Levyna-Ca
La levyna-Ca és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la chabazita-levyna. Originàriament denominada levyna (en anglès, lévyne) en honor de Serve-Dieu Abailard "Armand" Lévy (París, França, 14 de novembre de 1794 - Pecq, França, 29 de juliol de 1841), mineralogista i cristal·lògraf de la Universitat de París. El sufix va ser agregat l'any 1997 pel Subcomitè de Zeolites de l'Associació Mineralògica Internacional per a denominar el catió canviable dominant i distingir-la de l'anomenada levyna-(Na).
 Levyna-Ca | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Ca,Na₂,K₂)[Al₂Si₄O₁₂]·6H₂O |
| Epònim | Armand Lévy, levyne series (en)  i calci |
| Localitat tipus | Dalsnipa, Dalur, Municipi d'Húsavík, Sandoy, Illes Fèroe, Dinamarca |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GD.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GD.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.26 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 13,4 Å; c = 22,8 Å |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Grup espacial | r3m |
| Exfoliació | perfecta en {1011} |
| Duresa | 4 a 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,09 a 2,16 g/cm³ (mesurada); 2,17 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,489 a 1,510 nε = 1,487 a 1,502 |
| Birefringència | δ = 0,002 a 0,008 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA1997 s.p. |
| Símbol | Lév-Ca |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La levyna-Ca és un silicat de fórmula química (Ca,Na₂,K₂)[Al₂Si₄O₁₂]·6H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1825. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la levyna-Ca pertany a «02.GD: Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars» juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, cabazita-Ca, cabazita-K, cabazita-Na, cabazita-Sr, cabazita-Mg, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaïta, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaïta.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a Dalsnipa, dins el municipi d'Húsavík, a les illes Fèroe (Dinamarca). També ha estat descrita en altres indrets de les Fèroe, així com a Islàndia, Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Espanya, Romania, la República Txeca, l'Índia el Japó, Austràlia i els Estats Units.