Eusebio de Bardaxí y de Azara

Eusebio de Bardaxí y de Azara (Graus, 19 de desembre de 1776 - Huete, 7 de març de 1842) fou un advocat, diplomàtic i polític aragonès.

Eusebio de Bardaxí y de Azara

Nom original	(es) Eusebio Bardají Azara
Biografia
Naixement	19 desembre 1776 Graus (província d'Osca)
Mort	7 març 1842 (65 anys) Huete (província de Conca)
Secretari d'Estat
13 d'octubre de 1809 – 30 d'octubre de 1809
← Martín de Garay y Perales Francisco de Saavedra →
20 de febrer de 1810 – 27 de maig de 1810
← Nicolás Ambrosio de Garro y Arizcun José García de León y Pizarro →
4 de març de 1821 – 8 de gener de 1822
← Joaquín Anduaga Cuenca Ramón López-Pelegrín Martínez →
Ministre d'Estat
18 d'agost de 1837 – 16 de desembre de 1837
← José María Calatrava Narciso Heredia y Begines de los Ríos →
President del Consell de Ministres d'Espanya
18 d'octubre de 1837 – 16 de desembre de 1837
← Baldomero Espartero Narciso Heredia y Begines de los Ríos →
Ministre de Guerra
20 de maig de 1810 – 9 d'octubre de 1810
← Francisco de Eguía y López de Letona José de Heredia y Velarde →
Dades personals
Formació	Universitat de Saragossa
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, polític
Partit	Partit Moderat
Família
Germans	Dionisio Bardaxí y Azara
Diputat al Congrés dels Diputats Senador al Senat espanyol

Biografia

Va cursar estudis de Dret a Saragossa i al Col·legi Espanyol de "San Clemente" de Bolonya. En acabar els estudis va estar destinat com a diplomàtic an la mateixa Bolonya, i després a París amb el seu oncle l'ambaixador Azara, on va recolzar activament al papa Pius VII, captiu de Napoleó a Fontainebleau. Va comptar amb el suport del Cardenal Lorenzana en aquesta tasca.

Fou nomenat secretari a l'ambaixada de Viena en 1800, on més tard va exercir el càrrec de ministre plenipotenciari de Carles IV. Quan va esclatar la Guerra del Francès va tornar a Espanya i va formar part de les Corts de Cadis com a primer Secretari. Va ocupar amb caràcter d'interinitat la Secretaria de la Guerra i d'Hisenda per a ser destinat posteriorment a Lisboa, i després a la cort de Sant Petersburg com a enviat extraordinari prop del Tsar, si bé no va arribar a exercir-ne el càrrec.

Amb Ferran VII al tron va tornar a la carrera diplomàtica, sent destinat a les ambaixades de Lucca, Londres i París.

Durant el trienni liberal va tornar a Espanya i es va fer càrrec de la Secretaria d'Estat al govern liberal (4 de març de 1821-8 de gener de 1822). En restaurar-se l'absolutisme va ser bandejat a Huete (Conca).

Després va passar a formar part de l'anomenat estamento de los próceres creat per l'Estatut de Martínez de la Rosa; desaparegut aquest estament, fou designat Senador per la província de Conca. Va ser President del Consell de Ministres del 18 d'agost al 18 d'octubre de 1837, quan el pretendent Carles Maria Isidre de Borbó arribà a les portes de Madrid. Quan deixà el càrrec es va retirar de la política.

Enllaços externs

• «Eusebio de Bardaxí y de Azara». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Biografia a xtec.es
• Biografia a bicentenario2012.com