Geografia del Canadà

descripció i estudi de la superfície territorial de canadà

Coord.: 45° 24′ N, 75° 40′ O / 45.400°N,75.667°O / 45.400; -75.667

Parc Nacional de Banff

El Canadà està situat a la part més septentrional del subcontinent de l'Amèrica del Nord. Limita amb els estats continentals dels Estats Units al sud, i amb Alaska al nord-oest; amb l'oceà Atlàntic a l'est, amb l'oceà Pacífic a l'oest, i amb l'oceà Àrtic al nord. En superfície total (incloent-hi les masses d'aigua), el Canadà és el segon país més extens del món, després de Rússia i el més gran del continent. Des de 1925, el Canadà reclama la porció de l'Àrtic entre el 60 °W i el 141 °W,[1] però aquesta reivindicació no és reconeguda universalment. L'assentament més septentrional del Canadà és l'Estació d'Alerta de les Forces Canadenques a lilla Ellesmere, a 817 km del Pol Nord.[2] El Canadà té la costa més llarga del món, de 243.000 km.[3]

Costa de Nova Escòcia

La densitat de població és de 3,5 habitants per quilòmetre quadrat, una de les més baixes del món.[4] La part més densament poblada del país és el Corredor de la ciutat de Quebec - Windsor, al llarg del riu Sant Llorenç i els Grans Llacs al sud-est.[5] Al nord d'aquesta regió hi ha l'escut canadenc, una regió de pedra netejada per la darrera glaciació, rica en minerals i plena de llacs i rius. El Canadà té més llacs que qualsevol altre estat del món i una gran quantitat de les reserves d'aigua dolça del món.[6][7]

Al Canadà oriental, la majoria de les persones viuen als grans centres urbans a les planes de les terres baixes de Sant Llorenç. El riu Sant Llorenç s'eixampla fins a convertir-se en l'estuari més gran del món, abans de desembocar al Golf de Sant Llorenç. El Golf limita al nord amb l'illa de Terranova i les províncies marítimes al sud. Les províncies marítimes s'estenen cap a l'est sobre els Apalatxes del nord de Nova Anglaterra i la Península de Gaspé del Quebec. Nova Brunsvic i Nova Escòcia són dividides per la Badia de Fundy, la qual experimenta les variacions de marea més grans del món. Ontàrio i la Badia de Hudson es troben al centre del Canadà. A l'oest d'Ontàrio, les Praderes Canadenques s'estenen fins a les Muntanyes Rocalloses, que les separen de la Colúmbia Britànica.

Al Canadà nord-occidental, el riu Mackenzie corre des del Gran Llac de l'Esclau cap a l'oceà Àrtic. Un tributari d'un tributari del Mackenzie és el riu del sud de Nahanni, llar de les Cascades de Virgínia, amb una altitud molt superior a les Cascades del Niàgara. La vegetació del nord del Canadà varia de les coníferes a la tundra i finalment a les zones desèrtiques àrtiques del nord. Al nord del Canadà continental hi ha l'arxipèlag Àrtic Canadenc que inclou moltes de les illes més gran del món en superfície.

Les temperatures hivernals i estivals del Canadà varien segons la regió. Els hiverns poden ser molt freds a moltes regions del país, especialment a l'interior i a les províncies de les Praderes, el clima de les quals és continental, amb temperatures mitjanes de −15 °C tot i que poden arribar a menys de −40 °C.[8] A les regions no costaneres la neu pot cobrir el terra durant sis mesos de l'any. La regió costanera de la Colúmbia Britànica n'és una excepció i gaudeix d'un clima temperat amb hiverns plujosos.

El Canadà és una regió geològicament activa, sísmica, amb la presència de volcans potencialment actius, com ara el Mont Meager, el Mont Garibaldi, el Mont Cayley i el complex volcànic del Mont Edziza.[9]

SituacióModifica

La geografia del Canadà és molt vasta i diversa. Ocupant la major part de porció nord del continent nord-americà (precisament un 41%), el Canadà constitueix el segon país més gran del món en superfície total, només superada per Rússia. El Canadà comprèn un immens territori entre l'oceà Pacífic, a l'oest, i l'oceà Atlàntic, a l'est; a causa d'això el seu lema d'Estat és: «A Mari Usque Ad Mare» (llatí: De mar a mar).

L'oceà Àrtic al nord; Groenlàndia està al nord-est. Més enllà de la costa sud de Terranova es troba Saint-Pierre i Miquelon, una Col·lectivitat d'Ultramar (en francès: Collectivité d'outre-mer) pertanyent a França. Des de 1925, el Canadà ha reclamat la porció de l'Àrtic entre els 60º O i els 141º I de longitud.

Cobrint un territori de 9.984.670 km² o 3.855.103 milles quadrades (terra: 9.093.507 km² o 3.511.023 el meu²; aigua: 891.163 km²), la superfície del Canadà és equivalent a una mica menys de tres cinquenes parts de la de Rússia, menys d'1,3 vegades la d'Austràlia, poc menor que la d'Europa i més de 40.9 vegades la del Regne Unit. En àrea total, el Canadà és una mica més gran que la Xina i els Estats Units; no obstant això, és una mica més petit en àrea coberta per terra (la Xina cobreix 9.596.960 km² de terra i els Estats Units, 9.161.923 km²), ocupant el quart lloc a nivell mundial en aquesta categoria.

L'assentament més septentrional del Canadà (i del món sencer) és l'Estació de Forces Canadenques d'Alert ― latitud: 82º 30′ ― (just al nord de la localitat d'Alert, Nunavut), situada a l'extrem nord de l'illa d'Ellesmere, a només 834 km del Pol Nord.

El Pol Nord magnètic es troba dins de territori canadenc (estrictament, des del punt de vista físic, es tracta d'un pol sud); no obstant això, estudis recents mostren que està movent-se cap a Sibèria.

Punts geogràfics extremsModifica

 
Imatge satel·lital del Canadà.

Els punts geogràfics extrems del Canadà són els següents:

  • Canadà (inclou terres insulars):
  • Canadà continental:
  • Relleu:

HidrografiaModifica

 
Conques hidrogràfiques principals.

El Canadà posseeix vastes reserves d'aigua: el 7% de l'aigua dolça del món, una quarta part de les terres humides i la tercera major quantitat de glacials (després de l'Antàrtida i Groenlàndia).

Conques hidrogràfiquesModifica

Existeixen cinc principals conques hidrogràfiques al Canadà: la de l'oceà Glacial Àrtic, la de l'Atlàntic, la del Pacífic, la de la badia de Hudson i la del golf de Mèxic.

  • La part més meridional d'Alberta desguassa en el Golf de Mèxic a través del riu de la Llet i els seus afluents. El riu de la Llet («Milk River») neix a les Muntanyes Rocalloses, a Montana, passa després a la província d'Alberta i torna de nou als Estats Units, on lliura les seves aigües al riu Missouri, i després al Mississipí. Una petita zona del sud-oest de Saskatchewan també desguassa per Battle Creek, que desemboca en el riu de la Llet.

Oceans i marsModifica

La dita del Canadà «a mari usque ad mare» (llatí: De mar a mar) és molt apropiada. Tres oceans envolten el país: l'oceà Atlàntic per l'est, l'oceà Pacífic per l'oest i l'oceà Àrtic pel nord.

El país té per això una gran façana marítima i això va permetre la prosperitat del comerç, ja sigui a l'est o a l'oest del país. El port canadenc més proveït és el de Vancouver, situat a la costa oest del país, seguit pel de Mont-real, el port interior més important del món.

Es preveu per a un temps no gaire llunyà el desglaç estival de la banquisa de l'oceà Àrtic. Això obriria una nova via comercial ara inexplotada: el Pas del Nord-oest. Aquest assumpte provoca de fet conflictes sobre la sobirania del Canadà a l'Àrtic.

Geomorfologia litoralModifica

Llacs del CanadàModifica

El Canadà és un país completament solcat per rius i amb infinitat de llacs. A causa dels grans processos de glaciació que va sofrir té més de dos milions de llacs: dels quals es troben totalment al Canadà, més de 31.000 tenen una superfície entre 3 i 100 km², i 563 tenen més de 100 km². Entre els llacs més importants del país, es troben quatre dels cinc Grans Llacs, situats al sud de la província d'Ontàrio: Llac Superior, llac Huron, llac Erie i llac Ontàrio.

Als Territoris del Nord-oest es troben altres dos grans llacs: el Gran Llac de l'Ós (31.153 km²) i el Gran Llac de l'Esclau (28.400 km²), amb una superfície equivalent a Bèlgica, 30.510 km².

Rius del CanadàModifica

El Canadà posseeix una gran quantitat de rius. Alguns dels més importants, d'oest a est, són:

Geografia florísticaModifica

El Canadà duu a terme un pla d'acció per a la biodiversitat en resposta a l'acord internacional de 1992. El pla se centra en la conservació d'espècies en perill i de certs hàbitats. Els biomes principals del Canadà són:

Desavantatges naturalsModifica

El permafrost del nord constitueix un seriós obstacle per al desenvolupament. Les tempestes ciclòniques a l'est de les Muntanyes Rocalloses són el resultat de la mescla de masses d'aire procedents de l'Àrtic, del Pacífic i de l'interior d'Amèrica del Nord, i produeixen la major part de les pluges i nevades del país.

Problemes ambientalsModifica

La contaminació atmosfèrica i la resultant pluja àcida afecten severament els boscos i llacs. La liquidació de metall, la crema de carbó i les emissions dels vehicles constitueixen problemes importants per a la productivitat de l'agricultura i la silvicultura. Les aigües oceàniques també estan sent contaminades a causa de les activitats agrícoles, industrials, mineres i forestals.

ReferènciesModifica

  1. National Resources Canada. «Territorial Evolution, 1927». National Resources Canada, 06-04-2004. [Consulta: 14 maig 2006].
  2. National Defence Canada. «Canadian Forces Station (CFS) Alert». National Defence Canada, 15-08-2006. [Consulta: 3 octubre 2006].
  3. Natural Resources Canada. «CoastWeb: Facts about Canada's coastline». Natural Resources Canada, 19-12-2006. [Consulta: 13 juliol 2007].
  4. WorldAtlas.com. «Countries of the World (by lowest population density)». WorldAtlas.com, 2006-02. [Consulta: 16 maig 2006].
  5. railwaypeople.com. «Quebec–Windsor Corridor Jet Train, Canada». railwaypeople.com, 2006. [Consulta: 3 octubre 2006].
  6. The Atlas of Canada. «Drainage patterns» (en anglès). National Resources Canada, 02-04-2004. [Consulta: 18 maig 2006].
  7. Encarta. «Canada» (en anglès). Microsoft Corporation, 2006. [Consulta: 12 juny 2006].
  8. The Weather Network. «Statistics, Regina SK». The Weather Network. [Consulta: 18 maig 2006].
  9. Etkin, David; Haque, C.E. and Brooks, Gregory R.. An Assessment of Natural Hazards and Disasters in Canada. Springer, 2003-04-30, p. 569, 582, 583. ISBN 978-1402011795. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geografia del Canadà