El terme alemany Fach (pl. Fächer, literalment "compartiment" o també "matèria (d'estudi)", "disciplina", amb la idea en tots els casos de "lloc que pertoca dins un conjunt més ampli", i ací amb el sentit d'"especialització (vocal)") (pronunciació alemanya: [ˈfax, ˈfɛçɐ]) designa un mètode de classificació de cantants, en principi de cantants d'òpera, segons el rang vocal, el pes vocal, i el color de llurs veus. Es fa servir arreu del món, però sobretot a Europa, en especial a països de parla alemanya i per part dels teatres d'òpera.

El sistema de Fach resulta útil tant per als cantants com per als teatres, ja que evita que a aquells se'ls donen papers que no els és possible cantar. Les companyies d'òpera tenen llistes de cantants disponibles classificats segons llur Fach, de manera que quan fan les audicions per a una nova producció s'estalvien de posar-se en contacte amb intèrprets que no serien adients per a un paper determinat.

Més avall hi figura una llista de Fächer, amb les extensions indicades en notació musical, junt amb els papers generalment considerats adequats per a cada un d'ells. Quan apareixen dos noms per al Fach, el primer és d'ús més comú actualment. Quan ha estat possible, s'ha donat un equivalent català i/o italià del Fach. Tanmateix, no tots els Fächer tenen equivalents immediats catalans o italians. Cal tenir en compte que alguns papers poden ésser cantats per més d'un Fach. Per exemple, algunes sopranos poden cantar tant papers de Koloratursopran i de Dramatischer Koloratursopran. A més a més, els papers tradicionalment més difícils poden donar-se a una altra veu diferent de la del Fach tradicional. Per exemple, la "Reina de la nit" és tradicionalment un paper més aviat de coloratura dramàtica, però és difícil trobar una veu d'aquestes característiques per cantar-lo, sobretot a causa de l'extensió extrema que exigeix. Així doncs, aquest paper sol cantar-lo una soprano de coloratura lírica.

Fächer de SopranoModifica

Lyrischer Koloratursopran / KoloratursoubretteModifica

 

Dramatischer KoloratursopranModifica

 

Cal no confondre la soprano de coloratura dramàtica mozartiana amb la soprano de coloratura dramàtica italiana. Una intèrpret que cante Konstanze, Donna Anna o Fiordiligi no necessàriament ha de poder cantar papers de coloratura dramàtica italians, els quals tenen altres exigències vocals. Imogene, Leonora i Violetta requereixen una veu de soprano dramàtica, i són cantats sobretot per sopranos dramàtiques de veu àgil capaces de produir coloratura i aguts. Papers com Norma, Lady Macbeth, Odabella o Abigaille són bons exemples de papers italians que no necessàriament són per a una soprano de coloratura —tot i que la partitura requereix coloratura—, sinó per a una soprano dramàtica amb molt de cos, capaç de cantar amb un dramatisme màxim i amb la flexibilitat suficient per cantar coloratura. Giuseppe Verdi va escriure nombrosos papers d'aquesta mena en les primeres obres.

Deutsche Soubrette / CharaktersopranModifica

 

Lyrischer SopranModifica

 

Jugendlich dramatischer SopranModifica

 

Dramatischer SopranModifica

 

Dos dels papers suara esmentats, Salomé i Die Kaiserin, són per a sopranos dramàtiques relativament agudes, i exigeixen que la soprano aguante llargues tirades amb una tessitura molt aguda. El mateix Richard Strauss va indicar que Salomé, a causa de la seua aguda tessitura, l'hauria de cantar algú amb flexibilitat per a la coloratura dramàtica.

Hochdramatischer SopranModifica

 

Fächer de Mezzosoprano i ContraltModifica

Koloratur-MezzosopranModifica

 

Lyrischer Mezzosopran / SpielaltModifica

 

Dramatischer MezzosopranModifica

 

Dramatischer AltModifica

Fitxer:Soprano F to A.svgl

Tiefer AltModifica

Fächer de TenorModifica

Spieltenor / Tenor buffoModifica

 

CharaktertenorModifica

 

Lyrischer TenorModifica

 

Jugendlicher HeldentenorModifica

 

HeldentenorModifica

 

Fächer de BarítonModifica

Bariton/Baryton-MartinModifica

  • Extensió: del DO3 al SI4[10]
  • Descripció: els barítons Martin, anomenats així en honor de Jean-Blaise Martin —de vegades també reben el nom de barítons lleugers[11]— no tenen el registre més greu (G2–B2) que posseeixen barítons més plens, i té, per contra, una qualitat vocal més lleugera, gairebé de tenor.
  • Papers:

Lyrischer Bariton / SpielbaritonModifica

 

KavalierbaritonModifica

 

CharakterbaritonModifica

 

HeldenbaritonModifica

 

Lyrischer Bassbariton/Low lyric baritoneModifica

  • Equivalent català: baríton líric greu.

 

Dramatischer Bassbariton/Low dramatic baritoneModifica

 

Fächer de baixModifica

Basso cantante/Lyric bass-bariton/High lyric bassModifica

 

Hoher Bass/Dramatic bass-baritone/High dramatic bassModifica

 

Jugendlicher BassModifica

 

  • Equivalent català: baix jove.
  • Extensió: des de més o menys el MI2 fins al FA4.
  • Descripció: home jove (independentment de l'edat del cantant).
  • Papers:

Spielbass/Bassbuffo/Lyric buffoModifica

 

Schwerer Spielbass/Dramatic buffoModifica

 

Lyrischer seriöser BassModifica

 

Dramatischer seriöser BassModifica

 

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Kloiber, 2002, p. 899.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 Kloiber, 2002, p. 900.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Kloiber, 2002, p. 901.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 Kloiber, 2002, p. 902.
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 Kloiber, 2002, p. 903.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Kloiber, 2002, p. 905.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 Kloiber, 2002, p. 906.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Kloiber, 2002, p. 907.
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 Kloiber, 2002, p. 908.
  10. John Warrack and Ewan West, The Oxford Dictionary of Opera, 2nd edition, 1992. ISBN 0-19-869164-5
  11. Tom Huizenga, (http://www.npr.org/blogs/deceptivecadence/2011/12/14/143706798/talk-like-an-opera-geek-breaking-down-baritones), "Breaking Down Baritones"
  12. 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 12,11 12,12 12,13 12,14 12,15 12,16 12,17 Kloiber, 2002, p. 909.
  13. 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 Kloiber, 2002, p. 910.
  14. Bass Guide, BBC Wales
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 15,7 15,8 15,9 Kloiber, 2002, p. 911.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 Kloiber, 2002, p. 912. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «FOOTNOTEKloiber2002912» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 17,7 17,8 Kloiber, 2002, p. 913.

BibliografiaModifica