L'hemimorfita és un mineral de la classe dels silicats. Va rebre el seu nom l'any 1853 per Adolph Kenngott en al·lusió a la forma forma hemimòrfica dels seus cristalls. L'hemimorfita també és coneguda amb els noms de calamina o wagita, entre altres.

Infotaula de mineralHemimorfita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaZn₄Si₂O₇(OH)₂·H₂O
Epònimaparença visual i meitat Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdistricte miner de Băiţa, Nucet, Bihor, Romania
Classificació
Categoriasilicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.BD.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.BD.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/B.07 Modifica el valor a Wikidata
Dana56.1.2.1
Heys14.7.12
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·lícristalls polars, amb terminacions diferents o hemimòrfiques. També en masses, mamil·lar, estalactític, o massiu
Estructura cristal·linaa = 8.367(5) Å, b = 10.73Å, c = 5.155(3) Å; Z = 2
Grup puntualmm2 - piramidal
Grup espacialimm2
Colorincolor, blanc, blavós, verdós, gris, groguenc, marró
Maclesrares en {001}
Exfoliacióperfecta en {110}, pobre en {101}, rara en {001}
Fracturadesigual, concoidal, subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa4,5 a 5
Lluïssorsubadamantina, vítria, subvítria, grassa, sedosa*, nacrada
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcida
Gravetat específica3,516 a 3,525
Densitat3,475 g/cm³ (mesurada); 3,484 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1.614 nβ = 1.617 nγ = 1.636
Birefringènciaδ = 0,022
Angle 2Vmesurat: 46°, calculat: 44°
Dispersió òpticaforta r > v
Solubilitaten àcid
Impureses comunesCu, Fe
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolHmp Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

L'hemimorfita és un silicat de zinc hidratat. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. El seu hàbit pot presentar cristalls llargs disposats en crostes radiades, normalment blanques, però és freqüent trobar-ne en crostes massives de tonalitats verd o blau intens. Aquesta inusual forma de cristal·lització fa que els cristalls acabin en cares desiguals. Industrialment s'extreu en les mines com a mena del zinc, sent de gran rendibilitat econòmica la seva explotació, ja que conté més d'un 54% d'aquest metall.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hemimorfita pertany a «09.BD: Estructures de sorosilicats (dímers); grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació tetraèdrica [4] o major» juntament amb els següents minerals: bertrandita, junitoïta, axinita-(Fe), axinita-(Mg), axinita-(Mn), tinzenita, vistepita, boralsilita i werdingita.

Formació i jaciments

modifica

Es troba formant filons i llits en roques calcàries estratificades, a la zona d'oxidació de sulfurs de zinc i de plom, associada a smithsonita, cerussita, anglesita, rosasita, hidrozincita, crisocol·la, calcita, auricalcita, galena i esfalerita.

S'han trobat bells cristalls en mines de Chihuahua (Mèxic), Bèlgica, Àustria, Gran Bretanya, Algèria i els Estats Units. A Espanya és freqüent trobar hemimorfita a la conca minera del zinc d'Astúries i Cantàbria. A Catalunya s'ha trobat hemimorfita a la pedrera Berta de Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental (Barcelona). En general, abunda en tots els jaciments de zinc, plom i plata del món.

Referències

modifica
  1. «Hemimorphite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 agost 2014].