Obre el menú principal

Ginecotopia

Ginocriticisme i ginecotopies: teoria literaria feminista
Christine de Pisan presenta el Livre de la cité des dames a Margaret de Burgundy.

El terme "Ginecotopia", etimològicament lloc per a les dones, és un neologisme que sovint es fa servir per a referir-se a utopies en què només hi ha dones. Una ginecotopia s'entén com una societat formada exclusivament per dones, que poden ser irreals (mitològiques o creacions literàries contemporànies) i/o reals, presents a la història.[1][2][3]

Una ginecotopia literària és una ciutat de germanes i d'amigues, una ciutat de sororitat, no de famílies. És un sistema polític on el seu poder organitzatiu es basa en l'amistat de dones acuradament seleccionades i no en cap model familiar, de manera que al fugir dels esquemes derivats del contracte sexual, les dones recuperen el control sobre si mateixes.[4]

La investigació feta per el CNL ha localitzat la paraula '"ginecotopia"' al pròleg de La ciutat de les dames de Christine de Pisan, traduït al 1990 per Mercè Otero Vidal,[5] Catedràtica en Llengües Clàssiques i Creu de Sant Jordi 2019. El terme es fa servir a la presentació de l'obra,[6] para reivindicar la necessitat d'un espai propi per al desenvolupament de les dones i així "compartimentar els espais destinats a home-dona, amb eixamplament de dimensions i de funcions, professionals, culturals o de tota mena que sigui capaç de desenvolupar la dona, en igualtat de possibilitats amb l’home".[7]

Al llarg de la història, ginecotopia, és un vocable que varen fer servir altres autores com Charlote Perkins Gilman,[8] Ursula K. Le Guin,[9] Eulàlia Lledó[10] i Pilar Godayol.[11] No serà fins segles després que l'investigadora Elaine Showalter va proposar el terme Ginocriticisme per a referir-se als estudis crítics literaris de la dona com a escriptora, concretament: "la historia, l'estil, els temes, el gèneres literaris i les estructures de l'escriptura femenina, a més de la psicologia i la dinàmica de la creativitat femenina así com les possibilitat de fer de la escriptura una carrera, l'evolució i les lleis de la tradició femenina".[12]

Contingut

Història de les societats feministes a la tradició literàriaModifica

La participació de les dones a la escriptura de ficció i, certament, les seves obres al llarg dels segles, han estat sovint invisibilitzades. A l'àmbit literari, els precedents històrics de les societats de dones es troben als feminaris medievals protofeministes, més endavant desenvolupats en les ginecotopies noucentistes, les modernes utopies feministes a la ciència-ficció i les darreres utopies queer on es dinamiten les fronteres dels gèneres tradicionals dona-home i es parla de la hibridació de cossos i tecnologia a la ficció literària.

Baixa Edat Mitjana: segles XI - XIVModifica

 
Primera ginecotopia: Livre de la cité des dames (1405)
Els Feminaris MedievalsModifica

Representen el protofeminisme literari i són obres on es fa un recull de dones rellevants, reals i literàries, a la història.

Al 1405 es publica la primera ginecotopia de tots els temps: Le livre de la cité des dames de Christine de Pisan[13]. La seva aportació als cercles humanistes del moment inicia la Querelle des femmes, debat que continua fins a la Revolució francesa.

Pisan ubica la seva història a un lloc físic i simbòlic governat exclusivament per dones que al·legòricament representa el restabliment dels antics matriarcats i "per primera vegada a Occident s’arriba a imaginar un espai polític exclusivament de dones i a proclamar la necessitat material i mental de la seva existència".[14]

La ciutat de Pisan s’alça paral·lelament com una edificació al·legòrica de la història occidental en femení, la primera de tots els temps; combina histories de dones mitològiques i santes cristianes amb apunts biogràfics de dones reals.[15]

Amb aquesta obra, Pisan continua el treball biogràfic iniciat amb De mulieribus claris de Giovanni Boccaccio el 1374 i s’avança més d’un segle a la utopia més celebrada i tòpica, Utopia de Thomas More, publicada el 1516.

Edat Moderna: segles XV - XVIIIModifica

 
Primera novel·la de ciència-ficció a Europa (1666)
The Blazing WorldModifica

Novel·la utópica publicada el 1666[16], és la primera novel·la de ciència-ficció a Europa. The Blazing World va ser obra de Margaret Cavendish, duquessa de Newcastle, una científica molt competent i primera dona escriptora a la seva època en publicar les seves obres amb el seu nom real.[17]

Edat ContemporàniaModifica

Segle XIX i 1a meitat segle XXModifica

Les ginecotopies noucentistes presenten societats matriarcals amb majoria femenina o bé països exclusius de dones, representen un protofeminisme separatista que reivindica les capacitats de les dones com qualsevol altra persona, per a treballar, estudiar, conviure amb sororitat, governar i fer una societat equilibrada i justa per tothom.

Mizora: a prophecyModifica

Obra creada per Mary E. Bradley Lane (1844-1930) publicada de forma anònima en el Cincinnati Commercial a l'hivern de 1880-1881, és la primera utopia feminista[18] a proposar un societat exclusivament femenina.[19]

A la novel·la una noble russa-francesa exiliada a Sibèria, Vera Zarovitch, escapa cap al nord amb vaixell. A través d'una obertura al pol nord arriba al món interior de Mizora, una societat femenina il·lustrada que conviu en perfecta harmonia. Tenen tecnologies avançades que permeten l'oci per a l'educació contínua, la manipulació genètica dels cultius i la creació d'aliments sans. Es mostra a les dones com persones intel·ligents, cooperatives i capacitades per al desenvolupament d'una civilització productiva i pacífica més elevada.

La interpretació del desenvolupament de la societat de Mizora, com a resultat principal dels avenços en la ciència, és bastant notable. Destaca l'existència de videophones, l'enriquiment de diòxid de carboni dels cultius d'hivernacle i la preparació d'aliments fent servir química experimental.[20]

Al seu enfocament de la Ciència i a la seva descripció, hi ha algunes similituds interessants amb el Món Lluent de Margareth Cavendish. Ambdues novel·les s'estableixen en un món alternatiu aconseguit per un mar polar obert: Mizora, a l'interior de la Terra i el Món LLuent un altre planeta a la part superior del nostre, com un collaret. A Mizora es mostren els resultats dels descobriments científics en el context del seu poder per millorar la societat mentre que la Duquessa de Newcastle utilitza els habitants i animals del seu món lluent per a debatre tota mena de teories científiques a partir de l'estructura molecular, la naturalesa de la llum i altres fenòmens físics.[21]

New AmazoniaModifica
 
Reedició de Nova Amazonia el 2014 per Aqueduct Press.

A finals del s. XIX l'anglesa Elizabeth Burgoyne Corbett (Wigan, 1846 - Suffolk, 1930), també coneguda amb el pseudònim de Mrs. George Corbett, publica New Amazonia: A Foretaste of the Future.[22]

Es una ginecotopia noucentista[23] escrita el 1889, en què una escriptora disgustada per una declaració antifeminista signada per dones que s'oposen a la causa del sufragi femení, s'adorm i desperta en companyia d'un fumador d'haixix en un món futur a l'any 2472, una societat socialista ubicada a Irlanda dirigida per dones vegetarianes. La Nova Amazònia conta la història d'aquest món futur i revela les seves brillants i futuristes meravelles,[24] així com els seus aspectes més controvertits administrats pel govern.[25]

Anno Domini 2000; or, woman's destinyModifica

Novel·la futurista del Premier Sir Julius Vogel, Anno Domini 2000; o, el destí de la dona[26] predigué que al final del mil·lenni les dones tindrien els càrrecs més alts del govern i que la pobresa s'hagués esfumat. Publicada al 1889, després de l'aparició dels articles feministes de Mary Ann Müller (amb el pseudònim de Fémmina) al periòdic Nelson Examiner i la publicació en 1869 de An appeal to the men of New Zealand, el primer text a reclamar el dret de vot per a les dones neozelandeses, fet que es conquerirà en 1893.

Aquesta obre va ser la primera novel·la de ciència-ficció de Nova Zelanda, i des del 2001 els premis de l'associació d'afeccionats a la ciència-ficció i la fantasia del país portam el seu nom (SFFANZ).

Terra d'EllesModifica
 
Primera ginecotopia moderna: Herland (1915)

El 1915 es publica Terra d’elles escrita per Charlotte Perkins Gillman, considerada per les especialistes la primera ginecotopia moderna després de La ciutat de les dames de Pisan al 1405.[10]

Gilman dissenya una societat exclusivament femenina aïllada en algun lloc d’Amèrica del Sud. És una utopia feminista[10] que té al darrere més de dos mil anys d’evolució i progrés sense dependències del sexe masculí, que no es reconeix com cap model de referència. En aquesta terra fèrtil, de climes variats i saborosos fruits, tres milions d’amazones viuen en comunitat i basen la seva convivència en la sororitat, la cooperació i la comunió amb la natura. Amb el temps totes plegades han desenvolupat uns valors i uns sentiments propis.

Les amazones es reprodueixen per la partenogènesi i la seva religió és el «panteisme matern». Els dos eixos de comportament que regeixen aquesta societat femenina són, com apunta Eulàlia Lledó, el pacifisme i l’exclusió de la violència com a resposta davant el conflicte.[27]

Tots dos llibres, el de Pisan i el de Gilmam, no es limiten a meres obres de ficció, sinó que incorporen filosofia, política i tesis vindicatives.[11]

Terra d'elles és considerat un autèntic text fundacional dels estudis feministes. Ann J. Lane també tracta la influència d'Herland en altres utopies dels anys setanta del segle XX.[28] Moltes de les idees recollides a l'obra com l’ús de la persuasió i el consens per a mantenir l’ordre social, la igualtat de classes, la manera comunal d’educar les criatures, la relació mare-criatura i la llar ideal com a models d’institucions socials, etc., seran una clara influència per a altres ginecotopies modernes d'escriptores com Ursula K. Le Guin, Marge Piercy i Joanna Russ, entre d'altres.

2a meitat del segle XX i segle XXIModifica

A la segona meitat del segle XX hi ha moltes més dones escriptores i per tant la proporció d'autores de ginecotopies modernes ha crescut exponencialment i, a més a més, se'n conserven les obres. Després de l'època d'or de la ciència-ficció i amb l'auge del feminisme estatunidenc les utopies feministes de dones troben lloc a dins del gènere de ciència-ficció i van popularitzar-se molt més. Aprofitarem per fer uns cinc cèntims del gènere especulatiu.

Orígens de la ciència-ficció: HerstoryModifica
 
Metropolis, la pel·lícula.

L’inici del gènere de la ciència-ficció data del 1818, tal com reconeix un històric com Brian Aldiss,[29] amb Frankenstein, o El Prometeu modern[30] de Mary Wollstonecraft Shelley, una dona familiaritzada amb la reivindicació feminista i coneixedora dels avenços cientificotècnics, filla de la memorable feminista Mary Wollstonecraft i del filòsof William Godwin.

Frankestein es distancia de la novel·la gòtica precedent, poblada de fantasmes i castells medievals, per encetar una lúcida i escèptica reflexió al voltant de les responsabilitats ètiques i morals de la tecnociència, representades en la seva voluntat de traspassar els límits de generar vida de la mort. La figura del monstre creada per Mary Shelley no representa la personificació del mal, sinó el desdoblament de la voluntat del creador, amb el desig d'autonomia de la seva creació, que es veu incompresa per la resta del món.

Aquí també es pot afegir el treball literari de Thea von Harbou (1888-1954), autora de la novel·la Metropolis (1926)[31] i el guió cinematogràfic de la pel·lícula Metropolis (1927) dirigida per el seu marit Fritz Lang, amb molt d'èxit.

L'abast geogràfic avui en dia és molt ampli; la ciència-ficció va néixer a Europa amb Mary Shelley oficialment, Herbert G. Wells i el francès Jules Verne. Al segle XX s’estableix com un gènere bàsicament anglosaxó després del treball del luxemburguès Hugo Gernsback i el nord-americà John W. Campbell. També hi ha un treball molt destacat al Japó en l'àmbit de l’anime i el manga.

Hi ha diverses tipologies d'utopies: steampunk, ucronies, ciberpunk, distopies i ginecotopies, per citar-ne algunes. Les steampunk per a amants del maquinisme del s. XIX, les ucronies irreals amb contingut històric real, les ciberpunk plenes de furoners i tecnofetixisme per tot arreu, les distòpies d'ambient asfixiant i angoixador, i les ginecotopies; unes utopies que van nàixer amb una finalitat d'empoderament feminista, que van evolucionar cap a societats utòpiques amb nous gèneres i noves alteritats amb un enfocament menys heterocentrista i més inclusiu, amb clara temàtica LGTBI-queer de caràcter postfeminista.

Existeix una llarga tradició de dones que escriuen ciència-ficció: Vonda Mclntyre, Marge Piercy, Suzette Haden Elgin, James Tiptree Jr. (pseudònim Alice B. Sheldon), Chelsea Quinn Yarbro, Naomi Mitchison, Sally Miller Gearhart i Suzy McKee Charnas destacant especialment els treballs d'Úrsula Le Guin, Anne McCaffrey, Connie Willis i Joanna Russ.[32]

Ginecotopies recentsModifica
Les GuérillèresModifica

És una epopeia feminista inspirada en els corrents revolucionaris dels anys 70: l'escriptora Monique Wittig viatja més enllà de les limitacions temporals i en recrea la cultura, alimentada per l'antiguitat o la prehistòria reals o inventades. Aquests viatges transtemporals són comuns entre les escriptores feministes, ja inspirats per Christine de Pisan al segle XV.

A Les Guérillères, les parts no se succeeixen, sinó que existeixen com un mosaic en paraules. La invenció de Wittig de la cultura circular (i el seu avançament) significa, en general, l'alliberament del pensament dels models imposats. Wittig substitueix la història amb històries, però inventa un mètode per dissenyar i experimentar el passat, donant-li regnes lliures a l'inconscient col·lectiu i la imaginació.

Per a Wittig, la societat està ordenada d'acord amb conceptes filosòfics que són independents d'una realitat objectiva. Fins i tot la divisió del món en dos sexes serà arbitrària. A diferència de Marcuse, Wittig creu que és possible una revolta real; la solució rau en l'abolició dels sexes com a realitats sociològiques. Les seves obres novel·lístiques són també projectes polítics, revolucionaris, tant en contingut com en forma.[33]

Ginecotopies queer i noves alteritats sexualsModifica

Per a aquest recull utilitzarem com a guia la llista d'autores i autors premiats en dos premis de ciència-ficció especialitzats en temes de gènere i literatura LGTBIQ,[34] així com autores i autors amb una trajectòria feminista reconeguda.[35]

També hi ha enciclopèdies especialitzades[36] per a ampliar informació d'autores concretes, temàtiques preferides o premis en el sector que aporten un munt d'informació addicional de gran rellevància així com antologies especialitzades al sector.[37][38]

« ...Recordo vells temps amb éssers d'un sol sexe, éssers d'abans de sexes binaris de acoblaments reproductors. Éssers previs a la mutació. Ja no ens queda res d'aquells humans. Només el desig. »
— Post-Op, Fantasia Postnuclear 0.01. Post-Op, 2013
Directori d'obres de ficció especulativa LGTBIQModifica

Aquí es presenten algunes de les obres més rellevants de la CF LGTBIQ, també anomenat "Gender Bending" al món anglosaxó. S'han fet servir las dates de naixement com criteri de classificació. Per una versió més detallada de la bibliografia i les temàtiques, es recomana aprofundir a les fons indicades en "obres", la bibliografia addicional així com a les BB.DD. especialitzades al final d'aquest l'article.

« La lectura del gènere CF m'ha semblat sempre essencial per a configurar una mentalitat oberta, dotada d'un gran relativisme cultural (…) La contínua exposició a altres mons, altres cultures, altres maneres d'entendre la vida i organitzar la societat obliga a relativitzar la nostra pròpia manera d'organitzar-nos i viure. »
— Miquel Barceló, Ciencia ficción : nueva guía de lectura. ISBN 9788466657358.
Nom Cognom Nacionalitat Neix Mor Temes Obres rellevants Bio
Mary W. SHELLEY   1797 1851 Queer ⚧ Frankenstein or The Modern Prometheus (1818) [39] CAT

EN

ES

Florence DIXIE   1855 1905 Ginecotopia

▼ ⚢

Across Patagonia: A Lady Combs the Pampas (1880)

Gloriana, or the revolution of 1900. (1890) [40]

EN
Charlotte Perkins GILMAN   1860 1935 Utopia.1

Ginecotopia.2

Distopia.3

★ ▼ ☯︎ ☁︎

Trilogia Herland:
  1. Moving the Mountain (1911) [41]
  2. Terra d'elles (1915) [42][43]
  3. With Her in Ourland (1916) [44]
CAT

EN

ES

Alice B. SHELDON *   1915 1987 Espai

Ginecotopia

Distopia

➤ ▼ ☁︎

"The Women Men Don't See" (1973)[45]"Houston, Houston, Do You Read?" (1976)[46]Science Fiction Hall of Fame 2012

3 guardons Nebula (1974,1977,1978)

2 guardons Hugo (1974, 1977)

2 guardons Locus (1984,1986)

(*) James Tiptree Jr. (pseudònim)

(*) Raccoona Sheldon (pseudònim)

EN

ES

Zenna HENDERSON   1917 1983 Queer ⚧ Ingathering: The Complete People Stories of Zenna Henderson (1995)[47][48] EN

ES

Ursula K. LE GUIN   1929 2018 Fantasia

Ecologia

Queer

✻ ☯︎ ⚧

Sèrie Hainish:[49][50][51] La mà esquerra de la foscor[52]Sèrie Ekumen

Sèrie Terramar

L'Ull de la garsa (1978)[53]

The Matter of Seggri (1994)

Science Fiction Hall of Fame 2001

SFWA Grand Master 2003

CAT

EN

ES

Sheri S. TEPPER   1929 2016 Fantasia

Ginecotopia ✻ ▼ ⚢

Relat breu "Prince Shadowbow" (1985)

A Gate To Women's Country (1988)[54][55]

World Fantasy - Life Achievement 2015

EN

ES

Marion Zimmer BRADLEY   1930 1999 Fantasia

Ginecotopia ✻ ▼ ⚢

Sèrie Mists of Avalon[56]Sèrie Darkover[57]

World Fantasy - Life Achievement 2000

EN

ES

Monique WITTIG  

 

1935 2003 Ginecotopia

▼ ⚢

Les Guérillères (1969)[58][59]Nominada al James Tiptree Jr Memorial 1996 FR

ES

Suzette Haden ELGIN   1936 2015 Ginecotopia

▼ ⚢

Trilogia Native Tongue (1984) [60][61][62] | [63][64]Nominada al James Tiptree Jr Memorial 1995 EN

ES

Joanna RUSS   1937 2011 Ginecotopia

▼ ⚢

Relat breu "When It Changed"(1972)[45]L'Home femella (1975)[65]

Science Fiction Hall of Fame 2013

CAT

EN

ES

Katherine V. FORREST   1939 Ginecotopia

▼ ⚢

Daughters of an Emerald Dusk (1984)[66]Guardó Lambda 2006 EN
Suzy McKee CHARNAS   1939 Ginecotopia

▼ ⚢

Sèrie Holdfast Chronicles [67][68][69] | [70][71]James Tiptree Jr Memorial (1996 , 2000) EN

ES

Margaret ATWOOD   1939 Distopia

☁︎ ⚢

Trilogia MaddAddam (2013): [72] (I).Oryx and Crake

El Conte de la serventa (2018) [73][74]

The Year of the Flood (2009)

Guardó Arthur C. Clarke 1987

Science Fiction Hall of Fame 2017

CAT

EN

ES

Margery KRUEGER *   1940 2006 Ginecotopia

▼ ⚢

Leviathan's Deep (1979)

Sèrie Rabelais

(*) Jayge Carr (pseudònim)

EN

ES

Judith MOFFET   1942 Espai

Queer

Tech

➤ ⚧ @

Pennterra (1987)

Time, Like an Ever-Rolling Stream (1992)

Guardó Theodore Sturgeon Memorial 1987

Guardó John W. Campbell 1988

Nominada al James Tiptree Jr Memorial 1993

EN

ES

Élisabeth VONARBURG  

 

1946 Espai

Queer

➤ ⚧

Sèrie Maerlande: In the mothers' land (1992)[75]Guardó Aurora 1987

Nominada al James Tiptree Jr Memorial 1993

Finalista Philip K. Dick 1996

EN
Elizabeth A. LYNN   1946 Fantasia

The Woman Who Loved the Moon and Other Stories (1981)

Sèrie Chronicles of Tornor: III.Northern Girl (1980)

2 guardons World Fantasy 1980

Nominada al James Tiptree Jr (1996,1999)

10 nominacions als Locus

EN

ES

Sally Miller GEARHART   1947 Ginecotopia

Ecologia ▼ ☯︎

Wanderground: stories of the Hill women (1979)[76] EN
Octavia E. BUTLER   1947 2006 Espai

Queer

➤ ⚧

Sèrie de Lilith's Brood ó Trilogia Xenogenesis[77][78][79][80]Guardons: Nebula, Hugo, Locus.

Finalista James Tiptree Jr Memorial (1996,1999)

Science Fiction Hall of Fame 2010

SFWA Solstice 2012

EN

ES

Donna J. YOUNG   Sense dades Ginecotopia

▼ ⚢

Retreat: As It Was! A Fantasy (1979)[81] EN
Vonda N. McINTYRE   1948 Espai

Tech

➤ @ ⚢

Dreamsnake (1978)[82]The Moon and the Sun (1997)[83]

Guardó Nebula (1974,1979,1998)

5 nominacions al James Tiptree Jr Memorial

SFWA Service Award 2010

EN

ES

Joan C. Dennison VINGE   1948 Fantasia

Espai

Tech

✻ ➤ @ ⚢

The Snow Queen (1980)

Ladyhawke (1985)

L'Urpa del gat (1988)[84]

Sèrie Heaven Chronicles (1991)

2 guardons Hugo (1978,1981)

2 nominacions al Nebula (1980,1981)

Guardó Locus 1981

CAT

EN

ES

Lois McMaster BUJOLD   1949 Distopia

Espai

Bèl·lica

☁︎ ➤ ✖︎ ⚢

Sèrie Vorkosigan[85][86]7 guardons Hugo

3 guardons Nebula

Finalista al James Tiptree Jr Memorial 2001

EN

ES

Linda Timmel DUCHAMP *   1950 Distopia

Espai

☁︎ ➤ ⚢

Relat breu "Obscure Relations" (2006)

The forbidden words of Margaret A.

Guardó Gaylactic Spectrum 2007

9 nominacions al James Tiptree Jr Memorial

(*) Editora a Aqueduct Press

EN
Joan SLONCZEWSKI   1956 Ecologia

Ginecotopia

Tech

☯︎ ▼ @ ⚢

Sèrie Elysium : A Door Into Ocean (1986) [87]2 guardons John W. Campbell (1987, 2012)

Finalista al James Tiptree Jr Memorial 1999

EN
Maureen F. McHUGH   1959 Ecologia

Distopia

Queer

Tech

☯︎ ☁︎ ⚧ @

China Mountain Zhang (1992)

Mission Child (1998)

Guardó Lambda 1993

2 guardons Locus (1993,1996)

Guardó James Tiptree Jr Memorial 1995

Guardó Hugo 1996

EN

ES

Nalo HOPKINSON  

 

1960 Fantasia

Tech

Espai

✻ @ ➤ ⚢

Midnight robber (1998)[88][89]James Tiptree Jr. Memorial 2000 EN

ES

Nicola GRIFFITH   1960 Espai

Ginecotopia

Ecologia ➤ ▼ ☯︎ ⚢

Ammonite (1992)[90]Slow river (1995)[91]

Guardó James Tiptree, Jr. 1994

Guardó Nebula 1997

4 Guardons Lambda (1993, 1996, 1998, 1999)

EN

ES

Lola ROBLES   1963 Queer ⚧ Las otras: Feminismo, teoría queer y escritoras de literatura fantástica (2009) - [Assaig]

Distópicas ; Poshumanas (2018) - [Antologies]

ES
Caitlin R. KIERNAN  

 

1964 Fastastika

Espai

Ǯ ➤ ⚢

The Drowning Girl (2912)[92]Guardó James Tiptree, Jr. 2013 EN

ES

Nora K. JEMISIN   1972 Fastastika

Distopica

Tech

Ǯ ☁︎ @ ⚢

Trilogia Inheritance

The Effluent Engine (2011)

The Fifth Season (2015)

2 guardons Locus (2011, 2018)

Nominada al James Tiptree Jr 2015

3 guardons Hugo (2016-2028)

Guardó Nebula 2018

Guardó British Fantasy 2018

Guardó Ignotus 2018

EN

ES

Sarah HALL   1974 Fastastika

Distopica

Tech

Ǯ ☁︎ @ ⚢

The Carhullan Army (2007)

Guardó James Tiptree, Jr. 2008

EN

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Biosca, Montserrat. Una Història necessària. Col·lectiu Dones en l'Església. 25 anys (1986-2011). Barcelona: Viena Edicions, 2011. ISBN 9788483306369. 
  2. Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar. Les traductores i la tradició (en ca). Punctum, 2013. ISBN 9788494069475. 
  3. Garretas, María-Milagros Rivera. Mujeres en relación: feminismo 1970-2000 (en es). Icaria Editorial, 2001. ISBN 9788474265156. 
  4. Rivera Garretas, María-Milagros. Textos y espacios de mujeres (Europa siglos IV-XV) (en castellà). Barcelona: Icaria, 1990, p. 179. ISBN 8474261686. 
  5. de Pizan, Christine. La ciutat de les dames. Pròleg i traducció de Mercè Otero i Vidal. Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1990. ISBN 8486279216. 
  6. de Pisan, Christine. La ciutat de les dames. Introducció i traducció de Mercè Otero i Vidal. Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1990, p. 18. ISBN 8486279216. 
  7. Col·lectiu de dones en l'Església. Una Història necessària: Col·lectiu de dones en l'Església. 25 anys (1986-2011). Barcelona: Viena edicions, 2011, p. 181. ISBN 9788483306369. 
  8. Fa servir el terme "Ginecocentrisme" i "Androcentrisme" a la seva obra El Món de l'home : o la nostra cultura androcèntrica (1898) ISBN 9788417082147
  9. Ward, Jonathan «Entrevista a Úrsula K. Le Guin». Nueva Dimensión, nº 89, Mayo 1977, pp. 135-139.
  10. 10,0 10,1 10,2 Lledó, Eulàlia (introducció). Terra d’elles. Traducció: Jordi Vidal Tubau. Barcelona: Laertes, 2002. ISBN 8475844782. 
  11. 11,0 11,1 Godayol, Pilar «La ciutat de les dames i Terra d’elles: dues utopies feministes en català». Quaderns. Revista de Traducció, 19, 2012, p.169-182.
  12. Showalter, Elaine. Mujeres rebeldes : una reivindicación de la herencia intelectual feminista. Madrid: Espasa Calpe, cop., 2002. ISBN 8467000511. 
  13. De Pisan, Christine. Le livre de la cité des dames (en francès). 
  14. Rivera Garretas, María-Milagros. Textos y espacios de mujeres (Europa siglos IV-XV) (en castellà). Barcelona: Icaria, 1990, p. 179. ISBN 8474261686. 
  15. de Pisan, Christine. La ciutat de les dames. Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1990. ISBN 8486279216. 
  16. Cavendish, Margaret. The Description of a New World, Called the Blazing-World (en anglès). ebook. Londres, 1666: Project Gutemberg, [darrera consulta 30/10/2018]. 
  17. «Biography of Margaret Cavendish, Duchess of Newcastle upon Tyne (c. 1623-1673)». Manuscripts and Special Collections. University of Nottingham. [Consulta: 25 setembre 2017].
  18. «Mizora (online)» (en anglès), 1880.
  19. Lane, Mary E. Bradley. Mizora: A World of Women (en anglès). Introducció per Joan Saberhagen. Lincoln, NE: University of Nebraska Press, 1999. ISBN 607386939. 
  20. «Mizora: review» (en anglès). [Consulta: 24 gener 2018].
  21. Sarasohn, Lisa T. The Natural Philosophy of Margaret Cavendish: Reason and Fancy During the Scientific Revolution (en anglès), 2010. 
  22. Corbett, George, Mrs. New Amazonia: A Foretaste of the Future (en anglès). by Elizabeth Burgoyne Corbett ; with an introduction by Alexis Lothian. Seattle, WA: Aqueduct Press, 2014. ISBN 9781619760486. 
  23. «New amazonia online» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2018].
  24. Sargent, Lyman Tower «New Amazonia; a Foretaste of the Future». Utopian Literature in English: An Annotated Bibliography From 1516 to the Present, 2016.
  25. Rose, Anita «Elizabeth Burgoyne Corbett's New Amazonia: Gender Equity, Science, Utopia». English Literature in Transition, 1880-1920 Volume 40, Number 1, 1997, pp. 6-20.
  26. Anno Domini 2000; or, Woman’s Destiny by Sir Julius Novel. Hutchinson and Co., 1889, London. online at New Zealand Texts Collection.
  27. Lledó, Eulàlia. Dona finestrera: escriptores com catedrals. Barcelona ISBN: Laertes, 1997. ISBN 8475843263. 
  28. Gilman, Carlotte Perkins. Herland. A lost feminist utopian novel. (en anglès). Introducció: Ann J. Lane.. Nova York: Pantheon Books, 1979. 
  29. Aldiss, Brian Wilson. Billion year spree: the true history of science fiction (en anglès). Garden City, N.Y.: Doubleday, 1973. 
  30. Shelley, Mary Wollstonecraft. Frankenstein, o, El Promoteu modern. Barcelona: Barcanova, 2015. ISBN 9788448934927. 
  31. Harbou, Thea von. Metropolis (novel·la). Berlín: August Scherl, 1926. 
  32. Sargent, Pamela. Mujeres y maravillas (en castellà). Traducció de Manuela Diez. Barcelona: Bruguera, 1977. ISBN 8402051707. 
  33. «Kate Robin. "Del no-res cap a on vulguin: Utopia de Wittig per transformar el present i el futur".» (en francès). [Consulta: 30 gener 2018].
  34. Solá & Urko (ed.), Mirian & Elena. Transfeminismos. epistemes, fricciones y flujos.. Tafalla: Txalaparta, 2014. ISBN 9788415313663. 
  35. Barceló, Miquel. Ciencia ficción : nueva guía de lectura (en castellà). Barcelona: Ediciones B, 2015. ISBN 9788466657358. 
  36. MacFarlane, Alex Dally. The Mammoth Book of Science Fiction Stories by Women (en anglès). Londres: Running Press Book Publishers, 2014. ISBN 978-0762454709. 
  37. McIntyre & Anderson, Vonda N ; Susan Janice. Aurora : beyond equality (en anglès). Greenwich, Conn. : Fawcett, 1976. 
  38. MacFarlane, Alex Dally. The Mammoth Book of SF Stories by Women (en anglès). Londres: Running Press Book Publishers, 2014. ISBN 978-0762454709. 
  39. Shelley, Mary W. Frankenstein, o, El Prometeu modern. traducció de Quim Monzó. Barcelona: La Magrana, 1983. ISBN 8474101212. 
  40. Dixie, Florence Caroline. Gloriana, or, The revolution of 1900. Londres: Henry and Company, 1890. OCLC 266990988. 
  41. «Moving the mountain (online)» (en anglés). Harlton Company, 1911.
  42. Gilman, Carlotte Perkins. Herland. A lost feminist utopian novel (en anglès). Pròleg: Ann J. Lane. Nova York: Pantheon Books, 1979. 
  43. Gilman, Charlotte Perkins. Terra d'elles. Pròleg d'Eulàlia Lledó (enllaç). Barcelona: Laertes, 2002. ISBN 978-84-7584-478-7. 
  44. «With her in our land (online). Serialitzada en The Forerunner, Vol. VII» (en anglès). Westport, Conn. : Greenwood Press., 1916.
  45. 45,0 45,1 Scheer-Schäzler, Brigitte. Women's fantastic adventures : stories by Ursula K. Le Guin, James Tiptree, Judith Moffett, Joanna Russ. Stuttgart: Reclam, 1992. ISBN 9783150092859. 
  46. Tiptree, Jr., James. Houston, Houston, do you read?. Nova York: TOR, 1989. ISBN 9780812559620. 
  47. Henderson, Zenna C. Ingathering : the complete People stories of Zenna Henderson (en anglès). NESFA Press, 1995. ISBN 755307305. 
  48. Henderson, Zenna. El Pueblo (en castellà). traducción: Elsa Mateo. Barcelona: Ediciones B, 1995. ISBN 8440656874. 
  49. Le Guin, Ursula K. Els Desposseïts. traducció de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd Editorial, 2018. ISBN 9788416689613. 
  50. Le Guin, Ursula K. relat breu "Les Dotze direccions del vent". Traducció d'Alfred Bosch i Pascual. Alella: Pleniluni, 1985. ISBN 8485752112. 
  51. Le Guin, Ursula K. El Nombre del mundo es bosque (en castellà). Traducció de Matilde Horne. Barcelona: Minotauro, 2002. ISBN 9788445074084. 
  52. Le Guin, Ursula K. La Mà esquerra de la foscor. traducció: Sílvia Aymerich. Barcelona: Proa, 1997. ISBN 8482564412. 
  53. Le Guin, Ursula K. L'Ull de la garsa. Traducció Isabel-Clara Simó. Barcelona: Columna, 1997. ISBN 848300304X. 
  54. Tepper, Sheri S. A gate to women's country. Londres: Gollancz, 2013. ISBN 9780575131040. 
  55. Tepper, Sheri S. La Puerta al País de las Mujeres. traducció d'Adriana Oklander. Barcelona: Zeta Bolsillo, 2008. ISBN 9788498721379. 
  56. Bradley, Marion Zimmer. Las Nieblas de Avalon (en castellà). Barcelona: Acervo, 1997. ISBN 8470023896. 
  57. Bradley, Marion Zimmer. Darkover, el sol sangriento. Traducció de Mirta Rosenberg. Barcelona: Ediciones B, 2007. ISBN 9788466632386. 
  58. Wittig, Monique. Les guérillères. París: Minuit, 1964. OCLC 463484742. 
  59. Wittig, Monique. Las Guerrilleras (en castellà). traducció de Josep Elias i Juan Viñoly. Barcelona: Seix Barral, 1971. 
  60. Elgin, Suzette Haden. Native tongue. Londres: Women's Press, 1985. ISBN 9780704339712. 
  61. Elgin, Suzette Haden. Native tongue II : the judas rose. New York, NY: DAW Books, 1987. ISBN 9780886771867. 
  62. Elgin, Suzette Haden. Earthsong (mother tongue III) (en anglès). N.Y.: Feminist Press, 2002. ISBN 9781558614048. 
  63. Elgin, Suzette Haden. Lengua materna (en castellà). Traducció de Rafael Marín Trechera. Barcelona: Ultramar, 1989. ISBN 847386543X. 
  64. Elgin, Suzette Haden. La Rosa de Judas : lengua materna II. Barcelona: Ultramar, 1990. ISBN 8473865642. 
  65. Russ, Joanna. L'Home femella. traducció de Maria Sara Fons i Fleming. Alella: Pleniluni, 1989. ISBN 8485752090. 
  66. Forrest, Katherine V. Daughters of an emerald dusk. Tallahassee: FL Bella Books, 2014. ISBN 9781594934544. 
  67. Charnas, Suzy McKee. Walk to the end of the world and motherlines (books I & II). Londres: Women's Pr., 1989. ISBN 9780704341548. 
  68. Charnas, Suzy McKee. The Furies: Holdfast Chronicles III. NY: Tom Doherty Associates, 1994. ISBN 9780312866068. 
  69. Charnas, Suzy McKee. The conqueror's child : Holdfast Chronicles IV. NY: Tom Doherty Associates Book, 1999. ISBN 9780312869465. 
  70. Charnas, Suzy McKee. Caminando hacia el fin del mundo (en castellà). Traducció de Teresa Gottlieb. Barcelona: Minotauro, 1997. ISBN 9788445072875. 
  71. Charnas, Suzy McKee. Motherlines (en castellà). New York, NY: Tor Books, 2012. ISBN 9781466821156. 
  72. Atwood, Margaret. The maddaddam trilogy. format digital (eBook). Toronto, Ontario: Knopf Canada, 2013. ISBN 9780345808752. 
  73. Atwood, Margaret. El Conte de la serventa. traducció Xavier Pàmies. Barcelona: Quaderns Crema, març de 2018. ISBN 9788477275886. 
  74. Atwood, Margaret. The handmaid's tale. Boston, Mass: Houghton Mifflin Company, 1986. ISBN 9780395404256. 
  75. Vonarburg, Èlisabeth. In the mothers' land (en anglès). Nova York ; Totonto: Bantam Books, 1992. 
  76. Gearhart, Sally Miller. Wanderground : stories of the Hill women. Denver: Spinsters Ink Books, 2002. ISBN 9781883523473. 
  77. Butler, Octavia E. Lilith's Brood : Dawn, Adulthood Rites, and Imago. format digital (eBook). Open Road Media, 2012. ISBN 9781453271728. 
  78. Butler, Octavia E. Amanecer (en castellà). Barcelona: Ultramar, 1989. ISBN 8473865456. 
  79. Butler, Octavia E. Ritos de madurez (en castelllà). Barcelona: Ultramar, 1989. ISBN 8473865480. 
  80. Butler, Octavia E. Imago (en castellà). Barcelona: Ultramar, 1990. ISBN 847386574X. 
  81. Young, Donna J. Retreat, as it was! : a fantasy (en anglès). Weatherby Lake, Mo: Naiad Press, 1979. ISBN 9780930044121. 
  82. McIntyre, Vonda N. Dreamsnake. Nova York: Bantam Books, 1994. ISBN 9780553296594. 
  83. McIntyre, Vonda N. The moon & the sun. Londres: Jo Fletcher Books, 2015. ISBN 9780857054241. 
  84. Vinge, Joan D. L'Urpa del gat. traducció d'Eduard Castanyo. Alella: Pleniluni, 1990. ISBN 8485752635. 
  85. Bujold, Lois McMaster. El Aprendiz de guerrero (en castellà). Traducció de Paola Tizzano. Barcelona: Ediciones B, 2003. ISBN 8466617833. 
  86. Bujold, Lois McMaster. Ethan de Athos (en castellà). traducció de Rafael Marín Trechera. Barcelona: Ediciones B, 1998. ISBN 8440644140. 
  87. Slonczewski, Joan. A Door Into Ocean. PHOENIX PICK, 2016. ISBN 9781612423203. 
  88. Nalo Hopkinson, Nalo Hopkinson. Midnight robber. NY: Grand Central Publishing, cop, 2000. ISBN 9780446675604. 
  89. Hopkinson, Nalo. Ladrona de medianoche (en castellà). Traducció de Isabel Merino Bodes. Madrid: La Factoría de Ideas, 2012. ISBN 9788498008999. 
  90. Griffith, Nicola. Ammonite. Londres: Gollancz, 2012. ISBN 9780575118232. 
  91. Griffith, Nicola. Río lento (en castellà). Barcelona: Ediciones B, 1998. ISBN 8440681976. 
  92. Kiernan, Caitlin R. La joven ahogada: memorias (en castellà). traducció Marta Lila Murillo. Madrid: Valdemar, 2014. ISBN 9781613470640. 

Bibliografia addicionalModifica

  • Pandora soñada: utopía y feminismo. Purificación Mármol Rodríguez. Cartagena : Áglaya, 2007. ISBN 9788495669780
  • Mujeres y maravillas. Pamela Sargent; traducció Manuela Díez. Barcelona : Bruguera, 1977. ISBN 9788402051707
  • Futuros peligrosos. Elia Barceló. Zaragoza: Edelvives 2014. ISBN 9788426367006.
  • Alucinadas: ciencia ficción escrita por mujeres. Teresa P Mira de Echeverría; Ann VanderMeer; Cristina Jurado; Leticia Lara. Moreno, Argentina: Ediciones Ayarmanot, 2016. ISBN 9789874584021
  • Alucinadas II. Edición de Sara Antuña y Ana Díaz Eiriz ; prólogo de Fata Libelli. Sportula, 2016. ISBN 9788416637164.
  • Distópicas : antología de escritoras españolas de ciencia ficción. Pily Barba; Lola Robles; Teresa López Pellisa. Madrid : Libros de la Ballena, 2018. ISBN 9788483446256.
  • Poshumanas : antología de escritoras españolas de ciencia ficción. María Angulo; Teresa López Pellisa; Lola Robles; et al. Madrid : Libros de la Ballena, 2018. ISBN 9788483446249
  • Wonder Woman: el feminismo como superpoder. Elisa McCausland. Madrid: Errata naturae, 2017. ISBN 9788416544431

Enllaços externsModifica

  • WisCon és una convenció de ficció i fantasia feminista celebrada anualment a Madison, Wisconsin.
  • Guardó James Tiptree Jr. és un premi literari que encoratja l'exploració i expansió dels rols de gènere; va ser creat en honor a Alice B. Sheldon.
  • Els Premis Literaris Lambda, els Lammys, han identificat i honrat els millors llibres de temàtica lesbiana, gai, bisexual i transgènere.