Viquipèdia

Llista de les banderes de Bèlgica

article de llista de Wikimedia

Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat al regne de Bèlgica.

Bandera nacional modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1831–avui dia Regne de Bèlgica Tricolor vertical en negre, groc i vermell. Proporcions 13:15.[1]
  1831–avui dia Ensenya civil Igual que la bandera nacional però de proporcions 2:3.
  1950–avui dia Ensenya del govern Igual que la bandera nacional però de proporcions 2:3. Carrega un lleó rampant armat i lampassat de roig i una corona, tots dos en negre.

Històriques modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1830 -1831 Bandera durant la revolució belga Tricolor horitzontal de vermell, groc i negre.
  1790 Estats Units Bèlgics Tricolor horitzontal de vermell, negre i groc.
  1714-1795 Països Baixos austríacs Tricolor horitzontal de vermell, blanc i groc amb l'escut dels àustries.

Regions i comunitats modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1991-avui dia Regió de Brussel·les-Capital Un camp blau mostrant en el seu centre un estilitzat iris (Iris pseudacorus) de pètals grocs amb un cor gris fimbriat en blanc.[2] Proporcions 2:3
  1973-avui dia Flandes Mostra un lleó rampant en sable contornejat en blanc i armat i lampassat en gules (és a dir, amb les les urpes i la llengua vermelles) sobre un camp groc.[3][4] Proporcions 2:3
  1998–avui dia Valònia Mostra un gall de gules dempeus i amb una pota aixecada sobre un camp d'or.[5] Els colors provenen de la bandera de la ciutat de Lieja. Col·loquialment anomenada "coq hardi" o "coq wallon". Proporcions 2:3
  1990–avui dia Comunitat Germanòfona de Bèlgica Mostra un lleó rampant de gules envoltat per nou flors blaves de cinc pètals sobre un camp blanc.[6] Proporcions 2:3

Províncies modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1997-avui dia Anvers Construïda segons un camper escacat de 24 punts, disposats en 6 columnes per 4 files, en què els colors es distribueixen diagonalment, així començant pel quadrat inferior esquerra i cap al superior dret, els colors són blanc, blau, groc i vermell, a partir d'aquest es repeteix la sèrie fins a acabar amb l'últim quadrat en blanc.[7] Proporcions 2:3
  1996-avui dia Brabant Flamenc Un camp negre amb les armes de la província, formades per un lleó rampant taronja (o groc fosc) armat i lampassat de vermell i l'escut de Lovaina al pit. Proporcions 2:3
  1995-avui dia Brabant Való Camp dividit en 3 triangles, un d'equilàter negre carregat amb un lleó rampant groc armat i lampassat de vermell, i dos d'escalens a la part superior de color groc carregats amb un gall vermell dempeus amb una pota alçada. Són les armes de Flandes i Valònia respectivament.[8] Proporcions 13:15
  1997-avui dia Flandes Occidental Bandera formada per 12 raigs, sis de color groc i sis de color blau alterns, amb un escut totalment vermell al centre.[9] Proporcions 2:3
  1998-avui dia Flandes Oriental Formada per tres franges horitzontals amb unes proporcions 5:6:6, sent la superior i la inferior de color verd, mentre la central alterna el blanc i el verd en proporcions 1:1:1:1:4:1:1. A la banda del vol hi trobem un lleó rampant negre armat i lampassat de vermell.[10] Proporcions 2:3
  No oficial Hainaut Estendard extret de l'escut d'armes, ja que la província no ha adoptat cap bandera oficial. Aquest està dividit en 4 quarts carregant-se el primer i el quart amb un lleó rampant d'atzur (negre) armat i lampassat de gules (vermell), mentre el segon i el tercer quart carreguen un lleó rampant de gules armat i lampassat d'atzur, tot sobre un camp d'or (groc). Les proporcions pot ser 1:1 o 2:3.[11]
  1958-avui dia Lieja Estendard extret de l'escut d'armes i dividit en quatre quarts. El primer carrega un monument o perron envoltat per les lletres L i G, en referència a LieGe, en daurat sobre camp de gules. Al segon, una faixa d'argent sobre gules (en referència per l'antic ducat de Bouillon). Al tercer, tres lleons rampants de sinople, 2+1, armats i coronats en gules sobre camp d'argent. Al quart, cinc trangles de gules sobre camp d'or (representant el comtat de Loon); i entat per 3 corns o banyes d'argent i gules sobre camp d'or (per l'antic comtat de Hoorn). Les proporcions poden ser 1:1 o 2:3.[12]
  1996-avui dia Limburg Un camp blanc amb un lleó rampant de gules coronat, armat i lampassat d'or amb l'escut del comtat de Loon al pit. Proporcions 2:3.[13]
  2018-avui dia Luxemburg Camp blanc amb cinc trangles blaus que carrega l'escut d'armes de la província, un lleó rampant de gules armat i lampassat d'or i amb una corona ducal també d'or. Proporcions 2:3
  1953-avui dia Namur Formada per dues franges verticals que divideixen el camp en dos, la de l'esquerra en negre i vermella l'altra.[14] Els colors són usats a la província des de la dècada de 1930. Proporcions 2:3

Municipals modifica

Article principal: Llista de banderes municipals de Bèlgica

Relació de banderes de les capitals de província, per a veure la resta cal consultar l'article principal.

Bandera Data Ús Descripció
  1979–avui dia Brussel·les (capital de Bèlgica) Camp dividit horitzontalment en dues meitats, sent verda la superior i vermella la inferior. al centre carrega la silueta en groc de l'arcàngel Miqueltrepitjant la silueta del dimoni en negre. És essencialment el mateix motiu que l'escut.
  1984–avui dia Anvers (capital de la província d'Anvers) De tres faixes en vermell-blanc-vermell, sent la blanca central el triple d'ample que les altres dues. Els colors procedeixen de l'escut d'armes.[15]
  1978–avui dia Lovaina (capital de la província del Brabant flamenc) De tres faixes horitzontals d'igual amplada en vermell, blanc i vermell.
  Wavre (capital de la província del Brabant való) Bandera heràldica de camp blanc carregat amb tres fulles verdes de nenúfar col·locades 2 + 1.
  1987–avui dia Bruges (capital de la província de Flandes occidental) Bandera heràldica formada per vuit faixes, quatre blanques i quatre vermells, sobre les qual un lleó rampant blau perfilat de blanc, armat i lampassat de vermell, coronat i amb collar i creu en groc.[16]
  1991–avui dia Gant (capital de la província de Flandes oriental) Bandera heràldica de camp de sable amb un lleó rampant d'argent, lampassat de gules, armat, coronat, collaret i creu d'or.[17]
  Mons (capital de la província d'Hainaut) Tres franges verticals vermella, blanca i vermella, d'igual amplada.
  Lieja (capital de la província de Lieja) Dividida verticalment en dues meitats, sent vermella la de l'esquerra i groga la dreta. els colors provenent de l'escut d'armes.
  Hasselt (capital de la província de Limburg) De cinc faixes alternes, tres de blanc i dues de verd.
  Arlon (capital de la província de Luxemburg) Dividida verticalment en dues meitats, sent blanca l'esquerra i blava la dreta.
  Namur (capital de la província de Namur) Dividida horitzontalment en dues meitats, sent negra la superior i groga la inferior. Els colors provenen de l'escut d'armees.

Banderes personals modifica

Sobirà modifica

Bandera Data Ús Descripció
  2013–avui dia Estendard personal de Felip de Bèlgica Un quadrat vermell amb les armes del regne i el monograma del rei a cadascuna de les cantonades.

Històriques modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1993-2013 Estendard personal d'Albert II Igual que l'actual però amb el monograma d'Albert II.
  1951-1993 Estendard personal de Balduí Igual que l'actual però amb el monograma de Balduí.
  1933-1951 Estendard personal de Leopold III Igual que l'actual però amb el monograma de Leopold III.
  1909-1934 Estendard personal d'Albert I Igual que l'actual però amb el monograma d'Albert I.
  1865-1909 Estendard personal de Leopold II Igual que l'actual però amb el monograma de Leopold II.
  1831-1865 Estendard personal de Leopold I Igual que l'actual però amb el monograma de Leopold I.

Militars modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1830–avui dia Bandera de proa de la marina Igual que la bandera nacional però de proporcions 1:1.
  1950–avui dia Bandera naval Sautor amb els colors de la bandera nacional sobre un camp blanc. A la part superior hi ha un canó sota una corona i a la inferior una àncora.
  1950–avui dia Bandera del Component aeri De camp blau amb l'escarapel·la aeronàutica belga al vol i la insígnia del Component aeri al quarter.
  1950–avui dia Bandera del Component terrestre De camp blanc amb la insígnia del Component terrestre al centre.

Referències modifica

  1. ↑ «Vlaggen van België» (en neerlandès). Belgium.be. [Consulta: 23 maig 2016].
  2. ↑ «Fixation de l'emblème et du drapeau de la Région de Bruxelles-Capitale» (en francès). Parlement de la Region de Bruxelles-Capitale, 02-10-2014. [Consulta: 14 maig 2023].
  3. ↑ «Vlaggen van België» (en neerlandès). Belgium.be. [Consulta: 14 maig 2023].
  4. ↑ «Officiële symbolen van de Vlaamse Gemeenschap - feestdag, vlag en volkslied» (en neerlandès). Vlaanderen.be. [Consulta: 14 maig 2023].
  5. ↑ «Décret déterminant le jour de fête et les emblèmes propres à la Région wallonne» (en francès, flamenc, alemany). Belgisch—Moniteur Belge, 23-07-1998. Arxivat de l'original el 15 de novembre 2012. [Consulta: 14 maig 2023].
  6. ↑ «Wappen und Fahne» (en alemany). Das Bürgerinformationsportal, 01-10-1990. [Consulta: 14 maig 2023].
  7. ↑ «Antwerp (Province, Belgium)» (en anglès). Flags of the World. [Consulta: 14 maig 2023].
  8. ↑ Lupant, Michel R. Flags and Coat of Arms of the Kingdom of Belgium. Centre Belgo-Européen d'Études des Drapeaux, 1998. 
  9. ↑ «West Flanders (Province)» (en anglès). Flags of the World. [Consulta: 19 maig 2016].
  10. ↑ «Wapen & vlag» (en neerlandès). Province Oost Vlaanderen. Arxivat de l'original el 20 de març 2013. [Consulta: 14 maig 2023].
  11. ↑ «Hainaut (Province, Belgium)» (en anglès). Flags of the World. [Consulta: 14 maig 2023].
  12. ↑ «Liège (Province, Belgium)» (en anglès). Flags of the World. [Consulta: 14 maig 2023].
  13. ↑ «Limburg (Belgium)» (en anglès). Vexillology Wiki. [Consulta: 15 maig 2023].
  14. ↑ «Namur (Province, Belgium)» (en anglès). Flag of the World. [Consulta: 15 maig 2023].
  15. ↑ «Antwerp (Municipality, Province of Antwerp, Belgium)» (en anglès). Flags Of The World. [Consulta: 16 maig 2023].
  16. ↑ «Vlag Brugge» (en neerlandès). Masten en Vlaggen. [Consulta: 16 maig 2023].
  17. ↑ «Gent: stadsvlag» (en neerlandès). Stad Gent. [Consulta: 16 maig 2023].

Bibliografia modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_les_banderes_de_Bèlgica&oldid=32824604»