Llucià Oslé i Sáenz de Medrano
Llucià Oslé i Sáenz de Medrano (Barcelona, 13 de novembre de 1880[1] - ídem, 17 de gener de 1951[2]) fou un escultor català. Treballà en col·laboració amb el seu germà Miquel.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 novembre 1880  Barcelona |
| Mort | 17 gener 1951 (70 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Professors | Josep Monserrat i Portella |
| Família | |
| Germans | Miquel Oslé i Sáenz de Medrano |
Biografia
modificaVa néixer al carrer de Santa Anna de Barcelona, fill del militar Rafael Oslé i Carbonell, natural de Barcelona, i de Càndida Sáenz de Medrano i Duate, natural d'Aldeanueva de Ebro.[1]
S'inicià com a aprenent a la foneria Masriera i Campins, on ja treballava el seu germà Miquel, i on coincidiren amb Manolo Hugué. També foren deixebles de Josep Montserrat i Portella. S'emmarcaren dins d'un estil realista d'aire acadèmic. Ambdós foren catedràtics d'escultura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.
Rebé nombroses distincions per la seva obra: a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1896 obtingué menció honorífica; el 1907, rebé la primera medalla a Barcelona amb La Pobladora; el 1908, primera medalla a Madrid amb Presos.
Obra
modificaEntre la seva obra conjunta destaquen:
- Monument a l'Exposició, Saragossa (1909).
- El Campió, escultura de Santiago Massana "Tiago", per a l'Estadi Olímpic[3] (va ser presentada l'any 1912[4]).
- Monument a Fortuny, Barcelona (1922).
- Monument a Mossèn Jacint Verdaguer, Barcelona (1924).
- Mausoleu de les Heroïnes de Santa Bàrbara, Girona (1925).
- Font de la Plaça d'Espanya, Barcelona (1929).
- Treball i Saviesa, Plaça de Catalunya, Barcelona (1929).
- Monument als caiguts al fossat de Santa Helena del Castell de Montjuïc, Barcelona (1940).
- Escultura de la Mare de Déu a la cúpula de la Basílica de la Mercè, Barcelona (1945-1949).
- Placa de les noces d'or del Futbol Club Barcelona (1950).
- Capella del Santíssim, Canet de Mar (1950).
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 Llibre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1880, foli 149, número de registre 5958.
- ↑ «Luciano Oslé Saénz de Medrano». La Vanguardia, 18-10-1951, pàg. 51.
- ↑ Melendez, Luís «La pista de atletismo del Estadio está en plena construcción». Mundo Deportivo, 01-04-1965, pàg. 8.
- ↑ Rodríguez Codolá, M. «VI Exposición Internacional de Arte. Las superfcicies muertas y el tormento interior en la plástica». La Vanguardia, 29-06-1911, pàg. 9-10.