Freddie Mercury
Farrokh Bulsara, més conegut pel seu nom canviat Freddie Mercury (Stone Town, Zanzíbar, 5 de setembre de 1946 - Kensington i Chelsea, Londres, 24 de novembre de 1991) fou un músic britànic, cantant del grup de rock Queen.
Sens dubte, és una de les millors veus que ha donat el pop-rock el segle xx, dotada d'un extraordinari registre (tres octaves i mitja), i amb la qual va cantar una gran varietat d'estils musicals.[1][2][3]
Tant com a vocalista principal del grup Queen com en solitari va tenir un gran èxit, i va arribar a fer els concerts més multitudinaris de l'època.
És autor de grans i coneguts èxits com Bohemian Rhapsody, We Are the Champions o Somebody to Love, entre d'altres.
Biografia modifica
Va néixer com a Farrokh Bulsara; gujarati ફારોખ બલસારા, Pharōkh Balsārā) el 5 de setembre de 1946 a la ciutat de Stone Town (Zanzíbar),[4][5] fill de Bomi (1908-2003), funcionari de la Cort Suprema del govern britànic, i Jer Bulsara (1922-2016).[6] Els seus pares eren parsis (una comunitat persa de la regió de Gujarat, a l'Índia, que practica el zoroastrisme, la religió dels antics perses).[7] Tenia una germana petita, Kashmira Bulsara-Cooke.[8]
El cognom de la família deriva de la ciutat de Bulsara (coneguda també com a Valsad), al sud de Gujarat. Com els parsis, Freddie Mercury seguia el zoroastrisme i estava orgullós de la seva ascendència persa. La família Bulsara s'havia traslladat a Zanzíbar per la feina del pare.
Mercury va passar la major part de la seva infantesa a l'India, vivint amb la seva àvia i la seva tieta. El 1954, a l'edat de vuit anys, va ser enviat a estudiar al St. Peter's School, un internat per a homes a Panchgani, a uns 80 quilòmetres de Bombai, a l'Índia.[9] En aquest col·legi va formar part d'una banda anomenada The Hectics, en què tocava el piano. Un amic seu d'aquella època deia que el cantant tenia "una increïble habilitat per a sentir la ràdio i reproduir les melodies al piano".[10] Va ser també a St. Peter's on els seus amics van començar a dir-li Freddie, nom que va adoptar també la seva família. Va acabar la seva educació a St. Mary's School, a Bombai.
Amb disset anys, Mercury i la seva família van fugir de Zanzíbar a causa d'una revolució.[11] La família va anar a una petita casa a Feltham (Middlesex, Anglaterra).[12] Mercury es va inscriure a la Universitat de West Thames, on va estudiar art. Va rebre allà un diploma en disseny gràfic i més endavant faria servir la seva habilitat per a crear el logotip de Queen.[13] Mercury va viure a Anglaterra la resta de la seva vida.
Després de la seva graduació, Mercury va formar part d'una sèrie de bandes i solia vendre roba de segona mà al Kensington Market de Londres. A més va tenir una feina a l'aeroport de Londres-Heathrow. Els seus amics de l'època diuen que era tímid i tranquil i que tenia molt d'interès per la música. El 1969 va participar en la banda Ibex, que més endavant es diria Wreckage. Quan aquesta banda es va dissoldre, en va fer una altra, Sour Milk Sea, però aquest grup es va dissoldre a mitjans dels anys 70. L'abril de 1970, Mercury va conèixer el guitarrista Brian May i el bateria Roger Taylor, que prèviament havien estat a la banda Smile. Malgrat les reserves dels altres membres, Mercury va triar el nom Queen per a la nova banda. Després diria sobre això: "Tenia connotacions gai, però això és només una faceta del nom".[14] En aquell temps, també va canviar el seu cognom a Mercury, pel fet que, segons les seves pròpies paraules, a la cançó "My Fairy King ", al vers "Mother Mercury, look what they've done to me", cantava sobre la seva pròpia mare. Considerava que el nom Freddie Mercury tenia "poder".
El 24 de novembre de 1991 mor als 45 anys a causa de la sida, un dia després d'anunciar públicament la greu malaltia que patia. Va ser una gran pèrdua en el món musical. El 20 d'abril de 1992 es va fer un concert en homenatge seu a l'estadi londinenc de Wembley, amb cantants de la talla de George Michael i Elton John. Els beneficis van ser donats íntegrament a la lluita contra la sida.
Carrera modifica
Com a cantant modifica
Tot i que la veu de Mercury quan parlava era de baríton, quan cantava era de tenor.[15] La soprano catalana Montserrat Caballé, amb qui Mercury va gravar un àlbum, va dir que "la diferència entre Freddie i la majoria de les estrelles de rock és que ell venia la veu".[16] A mesura que la carrera de Queen anava progressant, Mercury va anar canviant les notes més agudes per unes de més greus. Patia de nòduls vocals, i va dir que mai no havia rebut classes de cant.
Com a compositor modifica
Mercury va escriure onze de les disset cançons de l'àlbum Greatest Hits: "Bohemian Rhapsody", "Seven Seas of Rhye", "Killer Queen", "Somebody to Love", "Good Old-Fashion Lover Boy", "We Are the Champions", "Bicycle Race", "Don't Stop Me Now", "Crazy Little Thing Called Love" i "Play the Game".[17]
L'aspecte més notori del seu estil de composició és la gran quantitat de gèneres de les seves obres, que inclou, entre altres estils, rockabilly, rock progressiu, heavy metal, gospel i música disco. Com va explicar el 1986: "Odio fer sempre el mateix. M'agrada saber què passa en la música, el cinema i el teatre i afegir-ho". Comparat amb els altres artistes, Mercury ha compost també obres molt complexes. Per exemple, "Bohemian Rhapsody" té una estructura poc comuna i conté dotzenes de cors simulant un cor operístic. D'altra banda, "Crazy Little Thing Called Love" conté pocs cors. Tot i que va compondre harmonies molt complicades, com ara "The March of the Black Queen", va dir que li costava llegir música. Va escriure la majoria de les seves cançons fent servir un piano.
Actuacions en directe modifica
Mercury era famós per les seves actuacions en directe, i va fer gires amb Queen per molts països. Tenia un estil teatral en què de vegades calia la participació del públic. Un crític de la revista The Spectator el va descriure com "un cantant que excita i encisa el públic amb diverses i extravagants versions d'ell mateix". David Bowie, que va actuar al d'homenatge i va gravar la cançó "Under Pressure" amb Queen, va lloar l'estil de Freddie a l'escenari: "Entre els concerts de rock més teatrals, en Freddie va ser el més destacat. I, per descomptat, sempre he admirat els homes que fan servir vestits de malla. Només el vaig veure una vegada en directe i, com diuen, era definitivament un home que podia tenir el públic al palmell de la mà".
Una de les actuacions en directe més destacables de Queen va tenir lloc al concert Live Aid el 1985, durant el qual tot el públic (aproximadament 72.000 persones) aplaudia i cantava alhora. Un grup d'executius va triar aquest concert com la millor actuació en directe de la història del rock. Els resultats d'aquesta votació van ser emesos durant el programa de televisió The World's Greatest Gigs. Un crític va escriure sobre el Live Aid el 2005: "Qui es dedica a fer llistes dels millors líders de bandes de rock i als primers llocs hi posen Mick Jagger, Robert Plant, etc., fan un terrible error. Freddie, per la seva actuació al Live Aid, n'és el millor".
Durant la seva carrera, Mercury va fer aproximadament set-cents concerts en molts països amb Queen. Una vegada va dir: "Som el Cecil B. DeMille del rock, sempre volem fer les coses millor". La banda va ser el primer grup britànic a tocar als estadis de Llatinoamèrica, i va batre el rècord mundial de quantitat de públic a l'estadi Morumbi a São Paulo el 1981. El 1986, Queen també va tocar darrere del teló d'acer a Budapest, davant de vuitanta mil persones. L'última actuació en directe de Freddie amb Queen va ser el 9 d'agost de 1986 a Knebworth, concert al qual van assistir tres-centes mil persones.
Instruments modifica
Quan era petit, a Mumbai, va començar a prendre classes de piano als nou anys. Més endavant, quan ja era a Londres, va aprendre a tocar la guitarra. La majoria de la música que li agradava es basava en acompanyament de guitarra: els seus músics preferits d'aquella època eren The Who, The Beatles, Jimi Hendrix, David Bowie i Led Zeppelin. Era molt autocrític pel que fa a la seva habilitat per tocar dos instruments i, des dels primers anys vuitanta, va començar a tocar el teclat per a Queen, i també per a uns altres conjunts com a músic convidat. A causa d'aquesta característica de la seva personalitat, va contractar Fred Mandel (un músic americà que havia treballat per a Pink Floyd, Elton John i Supertramp) per al seu primer treball com a solista, i des de 1985 va treballar amb el pianista Mike Moran, que era el seu teclista.
Mercury va tocar el piano en moltes cançons de Queen, incloses "Killer Queen", "Bohemian Rhapsody", "Good Old Fashion Lover Boy", "We Are the Champions", "Somebody To Love" i "Don't Stop Me Now". Tocava pianos de cua als concerts i de vegades fins i tot el clavecí. A partir de la dècada de 1980, a més va començar a fer servir sintetitzadors. El guitarrista de Queen Brian May va dir que Mercury no estava conforme amb la seva manera de tocar el piano i als concerts delegava aquesta funció perquè preferia caminar per l'escenari. Tot i que va escriure moltes línies de guitarra, Mercury només en tenia habilitats rudimentàries. "Ogre Battle" i "Crazy Little Thing Called Love" van ser compostes amb una guitarra acústica. A les actuacions en directe tocava la guitarra per interpretar aquesta darrera cançó.[18]
Carrera solista modifica
A més de Queen, Mercury va gravar dos àlbums i molts senzills com a solista. Tot i que no van ser tan comercials com els seus àlbums amb Queen, van debutar entrant al Top 10 de les llistes britàniques.
Els àlbums de Freddie Mercury com a solista van ser Mr. Bad Guy (1985) i Barcelona (1988). El primer té un estil basat en la música pop i disco. Barcelona, per contra, va ser gravat al costat de la cantant d'òpera Montserrat Caballé, a qui admirava profundament. Mr. Bad Guy va arribar al desè lloc de les llistes de venda d'Anglaterra. El 1993, una versió de "Living On My Own", un senzill del primer dels seus àlbums, va arribar al número u de la UK Singles Chart.[19] La cançó va fer que Mercury guanyés un premi Ivor Novello pòstum. El crític d'Allmusic Eduardo Rivadavia descriví Mr. Bad Guy com a "impressionant des del començament fins al final", i digué que Mercury "va fer una feina d'exploració de terres desconegudes".[20]
Barcelona, gravat amb Montserrat Caballé, barreja la música popular amb l'òpera. Alguns crítics el van definir com "el CD més extravagant de l'any". Caballé, per la seva banda, va considerar l'àlbum com un dels millors èxits de la seva carrera. El senzill que porta el nom de l'àlbum va arribar al vuitè lloc de les llistes de senzills britàniques i va ser tot un èxit a Espanya, on el tema es va convertir en l'himne oficial de les olimpíades de 1992, fetes a Barcelona un any després de la mort del cantant. Després d'això el tema va pujar fins a la segona posició de les llistes, cinc anys després de la publicació. A més, Caballé el va cantar a la final de la Lliga de Campions de 1999, disputada a Barcelona.[21]
A més dels seus dos àlbums com a solista, Mercury va fer molts més senzills, incloent-hi la seva pròpia versió de la cançó "The Great Pretender", que va arribar al cinquè lloc a Anglaterra el 1987. El setembre del 2006, es va llançar l'àlbum recopilatori Lover of Life, Singer of Songs d'alguns temes de Freddie com a solista, en commemoració al 60è aniversari del naixement, i als Estats Units al novembre, gairebé coincidint amb el 15è aniversari del seu traspàs. El disc va arribar al desè lloc de les llistes de venda.[22]
Influència modifica
De petit, Mercury escoltava música hindú, i una de les seves primeres influències va ser el cantant Lata Mangeshkar, a qui va tenir l'oportunitat de veure en directe a l'Índia. A Anglaterra, Mercury es va fer seguidor d'Aretha Franklin, The Who, Jim Croce, Elvis Presley, Led Zeppelin, The Rolling Stones, Jimi Hendrix, The Beatles i Liza Minnelli. Una vegada va dir: "Una de les meves primeres inspiracions va sorgir de Cabaret. Adoro Liza Minnelli. La forma en què canta, la pura energia".
Llegat modifica
Popularitat duradora modifica
Als Estats Units, on als anys 80 va baixar la popularitat de Queen, les vendes dels seus àlbums van créixer enormement el 1992, l'any següent de la seva mort. Aquell mateix any, un crític americà va escriure que "amb Queen ha passat allò que els cínics en diuen el factor de l'"estrella morta", que està ressorgint".[72] La pel·lícula Wayne's World, que té "Bohemian Rhapsody" en la banda sonora també va ser llançada el 1992. Segons la RIAA, Queen va vendre en total 32,5 milions d'àlbums als Estats Units i més de la meitat van ser venuts després de la mort de Mercury el 1991.
A la Gran Bretanya, Queen va passar més setmanes a les llistes que cap altra banda (inclòs The Beatles), i l'àlbum de Queen Greatest Hits és l'àlbum més venut a la Gran Bretanya fins avui. Dues de les cançons de Mercury, "Bohemian Rhapsody" i "We Are the Champions" van ser votades com les millors cançons de tots els temps en una enquesta feta per Sony Ericsson.
Homenatges modifica
A Montreux, Suïssa, es va fer el 25 de novembre de 1996 una estàtua en honor seu. Té tres metres d'alt i va ser feta per l'escultora Irena Sedlecka. Va ser pagada per Bommi Bulsara i Montserrat Caballé. En honor seu es va fer un segell reial, i també es va posar una placa a la casa on va viure amb la seva família el 1964, als 17 anys.
Importància per a la història de la sida modifica
La mort de Freddie Mercury va ser un moment molt important de la història de la sida. L'abril de 1992, la resta dels membres de Queen van fundar la Mercury Phoenix Trust i van organitzar el concert d'homenatge. Va tenir lloc a l'estadi de Wembley, va incloure actuacions en directe de Robert Plant, Roger Daltrey, Extreme, Elton John, Metallica, David Bowie, Annie Lennox, Tony Iommi, Guns N 'Roses, Elizabeth Taylor, George Michael, Lisa Stansfield, Def Leppard i Liza Minnelli. Aquest concert va ser transmès en directe a 76 països i es calcula que va ser vist per mil milions de persones.
Aparició a les llistes de persones més influents modifica
Moltes enquestes van dir que la seva reputació va créixer després de mort. Per això, el 2002 la BBC el va posar al lloc 58 de la llista dels 100 britànics més influents. Malgrat que va ser durament criticat pels activistes gais perquè va amagar que tenia sida, Paul Russell el va incloure en el llibre The Gay 100: A Ranking of the Most Influential Gay Men and Lesbians, Past and Present.
Discografia modifica
Discografia amb Queen modifica
| Nom de l'àlbum | Informació |
|---|---|
| Queen |
|
| Queen II |
|
| Sheer Heart Attack |
|
| A Night At The Opera |
|
| A Day at the Races |
|
| News of the World |
|
| Jazz |
|
| The Game |
|
| Flash Gordon |
|
| Hot Space |
|
| The Works |
|
| A Kind of Magic |
|
| The Miracle |
|
| Innuendo |
|
| Made In Heaven |
|
Discos en directe modifica
| Nom de l'àlbum | Informació |
|---|---|
| Live Killers |
|
| Live Magic |
|
| Live at Wembley '86 |
|
| Queen on Fire - Live at the Bowl |
|
Recopilacions modifica
- The Complete Works (desembre de 1985), col·lecció que conté tots els discos oficials editats fins aquella data (des de Queen fins a The Works)
- Complete Vision (desembre de 1985), recopilació de les cares B de tots els singles editats fins aquella data (des de Killer Queen fins a One Vision)
Discografia solista modifica
- 1985: Mr. Bad Guy
- 1988: Barcelona (amb Montserrat Caballé)
- 1992: The Freddie Mercury Album
- 1992: The Great Pretender
- 1993: Remixes
- 2000: The Solo Collection
- 2006: Lover of Life, Singer of Songs — The Very Best of Freddie Mercury
- 2012: Barcelona (Special Edition)
- 2015: Messenger of the Gods
- 2019: Never Boring, Mr. Bad Guy (Special Edition)
Videografia modifica
Amb Queen modifica
- Video en viu
| Nom de l'àlbum | Informació |
|---|---|
| Queen Live in Rio | |
| Queen Live in Budapest | |
| Queen at Wembley | |
| We Are the Champions: Final Live in Japan | |
| Queen on Fire - Live at the Bowl |
|
| Queen Rock Montreal & Live AID |
|
- Documentals
| Documental | Informació |
|---|---|
| The Magic Years |
|
| The Queen Phenomenon |
|
| Classic Albums: A Night at the Opera |
|
Gires amb Queen modifica
| Any(s) | Títol | Voltes | Shows | Llançaments oficials |
|---|---|---|---|---|
| 1973-1974 | Queen I Tour | 2 | 35 | |
| 1974 | Queen II Tour | 2 | 41 | |
| 1974-1975 | Sheer Heart Attack Tour | 3 | 77 | |
| 1975-1976 | A Night At The Opera Tour | 3 | 77 |
|
| 1976 | Gira d'estiu 1976 | 1 | 4 |
|
| 1977 | A Day At The Races Tour | 5 | 59 | |
| 1977-1978 | News Of The World Tour | 2 | 46 | |
| 1978-1979 | Jazz Tour | 4 | 79 |
|
| 1979 | Crazy Tour | 1 | 20 |
|
| 1980-1981 | The Game Tour | 6 | 83 |
|
| 1982 | Hot Space Tour | 3 | 69 |
|
| 1984-1985 | The Works Tour | 5 | 48 |
|
| 1986 | Magic Tour | 1 | 26 |
|
Referències modifica
- ↑ Independent 2006
- ↑ «Dance: Deux the fandango». Arxivat de l'original el 15 juny 2011. [Consulta: 15 novembre 2008].
- ↑ «RollingStone.com – 100 Greatest Singers of All Time». Rolling Stone. Arxivat de l'original el 7 de desembre 2010. [Consulta: 27 setembre 2014].
- ↑ Birth certificate mr-mercury.co.uk
- ↑ «Freddie Mercury (real name Farrokh Bulsara) Biography». Inout Star. Arxivat de l'original el 10 agost 2011. [Consulta: 11 juliol 2010].
- ↑ Brian May. «Freddie's Mum - R.I.P.», 18-11-2016. Arxivat de l'original el 14 de gener 2021. [Consulta: 12 maig 2017].
- ↑ Sky 1992, pàg. 8–9
- ↑ «The Great Pretender - Interview with Freddie's sister Kashmira (The Mail On Sunday, 26th November 2000)». [Consulta: 10 abril 2017].
- ↑ Jones 1998
- ↑ O'Donnell 2005
- ↑ Casas, Alfonso. Freddie Mercury : una biografía. Madrid: Random Cómics, pàgina 26. ISBN 978-84-17247-18-8.
- ↑ Lesley-Ann Jones (2012). "Mercury: An Intimate Biography of Freddie Mercury". p. 327. Simon and Schuster,
- ↑ «Queen Logo». Famouslogos.net. Arxivat de l'original el 18 d’octubre 2012. [Consulta: 1r juny 2016].
- ↑ Highleyman 2005
- ↑ Freddie Mercury: an intimate memoir by the man who knew him best. Londres: Omnibus, 2001, p. 108–9. ISBN 0-7119-8674-6.
- ↑ Cain 2006
- ↑ «Queen – Greatest Hits, Vols. 1». AllMusic. [Consulta: 27 setembre 2014].
- ↑ «Lights! Action! Sound! It's That Crazy Little Thing Called Queen». Queenonline.com. [Consulta: 27 setembre 2014].
- ↑ Rees & Crampton 1999, p. 811
- ↑ (Rivadavia, nd)
- ↑ «Queen's Greatest Hits 3». BBC.co.uk, 07-04-2005. [Consulta: 27 setembre 2014].
- ↑ Roberts, David (2006). British Hit Singles & Albums. London: Guinness World Records Limited
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
- Freddie Mercury: The Tribute Concert. Sydney: Australian Broadcasting Corporation..
- Aledort, And. Guitar Tacet for Queen's Bohemian Rhapsody. MIT..
- Linda B [28 febrer 2008]. Certificate of Birth (JPEG). Chorley: Mr Mercury, 5 octubre 2000..
- Barnes, Ken «Album Review: Queen II». Rolling Stone. Arxivat de l'original el 20 febrer 2008..
- [13 agost 2007] Sinatra is voice of the century..
- «BBC reveals 100 great British heroes». BBC News, 22-08-2002. [Consulta: 4 gener 2010]..
- «Queen top UK album charts league». BBC News, 4 juliol 2005a. [Consulta: 4 gener 2010]..
- «Queen win greatest live gig poll». BBC News, 9 novembre 2005b. [Consulta: 4 gener 2010]..
- «Zanzibar angry over Mercury bash». BBC News, 01-09-2006. [Consulta: 4 gener 2010]..
- [13 octubre 2007] Freddie Mercury. Londres: Biography Channel, 2007..
- Boyce, Simon. Freddie Mercury. Parragon, 1995. ISBN 1-86105-054-2..
- «Queen's rhapsody voted best video». BBC News, 08-10-2007. [Consulta: 4 gener 2010]..
- Middleton, Christopher. «Freddie's rhapsody». The Daily Telegraph, 31-08-2004. Arxivat de l'original el 12 gener 2008. [Consulta: 2 maig 2010].
- Blaikie, Thomas «Camping at High Altitude». The Spectator. Arxivat de l'original el 13 novembre 2007..
- Bradley, J. «Mercury soars in opera CD: Bizarre album may be cult classic». The Denver Post. MNG [Denver]..
- Bret, David. «2: Pagan Features... Godline Creatures». A: Living On the Edge: The Freddie Mercury Story. Londres: Robson Books, 1996. ISBN 1-86105-256-1..
- Brown, G. «Queen's popularity takes ironic turn». The Denver Post. MNG [Denver]..
- Brown, Mark «Queen are the champions in all-time album sales chart». The Guardian [Londres]..
- Cain, Matthew, dir.. Freddie Mercury: A Kind of Magic. Londres: British Film Institute, 2006..
- Clarke, Ross. Freddie Mercury: A Kind of Magic. Kingsfleet Publications, 1991. ISBN 1-874130-01-9..
- [9 novembre 2007] Queen in Rhapsody over hit award..
- Cohen, Scott «Queen's Freddie Mercury Shopping for an Image in London». Circus Magazine. Arxivat de l'original el 11 octubre 2007 [Consulta: 24 setembre 2009]..
- «The Man Who Would Be Queen». Melody Maker. Arxivat de l'original el 20 octubre 2007 [Consulta: 24 setembre 2009]..
- Cota, Erich Adolfo Moncada [24 juny 2007]. Queen Proves There's Life After Freddie. Seoul: Oh my news..
- D'Esti Miller, Sarah «EPAC's 'Rhapsody' Hits Too Many Wrong Notes». Press & Sun-Bulletin. Gannett [Binghamton, NY] [Consulta: 24 setembre 2009]..
- Das, Lina «The Great Pretender». The Mail on Sunday [Londres], 2006 [Consulta: 24 setembre 2009]..
- Davis, Andy «Queen Before Queen». Record Collector, 3, 199, 1996..
- Evans, David; Minns, David. Freddie Mercury: This is the Real Life. Britannia, 1992. ISBN 0-9519937-3-9..
- Fitzpatrick, Liam «Farrokh Bulsara». Time Magazine, Asia Edition. Time Asia [Hong Kong], 168, 21. Arxivat de l'original el 28 desembre 2008.
- Freestone, Peter. Mister Mercury. Tusitala, 1998. ISBN 0-9533341-0-4..
- Freestone, Peter. Freddie Mercury: An Intimate Memoir By the Man Who Knew Him Best. Londres: Omnibus Press, 1999. ISBN 0-7119-8674-6..
- Guazzelli, Andrés E. [16 abril 2009]. The Voice: Freddy Mercury> Characteristics of his voice. Buenos Aires: f-mercury.com.ar.
- Gunn, Jacky; Jenkins, Jim. Queen: As It Began. Sidgwick & Jackson, 1992. ISBN 0-330-33259-7..
- Haines, Lester. 'We Are the Champions' voted world's fave song..
- Harris, John «The Sins of St. Freddie». Guardian on Friday [Londres]..
- Hauptfuhrer, Fred «For A Song: The Mercury that's rising in rock is Freddie the satiny seductor of Queen». People [Consulta: 24 setembre 2009]..
- Highleyman, Liz «Who was Freddie Mercury?». Seattle Gay News, 33, 36. Arxivat de l'original el 11 octubre 2007..
- Hodkinson, Mark. Queen: The Early Years. Londres: Omnibus Press, 2004. ISBN 1-84449-012-2..
- Hutton, Jim; Waspshott, Tim. Mercury and Me. Bloomsbury, 1994. ISBN 0-7475-1922-6..
- Hutton, Jim [12 octubre 2007]. Freddie and Jim, A Love Story. The Guardian..
- Hyder, Rehan. Brimful of Asia: Negotiating Ethnicity on the UK Music Scene. Ashgate, 2004. ISBN 978-0-7546-4064-6..
- Independent. «Depp tipped for Freddie Mercury film role». The Independent, desembre 2006. [Consulta: 25 febrer 2011]..
- Jackson, Laura. Mercury: The King of Queen. Londres: Smith Gryphon, 1997. ISBN 1-85685-132-X..
- "James". NTV program review: History's 100 Most Influential People: Hero Edition. Saitama: japanprobe.com..
- Januszczak, Waldemar «Star of India». The Sunday Times [Londres]..
- Jones, Lesley-Ann. Freddie Mercury: The Definitive Biography. Londres: Coronet, 1998. ISBN 978-0-340-67209-9..
- Jones, Tim «How Great Thou Art, King Freddie». Record Collector. Arxivat de l'original el 25 octubre 2009..
- Landesman, Cosmo «Freddie, a Very Private Rock Star». The Times [Londres] [Consulta: 2 maig 2010]..
- Longfellow, Matthew, dir.. Classic Albums: Queen: The Making of "A Night at the Opera. Aldershot: Eagle Rock Entertainment..
- Hudson, Jeffrey. Freddie Mercury & Queen. Castle Communications, 1995. ISBN 1-86074-040-5..
- Mehar, Rakesh «God Should've Saved the Queen». The Hindu (Kochi). hinduonline.com [New Delhi]. Arxivat de l'original el 6 juny 2011..
- Mercury, Freddie; Brooks, Greg; Lupton, Simon. Freddie Mercury: A life, In His Own Words. Londres: Mercury Songs, 2006. ISBN 0-9553758-0-0..
- Minchin, Ryan, dir.. The World's Greatest Gigs. Londres: Initial Film & Television, 2005..
- Myers, Paul «Queen star dies after Aids statement». The Guardian [Londres] [Consulta: 2 maig 2010]..
- National AIDS Trust [22 desembre 2006]. 25 years of HIV – a UK perspective. Londres: National AIDS Trust press office, 2006..
- O'Donnell, Lisa «Freddie Mercury, WSSU professor were boyhood friends in India, Zanzibar». RelishNow!. Arxivat de l'original el 18 febrer 2008 [Consulta: 24 setembre 2009]..
- Queen. «Bohemian Rhapsody». A: Queen: Greatest Hits: Off the Record. Eastbourne/Hastings: Barnes Music Engraving, 1992. ISBN 0-86359-950-8..
- Plekhanov, Sergey. A Reformer on the Throne: Sultan Qaboos Bin Said Al Said. Trident Press Ltd, 2004. ISBN 1-900724-70-7..
- Prato, Greg. Freddie Mercury..
- Zimmermann, Manfred «Hungarian Rhapsody in C major – Hommage to János Szolcsányi». Neuropeptides, 38, 6, 2004, p. 375–6. DOI: 10.1016/j.npep.2004.09.007.
- Rees, Dafydd; Crampton, Luke. The Rock Stars Encyclopedia. Londres: Dorling Kindersley, 1999..
- Ressner, Jeffry «Queen singer is rock's first major AIDS casualty». Rolling Stone, 621..
- «Gold and Platinum Record Database». Arxivat de l'original el 26 juny 2007. [Consulta: 16 setembre 2016]..
- Rivadavia, Eduardo. Mr. Bad Guy (Overview)..
- Rush, Don «Queen's Freddie Mercury». Circus Magazine, 1977a. Arxivat de l'original el 25 octubre 2009..
- Rush, Don «Interview with Mercury». Circus Magazine, 1977b. Arxivat de l'original el 20 octubre 2007 [Consulta: 24 setembre 2009]..
- Russell, Paul. The Gay 100: A Ranking of the Most Influential Gay Men and Lesbians, Past and Present. Seacaucus: Kensington/Citadel, 2002. ISBN 0-7582-0100-1.
- Skala, Martin. Concertography> Freddie Mercury live> Early days. Plzen, Czech Republic: queenconcerts.com, 2006..
- Sky, Rick. The Show Must Go On. Londres: Fontana, 1992. ISBN 978-0-00-637843-3..
- «Freddie Tribute» (– Scholar search). The Times. Times Newspapers [Londres]. Arxivat de l'original el 5 octubre 2007..
- Sutcliffe, Phil; Hince, Peter; Mack, Reinhold. Queen: The Ultimate Illustrated History of the Crown Kings of Rock. Voyageur Press, 2009. ISBN 978-0-7603-3719-6.
- Taraporevala, Sooni. Parsis: The Zoroastrians of India: A Photographic Journey. 2nd. Woodstock/New York: Overlook Press, 2004. ISBN 1-58567-593-8..
- Teckman, Kate, dir.. Freddie's Loves. Londres: North One Television, 2004.
[http://www.youtube.com/watch?v=3VgL1oFexjY - part 2*] a YouTube [http://www.youtube.com/watch?v=-OF3hMTeJJ0
- part 3*] a YouTube.
- Teeman, Tim «I Couldn't Bear to See Freddie Wasting Away». The Times [Londres] [Consulta: 2 maig 2010]..
- [13 març 2008] UK Top 40 Albums Chart 10 September 2006. UKMusic.com..
- Urban, Robert. Freddie Mercury & Queen: Past, Present & Future Impressions. afterelton.com..
- Webb, Julie «Queen» (Scholar search). NME [Londres]. Arxivat de l'original el 20 octubre 2007..
- Legend Freddie Mercury Honoured. Wigan, Lancs: Femalefirst.co.uk..
- Wenner, Jann. «Queen». A: Hall of Fame Inductees. Cleveland: Rock and Roll Hall of Fame, 2001..
- Wigg, David «Mercury Left Me His Millions». Daily Mail Weekend..
Enllaços externs modifica
- Web oficial (anglès)
- ↑ «About Freddie Mercury». Mtv.com. [Consulta: 5 setembre 2016].