José Luis de Vilallonga

José Luis de Vilallonga
Biografia
Naixement	(es) José Luis de Vilallonga Cabeza de Vaca ; 29 gener 1920 ; Madrid
Mort	30 agost 2007 (87 anys); Andratx (Mallorca)
Sepultura	cementiri del Poblenou
Activitat
Ocupació	escriptor, actor de cinema, periodista, voluntari requeté
Activitat	1958 - 1998
Carrera militar
Rang militar	alferes provisional
Conflicte	Guerra Civil espanyola
Altres
Títol	Marcgravi
Cònjuge	Begoña Aranguren (1999–2007); Priscilla Scott Ellis (1945–)
Parella	Michèle Girardon
Fills	Juan Alphonso de Vilallonga y Ellis; () Priscilla Scott Ellis; Susanna Carmen Margherita Beatriz de Vilallonga y Ellis; () Priscilla Scott Ellis
Pare	Salvador de Vilallonga i de Càrcer
Premis
	Premi Cazes ;

José Luis de Vilallonga i Cabeza de Vaca (Madrid, 29 de gener de 1920 - Port d'Andratx, 30 d'agost de 2007) fou un escriptor en llengües francesa i castellana, periodista, actor i aristòcrata espanyol.

Antecedents familiars

José Luis de Vilallonga era fill de Salvador de Vilallonga i de Càrcer, marquès de Castellbell, Gran d'Espanya, descendent del baró de Maldà, un dels escassos escriptors en llengua catalana de la seva època. Del seu pare heretà el marquesat de Castellbell i la Grandesa d'Espanya. La seva mare era filla del marquès de Portago.

Guerra civil espanyola

Va participar en la Guerra Civil espanyola com a voluntari en el bàndol revoltat, segons ell per imposició del seu pare. Es va negar a seguir la carrera diplomàtica i a principis dels anys quaranta va començar a col·laborar a "Destino", al "Diari de Barcelona" i a "El Noticiero Universal". El 1953 va publicar la seva primera novel·la, Les Ramblas finissent à la mer.

Matrimonis

Es va casar quatre vegades, la primera amb l'aristòcrata anglesa Priscilla Scott-Ellis, filla del 8è baró de Howard de Walden, de qui es va divorciar el 1956; la segona amb Ursula Dietrich, amb qui va durar unes setmanes; la tercera, Syliane Stella Morell (entre 1974 i 1995); i, després d'una relació sentimental d'un any amb María Vidaurreta, es va casar l'octubre de 1999 amb la periodista Begoña Aranguren, de la qual es va divorciar poc temps després. Vilallonga era pare de dos fills del seu primer matrimoni, John i Carmen, i va reconèixer com a fill seu Fabrizio Pastor de la unió amb la seva segona muller, Syliane Stella.

Guardons

Fou guardonat a París amb el premi 'The Best 1991' i el 18 de setembre de 1994 distingit pel president gal François Mitterrand amb el títol d'oficial de la Legió d'Honor. Parlava a la perfecció italià, castellà, anglès i francès. Residí des de 1950 fins a 1976 a París (França). Després de l'amnistia política de 1976 tornà a Espanya fins al 1988, que decidí traslladar-se de nou a París.

Mort

Morí el 30 d'agost del 2007 als 87 anys a Andratx, Mallorca. Fou enterrat a Barcelona. El va succeir en el títol de marquès el seu fill Juan Alfonso Stephen de Vilallonga i Scott-Ellis.

Llibres publicats

Les seves dues primeres obres editades a Espanya foren 'Allegro bárbaro' i 'Solo'. És autor del llibre de memòries titulat 'La nostalgia es un error'. Com a periodista, va entrevistar les personalitats més variades per a la premsa francesa, alemanya i espanyola, a més de realitzar treballs per a les revistes 'Paris-Match', 'Marie-Claire' o 'Vogue'. Assidu col·laborador d''Interviú', també va dirigir la revista 'Play Boy' Espanya.

En francès

Les Ramblas finissent à la mer, 1953
Les gens de bien, 1955
L'heure dangereuse du petit matin, 1957
L'homme de sang, 1959
L'homme de plaisir, 1961
Allegro barbaro, 1967
Fiesta, 1971
Gold Gotha, 1972
A pleines dents: entretiens avec Guy Monréal, 1973
Furia, 1974
Femmes, 1975
Solo, 1976
L'image de marque, 1976
Españas. La chute, 1977
Les gangrènes de l'honneur, 1977
Ma vie est une fête. Les cahiers noirs, 1988
Altesse, 1986
Le roi, 1993. La traducció castellana fou publicada abans, el 1991
Le gentilhomme européen, 1992
Fellini , 1994

En castellà

Mujeres al descubierto, 1976
Allegro barbaro, 1978
La nostalgia es un error, 1980
Los sables, la corona y la rosa, 1984
La imprudente memoria, 1985
Encuentros y encontronazos 1995
El sable del caudillo, 1997
Cartas desde París a mis paisanos los íberos, 1998
Franco y el Rey, 1998
Inolvidables mujeres, 1999
La cruda y tierna verdad, 2000, Otros mundos, otra vida, 2001, La flor y nata, 2002, La rosa, la corona y el marqués rojo, 2004, de la sèrie "Memorias no autorizadas".
Hojas al viento: cartas a mi nieta, 2003
Políticamente incorrecto, 2006

Cinema

Els amants, de Louis Malle, fou la seva primera pel·lícula. Després va intervenir en més de 70 peces, algunes de tan rellevants com Esmorzar amb diamants, al costat d'Audrey Hepburn, o Giulietta dels esperits, de Federico Fellini. També apareix a Patrimonio Nacional i Nacional III, de Luis García Berlanga, en el paper d'Álvaro, nebot del Marquès de Leguineche.

Filmografia

1958: Les Amants de Louis Malle: Raoul Flores
1960: L'Ennemi dans l'ombre de Charles Gérard: Georges Dandieu
1961: Le Rendez-vous de minuit de Roger Leenhardt: Bob
1961: Les Mauvais coups de François Leterrier: Prévieux
1961: L'Affaire Nina B (Affäre Nina B.) de Robert Siodmak: Kurt
1961: Esmorzar amb diamants de Blake Edwards: José da Silva Pereira
1962: Cléo de 5 à 7 d'Agnès Varda: L'amant de Cléo
1962: Les Bonnes Causes de Christian-Jaque: Paul Dupré
1962: La Loi des hommes Charles Gérard: El capellà
1964: Darling
1963: Mélodie en sous-sol d'Henri Verneuil: Monsieur Grimp
1965: Giulietta degli spiriti de Federico Fellini: L'amic de Giorgio
1971: Le Viager de Pierre Tchernia: Un oficial
1976: Le Bon et les méchants de Claude Lelouch

Enllaços externs

Fallece el polifacético aristócrata y escritor José Luis de Vilallonga (castellà)
Informació genealògica dels Villalonga Arxivat 2007-10-16 a Wayback Machine. (anglès)
CinéArtistes (Biografia i filmografia) (francès)
Cinememorial: José Luis de Vilallonga (francès)