La Mata Atlàntica és una formació vegetal sud-americana. Les selves atlàntiques presenten arbres amb fulles amples perennes. Hi ha gran diversitat d'epífites, com bromèlies i orquídies. No ha de ser confosa amb la Selva Amazònica o floresta amazònica, especialment al Brasil.[1]
Una cascada prop de Curitiba.
Va ser la segona major selva tropical en ocurrència i importància a Amèrica del Sud, principalment al Brasil. Acompanyava tota la línia del litoral brasiler del Rio Grande do Sul al Rio Grande do Norte (regions meridional i nord-est). En les regions sud i sud-est arribava fins a l'Argentina i Paraguai. Cobria importants trams de serres i escarpes de l'Altiplà Brasiler, i era contínua amb la selva amazònica. En funció de la desforestació, principalment a partir del segle xx, es troba avui extremadament reduïda, sent una de les selves tropicals més amenaçades del món. Malgrat reduïda a pocs fragments, en la seva majoria discontinus, com a la Serralada del Mar, la biodiversitat del seu ecosistema és una de les majors del planeta.[1]
La mata atlàntica es troba protegida pel Patrimoni Mundial de la Humanitat tant la part del nord-est amb les Reserves de Selva Atlàntica a la Costa do Descobrimento com a la part del sud-est amb les Reserves de la Selva Atlàntica del Sud-est del Brasil.
