Obre el menú principal

L'estel del Nord, estel Polar o Polaris és l'estel alfa de l'Óssa Menor, el més brillant del pol nord celeste.

Infotaula d'estrellaEstel del Nord
Polaris alpha ursae minoris.jpg
L'Estel del Nord vist pel Telescopi Espacial Hubble.
Dades d'observació
Constel·lació Óssa Menor
Ascensió recta (α) 37,95456067 °
Declinació (δ) 89,26410897 °
Magnitud aparent (V) 2,02, 3, 2,62, 1,53, 1,22, 10,4489, 0,795, 0,46 i 0,52
Variabilitat cefeida i Type II Cepheid Tradueix
Moviment propi 14 km/s, 17 km/s i 13 km/s
Característiques astromètriques
Velocitat radial -20,81 km/s, -16,4 km/s, -17,4 km/s, -16,42 km/s, -16,5 km/s, -17 km/s, -14,4 km/s, -13,8 km/s, -13,4 km/s, -13,1 km/s, -16,8 km/s i -16,7 km/s
Distància a la Terra 432 anys llum
Magnitud absoluta -3,64
Paral·laxi 7,54 mas, 7,56 mas i 3,3 mas
Part de Óssa Menor
Característiques físiques
Tipus espectral F7 Ib-II SB, F8, F8Ib i F7 :IB-II SB,V
Lluminositat 2.200 lluminositats solars
Radi 30 radis solars
Massa 6 masses solars
Velocitat de rotació 14 km/s, 17 km/s i 13 km/s
Metal·licitat 0,19, 0,05 i 0
Més informació
id. SIMBAD * alf UMi
Codi de catàleg
Modifica les dades a Wikidata

Pel fet que és en la prolongació de l'eix de rotació de la terra, "sobre" el pol nord terrestre, Polaris sembla quieta de la Terra estant, i tots els estels del cel septentrional semblen girar al seu voltant. Així, és un punt fix ideal per a l'orientació (visual, marítima). L'antiguitat de l'ús d'aquest estel resta demostrada pel fet que es troba representat a les taules assíries més antigues. Actualment, Polaris és a una distància aproximada d'1 grau del pol de rotació terrestre i, per tant, gira en un petit cercle d'aproximadament 2° de diàmetre. Tan sols dues vegades cada 24 hores, Polaris defineix exactament el Nord, azimut; la resta del temps, senyala solament aproximadament el nord, i cal corregir la variació amb taules de correcció.

NomModifica

El nom de Polaris prové del llatí Stella Polaris, literalment 'estel polar'. Atesa la seva proximitat al pol nord, l'estel ha rebut gran atenció ja d'antic, els navegadors grecs la van anomenar Kynosoura o Cynosura (que significa 'la cua del gos'). En altres llocs rep noms diversos:

  • Mismar ('agulla' o 'clau') a Damasc.
  • Graja Dhara ('suport dels planetes') a l'Índia, on representa Dhruvà ('fix'), un nen rei devot del déu Vishnú, que el va convertir en estel.[1]

Estel polarModifica

Encara que Shakespeare va escriure "Sóc constant com l'estel del Nord", a causa de la precessió dels equinoccis (pel moviment de nutació de la Terra), el estels no romanen realment fixes en la volta celeste. Per això, Polaris no serà sempre l'estel més proper al pol nord, com tampoc ho va ser en el passat. Polaris continua acostant-se al nostre pol nord celeste, per després allunyar-se'n gradualment, i al qual tornarà dins d'un cicle complet de precessió, al cap de 25.780 anys. Altres estels, entre les quals s'inclouen Thuban (α Draconis) i Vega (α Lyrae), van ser l'estel polar en el passat i ho tornaran a ser en el futur.

És senzill trobar Polaris seguint la traça de Merak a Dubhe (β i α de l'Óssa Major, els dos estels que formen el final de la "cassola", en direcció cap a dalt i a fora. També es pot trobar a partir del punt central de la W de Cassiopea.

No hi ha un "estel del sud". L'estel, més proper al pol sud celeste és la tenue Sigma Octantis, anomenada per aquest motiu Polaris Australis. No obstant això, en ser un estel de cinquena magnitud, amb prou feines visible a ull nu, en la pràctica s'utilitza la constel·lació de la Creu del Sud per localitzar el pol sud celeste.

Característiques físiquesModifica

Polaris és una supergegant groga de tipus espectral F7Ib-II,[2] situada a 431 anys llum (132 pàrsecs) de la Terra, segons les mesures fetes pel satèl·lit Hiparc. Amb una lluminositat 2.440 vegades major que la solar, el seu radi és 45 vegades major que el radi solar.

És una variable polsant cefeida, precisament la més propera a nosaltres, amb pulsacions que fan que la seva lluentor fluctuï entre una magnitud +1,86 i +2,13 en un període de 3,9696 dies;[3] en l'actualitat (2010), les seves pulsacions s'han detingut o són tan reduïdes que no es poden detectar.

Polaris forma un sistema estel·lar triple amb dos estels acompanyants. El més lluent essent, Polaris B, és de vuitena magnitud i situat a 18 segons d'arc, és un estel de la seqüència principal de tipus F3V, que és a 2.400 UA de l'estel principal Polaris A. Més prop d'aquest darrer, hi ha l'altre acompanyant, Polaris C, a l'origen descobert per espectroscòpia i posteriorment resolt mitjançant el telescopi espacial Hubble. És una nana groga de tipus F7V, que es mou en una òrbita excèntrica a una distància mitjana de 17 UA respecte a Polaris A i el període orbital n'és de 29, 6 anys.[4]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica