Expedició conjunta hispano-francesa al Vietnam

L'Expedició conjunta hispano-francesa al Vietnam va ser una campanya bèl·lica contra el Vietnam, sorgida durant la segona meitat del segle xix i preparada principalment per França amb la col·laboració d'Espanya.

AntecedentsModifica

Els missioners espanyols i portuguesos havien estat presents al Vietnam des de 1640 i el cristianisme comptava amb nuclis importants de seguidors a Tonkin. Durant el mes de juliol de 1857 arribaren notícies a Filipines de l'assassinat del bisbe i vicari apostòlic a Tonkin i d'alguns religiosos francesos. Aquestes morts estaven en relació amb la política contra el cristianisme de l'emperador vietnamita Tu Duc. Les raons immediates de la persecució eren però polítiques i estaven relacionades amb la presa de partit d'alguns missioners a favor d'un pretendent al tron. A Tu Duc li preocupava que la propagació del cristianisme servís de pretext per a justificar una guerra de conquesta com ja havia succeït en altres llocs d'Àsia. La França de Napoleó III va reaccionar davant la mort dels religiosos i va proposar a Espanya d'actuar contra Tu Duc i exigir el cessament de la violència la resposta espanyola va ser favorable tot i que quedaren sense puntualitzar els termes de la cooperació i el repartiment dels possibles beneficis.

Operacions guerreresModifica

França sol·licità a Espanya entre mil i dos mil soldats d'infanteria així com l'autorització de reclutar a Filipines als nadius tagals els quals arribaren a integrar un batalló i un grup de cavalleria.

El 20 d'agost de 1858 es va embarcar l'avantguarda espanyola a Manila. El 30 d'agost la flota aliada es concentra en la badia de Yulikan. Del 31 d'agost a l'1 de setembre es bombardejà Turan (Da Nang) i es conquereixen els forts que protegeixen la badia. El 13 de setembre arriba el gruix de l'exèrcit espanyol a Turan. El 17 de febrer de 1859 presa de la ciutadella de Saigon i ocupació de la ciutat. El 4 d'agost el vicealmirall Charner declara Saigon domini francès. El 5 de juny de 1862 signatura del tractat de pau i França s'apodera de tota Cotxinxina.

Motivacions d'EspanyaModifica

Si l'interès de França era evident per motius econòmics i estratègics (aconseguir territoris amb ports segurs i propers a la Xina) per Espanya es reduïa a aconseguir un cert prestigi a Europa assumint la defensa dels religiosos establerts al Vietnam sense majors ambicions d'expansió mercantil o territorial. A Espanya l'expedició no va provocar l'interès de l'opinió pública.

ReferènciesModifica

Historia y Vida nº 470