Il·luminació fotogràfica
El conjunt de tècniques, posicions, equips i sistemes que s'usen per fer una fotografia constitueixen la il·luminació fotogràfica. Aquest fenomen permet il·luminar un subjecte, un objecte o una escena per poder capturar-la. La il·luminació és la base de la fotografia, del cinema i del vídeo. En el món de la fotografia és un factor molt important, ja que sense llum no existeix imatge què retratar, ja que la fotografia és llum. Podríem arribar a fer fotografies sense objectius, inclús sense càmera, però sense llum en la nostra escena, per molt bona que sigui la nostra càmera no existirà imatge, ja que experimentarem el "negre".[1] El fet d'il·luminar consisteix a dirigir i fer rebotar la llum cap a un objecte amb una intenció determinada que sol ser poder-la retratar.[2] Aquesta llum pot provenir o bé del mateix Sol, o bé de focus i flaixos amb diferents tipus de llum.
Disseny d'il·luminacióModifica
La llum en fotografia és un element molt important, però més enllà de la seva aplicació en aquest sector, la llum és quelcom més complex a entendre. En aquest cas parlem de llum en el seu àmbit de llum visible per l'ull humà, el qual té les següents característiques en fotografia:
ColorModifica
Ve determinat per la longitud d'ona de la pròpia llum i pel color intrínsec de l'objecte fotografiat.[2] A través dels colors li podem donar un sentit o un altre a la nostra imatge, provocant diferents expressions o estats d'ànim. Per exemple els colors càlids es solen relacionar amb imatges més íntimes i properes, amb un significat de més proximitat entre model, fotògraf i fotografia. En canvi, les tonalitats fredes solen representar llunyania i fredor, les emocions que remeten aquests colors són més de nostàlgia i distanciament.
La llum del sol i la del flaix o focus són blanques, excepte la llum solar quan apareix el sol o la del capvespre, la qual és més càlida i vermella. L’ull humà acostuma a veure la llum blanca neutra perquè aquest corregeix els canvis de color i temperatura, però les càmeres fotogràfiques capten aquestes variacions.[3]
Les càmeres digitals corregeixen les diferencies de temperatura de color amb el balanç de blancs o equilibri de color (White balance en anglès) perquè el sensor del dispositiu capti la llum de forma similar a com la veu l’ull. Les càmeres més complexes[3] com les rèflex permeten fins i tot ajustar de forma manual el balanç de blancs i establir una temperatura kelvin específica per obtenir resultats més precisos.
També existeix la fotografia en blanc i negre, la qual, des que va aparèixer a les nostres vides la fotografia en color, ha pres un nou significat. Molts fotògrafs com Ansel Adams o Henri Cartier-Bresson, treballen només amb monocroma i hi troben l'atractiu en desfer-se de les distraccions que aquest provoca dins la nostra imatge, quedant-nos amb l'essencial a més de fixar-nos més en la composició i il·luminació de l'escena.[4]
DireccióModifica
La direcció de la llum té relació en la forma en què apareix la imatge en dues dimensions. La llum en un plató es dirigeix cap a un model, i és per això que la direcció i l'angle d'incidència de la llum és clau en l'àmbit de la fotografia.
La il·luminació frontal elimina pràcticament totes les ombres visibles, permetent mostrar molts detalls del subjecte retratat, ja que es genera una imatge clara. La il·luminació lateral en canvi, genera contrast entre les àrees il·luminades i les zones d’ombra. D’aquesta forma, es perden detalls però hi ha més profunditat i sensació de tridimensionalitat.[3]
La sensació de volum, la textura, la saturació dels colors, la mostració i ocultació d'aspectes, etc. depenen de com incideix la llum. Per exemple una llum dirigida des de dalt a un lateral del model pot assimilar-se a la llum natural del Sol.
DifusióModifica
És aquesta característica que determina si la llum és dura o suau, ja que determina la nitidesa del contorn de les ombres que produeix. Aquesta característica està determinada per la mida i la proximitat de la font lluminosa al subjecte.
La llum dura crea efectes forts i espectaculars, i línies fortes de contrast entre llum i ombra. Prové de fonts petites i distants, i destaca el contrast, els colors, les textures i les formes.
La llum semi-difusa prové de fons més grans i pròximes a l'objecte. Produeix ombres definides però amb contorns difusos. Això fa destacar el volum i la textura, sense un grau tan alt de contrast com el de la llum dura.
La llum suau treu espectacularitat a les ombres i les suavitza fent que el volum domini sobre les línies. En exteriors s'aconsegueix amb un Sol ennuvolat i en estudi amb llum rebotada sobre una superfície molt gran i pròxima, com en un fons, en el sostre, etc. És d'aspecte molt natural i controlable cosa que els professionals agraeixen davant de l'exageració de contrast de la llum dura però treballant amb aquest grau de difusió restem espectacularitat a l'escena.
QualitatModifica
La qualitat de la llum fa referència a la seva duresa, la qual ve determinada per la seva font o origen. Dit d’una altra forma, és la capacitat de definir les ombres i contrastos d’una fotografia.
- La llum dura es caracteritza per un elevat contrast i ombres definides, efecte que genera dramatisme. S’aconsegueix amb una font de llum directa, però quant més dura és la llum, més difícil és l'exposició de la fotografia.[3] Un exemple de llum dura és la llum del sol del migdia o un flaix directe.
ValorsModifica
La il·luminació dins el món de la fotografia té una valors funcionals molt definits, bàsicament per poder fer la fotografia però la llum també pot adoptar nous valors:
- Valor funcional: És el que ens permet fer la fotografia, si no hi ha llum la càmera és incapaç de captar una imatge.
- Valor expressiu: És allò que volem que transmeti una fotografia segons el tipus de llum que utilitzem.
- Valor artístic: És fer de la nostra imatge una obra d'art jugant amb les llums, mostrant i amagant parts, donant una nova dimensionalitat als objectes, etc.
Depenent del tipus de fotografia que es vol fer se li dona més importancia a uns valors que a d'altres. Aquests també poden canviar segons el fotògraf i la finalitat de la fotografia.
Tipus de llumModifica
Per il·luminar un objecte o una estança es necessita una font de llum. Segons la procedència de la pròpia llum, aquesta es pot dividir en dos grans blocs:
Llum naturalModifica
És aquella llum que prové d'una font natural, de la pròpia naturalesa. La font principal i més important de llum natural que existeix a la Terra és el Sol, però també en són exemples el foc, els llampecs, etc.
És la llum que caracteritza la fotografia en exteriors, ja que és homogènia i té la mateixa intensitat en tot l'espai on incideix. També és utilitzada en interiors quan es tracta d'un objecte o una estança ben il·luminada.[5]
Llum artificialModifica
La llum artificial no depèn de fonts naturals. És una manera d'il·luminar espais, persones, o objectes quan no es disposa de llum natural, ja que funcionen transformant energia en llum.
Segons com es produeix l'emissió, la llum artificial es divideix en dos grans grups:[6]
Làmpades incandescentsModifica
Creen llum a partir d'un corrent elèctric que passa a través d'un filament que eleva la seva temperatura fins que el calor es converteix en llum.
- Incandescent estàndard: És la bombeta de tota la vida. Es caracteritza pel seu ús domèstic, tot i que està en decadència.
- Incandescents reflectors: Són llums incandescents estàndard però que disposen d'un recobriment d'alumini o plata al seu interior que fa rebotar la llum variant-ne la concentració i qualitat.
- Halògenes: Són les bombetes millorades. La innovació d'aquestes llums va ser substituir els gasos de l'interior de l'ampolla de la bombeta, que fan que la seva vida útil s'allargui i permeten un major escalfament del filament.
Llums luminescentsModifica
Són aquelles que emeten llum sense emetre calor:
- Fluorescents: Són les llums típiques de comerç o d'oficina. Segons el tipus de recobriment, podem obtenir un color o un altre en la llum.
- Vapor de mercuri: En aquest grup de llums tenim els HMI, molt utilitzats en la il·luminació de cinema.
- Vapor de sodi: Són més eficients que les altres llums.
- Llums de xenó: Es coneixen com a llum d'arc i produeixen una llum molt semblant a la del dia.
Patró bàsic d'il·luminacióModifica
Com a fotògrafs tant professionals com amateurs necessitem tenir nocions bàsiques d'il·luminació fotogràfica. Conèixer els conceptes bàsics i més primitius de la llum ens ajudarà a manejar-nos millor a l'hora d'obtenir la fotografia que volem.
El patró bàsic d'il·luminació inclou 4 llums essencials a conèixer que són: la llum principal, la llum de farciment, la llum d'efecte i la llum de fons.[7]
Llum principalModifica
La llum principal i també anomenada llum de guia, és la font de llum més important. D'ella se'n deriven totes les altres. Aquesta és la llum que determina la claredat bàsica de la imatge i la modulació de l'objecte il·luminat, és a dir, marca les llums i les ombres que definiran principalment la cosa fotografiada.
És important ajustar la mida, forma i intensitat de la font a l'objecte fotografiat i al valor fotogràfic amb el qual es treballa. També és important la posició i ubicació d'aquesta llum, ja que recordem que és la més important de totes les llums que es poden aplicar a la fotografia.
Llum de farcimentModifica
També coneguda com a llum d'aclarit o llum de base, la llum de farciment és la segona més important després de la principal. La seva funció principal és aclarir ombres i reduir el contrast creat per la duresa que pot provocar la llum principal. Es busca un lleu aclarit de les zones obscures i és per això que la seva potència sempre serà menor a la de la principal. Mentre que la llum principal marca que veurem i que no veurem en una fotografia, la llum de base no ha d'alterar mai el caràcter d'aquesta ni l'efecte que crea. És per això que per aquesta funció es solen utilitzar fonts que generen una llum suau i dispersa, a través de reflectors, difusors o superfícies de rebot de la llum, per aconseguir l'anomenada llum rebotada.
Llum d'efecteModifica
La llum d'efecte o llum puntual són llums dedicades a destacar determinades parts concretes de l'objecte i té la funció d'alleugera l'efecte principal de la imatge. Són les llums dedicades a la il·luminació dels cabells, o bé el tan utilitzat "halo" al voltant de l'objecte quan aquesta llum d'efecte es col·loca darrere l'objecte, des d'una posició de contrallum. Igual que la llum de farciment ha d'utilitzar-se com a llum secundària amb compte de no desequilibrar l'efecte i la il·luminació general.
En funció de la posició respecte al subjecte que prengui aquesta llum, es poden pronunciar contorns, destacar detalls o definir estructures.
Llum de fonsModifica
Aquesta llum pot tenir diverses funcions. La principal funció que se li dona és il·luminar uniformement el fons de la nostra imatge tot i que també ens pot ajudar a crear una degradació entre la figura i el fons de l'escena. La llum de fons fa que siguem capaços de separar subjecte de fons i dota de tridimensionalitat a la fotografia.
Tot i això hi ha cops que no cal que el fons sigui il·luminat, ja sigui perquè no ens interessa com a fotògrafs o perquè amb la suma de les altres llums ja queda prou il·luminat.
Posicions de la llumModifica
En fotografia és important tan important determinar el tipus de llum que s'utilitzarà en un projecte, com la posició d'on provindrà.[8] Moltes d'aquestes posicions es relacionen directament amb el retrat fotogràfic.
- Llum frontal: La llum està col·locada en el mateix eix que la càmera. Aplana l'expressió, i no és mai la millor opció per cares rodones però si per rostres triangulars o allargats.
- Llum lateral: La llum incideix amb un angle de 90° respecte l'observador. D'aquesta manera s'emfatitzen els relleus i les superfícies de rostres preferiblement rodons.
- Llum a 45 graus: A diferència de la llum lateral, aquesta està col·locada a 45° a un dels dos costats del fotògraf. El focus és sol elevar fins a crear una suau ombra del nas fins als llavi, fet que crea l'efecte de triangle fosc a mitja cara, al costat oposat d'on prové la llum.
És la posició de base que més adapta la llum principal en la majoria dels esquemes d'il·luminació, al voltant de la qual se subordinen les altres llums.
- Llum zenital: La llum prové just de sobre el model, sobre el mateix eix vertical del cos. A noranta graus amb l'eix de la càmera, des d'amunt. Aquesta posició de la llum accentua els nostres ossos cranials i ens donen una expressió cadavèrica.
- Llum supina: Al contrari que la llum zenital, la llum va des del terra fins al subjecte, a noranta graus amb l'eix de la càmera, des d'avall. Es relaciona amb la llum que emet una foguera o el reflex de la lluna a l'aigua i és molt utilitzada en el cinema de terror.
- Llum 3/4 des de darrere: És important no confondre-la amb el contrallum. La llum incideix des de darrere a 45° del contrallum total, sobre el cap del subjecte. Genera una tercera dimensió que posa en relleu les textures i realça el volum del rostre.
- Llum de fons: Aquesta posició no busca il·luminar al personatge, sinó que incidirà sobre el fons i ens permetrà controlar per separat la llum utilitzada en cada part de la fotografia.
- Contrallum: És la llum que incideix des de darrere i crea un contorn sobre la figura separant-la del fons. Aquesta llum no cau sobre el rostre així que sense una altra llum de suport no es veuran les faccions de la persona. Aquesta posició no sembla tenir molta utilitat però ens ajudarà a construir molts esquemes d'il·luminació, on serà imprescindible per il·luminacions amb un alt grau de complicació.
Esquemes d'il·luminacióModifica
Els esquemes d'il·luminació, ens permeten jugar amb la llum i les ombres de la fotografia. Per construir un bon esquema d'il·luminació és important controlar el patró bàsic de llums: Llum principal, llum de farciment, llum d'efecte i llum de fons.[9]
La majoria de sistemes d'il·luminació fan ús de totes elles però no sempre són imprescindibles. Tot i això, un mal ús de la llum pot provocar que una fotografia no es pugui entendre com a tal.
BàsicModifica
Entenen com a bàsic l'esquema fotogràfic que ens permet retratar qualsevol escena fotogràfica. La llum que s'aconsegueix en aquest sistema, és uniforme en tot l'espai i fa que l'objecte a retratar quedi completament exposat sense ombres que distreguin la seva definició.
Pel que fa a la posició de les llums és important que la càmera estigui col·locada enfront del model, i que la llum principal quedi just davant o bé una mica desplaçada cap a un lateral. La llum de farciment va a un dels dos laterals, a la banda contrària de la principal. Per acabar la llum d'efecte es col·loca al lateral darrere del subjecte i la de fons al mateix lloc però apuntant a la paret perquè es produeixi l'efecte de llum rebotada.
ParamountModifica
En aquest esquema anomenat Paramount, Papallona o Glamour, comencem a diferenciar ombres en l'escena fotogràfica. Lo'mbra que es genera és simètrica sota el nas del subjecte. Les ombres produïdes són delicades i ajuden a ressaltar els pòmuls.
Igual que en l'esquema bàsic, utilitzarem totes les llums. La llum principal la col·locarem per sobre del subjecte, paral·lela a la línia vertical del nas, just davant d'aquest. La de farciment apuntarà des de darrere el nostre subjecte a l'altura del cap, per sota la llum principal. La llum d'efecte es troba davant de la principal però més baixa, a l'altura de la cara (a la qual se li pot afegir un reflector). I per últim la llum de fons que la col·locarem a terra, està dirigida a la paret just darrere del model. Aquesta llum il·luminar completament el fons o formar un semicercle de llum per aconseguir un fons de color gradual.
LoopModifica
Es caracteritza per la creació d'ombres, igual que passa amb el Paramount però en aquest cas el seu reflex és cap a un costat i no cap abaix. L'ombra del nas varia segons la posició de les llums i només es produeix a un costat de la cara. És el patró més utilitzat pels rostres comuns.
La llum principal està col·locada de la mateixa manera que a l'esquema anterior però més propera al subjecte i lleugerament desplaçada a un lateral, per produir aquesta ombra diagonal tan característica. La llum de farciment estarà col·locada davant del subjecte al qual il·lumina des d'un costat. La llum d'efecte i de fons es mantenen en la mateixa posició que en l'esquema de Paramount.
RembrandtModifica
Aquest patró d'il·luminació es reconeix per general una ombra triangular sobre un dels costats de la cara, ja que la llum principal està col·locada a 45 graus del centre de la imatge, és a dir, a mig camí entre una posició frontal i lateral. L'ombra es projecta sobre el nas, galta i front del subjecte i pot variar segons les faccions dels diferents rostres.
La llum principal es col·loca completament lateral al subjecte, una mica més baixa que la barbeta i la de farciment frontal, desplaçada una mica al lateral contrari de la principal. La llum de fons segueix il·luminant el fons des de darrere i la d'efecte es col·loca una mica més a prop del subjecte per abrillantar el subjecte.
SplitModifica
Per aquest esquema ens centrarem a il·luminar només la meitat del rostre fet que farà que l'altra meitat quedi fosca.
La seva finalitat és reduir la cara o un nas ampli. Com més obviem la llum de farciment i d'efecte en aquest esquema més marcat serà l'efecte dramàtic de la fotografia.
La llum més important en aquest esquema és la principal. Aquesta es col·loca una mica més de 90 graus a un lateral, és a dir il·luminant al subjecte suaument al lateral i per darrere. En aquest esquema es poden obviar o bé reduir la intensitat de les altres llums, ja que així s'accentua encara més l'efecte.
ProfileModifica
Per accentuar l'efecte produït per aquesta il·luminació, el subjecte ha d'estar col·locat girat 90 graus de la pròpia càmera. En aquest cas volem il·luminar de manera delicada el contorn del rostre. Aquí la llum principal i de farciment prenen més importància.
En aquest cas, amb el subjecte girat 90°, col·locarem la llum principal just davant el seu rostre, la qual marcarà la línia de llum que busquem amb aquest esquema. La llum de farciment es mou a un costat de la càmera per il·luminar les ombres i no perdre la foto en una simple línia de llum. I per acabar la llum de fons es pot mantenir enfocant el fons de manera difusa o eliminar-la igual que passa amb la llum d'efecte.
Esquema de 3 puntsModifica
És l'esquema d'il·luminació més utilitzat en el món tant de cinema, com de la televisió, com de la fotografia i inclús pel modelatge en 3D de figures animades. És per això que és un dels esquemes més versàtils i importants de conèixer dins de l'àmbit de la imatge, tant d'estudi com d'exterior. Aquest sistema d'il·luminació es diferencia dels altres explicats anteriorment en què només utilitzarem tres de les quatre llums que conformen el patró d'il·luminació bàsic. En aquest cas utilitzarem la llum principal, la llum de farciment i la llum d'efecte.[10]
La llum principal o key light anirà col·locada a 45° a l'esquerra de la càmera. Això farà que incideixi sobre el nostre objecte a fotografiar amb aquest mateix angle. La llum de farciment o fill light la ubicarem de la mateixa manera que la llum principal però just en el costat oposat, és a dir, al costat dret de la càmera, creant un angle de 90° amb la llum principal. Per acabar la llum d'efecte l'ubicarem darrere de l'objecte, back light, a fotografiar amb un angle contrapicat cap a la càmera, inclús la podem col·locar en un pla més lateral tal com podem veure al diagrama següent:
Equips d'il·luminacióModifica
Un cop escollida el tipus de llum que volem, l'esquema que utilitzarem i les posicions en les quals estaran col·locades les diferents llums és important saber amb quin tipus d'equip utilitzarem. Segons les nostres necessitats, és important quin tipus de fonts lluminoses, focus, flaixos, filtres, etc. ens ajudaran aconseguir millor l'efecte buscat. Directors i directores de fotografia com John Alcott, en la pel·lícula de Stanley Kubrick del 1976, Barry Lyndon, va fer servir, per il·luminar algunes escenes icòniques del film, com a única i singular font de llum la produïda per unes espelmes. Néstor Almendros va fer servir aquesta mateixa tècnica en molts dels seus treballs.
Els avenços tecnològics cada cop més importants en aquest món audiovisual, ha fet que la història de la il·luminació escènica hagi evolucionat de manera exponencial adaptant-se a noves maneres de crear llum, facilitant aquesta tasca i millorant-ne l'efectivitat i la varietat. Els aparells més comuns amb els que es treballa en il·luminació tant fotogràfica com de cinema sigui en estudi com exterior són:
FresnelModifica
Es caracteritza per ser una llum durfa molt fàcil de controlar. Estructuralment està formada per un projector amb una bombeta de tungstè, o HDMI, o LED i una lent reflectora espectacular d'on li prové el nom. A nivell de mobilitat, aquest focus permet que els rajos de llum surtin paral·lels i el seu angle de cobertura es pot modificar de 10º a 60º en funció de la distància entre la bombeta i el reflector.
Fresnel dedolight és un tipus de focus fresnel de baix voltatge amb un zoom molt important que dona al flux de llum molt nítid i uniforme.
HMIModifica
La llum que emet aquest tipus de focus és equivalent a la llum solar, la qual és una llum de descàrrega molt intensa i amb una temperatura de color blanca. Quan ens referim a llum de descàrrega ens referim a el fet que es tracta d'ampolles de mercuri omplertes de gas que a l'interior disposen de dos filaments entre els quals es produeix una descàrrega elèctrica que provoca radiació lluminosa. Però perquè l'estabilitat de la potència de llum i mantenir igualats els parpellejos que caracteritzen aquest tipus de llum amb la velocitat d'obturació de la càmera és important l'ús d'un balast elèctric.
Llums halògensModifica
Els halògens són llums incandescents amb gas dins la bombeta. El seu funcionament és a través del pas de corrent per un filament el qual s'escalfa fins que la seva energia és la suficient per esdevenir energia lluminosa, fet que provoca que treballar amb aquest tipus de llums causi un rendiment baix i fer-ho a alts nivells d'escalfor, fet que pot arribar a ser molt perjudicial per a la nostra escena.
LEDModifica
Els leds també funcionen amb corrent elèctric però no per sobreescalfament d'un filament. El LED, en anglès Light Emiting Diode, disposa d'un díode en el seu interior que té la particularitat de transformar l'energia elèctrica directament en llum, a través del principi d'electroluminescència (els electrons en travessar el díode emeten fotons que són les partícules de la llum). A nivell de funcionalitat aquest tipus de focus són molt més versàtils, ja que es pot controlar el color i la potència a que volem treballar a més de ser lleugeres i de baix consum.
Arc voltaicModifica
Antigament molt utilitzat en cinema, actualment substituït pels focus HMI, l'arc voltaic fa servir llums de carbó amb gran intensitat lluminosa.
ParModifica
Produeixen, a partir d'una bombeta, un feix de llum segellat o bé el simula. Quan el tipus de llum que utilitza és HMI parlem de par HMI el qual és un tipus de focus molt versàtil que gràcies a les lents de les quals disposa, es pot controlar molt fàcilment el feix de llum que emet i la seva direccionalitat. Igual que en el cas dels HMI, la llum és blanca i d'intensitat semblant a la del Sol i és per això que se sol fer servir en exteriors.
ScoopsModifica
Són focus que se solen fer servir com a llum de farciment, ja que produeixen una llum bastant més suau o difosa que els fresnels. Sense disposar d'una lent no poden il·luminar a gran distància.
QuarsModifica
El nom prové del tipus de bombeta que fa servir aquest tipus de focus, una bombeta de quars. Disposen d'un reflector a la part de darrer i produeixen una llum força dura i difícil de controlar tot i que se sol utilitzar en la majoria dels casos de manera rebotada. Serveix per omplir de llum l'escena (llum de farciment) i de manera rebotada per difuminar les ombres del focus principal.
ProjectorModifica
També és anomenada projector de fons. Les llums de fons no solen disposar de cap lent que reguli el feix de llum que emeten, ja que estan ideades per il·luminar el fons que en alguns casos pot tractar-se d'un croma. Per la tècnica del croma és important que el fons estigui àmpliament il·luminat de manera uniforme sense cap variació ni degradació de la llum perquè, l'espai que es crearà artificialment, quedi completament integrat amb els actors i es produeixi una simbiosi de llum i color total.
Open FaceModifica
És un focus que combina les característiques dels fresnels i els par. Permet jugar amb la distància focal de la bombeta i el reflector per poder controlar la concentració i el feix de llum utilitzats sense disposar d'una lent d'ajuda davant la font lluminosa.
PanellsModifica
És una llum que queda bé amb totes les altres, ja que produeix una llum suau i direccional de molta qualitat. Actualment estan guanyant molta importància dins de l'empresa i l'economia audiovisual, ja que aporten molta flexibilitat pel que fa a il·luminació. Un dels seus trets més característics i distintius és el poder escollir el color de la llum amb el que es vol treballar, ja que permeten una gestió del color molt precisa.
FluorescentsModifica
Sota una molt baixa irradiació de calor i una molt bona eficiència lluminosa, el fluorescent s'ha integrat de manera fàcil i ràpida en el mercat del cinema i la fotografia. La llum que dona és suau i de gran qualitat però difícil de controlar, ja que es perd la seva direccionalitat, ja que s'expandeix per tot arreu sense sentit.
Globus d'heliModifica
Gràcies al gas heli que contenen, aquest focus són flotants, i a més aquest gas és extremadament segur, ja que no es crema i es pot fer servir en exteriors, sota pluja o en escenes amb efectes especials sense riscos d'explosió ni d'incendi. La llum que produeix i l'efecte que dona és el semblant al de la lluna, suau, difusa i omnidireccional (360°) que envolta tot i pot il·luminar grans superfícies de manera uniforme. Estan formats per un teixit blanc translúcid tractat especialment per fer-lo completament immune a qualsevol fuga del gas, i es mantenen subjectes amb el cable d'alimentació de les làmpades que es troben suspeses al mig de l'esfera per mitjà d'un arnès intern.[11]
FlaixosModifica
El flaix és una de les solucions més bàsiques pel que fa a fotografia, ja que permet no dependre de corrent elèctric. Són una font d'il·luminació breu però intensa que s'activa coordinadament amb el botó d'obturació de la càmera. Tot i així, professionalment, el flaix no és l'opció més utilitzada, ja que és un tipus d'equip bàsic i per principiants que no sempre ens permetrà dur a terme l'esquema fotogràfic o l'efecte buscat.
Hi ha diferents tipus de flaixos però es poden classificar generalment en flaixos integrats, flaixos externs i flaixos macro.[12]
Els flaixos integrats són aquells que venen amb la càmera, de manera integrada. Venen de sèrie en la majoria de càmeres reflex i en algunes compactes i no es poden treure però si desactivar. Solen ser els que produeixen l'anomenat efecte d'ulls vermells, a més de produir un feix de llum amb un alt nivell de duresa que en ser tan directe sobre el subjecte (ja que prové de damunt de l'objectiu) pot fer que sigui desagradable pel model. Aquest tipus de flaix és incapaç d'il·luminar zones àmplies, és més adient per il·luminacions puntuals.
Els flaixos externs no venen amb la càmera, és a dir, que es compren a part i això fa que puguem escollir el tipus de llum que ens interessi. Es pot col·locar en la part superior de la càmera, com el flaix integrat però suposa una gran millora pel que fa a la potència de llum que emeten.
Els flaixos macro són un tipus de flaix utilitzats especialment en macrofotografia. Ens permet il·luminar de manera correcta objectes petits gràcies a la seva forma circular que permet a la llum il·luminar tot el que es trobi al seu voltant.
ReferènciesModifica
- ↑ «La iluminación en fotografía» (en castellà). [Consulta: 26 novembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «3.¿QUE ES LA LUZ?,TIPOS DE LUZ Y TIPOS DE LUMINOSIDAD EN FOTOGRAFIA.» (en castellà). JAZZ, 01-06-2009.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Weston, Chris. Exposición (en castellano). Traducció: Montserrat Morcate Casera. Barcelona: BLUME, 2009. ISBN 978-84-8076-835-1.
- ↑ «Fotografía en Blanco y Negro: la Guía Más Completa» (en castellà). dzoom.
- ↑ «Qué es la luz, luz natural y luz artificial?» (en anglès). [Consulta: 16 novembre 2018].
- ↑ Miguélez López, Marcos. Tipologia i propietats expressives de les llums (tesi).
- ↑ «Conceptos básicos en iluminación para fotógrafos» (en castellà). [Consulta: 23 novembre 2018].
- ↑ «Posiciones de luz en fotografia» (en castellà). [Consulta: 12 novembre 2018].
- ↑ «Los 6 esquemas de iluminación fotográfica - 3lentes.com» (en castellà). 3lentes.com, 07-08-2016. Arxivat 2018-11-23 a Wayback Machine.
- ↑ «Esquema de Iluminación a 3 Puntos: Fotos Impresionantes en 6 Sencillos Pasos» (en castellà). dzoom.
- ↑ «ILUMINACIÓN - allsol» (en castellà). allsol. Arxivat 2018-11-26 a Wayback Machine.
- ↑ «Todo lo que Necesitas Saber Sobre el Flash» (en castellà). Blog del Fotógrafo, 02-12-2011.