF). museumoto.com. Museu de la Moto de Barcelona, 31-10-2014. [Consulta: 18 novembre 2014].
  40. ↑ «Bultaco Modelo Sherpa T 80» (en castellà). classicbike.galeon.com. Arxivat de l'original el 2 de desembre 2013. [Consulta: 25 novembre 2011].
  41. ↑ Orengo 2000: «Bultaco Sherpa T modelo 80 "Kit" 350, 1971-1974»
  42. ↑ «Sherpa T (modelo 80)» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  43. ↑ Linati Bigas, Alejandro. «Marca: Bultaco. Modelo Sherpa T 250 y 350». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 93. ISBN 84-315-12210. 
  44. ↑ Patrignani, Roberto; Colombo, Mario. «Bultaco Sherpa T». A: Motocicletas (en castellà). Traducció: Roser Berdagué. Barcelona: Editorial Teide, Instituto Geográfico De Agostini, 1972, p. 18. 
  45. ↑ «Bultaco Sherpa T modelo 91» (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 25 novembre 2011].
  46. ↑ «Bultaco Sherpa T modelo 92» (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 25 novembre 2011].
  47. ↑ «Bultaco Sherpa T 350 mod. 92 "kit Campeón"» (en castellà). motocra.com. Arxivat de l'original el 8 de febrer 2005. [Consulta: 25 novembre 2011].
  48. ↑ «Bultaco Sherpa T modelo 124» (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 25 novembre 2011].
  49. ↑ «Bultaco Sherpa T modelo 125» (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 25 novembre 2011].
  50. ↑ «Bultaco Sherpa T 350 mod. 151 "kit Campeón"» (en castellà). motocra.com. Arxivat de l'original el 7 de gener 2009. [Consulta: 25 novembre 2011].
  51. ↑ «Sherpa T 250 (modelos 150 i 151)» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  52. ↑ «Sherpa T 350 (modelos 150 i 151)» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  53. ↑ De la Torre, Juan Pedro «Motos trascendentales. Bultaco Sherpa T 350» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 80.
  54. ↑ Orengo 2000: «Bultaco Sherpa T modelo 156, "Manuel Soler", 1975-1976»
  55. ↑ «Bultaco Sherpa T 350 mod. 159» (en castellà). motocra.com. Arxivat de l'original el 7 de gener 2009. [Consulta: 25 novembre 2011].
  56. ↑ «Sherpa T 125 (modelos 156, 158 i 159)» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  57. ↑ 57,0 57,1 «Marca: Bultaco. Tipo: Sherpa 125-T // Sherpa T-250» (JPG. Revista Motociclismo - Motocatálogo 1976 escanejada) (en castellà). lamaneta.net. Arxivat de l'original el 19 de gener 2015. [Consulta: 19 gener 2015].
  58. ↑ «Sherpa T 250 (modelos 156, 158 i 159)» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  59. ↑ «Bultaco Sherpa T 350 modelo 159» (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 25 novembre 2011].
  60. ↑ 60,0 60,1 Molinari 1977: «Bultaco Sherpa T 250» p. 166
  61. ↑ 61,0 61,1 Molinari 1977: «Bultaco Sherpa T 350» p. 166
  62. ↑ 62,0 62,1 Molinari 1979: «Bultaco Sherpa T 74/125» p. 168
  63. ↑ Molinari 1978: «Bultaco Sherpa T 74/125» p. 164
  64. ↑ 64,0 64,1 «Sherpa T, 250 cc - Year: 1977» (en anglès). bultaco.es. Arxivat de l'original el 5 d'octubre 2010. [Consulta: 25 novembre 2011].
  65. ↑ «Características Specifications Caracteristiques» (JPG. Catàleg original de 1979 escanejat) (en castellà, anglès i francès). motoguapa.com. Arxivat de l'original el 22 de juny 2015. [Consulta: 20 abril 2015].
  66. ↑ Rico Rodríguez, Fran «Comparativa Trial 40 - Bultaco Sherpa 199 1978 - Gas Gas TXT GP 300 2018» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 50-57.
  67. ↑ «Bultaco Sherpa T 350 mod. 199» (en castellà). motocra.com. Arxivat de l'original el 7 de gener 2009. [Consulta: 25 novembre 2011].
  68. ↑ Orengo 2000: «Bultaco Sherpa T modelo 199 A, "Azul", 1978»
  69. ↑ Molinari 1979: «Bultaco Sherpa T 350/250» p. 170
  70. ↑ Molinari 1978: «Bultaco Sherpa T 250» p. 166
  71. ↑ Molinari 1978: «Bultaco Sherpa T 350» p. 166
  72. ↑ «Bultaco Sherpa T 250» (JPG. Revista Motocatálogo 1978'79 escanejada) (en italià). lamaneta.net. Arxivat de l'original el 20 de gener 2015. [Consulta: 19 gener 2015].
  73. ↑ «Marca: Bultaco. Tipo: Sherpa 250-T» (JPG. Revista Motociclismo - Motocatálogo 1978 escanejada) (en castellà). lamaneta.net. Arxivat de l'original el 20 de gener 2015. [Consulta: 19 gener 2015].
  74. ↑ «Bultaco Sherpa T 350 - Año: 1980» (en castellà). motocra.com. Arxivat de l'original el 7 de gener 2009. [Consulta: 25 novembre 2011].
  75. ↑ Castelli, Alfredo. «Bultaco Sherpa T 350/250». A: Moto Catalogo 1981 (en italià). Milà: EPIERRE srl, abril 1981, p. 18. A.T. Milano 303 10-8-1978. 
  76. ↑ «Bultaco Sherpa T 250/350» (JPG. Revista Motocatalogo Internazionale 1981 escanejada) (en italià). lamaneta.net. Arxivat de l'original el 20 de gener 2015. [Consulta: 19 gener 2015].
  77. ↑ Orengo 2000: «Bultaco Sherpa T modelo 199 B, 6 Velocidades, 1981-1985»
  78. ↑ «Sherpa T, 350 cc - Year: 1981» (en anglès). bultaco.es. Arxivat de l'original el 5 d'octubre 2010. [Consulta: 25 novembre 2011].
  79. ↑ Muñoz Palacios, Juan María. «Bultaco Sherpa T» (en castellà). revista.motociclismo.es, 28-03-2011. Arxivat de l'original el 3 de setembre 2011. [Consulta: 25 novembre 2011].
  80. ↑ «Bultaco Sherpa T 250/350» (JPG. Revista Moto Anual 82/83 escanejada) (en castellà). lamaneta.net. Arxivat de l'original el 20 de gener 2015. [Consulta: 19 gener 2015].
  81. ↑ «Sherpa T 250 (modelo 198-198 A,B)» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  82. ↑ «Sherpa T 350 (modelo 199 B)» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]

Bibliografia modifica

  • Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998. ISBN 84-920886-5-6. 
  • Mas Godayol, Josep (Director). Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980 (vol. II). ISBN 84-85822-03-X. 
  • Molinari, Giorgio; Alajmo, Gustavo; Galli, Roberto; Pasquino, Michele. Moto Catalogo 1977'78 (en italià). Milà: Edizione A.I.D. S.p.A., 1977. A.T. Milano 112 14-4-75. 
  • Molinari, Giorgio; Illeso, Franco; Galli, Roberto. Moto Catalogo 1978'79 (en italià). Milà: Edizione A.I.D. S.p.A., 1978. A.T. Milano 112 14-4-75. 
  • Molinari, Giorgio; D'Andrea, Alex; Galli, Roberto. Moto Catalogo 1979 (en italià). Milà: Edizione A.I.D. S.p.A., 1979. A.T. Milano 112 14-4-75. 
  • Orengo, Joan Carles. «Spanish Trial Bikes (primera parte)» (en castellà). todotrial.com, setembre 2000. [Consulta: 25 novembre 2011].
  • «Bultaco – Spain» (en anglès). trialsguru.net. [Consulta: 23 octubre 2022].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bultaco Sherpa T
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bultaco_Sherpa_T&oldid=33280658»