Inyoïta
La inyoïta[2] és un mineral de la classe dels borats que rep el seu nom del lloc on va ser descoberta l'any 1914, al Comptat d'Inyo, Califòrnia (Estats Units). Pertany al grup inderita.
 Inyoïta | |
|---|---|
 Cristall de 3 cm d'inyoïta del Monte Azul, Salta, Argentina | |
| Fórmula química | CaH₃B₃(OH)₅·4H₂O |
| Epònim | Comtat d'Inyo  |
| Localitat tipus | Mount Blanco mine (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 06.CA.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.CA.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/B.04 |
| Dana | 26.3.1.1 |
| Heys | 9.3.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | comunament prismàtica, cristalls tabulars; també en agregats de cristalls en cresta de gall pseudorombohedrals; en crostes esferulítiques o granulars |
| Estructura cristal·lina | a = 10.63 Å, b = 12.06 Å, c = 8.4 Å; β = 114.03°; Z = 4 |
| Grup puntual | monoclínica 2/m - prismàtica |
| Color | blanc, rosat |
| Exfoliació | {001} bona |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Gravetat específica | 1.875 |
| Densitat | 1,87 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.495 nβ = 1.505 - 1.512 nγ = 1.520 |
| Birefringència | δ = 0.025 |
| Dispersió òptica | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Iyo |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaQuímicament és un neso-triborat de calci, un borat molt hidratat. La seva fórmula química és CaH₃B₃(OH)₅·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Normalment es presenta en forma de cristalls prismàtics curts, tendint a tabulars; de vegades granular i massiva, en crostes i agregats esferulítics. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2, igual que el guix. S'extreu en les mines com a font de borats, barrejada amb altres minerals del bor als que sol estar associada.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la inyoïta pertany a «06.C - Nesotriborats» juntament amb els següents minerals: ameghinita, inderita, kurnakovita, inderborita, meyerhofferita, solongoïta, peprossiïta-(Ce), nifontovita i olshanskyita.
Formació i jaciments
modificaApareix al llarg de fractures i recobrint cavitats en dipòsits sedimentaris de minerals de bor; pot ser autigènic en sediments de platja. Sol trobar-se associada a altres minerals com: meyerhofferita, colemanita, priceïta, hidroboracita, ulexita o guix.
Referències
modifica