Obre el menú principal

Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 1933) és un polític i filòleg català, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats de Freiburg in Breisgau, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses.[1][2]

Infotaula de personaJordi Moners i Sinyol
Biografia
Naixement 1933 (85/86 anys)
el Prat de Llobregat
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Filòleg, escriptor i traductor
Modifica les dades a Wikidata

El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya,[2] i la seva estada a Alemanya i Itàlia el portà progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i més tard tingué un important paper en la definició d'aquest com a partit comunista (1976), i fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1984-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en què fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989). Va organitzar l'activitat política del PSAN al Baix Llobregat fins a l'any 2001, en què va canviar la seva residència al Vallès.[2] Ha estat membre de la direcció del partit fins a la suspensió d'activitats acordada pel PSAN el desembre del 2015.

El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona juntament amb Jordi Solé i Camardons, Antònia Flores, Núria Codina, Caterina Castillo, arran de la mort de Toni Villaescusa militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN. Tots ells van ser posats en llibertat, però Caterina i Jordi van haver de romandre encara uns dies retinguts. És vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi de Llobregat, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre l'any 1987 i 88.[2]

Ha participat diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu i és impulsor d'Edicions Lluita, que entre d'altres, també edita la revista Lluita.[2] on ha col·laborat assíduament. Les seves traduccions d'obres de Marx i Engels són una contribució fonamental al marxisme català.

ObraModifica

Obra pròpiaModifica

  • 1976 Síntesi d'història dels Països Catalans - Edicions La Magrana i La llengua de Castigaleu - Treball de dialectologia local d'aquest poble de la Baixa Ribagorça editada pel Centre d'Estudis Ribagorçans l'any 2008.

TraduccionsModifica

ReferènciesModifica

  1. Aquest article incorpora informació amb llicència GFDL.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Moners i Sinyol, Jordi». Biblioteca Antonio Martín. [Consulta: 18 març 2014].

Enllaços externsModifica