Discussió:Lliga de Delos

--MALLUS (disc.) 22:34, 16 gen 2022 (CET)

Catalanitzacions

Bon vespre, @Xavier Dengra:. No sé d'on surten aquestes catalanitzacions de topònims, però caldria referenciar-les, ja que lingüísticament no són gaire factibles i caldria justificar aquesta divergència de les regles de catalanització habituals dels noms grecs antics i medievals. Salut.—Leptictidium (digui) 19:18, 1 ago 2023 (CEST)

Bon dia, estic traduint els mapes de la Lliga de Delos amb el llibre d'en Jaume diàdoc. Penjaré la font al mapa de Commons i als articles on els enllaci, però és important que estiguin unificats per tal que el lector vinculi mapa i topònim escrit. Quan acabi et faig un ping. Xavier Dengra (MISSATGES) 20:21, 1 ago 2023 (CEST)

Ui, si el rigor és el mateix que el del seu compte de Twitter —fins i tot tenint en compte el to humorístic—, quina por que em fa aquesta referència… Aviso @Motxo98, Magenri, Joan Gené: per esbrinar com ho veuen ells. De totes maneres, tingues en compte que el consens vigent és que «en els articles referits a aquest període (Homer al segle V), fem servir els topònims del DGC».—Leptictidium (digui) 21:46, 1 ago 2023 (CEST)

M’estalviaré de fer comentaris sobre aqueix senyor Diàdoc, el qual conec de Twitter també. Sols assenyalaré que sovint ha escrit malament noms propis en els seus tweets. No en puc parlar de ses obres escrites atès que no n’he llegida cap.

Pel que fa al cas d’Eurimedont, els criteris d’adaptació de topònims grecs són prou clars. I són en obres de referència que els redactors i editors habituals del món clàssic de la Viqui coneixem a grans trets, si més no. L’adaptació al català dels noms propis de tema -οντ- sense -ς en nominatiu, com ara Εὐρυμέδων, -οντος, ὁ, es fa a partir de l’acusatiu llatí -ont(em), amb caiguda de -em; per tant sempre dóna lloc a un mot agut acabat en -ont. En aquest cas, el nom és Eurimedont. Perquè es veja clar, és un mot del mateix grup que el nom del famós barquer d’ànimes: Caront (en grec Χάρων, en llatí Charon). Així, en el DGC hi apareix Eurimedont únicament; també al Diccionari Llatí-Català de noms propis.

Veig que en @Leptictidium ja ha assenyalat els acords a què es va arribar fa relativament poc temps. Motxo98 (disc.) 22:03, 1 ago 2023 (CEST)

Al que han dit en Leptictidium i en Motxo98, afegiré que no veig com el llibre d'en Jaume Ripoll pot ajudar. Si l'objectiu és emprar la forma catalana correcta dels topònims grecs, la sola eina infalible és el Diccionari Grec-Català.--Joan Gené (disc.) 22:43, 1 ago 2023 (CEST)

Pel que fa a la resta de topònims en qüestió:

1. Prosopitis (Προσωπῖτις) és amb -i-, no entenc l’elisió de la i, sobretot perquè ve d’una -ι- llarga!
2. La ciutat de Xipre, hui Làrnaca, Κίτιον és Cícion o Cícium en funció de si el context és grec o llatí. Que no és el mateix cas que el d’Eurimedont a causa del fet que té la vocal temàtica precedida d’una vocal; per això es transcriu conservant la terminació en -on, o -um.

I afegiré al que ha dit en @Joan Gené que el DGC té errates, que açò va sobretot de criteris adequats al cas i tradicions literàries, coses que el Diàdoc no compleix. Motxo98 (disc.) 22:50, 1 ago 2023 (CEST)

Crec que @Leptictidium ja ho ha dit ben clar: els criteris són de seguir el que diu el Diccionari Grec-Català Magenri (disc.) 23:19, 1 ago 2023 (CEST)

De tota manera, estic segur que tots els qui som ací estaríem encantats d'ajudar en @Xavier Dengra a resoldre dubtes sobre topònims per al que estiga fent. Motxo98 (disc.) 23:41, 1 ago 2023 (CEST)

@Leptictidium, Magenri, Motxo98, Joan Gené: Moltes gràcies a tots, és un tema que se m'escapa i que provo de completar de la millor manera possible i amb les eines que tinc a l'abast, que bibliogràficament en aquest àmbit són molt poques. Ara per ara, cal urgentment revisar la toponímia de Lliga de Delos (que tenim en votació com a Article de qualitat, que no és poca cosa), Guerres de la Lliga de Delos (en consonància) i tots els mapes que hi tenim en català. És a dir, coherència toponímica pel cap baix entre tot això. Els fitxers a revisar són els vectorials Ancient kingdoms of Cyprus hu.svg, Map athenian empire 431 BC-en.svg i sobretot el .jpg en alta qualitat que acabo de penjar fa una estona a Commons: Mapa de campanya de la Lliga de Delos.jpg, que m'ha dut una feinada a partir del trist original Delian League Campaign Map.png. Són els dos articles i tres mapes més importants del parell d'entrades i el lector ha de poder trobar que van a l'uníson si és un AdQ.

Vosaltres no us talleu en fer-me les correccions necessàries i ho esmeno a tots els mapes i revertint els canvis que havia fet eròniament als dos articles. Com a contrapartida, us animo a que aquests canvis específics els referencieu als articles de les ciutats o illes corresponents, així ho cobrim tot correctament. Gràcies als quatre per l'ajuda i la paciència! Xavier Dengra (MISSATGES) 00:02, 2 ago 2023 (CEST)

Del mapa de campanya de la Lliga de Delos, cal corregir els següents:

• Bizàntia > Bizanci
• Èion > Eíon
• Nàxos > Naxos
• Eurimèdon > Eurimedont
• Quítion > Cícion/Cítion (en fonts fiables es troben les dues, però diria que l'opció més filològicament ortodoxa és la primera perquè el trígraf «-τιο» normalment esdevé «-cio»)
• Mendèsion > a confirmar (la ciutat es deia «Mendes», però aquí no es refereix a la ciutat en si, sinó a la boca del Nil anomenada en referència a ella; caldria mirar com ho diu la traducció de Tucídides al català, que malauradament no inclou a Google Llibres el passatge que ens interessa [llibre I, secció 110])
• Prosoptis > Prosopitis
• Pampremis > Papremis (les dues opcions són correctes, però els textos que parlen directament de la batalla han estat traduïts al català sense la primera ema)

Com a apunt final sobre aquest mapa, si barbaritats com «Bizàntia», «Nàxos» i «Prosoptis» provenen de la font del Diàdoc, confirma el que ens temíem i queda demostrat que no és gens fiable.—Leptictidium (digui) 08:14, 2 ago 2023 (CEST)

He mirat la traducció de Jaume Berenguer i hi diu "i altres ciutats confederades abordaren a la boca de Mendes", Llibre I. 110.4 Motxo98 (disc.) 08:32, 2 ago 2023 (CEST)

Pel que fa a Cícion/Cícium, havia posat sols aquesta variant en -c- tenint en compte ja l'assibilació de la -τ- seguida de -ι-/-υ- i precedida per vocal o consonant distinta de s, x o t. Motxo98 (disc.) 08:37, 2 ago 2023 (CEST)

Sí, sí, estic completament d'acord que la forma preferible és «Cícion»; el que passa és que, com «Cítion» també surt en fonts com certes traduccions de l'FBM, no he gosat proscriure-la.—Leptictidium (digui) 08:40, 2 ago 2023 (CEST)

Ho entenc. Jo sols volia explicar per què he prioritzat la forma en -c-. I vull assenyalar que compte perquè s'ha confós Èion amb Eíon. Una és un península entre el Pont Euxí i la Llacuna Meòtida, i l'altra és una ciutat de Macedònia. O almenys sembla que s'ha fet aquesta distinció malgrat la vacil·lació inicial. Motxo98 (disc.) 08:57, 2 ago 2023 (CEST)

D'acord. Me'n desdic. És una altra errata del DGC. Al mapa de l'Hèl·lada nord-oriental I, hi apareix Èion, mentre que al cos del diccionari hi apareix Eíon (ciutat de Macedònia). Motxo98 (disc.) 09:01, 2 ago 2023 (CEST)

A La transcripció dels noms propis grecs i llatins hi apareix només Èion. A la traducció de Tucídides, també apareix Eíon en la darrera versió (Col·lecció Bernat Metge Essencial) i Èion en la versió antiga (Escriptors grecs). A Discursos Polítics de Demòstenes, en una nota al peu diu Èion. A Història d'Heròdot (2012) diu Èion en l'índex de noms. Quin embull! Motxo98 (disc.) 09:12, 2 ago 2023 (CEST)

D'acord, em queden clares totes i que el més preferible serà dir-ne Cícion i boca de Mendes. Quedo a l'espera de saber si Èion o Eíon, i també dels de Xipre (Ancient kingdoms of Cyprus hu.svg) i el de tot l'Imperi atenès (Map athenian empire 431 BC-en.svg). Gràcies per donar-m'hi un cop de mà. Xavier Dengra (MISSATGES) 09:52, 2 ago 2023 (CEST)

Quin embolic amb Eíon. Jo optaria per la que surt a l'entrada del DGC (que considero que passa per sobre del mapa), tot donant per bona l'altra com a forma secundària.—Leptictidium (digui) 10:00, 2 ago 2023 (CEST)

A parer meu, l'opció bona és Eíon. No és la primera vegada que trop desavinences entre els mapes i el cos del diccionari al DGC.--Joan Gené (disc.) 10:14, 2 ago 2023 (CEST)

Just hui m'ha arribat la Història d'Heròdot en volum únic. Si no vaig errat, és una de les fonts citades. Si em permeteu que em mire la traducció catalana i faça un parell de recerques més, us dic el meu parer. Encara que coincidisc amb Leptictidium: hi haurien de constar ambdues formes, a l'article corresponent. Motxo98 (disc.) 15:11, 2 ago 2023 (CEST)

Segons la traducció de la Història d’Heròdot: Eió.

Atès el desgavell, i que en obres de la Bernat Metge posteriors a la publicació del DGC s’ha usat i és la forma de l’entrada del diccionari, endavant amb Eíon. Tot i que fent constar també Èion i Eió com a secundàries. Motxo98 (disc.) 15:19, 2 ago 2023 (CEST)

Entenc també que ha de ser Eíon per analogia amb el nom Deíon, per la qual cosa seguiria l’esquema següent:

Ἠϊών, όνος > Eĭōn, ŏnis[1] - ac. Eiŏn(em) > Eíon Motxo98 (disc.) 16:15, 2 ago 2023 (CEST)

Les Ciutats de Xipre (en negreta el que cal canviar):

Lapatos

Quitros (com que és un topònim i la resta de noms en -os de l’illa es conserven, no s’assimila la flexió temàtica)

Ledra

Salamina

Cícion (Cícium en contexts llatins)

Idàlion (Idàlia en contexts llatins)

Tàmasos

Amatunt

Cúrion

Pafos

Màrion (Màrium en contexts llatins)

Solos Motxo98 (disc.) 17:23, 2 ago 2023 (CEST)

Al de l'imperi atenès hi veig els errors següents: Astacos > Àstacos, Proconès > Proconnès, Alónnisos > Halonès, Níssiros > Nisiros, Kàlimnos > Calimnos, Anafi > Ànafe, Tinos > Tenos, Míkonos > Míconos, Íos > Ios, Síkinos > Sícinos, Kea > Ceos, Cefalònia > Cefal·lènia, Corfú > Corcira, Modó > Metone, Tassos > Tasos. D'altra banda, el mapa és del 431 aC, i segons les fonts, la ciutat de Rodes va ser fundada el 408 aC. El que es podria fer és desplaçar-la un poc al sud-oest per indicar Ialisos, la tercera polis de Rodes abans de la fundació de la polis homònima. Pel que fa a les espòrades, Icos, Peparetos i Escíatos estan girades. De Magnèsia mar endins, primer Escíatos, després Peparetos i finalment Icos. I també estaria bé desplaçar el nom de Sèrifos a la dreta, indicant l'illa entre Citnos i Sifnos. Crec que no he deixat res.--Joan Gené (disc.) 18:56, 2 ago 2023 (CEST)

No m’he mirat encara el mapa de l’imperi atenès, però del que ha dit en Joan:

1. És Halonnès, amb doble ena etimològica. Igual que Proconnès.
2. És Calimna, no Calimnos. Amb -os és el nom modern.
3. La resta els trobe correctes, i estic d’acord amb les esmenes que presenta.

Motxo98 (disc.) 21:57, 2 ago 2023 (CEST)

Addenda: en aquest context, fem servir la forma Peloponnès. Tant en l’article com en el mapa, si us plau. Motxo98 (disc.) 22:02, 2 ago 2023 (CEST)

Acabo de veure que fins i tot hi ha el mapa Fitxer:Griechenland 371-362.jpg per traduir. No em veig capacitat per refer-lo des de zero, però potser sí per enganxar-hi a sobre les etiquetes en català, tot i que sigui una mica limitat. Si voleu posar-vos-hi, deixeu-me un missatge a la meva discussió personal i ens hi posaríem... Ara acabo d'actualitzar els dos que em queden (Xipre i Imperi atenès). Xavier Dengra (MISSATGES) 23:50, 2 ago 2023 (CEST)

Fet! Resolts els tres mapes inicials i els dos articles (aquest i el de les guerres). Ara cal veure si voleu anar més enllà en el darrer que us he proposat en el comentari anterior i en el de la discussió que us he etiquetat a Commons. Moltíssimes gràcies. Xavier Dengra (MISSATGES) 00:26, 3 ago 2023 (CEST)

Si em passes una llista amb els topònims, te'ls puc revisar i tornar-te-la corregida. Tant se val si estan en català malament o en alemany. Així sols has de copiar i pegar un per un. Et marcaria en negreta els que calguera canviar. Motxo98 (disc.) 10:53, 3 ago 2023 (CEST)

Per cert, @Xavier Dengra t'has deixat al cartllet del mapa de l'imeri atenès dues coses: Peloponnès, tant a la descripció com al requadre blanc del cantó; i Calcedònia, que està marcada al mapa però sense nom. Motxo98 (disc.) 11:01, 3 ago 2023 (CEST)

I compte, perquè a l'article s'hi parla d'Histiea, però al mapa surt el nom alternatiu Òreos. En aquell any no sé quin nom devia rebre la vila. Motxo98 (disc.) 11:03, 3 ago 2023 (CEST)

Crec que ara sí, @Motxo98. Compte que amb l'eina de traducció de mapes només puc modificar noms; ni moure coses, ni afegir o treure noms, només traduir-los! Això de Calcedònia ho haurem de deixar córrer i a l'article ja he afegit la remarca que Histiea = Òreos. Xavier Dengra (MISSATGES) 12:30, 3 ago 2023 (CEST)

@Xavier Dengra Doncs crec que ja estaria, sí. Pel que fa a l'oferiment que t'he fet adés, estic a la teua disposició. Passa'm la llista per on vulgues. Motxo98 (disc.) 12:49, 3 ago 2023 (CEST)

@Motxo98 t'obro en una altra discussió per no saturar més aquesta. Gràcies un cop més! Xavier Dengra (MISSATGES) 12:56, 3 ago 2023 (CEST)

@Leptictidium @Joan Gené @Xavier Dengra

Diria que el mapa del Baix Egipte té errates, pot ser?

Per exemple: Àvaris, Heliúpolis... Motxo98 (disc.) 20:20, 5 ago 2023 (CEST)

Estic arreglant el que estava en alemany, però digueu-me què s'ha de canviar de l'egipci i ho faig també. Xavier Dengra (MISSATGES) 20:24, 5 ago 2023 (CEST)

El «Llac de Moeris», també... Faig ping al @Manlleus:, que veig que és qui el va traduir, per preguntar-li en quina font es va basar. Per cert, a banda de les errates en l'adaptació del grec, penso que és un anacronisme innecessari utilitzar els noms àrabs de llocs com el Uadi el Natrun, l'oasi de Bahariya (que hauria d'anar en singular) o el Faium. Tampoc no acabo de veure l'interès de posar El Caire, fundada al segle X, en un mapa de l'antic Egipte. I, finalment, poso sobre la taula l'opció de reanomenar el Golf de Suez, una altra denominació anacrònica, a Golf de Hieroòpolis o alguna costa per l'estil.—Leptictidium (digui) 20:31, 5 ago 2023 (CEST) PS @Xavier Dengra: En egipci no hi ha res, tot és o grec (de vegades mal adaptat) o àrab, però crec que l'àrab, probablement no l'hauríem de corregir, sinó canviar-lo pels noms corresponents en grec, atès que en l'època de la Lliga de Delos faltava un mil·lenni perquè l'àrab arribés a Egipte.—Leptictidium (digui) 20:33, 5 ago 2023 (CEST)

Sembla que el Uadi el Natrun es deia Scetis, que podríem adaptar com a Oasi d'Escetis, però el de Bahariya no he trobat més que Estrabó en diu el Segon Oasi. Del llac de Moeris el DGC en diu Llacuna Meris. Pel que fa als topònims àrabs/moderns, Faium és Crocodilòpolis, però altres com Dashur o Lahun no acaba d'estar clar quin nom tenien, o jo no ho he sabut trobar, i als mapes del DGC no apareixen. Els topònims que confirma el DGC són: Alexandria, Nàucratis, Buto, Sais, Busiris, Bubastis, Tanis, Pelúsion, Heliòpolis>Heliúpolis, Memfis, El Faium>Crocodilòpolis, Heracleòpolis, Llac de Moeris>Llacuna Meris, Golf de Suez>Golf Aràbic i Llac Amarg, i al lloc on el mapa diu Sinaí, el DGC diu Aràbia.--Joan Gené (disc.) 12:03, 6 ago 2023 (CEST)

El millor seria que ho corregís directament el @Manlleus sobre la seva còpia i que, si no tenim adaptació en català pels que dieu que falten, que els posés en cursiva. Xavier Dengra (MISSATGES) 12:38, 6 ago 2023 (CEST)

O, directament, treure'ls. En un mapa sobre la campanya egípcia de la Lliga de Delos no té sentit que hi surtin topònims del mil·lenni III aC o de l'edat mitjana, ni adaptats ni en cursiva. Pel que fa a Lahun, la Viquipèdia en anglès l'associa al Πτολεμαῒς ὅρμος, però tampoc no sembla que tingui relació amb la campanya de la Lliga de Delos i, per tant, segurament es podria treure.—Leptictidium (digui) 12:53, 6 ago 2023 (CEST)

D'acord amb la seva eliminació, perquè són anacrònics i irrellevants.--Joan Gené (disc.) 13:13, 6 ago 2023 (CEST)

No ho he mirat, però potser fóra millor de mantindre els llocs que surten a la informació de la pàgina. I, efectivament, això duu a eliminar els llocs anacrònics. A tot estirar, posaria entre parèntesis el nom actual si fos el cas. Motxo98 (disc.) 21:30, 6 ago 2023 (CEST)

Bones, nomes he de canviar els noms a "Ancient Egypt map-ca.svg"? puc fer dues versions, una amb grec i l'altra àrab i només posar la grega en els articles de la Lliga de Delos i Guerres de la Lliga de Delos, i els articles propis del món egipci posar la versió en àrab. Feu-m'he, si us plau un resum dels noms (m'he perdut amb tants missatgets) i els poso a les dues versions. Salutacions Manlleus (disc.) 19:40, 7 ago 2023 (CEST)

Fins i tot en els articles propis del món egipci, jo trauria els topònims àrabs. El problema, sobretot, és de context temporal. Avui en dia, Egipte forma part de l'àmbit cultural i lingüístic àrab, però en aquell moment no. És com si un mapa de la Britània preromana estigués farcit de topònims anglesos.—Leptictidium (digui) 21:44, 7 ago 2023 (CEST)

Estic d'acord amb en Leptictidium, tot i que em sembla que la intenció de ficar topònims actuals al mapa és per a facilitar l'orientació espacial. Si consideràrem que aquesta idea és bona -jo no ho pense, però-, en tot cas s'hauria de diferenciar clarament entre topònims del moment històric de què s'hi parla i topònims actuals (com ara capitals, ciutats importants, etc.) mitjançant signes diferenciadors clar. Motxo98 (disc.) 12:51, 8 ago 2023 (CEST)

@Manlleus Pel que fa als topònims que sí o sí hi haurien de constar:

Alexandria no hi hauria de ser atès que fou fundada per Alexandre el Gran un segle més tard, i sembla que no hi havia res abans.

Bolbitine, i no pas Rosetta* que és el nom que ve del francès modern.

Nàucratis.

Tanis.

Àvaris, no pas Avaris*.

Pelúsion.

Heliúpolis, no pas Heliòpolis*.

Heracleòpolis.

Merimde, tinc dubtes si Merimda també val.

Sais

Buto

Damiata* ho canviaria atès que en grec és Ταμίαθις, que donaria lloc a Tamiatis.

La resta de noms en àrab i ciutats modernes els llevaria o els substituiria per llur equivalent antic grec.

Pel que fa als golfs i muntanyes i llacs. Em sembla que @Leptictidium i @Joan Gené ja ho han dit tot. Motxo98 (disc.) 13:53, 8 ago 2023 (CEST)

D'acord amb vosaltres de circumscriure només la toponímia a les ciutats i noms de l'època, sense interferències contemporànies. És un mapa prou localitzat resseguint la geografia del Nil i no pas d’abast continental com per evitar haver d'incloure noms actuals com a referència. Xavier Dengra (MISSATGES) 14:42, 8 ago 2023 (CEST)

@Manlleus ho has pogut mirar? Per altra banda, us convido a tots, @Joan Gené, @Magenri, @Motxo98 a participar a Viquipèdia:Proposta de distinció d'alta qualitat d'un article#Lliga de Delos, atès que l'article crec que s'ho mereix després dels esforços i revisions constants conjuntes. Gràcies. Xavier Dengra (MISSATGES) 23:55, 26 ago 2023 (CEST)

Hi ha mapes que encara estan malament, com ara el d'Egipte. Mira't el que et vaig respondre en la discussió del mapa que costava de fer net @Xavier Dengra Motxo98 (disc.) 22:56, 27 ago 2023 (CEST)

El mapa d'Egipte és el que ha d'acabar de retocar el @Manlleus en uns missatges més amunt, oi? Sigui com sigui, crec que és molt evident que els topònims d'un sol mapa dins l'esforç de traduir-lo al català, dins d'un article tan extens, complet i escondrinyat, és un extra que no desmereix gens el suport a la distinció de qualitat. Xavier Dengra (MISSATGES) 23:02, 27 ago 2023 (CEST)

Per a mi, informació poc rigorosa o errònia, ni que siga en forma de mapa, hi nada en contra. Motxo98 (disc.) 23:41, 27 ago 2023 (CEST)

I, ara per ara, el mapa d'Egipte resta intacta i, per tant, amb informació poc rigorosa: topònims anacrònics, barreja de noms àrabs, grecs, francesos; i tot amb l'esmena ja feta per un servidor. Per cert, hi ha un parell de coses que vaig comentar que no han rebut cap resposta. Motxo98 (disc.) 23:43, 27 ago 2023 (CEST)

@Motxo98 les dues coses que devies comentar i no han rebut resposta tenen a veure amb el mapa? Si no és aixi, pots editar-les tu mateix. Altrament, tot i que no és la solució desitjable, fins i tot pots descarregar el mapa com a .jpg o .png i canviar-li els noms amb qualsevol programari com el Powerpoint o similar. Si no hi ha resposta del Manlleus aviat ho provaré de fer jo mateix, però recorda la política de Viquipèdia:Llanceu-vos-hi!. Si no, fins i tot és tan fàcil com treure el mapa de l'article si ha de ser un inconvenient i resta més que suma. Xavier Dengra (MISSATGES) 00:02, 28 ago 2023 (CEST)

Efectivament, tenen a veure amb el mapa. Els noms erronis i noms dubtosos del mapa d'Egipte, per exemple. I encara no m'has respost al parer que et vaig donar sobre el mapa de l'Hèl·lada que vas apanyar com vas poder. Motxo98 (disc.) 12:42, 28 ago 2023 (CEST)

Ostres acabo de veure ara la teva resposta aquí, però és que si no havies emprat l'arroba no m'arriba cap notificació... Ara hi responc. Xavier Dengra (MISSATGES) 12:54, 28 ago 2023 (CEST)

@Joan Gené@Leptictidium@Motxo98@Xavier Dengra: Faig ping als que van comentar sobre canvis a "Ancient Egypt map-ca.svg" publicat a Lliga de Delos. Sento la tardança però un trasllat internacional i tot seguit vacances no m'ha permès atendre la Viquipèdia últimament. He editat el fitxer però no l'he pujat encara per resoldre alguns dubtes, afegeixo aquí la llista de canvis:

Dels pobles, llacs i altres he canviat:

-Bolbitine

-Tamiatis

-Heliúpolis

-Golf de Hieroòpolis

-Llacuna Meris

-Oasi d'Escetis

-Segon Oasi

-Crocodilòpolis

-Aràbia (la part de península de Sinaí)

He llevat:

-Alexandria

-Busiris

Cal llevar?

-Gizeh, Memfis i el Caire

-Bubastis

-Saqqara

-Helwan

-Dashur

-Meidum

-Lahun

Dels que es queden, quins noms tindrien en grec de l'època? Ho dic perquè tampoc ho he sapigut trobar. Ho penjo tan aviat rebi resposta amb els canvis guardats. Salutacions Manlleus (disc.) 00:07, 29 ago 2023 (CEST)

Pel que fa als casos dubtosos:

El Caire no hi ha de ser, car no apareix fins als romans, a banda de ser un nom àrab.

Memfis sí, de fet Memfis és el nom grec.

Bubastis sí.

Saqqara, Helwan, Dashur no, són necròpolis, de nom àrab o egipci, i sense constància grega.

Meidum sí, en grec: Μοι(ε)θυμις, és a dir, Mètimis o Meètimis.

Lahun no, perquè el nom grec (Port de Ptolemeu) és força més tardà. Motxo98 (disc.) 10:47, 29 ago 2023 (CEST)

Fet, només em falta Gizeh o Guiza però vé clarament de l'àrab i no trobo el nom corresponent en grec tot i que el poble va passar per varies mans inclosos els mateixos grecs Manlleus (disc.) 16:14, 29 ago 2023 (CEST)

De Guiza en conec el nom bizantí, però desconec si n'hi ha d'anteriors. Podem perfectament prescindir-ne. Motxo98 (disc.) 18:46, 29 ago 2023 (CEST)

Malgrat que hi ha noms més antics per a la regió on es troba Guiza, sembla que la ciutat en si data de l'ocupació sassànida d'Egipte a principis del segle VII, així que seria anacrònica en aquest mapa.—Leptictidium (digui) 20:32, 29 ago 2023 (CEST)

@Leptictidium @Motxo98, gràcies pels comentaris! Retiro Gizeh també. Fitxer revisat i pujat, refresqueu pàgina per veure l'última versió o aneu directament a la pàgina de commons del fitxer i entreu en la última versió. Salutacions Manlleus (disc.) 12:26, 30 ago 2023 (CEST)