Viquipèdia

Estrongiloïdosi

L'estrongiloïdosi és una malaltia parasitària humana causada pel nematode (cuc rodó) anomenat Strongyloides stercoralis o, de vegades, per S. fülleborni (paràsit de la mateixa família que acostuma a infectar primats no humans africans i asiàtics).[1] S. fülleborni subesp. kellyi només s'ha identificat a Papua Nova Guinea, es pot transmetre de forma vertical i origina sobretot infeccions intestinals greus (síndrome del ventre inflat) en nounats de les províncies de Gulf i Madang.[2] El gènere Strongyloides provoca diversos trastorns en les persones, principalment alteracions cutànies, dolor abdominal, diarrea i pèrdua de pes. En algunes persones, particularment aquelles que requereixen corticoesteroides o altres medicaments immunosupressors, Strongyloides spp. és causa d'una síndrome d'hiperinfecció que pot conduir a la mort si no es tracta.[3] Paradoxalment, de vegades els corticoides es prescriuen de forma empírica per tractar signes i símptomes originats per una estrongiloïdosi no sospitada, empitjorant així el curs de la infecció.[4]

Plantilla:Infotaula malaltiaEstrongiloïdosi
Microfotografia d'una estrongiloïdosi; un fragment d'un cuc es veu a baix cap a la dreta. Tinció d'HE. modifica
TipusRhabditida infectious disease (en) Tradueix, helmintosi, malaltia intestinal, malaltia pulmonar, trastorn cutani, malaltia del sistema nerviós central, infecció oportunista i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i helminthologist (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesfebre, urticària, pruïja, tos, nàusea, dolor abdominal, diarrea, hepatomegàlia, cefalàlgia, astènia, vertigen, miocarditis, artràlgia, miàlgia, bronquitis, conjuntivitis, iritis, úlcera, meningitis i sèpsia Modifica el valor a Wikidata
Exàmenshemograma, microscòpia i ELISA Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
ivermectina, tiabendazole, albendazole i mebendazole Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Transmissió patògenatransmissió per contacte i transmissió fecal-oral Modifica el valor a Wikidata
Causat perStrongyloides stercoralis Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111F6B Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B78.9, B78, B78.7, B78.0 i B78.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9127.2 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB12559 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000630 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine999614 i 229312 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKStrongyloides-Stercoralis Modifica el valor a Wikidata
MeSHD013322 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet76 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0085810 i C0038463 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:10955 Modifica el valor a Wikidata

El diagnòstic es realitza mitjançant l'anàlisi de sang i de femta. El fàrmac ivermectina és àmpliament utilitzat pel tractament oral de l'estrongiloïdosi i en certs casos greus s'ha administrat per via subcutània amb bons resultats.[5]

L'estrongiloïdosi és un tipus d'helmintosi transmesa per terra. Es creu que afecta 30-100 milions de persones al món, principalment en els països tropicals i subtropicals, encara que la seva prevalença pot estar subestimada a causa de problemes en la diagnosi.[6] Pertany al grup de les malalties tropicals desateses, i els esforços de tot el món estan dirigits a l'erradicació de la infecció.[7]

Les persones adquireixen la infecció quan entren en contacte amb sòl contaminat amb aquests cucs.

Aquest petit cuc és amb prou feines visible a simple vista. Els cucs petits es poden moure a través de la pell d'una persona dins del torrent sanguini fins als pulmons i les vies respiratòries,[8] ocasionant adesiara una síndrome del destret respiratori agut d'evolució funesta.[9] Altres vegades, si la infestació dels pulmons pel paràsit no és massiva i la funcionalitat del sistema immunològic està preservada, apareix una síndrome de Loëffler (una forma de pneumonitis amb infiltrats eosinofílics dispersos, de caràcter benigne i quasi sempre subclínic).[10] No és un fet infreqüent que en individus immunodeficients l'afectació pulmonar per aquest nematode cursi amb hemorràgia intraalveolar difusa i hemoptisi[11] o amb una pneumònia bilateral de pronòstic molt dolent.[12] A mesura que els cucs creixen, s'enterren ells mateixos en les parets de l'intestí i posteriorment produeixen ous allí. Les àrees per on els cucs travessen la pell poden tornar-se vermelles i doloroses.[13] Circumstancialment, han estat descrits casos d'estrongiloïdosi cervical en dones immunocompetents.[14] De forma puntual, la infecció per S. stercoralis s'associa a lesions glomerulars poc comunes.[15]

El compromís del SNC en l'estrongiloïdosi és un fet inusual i molt perillós, especialment quan es presenta en malalts amb patologies preexistents.[16] En alguns casos, els primers simptomes de l'afectació del SNC pel paràsit són crisis epilèptiques.[17]

La taxa d'aquesta infecció és molt baixa als Estats Units i la major part dels casos reportats allí són portats per viatgers que han estat o viscut a Sud-amèrica i Àfrica, encara que existeixen petites àrees d'endemisme a la regió dels Apalatxes. A Espanya, el perfil epidemiològic de l'estrongiloïdosi importada és similar. Segons les dades corresponents al període 2009-2017 el 66,9% dels 1.245 casos registrats es diagnosticaren en immigrants, predominantment sud-americans.[18]

La positivitat al virus limfotròpic de cèl·lules T humanes-1 (un retrovirus oncogènic causant d'una rara neoplàsia maligna dels limfòcits T) afavoreix el desenvolupament d'estrongiloïdosis disseminades.[19]

Símptomes modifica

La majoria de les vegades no hi ha símptomes, però quan ocorren poden ser:

Diagnòstic modifica

Es poden dur a terme els següents exàmens:

Prevenció modifica

La bona higiene personal pot reduir el risc de contreure l'estrongiloïdosi. Els serveis adequats de salut pública i les instal·lacions sanitàries contribueixen a un bon control de la infecció. Portar calçat adequat per evitar el contacte amb el sòl contaminat, rentar-se les mans si es toca brutícia d'animals i no menjar en zones endèmiques vegetals regats amb aigües residuals són mesures bàsiques de protecció.[30]

Ara per ara, no existeix cap vacuna contra l'estrongiloïdosi.[31] En ratolins, l'administració conjunta d'antigen immunoreactiu S. stercoralis recombinant (Ss-IR) i alum indueix alts nivells d'immunitat protectora davant la infecció a través d'un mecanisme anticòs-depenent i, per tant, podria ser un procediment d'interès per desenvolupar una futura vacuna d'ús humà.[32]

Estrongiloïdosi animal modifica

Diverses espècies del gènere Strongyloides poden infectar animals domèstics i salvatges: S. ophidiae (serps d'Amèrica del Sud),[33] S. serpentis (serps d'Amèrica del Nord),[34] S. myopotami (llúdries),[35] S. procyonis (ossos rentadors),[36] S. ratii i S. venezuelensis (rates),[37] S. papillosus (bous, vaques i les seves cries, ovelles, cabres, conills), S. ransomi (porcs, senglars), S. westeri (cavalls i altres èquids), S. planiceps (gats, mustèlids, cànids salvatges predominantment a Malàisia i el Japó), S. tumefaciens (gats, sobretot d'Amèrica del Nord i l'Índia) o S. felis (gats de l'Índia i Austràlia, en especial).[38] En gats i gossos, la infecció per S. stercoralis provoca una diarrea amb sang i moc característica que acostuma a presentar-se en els exemplars més joves quan el temps és calorós i humid, ocasionant una emaciació important. En casos greus, apareix febre i disfunció respiratòria, sent necessari instaurar tractament amb ivermectina, fenbendazole o tiabendazole de forma ràpida i fins que ja no es detectin larves a la femta (uns sis mesos, per regla general).[39] L'estrongiloïdosi felina pot originar una hiperplàsia nodular epitelial colònica (un tipus de lesió adenomatosa de l'intestí gros que es veu escasses vegades en estrongiloïdosis humanes).[40]

Referències modifica

  1. ↑ Zerpa Larrauri R, Espinoza Blanco Y, Náquira C «Ciclo biológico de Strongyloides fuelleborni: imágenes y videos» (en castellà). Rev Peru Med Exp Salud Publica, 2014 Abr; 31 (2), pp: 390-392. ISSN: 1726-4642. PMID: 25123885 [Consulta: 6 juny 2019].
  2. ↑ Kline K, McCarthy JS, Pearson M, Loukas A, Hotez PJ «Neglected tropical diseases of Oceania: review of their prevalence, distribution, and opportunities for control» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2013; 7 (1), pp: e1755. DOI: 10.1371/journal.pntd.0001755. PMC: 3561157. PMID: 23383349 [Consulta: 24 juny 2019].
  3. ↑ Khadka P, Khadka P, Thapaliya J, Karkee DB «Fatal strongyloidiasis after corticosteroid therapy for presumed chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). JMM Case Rep, 2018 Set 11; 5 (9), pp: e005165. DOI: 10.1099/jmmcr.0.005165. PMC: 6230759. PMID: 30425838 [Consulta: 15 juliol 2019].
  4. ↑ Buonfrate D, Requena-Mendez A, Angheben A, Muñoz J, et al «Severe strongyloidiasis: a systematic review of case reports» (en anglès). BMC Infect Dis, 2013 Feb 8; 13, pp: 78. DOI: 10.1186/1471-2334-13-78. PMC: 3598958. PMID: 23394259 [Consulta: 17 juliol 2019].
  5. ↑ Barrett J, Broderick C, Soulsby H, Wade P, Newsholme W «Subcutaneous ivermectin use in the treatment of severe Strongyloides stercoralis infection: two case reports and a discussion of the literature» (en anglès). J Antimicrob Chemother, 2016 Gen; 71 (1), pp: 220-225. DOI: 10.1093/jac/dkv315. ISSN: 0305-7453. PMID: 26462990 [Consulta: 7 juliol 2019].
  6. ↑ Beknazarova M, Whiley H, Ross K «Strongyloidiasis: A Disease of Socioeconomic Disadvantage» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2016 Maig 20; 13 (5), pii: E517. DOI: 10.3390/ijerph13050517. PMC: 4881142. PMID: 27213420 [Consulta: 6 juny 2019].
  7. ↑ «Neglected Tropical Diseases», 06-06-2011. [Consulta: 28 novembre 2014].
  8. ↑ Baruah M, Bora I, Khyriem AB, Lyngdoh WV «Pulmonary Strongyloidiasis - A case report» (en anglès). Int J Med Sci Public Health, 2017; 6 (9), pp:. DOI: 10.5455/ijmsph.2017.030642806201. ISSN: 2277-338X [Consulta: 12 agost 2019].
  9. ↑ Nnaoma C, Chika-Nwosuh O, Engell C «The Worm that Clogs the Lungs: Strongyloides Hyper-Infection Leading to Fatal Acute Respiratory Distress Syndrome (ARDS)» (en anglès). Am J Case Rep, 2019 Mar 22; 20, pp: 377-380. DOI: 10.12659/AJCR.914640. PMC: 6439959. PMID: 30898993 [Consulta: 6 juny 2019].
  10. ↑ Igual Adell, R; Domínguez Márquez, V «Estrongiloidiasis: epidemiología, manifestaciones clínicas y diagnóstico. Experiencia en una zona endémica: la comarca de La Safor (Valencia)» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2007 Oct; 25 (Supl 3), pp: 38-44. DOI: 10.1157/13111836. ISSN: 0213-005X [Consulta: 15 juliol 2019].
  11. ↑ Shrestha P, O'Neil SE, Taylor BS, Bode-Omoleye O, Anstead GM «Hemoptysis in the Immunocompromised Patient: Do Not Forget Strongyloidiasis» (en anglès). Trop Med Infect Dis, 2019 Feb 12; 4 (1), pii: E35. DOI: 10.3390/tropicalmed4010035. PMC: 6473255. PMID: 30759812 [Consulta: 8 juny 2019].
  12. ↑ Cataño JC, Pinzón MA «Strongyloides Pneumònia» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2012 Ag; 87 (2), pp: 195. DOI: 10.4269/ajtmh.2012.12-0108. PMC: 3414549. PMID: 22855744 [Consulta: 26 agost 2019].
  13. ↑ González Martínez F, Mellado Peña MJ, Angulo González de Lara R, García López Hortelano M, et al «Larva currens como diagnóstico diferencial de lesiones cutáneas en niños inmigrantes» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2010 Ag; 73 (2), pp: 102-104. DOI: 10.1016/j.anpedi.2010.05.005. ISSN: 1695-9531. PMID: 20591754 [Consulta: 6 juny 2019].
  14. ↑ Panda S, Kar A, Das U, Rout N «Cervical strongyloidiasis in an immunocompetent patient: A clinical surprise» (en anglès). Indian J Pathol Microbiol, 2015 Jul-Set; 58 (3), pp: 389-391. DOI: 10.4103/0377-4929.162927. ISSN: 0974-5130. PMID: 26275275 [Consulta: 17 juny 2019].
  15. ↑ Merzkani M, Uppal NN, Ross DW, Gautam-Goyal P, et al «Strongyloides stercoralis-Associated Tip Variant Focal Segmental Glomerulosclerosis» (en anglès). Kidney Int Rep, 2017 Ag 12; 3 (1), pp: 14-18. DOI: 10.1016/j.ekir.2017.08.001. PMC: 5762945. PMID: 29340309 [Consulta: 25 juny 2019].
  16. ↑ Chiu HH, Lai SL «Fatal meningoencephalitis caused by disseminated strongyloidiasis» (en anglès). Acta Neurol Taiwan, 2005 Mar; 14 (1), pp: 24-27. ISSN: 1028-768X. PMID: 15835286 [Consulta: 15 juliol 2019].
  17. ↑ Oktar N, Özer H, Demirtaş E «Central nervous system Strongyloides stercoralis. A case report» (en anglès). Turk Neurosurg, 2018; Set 28, pàgs: 4. DOI: 10.5137/1019-5149.JTN.22886-18.2. ISSN: 2651-5032. PMID: 30649819 [Consulta: 15 juliol 2019].
  18. ↑ Salvador F, Treviño B, Chamorro-Tojeiro S, Sánchez-Montalvá A, et al «Imported strongyloidiasis: Data from 1245 cases registered in the +REDIVI Spanish Collaborative Network (2009-2017)» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2019 Maig 16; 13 (5), pp: e0007399. DOI: 10.1371/journal.pntd.0007399. ISSN: 1935-2735. PMID: 31095570 [Consulta: 9 juny 2019].
  19. ↑ Rodrigues Bosqui, L; Felipe Silva, T; Arruda Sanfelice, R; Fernanda Machado, L; et al «The Influence of Human T-Lymphotropic Virus 1 on Patients Coinfected by the Helminth Strongyloides stercoralis» (en anglès). Int J Trop Dis, 2019; 2, pp: 016. DOI: 10.23937/ijtd-2017/1710016. ISSN: 2643-461X [Consulta: 25 juny 2019].
  20. ↑ Zubrinich CM, Puy RM, O'Hehir RE, Hew M «Strongyloides infection as a reversible cause of chronic urticaria» (en anglès). J Asthma Allergy, 2019 Feb 26; 12, pp: 67-69. DOI: 10.2147/JAA.S167292. PMC: 6396652. PMID: 30881049 [Consulta: 1r juliol 2019].
  21. ↑ Sheth S, Asslo F, Hallit R, Sison R, et al «Strongyloidiasis: the cause of multiple gastrointestinal ulcers in an immunocompetent individual» (en anglès). Case Rep Med, 2014 Feb;2014, pp: 346256. DOI: 10.1155/2014/346256. PMC: 3932278. PMID: 24648845 [Consulta: 1r setembre 2019].
  22. ↑ Soto-Febres F, Pérez-Lazo G, Anicama W, Maquera-Afaray J «Obstrucción duodenal por Strongyloides stercoralis, una complicación inusual» (en castellà). Rev Chil Infectol, 2019 Feb; 36 (1), pp: 101-105. DOI: 10.4067/S0716-10182019000100101. ISSN: 0716-1018. PMID: 31095209 [Consulta: 15 juliol 2019].
  23. ↑ Mokhlesi B, Shulzhenko O, Garimella PS, Kuma L, Monti C «Pulmonary Strongyloidiasis: The Varied Clinical Presentations» (en anglès). Clin Pulm Med, 2004 Gen; 11 (1), pp: 6-13. DOI: 10.1097/01.cpm.0000107609.50629.69. PMC: 2812430. PMID: 20111672 [Consulta: 31 juliol 2019].
  24. ↑ Alsharif A, Sodhi A, Murillo LC, Headley AS, Kadaria D «Wait!!! No Steroids for this Asthma…» (en anglès). Am J Case Rep, 2015 Jun 26; 16, pp: 398-400. DOI: 10.12659/AJCR.893729. PMC: 4484613. PMID: 26114594 [Consulta: 31 juliol 2019].
  25. ↑ Tachamo N, Nazir S, Lohani S, Karmacharya P «Strongyloidiasis in the immunocompetent: an overlooked infection» (en anglès). J Community Hosp Intern Med Perspect, 2016 Set 7; 6 (4), pp: 32038. DOI: 10.3402/jchimp.v6.32038. PMC: 5016755. PMID: 27609726 [Consulta: 1r setembre 2019].
  26. ↑ van Doorn HR, Koelewijn R, Hofwegen H, Gilis H, et al «Use of enzyme-linked immunosorbent assay and dipstick assay for detection of Strongyloides stercoralis infection in humans» (en anglès). J Clin Microbiol, 2007 Feb; 45 (2), pp: 438-442. DOI: 10.1128/JCM.01735-06. PMC: 1829047. PMID: 17151215 [Consulta: 26 agost 2019].
  27. ↑ Bava BA, Cecilia D, Alcides T «Adult female of Strongyloides stercoralis in respiratory secretions» (en anglès). Asian Pac J Trop Biomed, 2013 Abr; 3 (4), pp: 311-313. DOI: 10.1016/S2221-1691(13)60069-6. PMC: 3634930. PMID: 23620857 [Consulta: 17 juny 2019].
  28. ↑ Kumar SP, Mallya V «Incidental Detection of Strongyloides stercoralis in a Routine Cervicovaginal Smear» (en anglès). J Cytol, 2017 Gen-Mar; 34 (1), pp: 69-70. DOI: 10.4103/0970-9371.197627. PMC: 5259940. PMID: 28182097 [Consulta: 17 juny 2019].
  29. ↑ Formenti F, La Marca G, Perandin F, Pajola B, et al «A diagnostic study comparing conventional and real-time PCR for Strongyloides stercoralis on urine and on faecal samples» (en anglès). Acta Trop, 2019 Feb; 190, pp: 284-287. DOI: 10.1016/j.actatropica.2018.12.001. ISSN: 1873-6254. PMID: 30521805 [Consulta: 17 juny 2019].
  30. ↑ Taylor M, Garrard T, O'Donahoo F, Ross K «Human strongyloidiasis: identifying knowledge gaps, with emphasis on environmental control» (en anglès). Res Rep Trop Med, 2014 Ag 20; 5, pp: 55—63. DOI: 10.2147/RRTM.S63138. ISSN: 1179-7282 [Consulta: 24 juny 2019].
  31. ↑ Noon JB, Aroian RV «Recombinant subunit vaccines for soil-transmitted helminths» (en anglès). Parasitology, 2017 Des; 144 (14), pp: 1845-1870. DOI: 10.1017/S003118201700138X. PMC: 5729844. PMID: 28770689 [Consulta: 17 juliol 2019].
  32. ↑ Abraham D, Hess JA, Mejia R, Nolan TJ, et al «Immunization with the recombinant antigen Ss-IR induces protective immunity to infection with Strongyloides stercoralis in mice» (en anglès). Vaccine, 2011 Oct 19; 29 (45), pp: 8134-8140. DOI: 10.1016/j.vaccine.2011.08.030. PMC: 3191285. PMID: 21856350 [Consulta: 17 juliol 2019].
  33. ↑ Mati, VLT; de Melo, AL «Some aspects of the life history and morphology of Strongyloides ophidiae Pereira, 1929 (Rhabditida: Strongyloididae) in Liophis miliaris (Squamata: Dipsadidae)» (en anglès). Neotrop Helminthol, 2014; 8 (2), pp: 203-207. ISSN: 2218-6425 [Consulta: 12 agost 2019].
  34. ↑ Davis, E; Beane, JC; Flowers, JR «Helminth Parasites of Pit Vipers from North Carolina» (en anglès). Southeast Nat, 2016 Des 1; 15 (4), pp: 729-741. DOI: 10.1656/058.015.0414. ISSN: 1528-7092 [Consulta: 12 agost 2019].
  35. ↑ Choe, S; Lee, D; Park, H; Oh, M; et al «Strongyloides myopotami (Secernentea: Strongyloididae) from the Intestine of Feral Nutrias (Myocastor coypus) in Korea» (en anglès). Korean J Parasitol, 2014 Oct; 52 (5), pp: 531-535. DOI: 10.3347/kjp.2014.52.5.531. ISSN: 1738-0006 [Consulta: 12 agost 2019].
  36. ↑ Popiołek M, Szczęsna-Staśkiewicz J, Bartoszewicz M, Okarma H, et al «Helminth Parasites of an Introduced Invasive Carnivore Species, the Raccoon (Procyon lotor L.), From the Warta Mouth National Park (Poland)» (en anglès). J Parasitol, 2011 Abr; 97 (2), pp: 357-360. DOI: 10.1645/GE-2525.1. ISSN: 0022-3395. PMID: 21506875 [Consulta: 12 agost 2019].
  37. ↑ Viney M, Kikuchi T «Strongyloides ratti and S. venezuelensis – rodent models of Strongyloides infection» (en anglès). Parasitology, 2017 Mar; 144 (3), pp: 285-294. DOI: 10.1017/S0031182016000020. PMC: 5364835. PMID: 26935155 [Consulta: 31 agost 2019].
  38. ↑ Thamsborg SM, Ketzis J, Horii Y, Matthews JB «Strongyloides spp. infections of veterinary importance» (en anglès). Parasitology, 2017 Mar; 144 (3), pp: 274-284. DOI: 10.1017/S0031182016001116. ISSN: 1469-8161. PMID: 27374886 [Consulta: 1r agost 2019].
  39. ↑ Peregrine, AS «Strongyloides spp. in Small Animals» (en anglès). MSD Veterinary Manual. Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Gen 30 1 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 1r agost 2019].
  40. ↑ Wulcan JM, Dennis MM, Ketzis JK, Bevelock TJ, Verocai GG «Strongyloides spp. in cats: a review of the literature and the first report of zoonotic Strongyloides stercoralis in colonic epithelial nodular hyperplasia in cats» (en anglès). Parasit Vectors, 2019 Jul 12; 12 (1), pp: 349. DOI: 10.1186/s13071-019-3592-7. PMC: 6626353. PMID: 31300009 [Consulta: 14 agost 2019].

Bibliografia modifica

  • Gonzales, Daphne Joyce; Climaco, Antonette. Strongyloidiasis (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Abr 2; NBK430775 (rev), pàgs: 6. PMID: 28613526 [Consulta: 6 juny 2019]. 
  • Farthing, Michael; Albonico, Marco; Bisoffi, Zeno; Bundy, Donald A.P.; et al. Tratamiento de la estrongiloidiasis (en castellà). Directrices mundiales de la OMG, Comité de Guías y Publicaciones de la Organización Mundial de Gastroenterología, 2018; Feb (rev), pàgs: 27. [Consulta: 15 juliol 2019]. 
  • Page, Wendy; Speare, Rick. Chronic strongyloidiasis – Don't look and you won't find (en anglès). Australian Family Physician, 2016 Gen-Feb; 45 (1-2), pp: 40-44. ISSN 0300-8495 [Consulta: 16 juliol 2019]. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estrongiloïdosi&oldid=30659768»