Ian Rogers
Ian Rogers (Hobart, 24 de juny de 1960) és un jugador d'escacs australià que té el títol de Gran Mestre des de 1985 i el de FIDE Senior Trainer, el màxim títol d'entrenador internacional, des de 2005.[1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 juny 1960  (64 anys)Hobart (Austràlia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | jugador d'escacs | ||
| Nacionalitat esportiva | Austràlia | ||
| Esport | escacs | ||
| Títol d'escaquista | Mestre Internacional d'escacs (1980) Gran Mestre Internacional (1985) FIDE Senior Trainer (2005) | ||
| Punts Elo (màx.) | 2.618 (1999)< | ||
| Identificador FIDE | 3200019 | ||
| Participà en | |||
| 2006 | Olimpíada d'escacs de 2006 | ||
| 2004 | Olimpíada d'escacs de 2004 | ||
| 2002 | Olimpíada d'escacs de 2002 | ||
| 2000 | Olimpíada d'escacs de 2000 | ||
| 1996 | Olimpíada d'escacs de 1996 | ||
| 1994 | Olimpíada d'escacs de 1994 | ||
| 1992 | Olimpíada d'escacs de 1992 | ||
| 1990 | Olimpíada d'escacs de 1990 | ||
| 1988 | Olimpíada d'escacs de 1988 | ||
| 1986 | Olimpíada d'escacs de 1986 | ||
| 1984 | Olimpíada d'escacs de 1984 | ||
| 1982 | Olimpíada d'escacs de 1982 | ||
| 1980 | Olimpíada d'escacs de 1980 | ||
| 1978 | Olimpíada d'escacs de 1978 |
||
| Premis | |||
| |||
     
| |||
En el rànquing internacional de la Federació Internacional d'Escacs (FIDE), va aconseguir el seu màxim Elo el 1999, quan es va convertir en el jugador número 50 del món, i va ser l'escaquista australià de més alt Elo des de 1984 fins a la seva retirada professional el 2007.[2] La seva millor actuació individual va ser al torneig de Groningen de 1989, on va obtenir 6,5 punts de 9, un punt per davant de Viswanathan Anand.
Trajectòria i biografia
modificaRogers és considerat com el primer australià a convertir-se en Gran Mestre Internacional (Walter Browne, d'origen australià, ho va aconseguir amb anterioritat, però va créixer als Estats Units on va obtenir la nacionalitat i va representar Austràlia només des de 1969 a 1972). Rogers va aconseguir el títol de Gran Mestre el 1985 després de convertir-se en Mestre Internacional el 1980. Va ser el jugador amb més alt rànquing d'Austràlia durant més de dues dècades i va representar el seu país en catorze Olimpíades d'escacs, en dotze d'elles com a primer tauler.[3]
Ian Rogers va guanyar més de cent vint tornejos d'escacs incloent quinze tornejos round-robin de Grans Mestres. Va guanyar el Campionat d'Austràlia en quatre ocasions: 1980, 1986, 1998 i 2006, i té el rècord del major nombre de victòries, dotze, ja sigui directament o en el tie-break, en la tradicional Copa Doeberl. Entre els resultats més destacats de la seva carrera es troben tres victòries consecutives entre 1988 i 1990 en el torneig de Grans Mestres de Groningen. Es va retirar dels escacs de competició per prescipció mèdica el 2007.
Abans de convertir-se en professional del tauler, Rogers va completar un BSC en Meteorologia per la Universitat de Melbourne. Està casat amb Cathy Rogers, també escaquista, Àrbitre Internacional d'escacs, Mestra de la FIDE i advocada.[4] Rogers, tant al llarg de la seva carrera competitiva, com especialment des de la seva retirada el juliol de 2007, ha estat comentarista de molts tornejos per a diversos mitjans de comunicació, amb l'ajuda fotogràfica de la seva esposa.[5] Va ser membre del panell de comentaristes de la BBC durant el Campionat Mundial de 1993 i ha cobert nombrosos campionats importants per a l'agència de notícies Reuters.
Obres publicades
modifica- Rogers, Ian. Australian Chess - Into the Eighties (en inglés). Sun Books, 1981. ISBN 0-72510-384-1.
- —; Rogers, Cathy. Australia at the Yerevan Chess Olympiad. Australian Chess Enterprises, 1996. ISBN 9781875716074.
Referències
modifica- ↑ «Llista de Senior FIDE Trainers» (en anglès). Fide.com. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «Ian Rogers-FIDE Rating History, 1978-2001» (en anglès). OlimpBase.org.
- ↑ «Men's Chess Olympiads - Ian Rogers» (en anglès). OlimpBase.org.
- ↑ «Cathy Rogers» (en anglès). FIDE.
- ↑ «"GM Ian Rogers retires a winner"» (en anglès). Shaun Press, 08-07-2007.