Tsilaisita

La tsilaisita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la turmalina. Va ser anomenat així per la localitat tipus original, a Tsilaizina (Madagascar). Originalment, l'exemplar de Madagascar va ser descrit com a tsilaisita, però més tard va ser classificat com a varietat d'elbaïta rica en manganés. L'any 2011, un mineral ric en manganès procedent d'Elba va ser reclassificat i aprovat com a tsilaisita.

Tsilaisita
Fórmula química	Na(Mn2+)₃Al₆(Si₆O18)(BO₃)₃(OH)₃(OH)
Epònim	Pegmatita de tsilaizina
Localitat tipus	Pedrera Grotta d'Oggi, San Piero in Campo, Campo nell'Elba, Illa d'Elba, Província de Livorno, Toscana, Itàlia (originalment el mineral que dona nom a l'espècie fou descobert a Tsilaizina (Madagascar), però fou desacreditat i reclassificat com a varietat d'elbaïta).
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CK.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CK.05
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 15,9461(5) Å; c = 7,1380(3) Å;
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Grup espacial	r3m
Color	groc verdós
Fractura	subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	7
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,133 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,645(5) nε = 1,625(5)
Birefringència	δ = 0,020
Pleocroisme	visible
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2011-047
Símbol	Tsl
Referències

Característiques

La tsilaisita és un silicat de fórmula química Na(Mn²⁺)₃Al₆(Si₆O₁₈)(BO₃)₃(OH)₃(OH). Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tsilaisita pertany a «09.CK - Ciclosilicats, amb enllaços senzills de 6 [Si₆O₁₈]^12-, amb anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: fluorschorl, fluorbuergerita, cromodravita, scawtita dravita, elbaïta, feruvita, foitita, liddicoatita, olenita, povondraïta, schorl, magnesiofoitita, rossmanita, oxivanadiodravita, oxidravita, oxirossmanita, cromoaluminopovondraïta, fluordravita, fluoruvita, abenakiïta-(Ce), steenstrupina-(Ce) i thorosteenstrupina.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu de Ciències de la Terra de la Universitat de Bari, amb el codi d'inventari 12/nm.

Formació i jaciments

El mineral ha estat trobat a Itàlia, Russia i al Japó. A la localitat tipus es va trobar en un dic aplític en un cos pegmatític associat a schorl, quars, feldespat potàssic, elbaïta i minerals de la sèrie albita-anortita.