Viquipèdia

Olimpíada d'escacs de 1988

L'Olimpíada d'escacs de 1988 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que se celebrà entre el 12 de novembre i el 30 de novembre de 1988 a Tessalònica, Grècia (al mateix lloc que quatre anys abans). Va ser la vint-i-vuitena edició oficial de les Olimpíades d'escacs, i va incloure tant una competició absoluta[1] com una de femenina.

Plantilla:Infobox sports competitionOlimpíada d'escacs de 1988
Imatge
TipusOlimpíades d'escacs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional d'Escacs Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants616 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
LocalitzacióTessalònica (Tessalònica) 40° 38′ 25″ N, 22° 56′ 08″ E / 40.6403°N,22.9356°E / 40.6403; 22.9356 Modifica el valor a Wikidata
EstatGrècia Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps12 novembre 1988 – 30 novembre 1988 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició28  (1988) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits2.956 Modifica el valor a Wikidata
← 1986 Modifica el valor a Wikidata
1990 Modifica el valor a Wikidata →
Moneda de 500 dracmes amb el logotip de l'olimpíada.

Torneig obert

modifica

Al torneig open hi participaren 107 països (Grècia, com a seu, n'inscrigué dos, mentre que Xile, que estava inscrit, no arribà a jugar) amb equips de sis jugadors com a mínim, quatre de titulars i dos de suplents; en total els jugadors participants foren 616. Com en els anys precedents, el torneig es disputà per sistema suís, a 14 rondes.

El torneig va ser guanyat fàcilment per la Unió Soviètica, guiada per en Garri Kaspàrov i n'Anatoli Kàrpov (ambdós varen obtenir la medalla d'or individual al millor jugador al primer tauler i al segon tauler, respectivament, a més a més de la medalla d'or i la d'argent a la classificació per millor performance Elo). L'URSS, que va situar-se al cap de la classificació després de la quarta ronda, no va perdre cap matx contra els altres equips. Suècia, després de dues victòries per 3-1 contra Dinamarca i Hongria, es va situar en segon lloc a la setena ronda, lluitant per emparellar-se amb els soviètics, però una derrota contra Anglaterra la va fer descendir a la classificació. La lluita per la medalla d'argent va implicar, a banda dels anglesos, els Estats Units, els Països Baixos i Hongria.

Resultats per equips

modifica
Pos. Equip Jugadors Elo[2] Punts
    Unió Soviètica GM[3] Garri Kaspàrov, GM Anatoli Kàrpov, GM Artur Iussúpov, GM Aleksandr Beliavski, GM Jaan Ehlvest, GM Vasil Ivantxuk 2694 40,5
    Anglaterra GM Nigel Short, GM Jonathan Speelman, GM John Nunn, GM Murray Chandler, GM Jonathan Mestel, William Watson 2635 34,5
    Països Baixos GM John Van der Wiel, GM Guennadi Sossonko, MI[4] Paul Van der Sterren, GM Jeroen Piket, Marinus Kuijf, Rudy Douven 2513 34,5
4   Estats Units GM Yasser Seirawan, GM Borís Gulko, GM Joel Benjamin, GM Larry Christiansen, GM Sergey Kudrin, GM Nick De Firmian 2580 34
5   Hongria GM Lajos Portisch, GM Zoltán Ribli, GM Gyula Sax, GM József Pintér, GM András Adorján, GM István Csom 2604 34
6   Iugoslàvia GM Ljubomir Ljubojević, GM Predrag Nikolić, GM Petar Popović, GM Dragoljub Velimirović, GM Ivan Sokolov, GM Vlatko Kovačevi 2574 33,5
7   Filipines GM Eugenio Torre, MI Rico Mascariñas, MI Ruben Rodríguez, Antonio Rogeilo jr, Eric Gloria, Rogelio Barcenilla 2435 33
8   R.P. de la Xina Xu Jun, MI Ye Jiangchuan, Wang Zili, Lin Ta, Ye Rongguang, Tan Chengxuan 2441 33
9   Cuba GM Jesús Nogueiras, GM Amador Rodríguez, GM Guillermo García, Juan Borges Mateos, MI Reynaldo Vera González, GM Román Hernández 2540 33
10   Argentina MI Daniel Hugo Campora, GM Oscar Panno, MF[5] Gerardo Barbero, MI Jorge Alberto Rubinetti, MF Pablo Ricardi, MI Jorge Gómez Baillo 2486 33

Resultats individuals

modifica

Millor performance Elo

modifica
Jugador País Tauler Punts Partides Elo inicial Performance
  GM[3] Garri Kaspàrov   Unió Soviètica 1 8,5 10 2760 2877
  GM Anatoli Kàrpov   Unió Soviètica 2 8 10 2725 2800
  GM Lajos Portisch   Hongria 1 8,5 11 2630 2767

Primer tauler

modifica
Jugador País Punts Partides Percentatge
  GM Garri Kaspàrov   Unió Soviètica 8,5 10 85
  GM Lajos Portisch   Hongria 8,5 11 77,3
  MF Suat Atalık   Turquia 7,5 10 75

Segon tauler

modifica
Jugador País Punts Partides Percentatge
  GM Anatoli Kàrpov   Unió Soviètica 8 10 80
  MI António Palacios   Veneçuela 7 9 77,8
  Mike Senkiewicz   Illes Verges Britàniques 9 12 75
MI Mirza Shahzad   Illes Verges Britàniques 9 12

Tercer tauler

modifica
Jugador País Punts Partides Percentatge
  Rodrigo Reyes   Guatemala 7,5 10 75
  GM John Nunn   Anglaterra 8,5 12 70,8
  Gustavo Hernández   República Dominicana 9 13 69,2
MI Mihail Marin   Romania 9 13
Glaszlo Tapaszto   Veneçuela 9 13

Quart tauler

modifica
Jugador País Punts Partides Percentatge
  MF Suchart Chaivichit   Tailàndia 8 9 88,9
  Gorgui Gueye   Senegal 9,5 12 79,2
  Husein Battikhi   Jordània 7 9 77,8
MF Ronald Weemaes   Bèlgica 7 9

Cinquè tauler (primer suplent)

modifica
Jugador País Punts Partides Percentatge
  MI Ennio Arlandi   Itàlia 5,5 7 78,6
Eduardo Vásquez   El Salvador 5,5 7
  Najib Mohamed Saleh   Emirats Àrabs Units 10,5 14 75
Renato Cappello   Antilles Neerlandeses 6 8

Sisè tauler (segon suplent)

modifica
Jugador País Punts Partides Percentatge
  MF Tahmidur Rahman   Bangladesh 6 7 85,7
MI Jorge Gómez Baillo   Argentina 6 7
  Costas Perdikis   Xipre 6,5 8 81,3

Torneig femení

modifica

Al torneig femení hi participaren 56 equips (dos dels quals eren grecs), per un total de 221 jugadores (quatre per equip, tres de titulars i una de suplent). Com el torneig open, també el femení es disputà per sistema suís, a 14 rondes.

El torneig fou dominat per Hongria i la Unió Soviètica, que van ocupar el primer i segon lloc des de la primera ronda, tot mantenint un marge d'al menys un parell de punts sobre la resta d'equips. L'encontre directe el van vèncer les hongareses a la cinquena ronda per 2-1, tot i que les dues esquadres es van anar intercanviant el primer lloc de la classificació al llarg de les rondes, mantenint una diferència de no més de mig punt l'una sobre l'altra, fins a arribar empatades a la darrera ronda, a la qual es programaren els enfrontaments Hongria-Suècia i URSS-Països Baixos. L'or fou per les hongareses mercès a la seva victòria per 2-1, mentre les soviètiques no aconseguien més que un empat 1,5-1,5. Fou el primer cop que (amb l'excepció de l'Olimpíada de 1976, on no hi participaren) les soviètiques no assolien la medalla d'or.

La medalla de bronze fou per a Iugoslàvia, que va mantenir el tercer lloc en solitari durant la major part del torneig, defensant-lo de les escomeses de la Xina.

Resultats per equips

modifica
Pos. Equip Jugadores Elo[6] Punts
    Hongria Zsuzsa Polgár, Judit Polgár, MIF[7] Ildikó Mádl, Zsófia Polgár 2400 33
    Unió Soviètica GMF[8] Maia Txiburdanidze, GMF Elena Akhmilovskaya, GMF Irina Levítina, Marta Litinskaya 2455 32,5
    Iugoslàvia MFF[9] Alisa Marić, MIF Gordana Marković, MIF Suzana Maksimović, Vesna Bašagić 2300 28
4   R.P. de la Xina GMF Liu Shilan, Xie Jun, Peng Zhaoqin, Wang Miao 1962 27
5   Bulgària GMF Margarita Voiska, MIF Pavlina Angelova, MIF Stefka Savova, Evgenia Peicheva 2275 24
6   Romania GMF Margareta Mureşan, MIF Gabriela Olăraşu, GMF Elisabeta Polihroniade, Cristina Bădulescu 2267 24
7   Grècia Marina Makropoulou, MIF Eva Kondou, Aspasia Giaidzi, Anna-Maria Botsari 2207 24
8   Cuba MIF Asela De Armas, MIF Zirka Frometa, MIF Vivian Ramón Pita, Maritza Arribas Robaina 2170 24
9   Estats Units Anna Akhsharumova, MIF Diane Savereide, Inna Izrailov, Dolly Teasley 2278 23,5
10   Països Baixos Jessica Harmsen, GMF Alexandra Van der Mije, MFF Heleen De Greef, Mariëtte Drewes 2203 23,5

Resultats individuals

modifica

Millor performance Elo

modifica
Jugadora País Tauler Punts Partides Elo inicial Performance
  Judit Polgár   Hongria 2 12,5 13 2365 2699
  GMF[8] Pia Cramling   Suècia 1 12,5 14 2425 2566
  Zsuzsa Polgár   Hongria 1 10,5 14 2490 2497

Primer tauler

modifica
Jugadora País Punts Partides Percentatge
  GMF Pia Cramling   Suècia 12,5 14 89,3
  GMF Tatjana Lematschko   Suïssa 9,5 12 79,2
  Zsuzsa Polgár   Hongria 10,5 14 75

Segon tauler

modifica
Jugadora País Punts Partides Percentatge
  Judit Polgár   Hongria 12,5 13 96,2
  GMF Elena Akhmilovskaya   Unió Soviètica 8,5 9 94,4
  Mairéad O'Siochru   Irlanda 8,5 11 77,3

Tercer tauler

modifica
Jugadora País Punts Partides Percentatge
  Maria Horvath   Àustria 9 12 75
Peng Zhaoqin   R.P. de la Xina 10,5 14
  Emeh Etowoko   Nigèria 9,5 13 73,1

Quart tauler (suplent)

modifica
Jugadora País Punts Partides Percentatge
  Y. Begum   Bangladesh 6,5 8 81,3
  Marta Litinskaya   Unió Soviètica 9,5 12 79,2
  Vesna Bašagić   Iugoslàvia 7 9 77,8

Participants

modifica

Varen participar en ambdós torneigs:

Participaren només al torneig open:

Notes i referències

modifica
  1. ↑ Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.
  2. ↑ Mitjana dels quatre jugadors amb l'Elo més alt.
  3. ↑ 3,0 3,1 Gran Mestre
  4. ↑ Mestre Internacional
  5. ↑ Mestre de la FIDE
  6. ↑ Mitjana de les tres jugadores amb l'Elo més alt.
  7. ↑ Mestre Internacional Femení
  8. ↑ 8,0 8,1 Gran Mestre Femení
  9. ↑ Mestre de la FIDE Femení
  10. ↑ Equip unificat

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 1988
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Olimpíada_d%27escacs_de_1988&oldid=32266797»