Vladímir Rokhlin

matemàtic soviètic

Vladímir Rokhlin (Bakú, 23 d'agost de 1919 - Sant Petersburg, 3 de desembre de 1984) va ser un matemàtic soviètic.

Infotaula de personaVladímir Rokhlin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Владимир Абрамович Рохлин Modifica el valor a Wikidata
23 agost 1919 Modifica el valor a Wikidata
Bakú (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 1984 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Sant Petersburg (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat de Moscou (1935–1941)
Universitat Estatal de Moscou - Doctor en Ciències Físiques i Matemàtiques (–1947) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaПространства Лебега и их автоморфизмы Modifica el valor a Wikidata (1947 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiAbraham Plessner i Lev Pontryagin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria algebraica, topologia i teoria de la mesura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, topòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal de Sant Petersburg (1960–1981)
Institut Socio-Humanitari Regional de Moscou (1957–1960)
Universitat Estatal de Moscou (1957–1960)
Universitat Estatal de Ivanovo (1955–1957)
Institut de Recerca Forestal del Nord (1951–1955)
Institut Steklov de Matemàtiques (1947–1951)
Exèrcit Roig (1941–1946) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLev Pontryagin Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteFront oriental de la Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralYakov Eliashberg, Oleg Viro, Mikhaïl Grómov, Sergei Yuzvinsky, M. Gusarov, Nikita Necvetaev, Sergei Finashin, Raisa Belinskaya, Leonid Abramov, Kestutis Karciauskas, Nikolai Mishachev, Victor Zvonilov, Anatoli Vérxik, Viatxeslav Kharlamov i Nikolai Ivanov Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnna Aleksandrovna Gurevitx
FillsWladimir Rochlin Modifica el valor a Wikidata
ParesAbram Beniaminovitx Rokhlin i Henrietta Emmanuilovna Levenson
ParentsKornei Txukovski (oncle) Modifica el valor a Wikidata

Vida i obra modifica

Fill d'una família jueva benestant, la seva mare, que era metgessa, va morir tràgicament el 1923 i el seu pare va ser víctima de l'estalinisme i va ser detingut el 1939 i condemnat a mort el 1941;[1] un germà de la seva mare era el conegut escriptor Kornei Txukovski.[2]

Rokhlin va acabar els estudis secundaris a Alma Ata el 1935, amb una carta de recomanació del seu professor de matemàtiques.[3] Per la seva edat, només setze anys, va obtenir un permís especial per ingressar a la universitat Estatal de Moscou, en la qual es va graduar el 1940 i va començar estudis de postgrau que van ser interromputs per la invasió alemanya.[4] El juliol de 1941 es va allistar al Cos de Voluntaris del Poble de Moscou i després va ser soldat al 995é Regiment d'Artilleria, però malauradament va ser capturat l'octubre de 1941 i va ser presoner de guerra gairebé tota la Segona Guerra Mundial.[5] El maig de 1945 va ser deportat a un camp d'antics presoners de guerra a la República Soviètica de Komi i no va poder tornar a Moscou fins al 1947, gràcies a la intervenció al seu favor dels seus professors Andrei Kolmogórov i Lev Pontryagin.[6] Aquest mateix any va defensar la seva tesi doctoral, dirigida per Abraham Plessner, sobre els espais de Lebesgue i els seus automorfismes.[4]

Des de 1947 fins a 1951 va ser investigador a l'Institut de Matemàtiques Steklov de Moscou.[7] Malgrat els seus mèrits evidents, no va obtenir cap plaça acadèmica a la ciutat de Moscou i es va veure obligat a acceptar una plaça de professor a l'Institut Forestal d'Arkhànguelsk on va estar fins al 1955 quan es va traslladar a la més propera ciutat d'Ivànovo per a ser professor d'anàlisi matemàtica a l'Institut Pedagògic.[8] Des de 1957 fins a 1960 va ser professor de matemàtiques de l'Institut Socio-Humanitari Regional a la ciutat de Kolomna, molt a la vora de Moscou,[9] cosa que li va permetre dirigir simultàniament un seminari de teoria ergòdica a la universitat estatal de Moscou.[10]

Finalment, el 1960, a instàncies del geòmetra Nicolai Efimov i del rector Aleksandr Danílovitx Aleksàndrov, va ser contractat per la universitat Estatal de Leningrad en la qual va romandre fins a la fi dels seus dies,[11] rebent el reconeixement que se li havia negat fins aleshores per ser jueu, antic presoner de guerra i fill d'un "enemic del poble".[12]

Referències modifica

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica