Javier Castillejo

Francisco Javier Castillejo, és un boxejador espanyol retirat el 2009, nascut a Vallecas i resident a Parla, nascut el 22 de març de 1968. Sobrenomenat "El Lince de Parla", ha estat campió mundial dels pesos mitjans per la WBA i anteriorment campió mundial dels pesos superwelter pel WBC, sent un dels pocs boxejadors que ha posseït títols de campió del món en dues categories diferents.

Javier Castillejo

Biografia
Naixement	22 març 1968 (56 anys) Madrid
Activitat
Ocupació	boxador
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	boxa
Disciplina esportiva	pes mitjà
Premis  Medalla d'Or del Mèrit Esportiu d'Espanya

Biografia

Inicis

Castillejo va debutar en Santa Marta del cerro el 22 de juliol de 1988 davant el també espanyol Ángel Díez al que va guanyar als punts en sis assalts. Poc després va concedir la revenja a Díez i va tornar a guanyar, aquesta vegada abans del límit, en quatre assalts. Els seus set primers combats els va guanyar, tots ells a Espanya, però en el vuitè combat va ser derrotat per Del Bryan als punts en vuit assalts.

Els seus següents 22 combats els va resoldre en la seva gran majoria per nocaut i tots ells van acabar amb victòria de Castillejo, fins i tot en alguns d'ells estava en joc algun cinturó (Campionat d'Espanya wélter i campionat Món Hispà de la WBC). El campionat Món Hispà de la WBC ho va guanyar per primera vegada el 12 de desembre de 1992 davant Enrique Areco al que va derrotar per punts en dotze assalts.

Títol WBA Superwelter

Per tot això va tenir per fi una oportunitat mundialista, davant Julio César Vázquez pel títol de la WBA superwelter però va caure per decisió unànime en dotze assalts, les puntuacions van ser 114-115, 114-115 i 111-120.

Després d'aquest revés va tornar a barallar pel campionat Món Hispà de la WBC i per títol europeu que va guanyar davant Bernard Razzano l'11 de gener de 1994. Aquest títol ho defensaria en quatre ocasions abans de caure davant Laurent Boudouani en el novè assalt per nocaut tècnic. Un any més tard tornaria a barallar davant el mateix rival en la revenja del títol i tornaria a perdre, aquesta vegada en dotze assalts per decisió unànime.

En els seus següent combats va guanyar els títols Món Hispà de la WBC, el títol de campió d'Espanya superwelter i el títol Europeu per aconseguir una altra vegada una oportunitat mundialista.

Títol WBC Superwelter

L'oportunitat l'hi va donar Keith Mullings el campió superwelter de la WBC, el 29 de gener de 1999. Castillejo va guanyar el combat per decisió i es va convertir per primera vegada en Campió del Món de la WBC. Fins a en cinc ocasions va defensar reeixidament el títol, davant Humberto Aranda que va acabar en quatre assalts, davant Paolo Roberto que va acabar en set, davant Michael Rask també en set assalts i que va ser parat per l'àrbitre després de consultar amb el metge, davant Tony Marshall que va guanyar per decisió unànime i davant Javier Martínez Rodríguez, finalitzat per KO en quatre assalts.

Després arribaria potser la vetllada més important en la carrera de Castillejo, un combat davant Óscar de la Foia, el 23 de juny de 2001. Aquesta anava a ser la gran baralla de Castillejo gràcies a que era un esdeveniment de pagament per visió. En la conferència de premsa a Las Vegas, va comentar: "no he vingut a Las Vegas a fer turisme sinó a defensar el meu títol". La baralla va ser molt igualada durant els dotze assalts però en l'últim Castillejo va caure a terra i De la Hoya es va adjudicar el títol per decisió unànime.

Després d'aquest revés va disputar el títol inaugural EBU-EU de la Unió Europea davant Xavier Moya al que va guanyar en cinc assalts. Poc després va tenir l'oportunitat de barallar pel títol interí del pes superwelter de la WBC, el qual va guanyar davant Roman Karmazin per decisió unànime. A l'any següent defensaria aquest títol davant Diego Castillo però no va tenir un combat pel títol indiscutible.

Els següents combats els va realitzar a Espanya exceptuant la derrota davant l'excampió mundial Fernando Vargas davant el qual va perdre el 20 d'agost de 2005 per decisió unànime.

Títol WBA Mitjà

Però en 2006 va tornar a tenir una oportunitat mundialista, davant Felix Sturm i pel títol mitjà de la WBA. El combat va ser molt dur però Castillejo va aconseguir vèncer per nocaut tècnic en deu assalts i proclamar-se nou campió mundial, el major de tots els que li tornaven a guanyar (38 anys).

Poc després va defensar el seu títol davant Mariano Natalio Carrera davant el qual va perdre per nocaut tècnic en onze assalts, però el seu títol li va ser retornat el 23 de febrer ja que Carrera va donar positiu en un test antidopatge per clembuterol i va ser sancionat durant sis mesos. El 28 d'abril, Castillejo va tornar a barallar davant l'anterior campió de la WBA, Felix Sturm, i va perdre per decisió unànime en dotze assalts. Al novembre del mateix any combatria davant Carrera per segona vegada sota el torneig d'eliminació del títol de la WBA i guanyaria per ko en sis assalts.

En 2008, després de gairebé 20 anys de trajectòria, es va enfrontar a Sebastian Sylvester pel Campionat d'Europa de la mateixa categoria i després de dotze assalts va perdre el 12 d'abril, impedint-li així la seva participació pel títol mundial.

#Palmarès

• Campió d'Espanya wélter (1990 i 1991)
• Campió Món Hispà WBC superwelter (1992 i 1993)
• Campió d'Europa (EBU) superwelter (1994, 1995 i 1996)
• Campió Món Hispà WBC (1996)
• Campió d'Espanya superwelter (1997)
• Campió d'Europa (EBU) superwelter (1998)
• Campió del món WBC superwelter (1999, 2000 i 2001)
• Campió EBU-UE mitjà (2002)
• Campió del món interí WBC superwelter (2002 i 2003)
• Campió del món WBA mitjà (2006 i 2007)

Combats amb títols en joc

• 19 d'octubre de 1990, Leganés. Venç a Alfonso Rodó per KO Tècnic en 4 assalts i es proclama campió d'Espanya Wélter.
• 5 de juliol de 1991, Lugo. Venç a Domingo Sánchez per KO tècnic en 4 assalts i reté la corona nacional.
• 12 de desembre de 1992, Oviedo. Venç a Enrique Areco per punts en 12 assalts i es proclama campió del món hispà del pes superwelter.
• 24 d'abril de 1993, Leganés. És derrotat per Julio César Vásquez i no aconsegueix conquistar el títol mundial superwelter versió associació mundial de boxa.
• 29 d'octubre de 1993, Leganés. Venç a Hugo Daniel Sclarendi per KO en 5 assalts i reté la seva corona del món hispà.
• 11 de gener de 1994, Dijon, França. Venç a Bernard Razzano que es retira en el sisè assalt, i es proclama campió d'Europa del pes superwelter.
• 19 de febrer de 1994, Leganés. Venç a Sant Colombo per KO tècnic en 3 assalts retenint la seva corona continental.
• 25 de març de 1994, Còrdova. Venç a Valentino Manxola per KO tècnic en 3 assalts retenint la seva corona continental.
• 21 de maig de 1994, Leganés. Venç a Patrick Vungbo per punts 12 assalts i reté la corona continental.
• 23 de juliol de 1994, Boiro. Venç a Ludovic Proto per retirada d'est en el 8º assalt i reté la seva corona continental.
• 3 de gener de 1995, Espernay, França. És derrotat per Laurent Boudouani per KO tècnic en 9 assalts i perd la seva corona continental.
• 6 de gener de 1996, França. És derrotat per Laurent Boudouani per punts en 12 assalts i no aconsegueix recuperar la corona europea.
• 12 de juliol de 1996, Hernani. Venç a Juan Ramón Medina, per KO en 8 assalts i es proclama campió del món hispà del pes superwelter.
• 18 de març de 1997, València. Venç a Fernando José Riera, per punts en 10 assalts i es proclama campió d'Espanya Superwelter.
• 2 de juliol de 1998, Ipswich, Regne Unit. Venç a Ahmet Dottuev per KO tècnic en 12 assalts i es proclama campió d'Europa Superwelter.
• 29 de gener de 1999, Leganés. Venç a Keith Mullings per punts en 12 assalts i decisió dividida i es proclama campió del món del pes superwelter versió Consell mundial de Boxa.
• 14 de maig de 1999, Leganés. Venç a Humberto Aranda per KO tècnic en 4 assalts i reté la seva corona mundial.
• 10 de setembre de 1999, Leganés. Venç a Paolo Roberto per KO tècnic en 7 assalts i reté la seva corona mundial.
• 17 de desembre de 1999, Leganés. Venç a Michael Rask per KO tècnic en 7 assalts i reté la corona mundial.
• 21 de juliol de 2000, Leganés. Venç a Tony Marshall per punts en 12 assalts i reté la corona mundial.
• 21 d'octubre de 2000, Mèxic. Venç a Javier Martínez per KO en 4 assalts i reté la seva corona mundial.
• 23 de juny de 2001, Las Vegas, Nevada, Estats Units. És derrotat per Oscar de la Foia en 12 assalts, i perd la seva corona mundial.
• 11 de gener de 2002, Barcelona. Venç a Xavi Moya per KO tècnic en 5 assalts i es proclama campió de la unió europea del pes mitjà.
• 26 d'abril de 2002, Barcelona. Venç a Pierre Moreno per KO tècnic en 7 assalts i reté el títol de la unió Europea.
• 12 de juliol de 2002, Parla. Venç a Roman Karamazin per punts en 12 assalts i es proclama campió del món interí superwelter del consell mundial de boxa.
• 9 de maig de 2003, Leganés. Venç a Diego Castillo per KO en el primer assalt i reté la corona mundial interina.
• 20 d'agost del 2005, Rosemont, Ilinois, Estats Units. És derrotat per Fernando Vargas sense títol en joc per punts en 10 assalts.
• 15 de juliol del 2006, Hamburg, Alemanya. Venç a Felix Sturm per KO en 10 assalts i es proclama campió del món del pes mitjà versió Associació mundial de Boxa.
• 2 de desembre del 2006, Berlín, Alemanya. S'enfronta a Mariano Natalio Carrera i encara que originalment perd per KO tècnic en 11 assalts, el combat és declarat no contest per positiu de Carrera.
• 28 d'abril del 2007, Oberhausen, Alemanya. És derrotat per Felix Sturm, per punts en 12 assalts perdent la seva corona mundial.
• 13 de novembre del 2007, Baden-Württemberg, Alemanya. Venç a Mariano Natalio Carrera, per KO en 6 assalts en una baralla eliminatòria pel títol mundial del pes mitjà.
• 12 d'abril de 2008, Jahnsportforum, Alemanya. És derrotat per Sebastian Sylvester, per KO en 12 assalts no aconseguint conquistar el títol europeu i perdent la seva opció a barallar pel títol mundial.
• 4 d'abril de 2009, Leganés, Madrid, Espanya. S'acomiada de la boxa en actiu en una memorable nit davant Pablo Navascues, la decisió dels jutges va ser la de combat nul en finalitzar els 12 assalts.

Combats

N.º	Resultat	Balanç	Rival		Assalt	Data	Localitat
72	Nulo	62-8-1-1	Pablo Navascues	PTES	10	4/4/2009	Leganés
71	Derrota	62-8-0-1	Sebastian Sylvester	KO	12 (12)	12/4/2008	Nuevo Brandeburgo
70	Victòria	62-7-0-1	Mariano Natalio Carrera	KO	6 (12)	13/11/2007	Goppingen
69	Derrota	61-7-0-1	Félix Sturm	PTES	12	28/4/2007	Oberhausen
68	No disputado	61-6-0-1	Mariano Natalio Carrera	KOT	11 (12)	2/12/2006	Berlín
67	Victòria	61-6	Félix Sturm	KOT	10 (12)	15/7/2006	Hamburgo
66	Victòria	60-6	Luis Carmona	KOT	2 (10)	3/2/2006	Santa Cruz de Tenerife
65	Victòria	59-6	Presente Brito	PTES	8	4/11/2005	Leganés
64	Derrota	58-6	Fernando Vargas	PTES	10	20/8/2005	Rosemont
63	Victòria	58-5	Enrique Campos	KOT	5 (8)	11/6/2004	Leganés
62	Victòria	57-5	Genaro Ríos	KOT	3 (10)	16/4/2004	Leganés
61	Victòria	56-5	Ignacio Solar	KOT	2 (10)	12/9/2003	Leganés
60	Victòria	55-5	Diego Castillo	KOT	1 (12)	9/5/2003	Leganés
59	Victòria	54-5	Roman Karmazin	PTES	12	12/7/2002	Parla
58	Victòria	53-5	Pierre Moreno	KOT	7 (10)	26/4/2002	Barcelona
57	Victòria	52-5	Xavier Moya	KOT	5 (10)	11/1/2002	Barcelona
56	Derrota	51-5	Óscar de la Hoya	PTES	12	23/6/2001	Paradise
55	Victòria	51-4	Javier Martínez Rodríguez	KOT	4 (12)	21/10/2000	Ciudad de México
54	Victòria	50-4	Tony Marshall	PTES	12	21/7/2000	Leganés
53	Victòria	49-4	Juan Rondón	KOT	3 (10)	14/4/2000	Leganés
52	Victòria	48-4	Mohamed Boualleg	KO	8 (10)	17/3/2000	Ciudad Real
51	Victòria	47-4	Michael Rask	KOT	7 (12)	17/12/1999	Leganés
50	Victòria	46-4	Paolo Roberto	KOT	7 (12)	10/9/1999	Leganés
49	Victòria	45-4	Humberto Aranda	KOT	4 (12)	14/5/1999	Leganés
48	Victòria	44-4	Keith Mullings	PTES	12	29/1/1999	Leganés
47	Victòria	43-4	Cristinel Acatrinei	KOT	2 (8)	16/10/1998	Leganés
46	Victòria	42-4	Ahmet Dottuev	KOT	12 (12)	2/7/1998	Ipswich
45	Victòria	41-4	Fernando José Riera	PTES	10	18/3/1997	Valencia
44	Victòria	40-4	Juan Ramón Medina	KOT	8 (12)	12/7/1996	Hernani
43	Victòria	39-4	Tibor Horvath	KOT	4 (6)	16/5/1996	Madrid
42	Victòria	38-4	Stefan Driscu	KOT	2 (8)	7/3/1996	Madrid
41	Derrota	37-4	Laurent Boudouani	PTES	12	6/1/1996	Levallois-Perret
40	Victòria	37-3	Carlos Rocha Tomar	DESC.	6 (6)	14/7/1995	Sevilla
39	Derrota	36-3	Laurent Boudouani	KOT	9 (12)	3/1/1995	Épernay
38	Victòria	36-2	Ludovic Proto	KOT	8 (12)	23/7/1994	Boiro
37	Victòria	35-2	Patrick Vungbo	PTES	12	29/5/1994	Leganés
36	Victòria	34-2	Valentino Manca	KOT	3 (12)	25/3/1994	Córdoba
35	Victòria	33-2	Santo Colombo	KOT	3 (12)	19/2/1994	Leganés
34	Victòria	32-2	Bernard Razzano	RET.	6 (12)	11/1/1994	Dijón
33	Victòria	31-2	Hugo Daniel Sclarandi	KO	5 (12)	29/10/1993	Leganés
32	Victòria	30-2	Javier Rivera	KOT	4 (8)	25/6/1993	Leganés
31	Derrota	29-2	Julio César Vásquez	PTES	12	24/4/1993	Leganés
30	Victòria	29-1	Jesús Carlos Vélez	PTES	8	26/3/1993	Leganés
29	Victòria	28-1	Enrique Areco	PTES	12	12/12/1992	Oviedo
28	Victòria	27-1	Antonio Campbell	KO	3 (8)	13/10/1992	Leganés
27	Victòria	26-1	Vasile Citea	PTES	8	17/7/1992	Leganés
26	Victòria	25-1	Jorge Sclarandi	PTES	8	19/6/1992	Leganés
25	Victòria	24-1	Saoul Mamby	PTES	8	15/5/1992	Bilbao
24	Victòria	23-1	Harry Arroyo	KOT	3 (8)	10/4/1992	Leganés
23	Victòria	22-1	Edison Martínez	KO	3 (8)	14/3/1992	Leganés
22	Victòria	21-1	Lindon Scarlett	PTES	8	8/2/1992	Leganés
21	Victòria	20-1	Gejza Stipak	RET.	4 (8)	17/1/1992	Leganés
20	Victòria	19-1	Patrick Vungbo	KOT	5 (8)	6/12/1991	Leganés
19	Victòria	18-1	Domingo Sánchez	KOT	4 (10)	5/7/1991	Lugo
18	Victòria	17-1	Juan Rosario	KOT	6 (8)	18/5/1991	Madrid
17	Victòria	16-1	Eric Dindaine	PTES	8	21/12/1990	Leganés
16	Victòria	15-1	Alfonso Redondo	KOT	4 (10)	19/10/1990	Leganés
15	Victòria	14-1	José Salinas	KO	1 (8)	17/8/1990	Almería
14	Victòria	13-1	Claudio Salgado	KOT	1 (6)	14/7/1990	Parla
13	Victòria	12-1	Mateo Valdez	KOT	2 (8)	31/5/1990	Madrid
12	Victòria	11-1	Félix Rodríguez	KOT	5 (8)	5/5/1990	Zaragoza
11	Victòria	10-1	Carlos Tavárez	KOT	2 (6)	16/2/1990	Bilbao
10	Victòria	9-1	Louie Antuna	PTES	6	30/12/1989	Santoña
9	Victòria	8-1	Jimmy Bartes	KOT	2 (6)	16/11/1989	Madrid
8	Derrota	7-1	Del Bryan	PTES	8	19/8/1989	Benidorm
7	Victòria	7-0	Víctor Carvalho	PTES	6	29/7/1989	Madrid
6	Victòria	6-0	Juan Antonio López	PTES	8	14/6/1989	Madrid
5	Victòria	5-0	Modesto Vilardell	KOT	1 (6)	23/2/1989	Madrid
4	Victòria	4-0	Santiago Vásquez	PTES	6	19/11/1988	Irún
3	Victòria	3-0	Juan Pérez	KOT	1 (4)	4/11/1988	Torrejón de Ardoz
2	Victòria	2-0	Ángel Díez	KOT	4 (6)	2/9/1988	San Martín de Valdeiglesias
1	Victòria	1-0	Ángel Díez	PTES	6	22/7/1988	Madrid

|- style="text-align: center;" | width="30%" |Precedit per:
{{{abans}}} | width="40%" style="text-align: center;" |{{{títol}}}
{{{anys}}} | width="30%" |Succeït per:
{{{després}}}

Predecesor: Keith Mullings	WBC Campeones del Concilio Mundial de Boxeo 29 de gener, 1999 - 23 de juny, 2001	Sucesor: Óscar de la Hoya
Predecesor: Felix Sturm	WBA Campeones de la Asociación Mundial de Boxeo 15 de julio, 2006 - 2 de desembre, 2006	Sucesor: Mariano Natalio Carrera
Predecesor: Mariano Natalio Carrera	WBA Campeones de la Asociación Mundial de Boxeo 23 de febrer, 2007 - 28 d'abril, 2007	Sucesor: Felix Sturm

Televisió

L'any 2012 va fer un cameo amb el reality show "Em canvio de família".

Premis, reconeixements i distincions

• Medalla d'Or de la Reial orde del Mèrit Esportiu, atorgada pel Consell Superior d'Esports (2009)
• Medalla de Plata de la Reial orde del Mèrit Esportiu, atorgada pel Consell Superior d'Esports (2000)

Vegeu també

• Boxa

Enllaços externs

• Combats de Javier Castillejo
• Episodi Em canvio de família amb Javier Castillejo